2a Prova Terres de Segadors. Bescanó

21/04/14

Avui es disputa la segona prova de la Lligueta de Duatlons a Bescanó.

El meteocat diu que el dia aguantarà, de moment arribem a Bescanó i plovineja...

Recollim la bossa del wala amb l'obsequi pertinent, un buff i ens preparem.

Avui no m'he deixat res, ahir ja vaig procurar de preparar-me bé les coses...

La gent va arribant i van col·locant les bicis simultàniament a la zona de boxes. Fa pinta que hi haurà força participació, fins i tot hi ha una parella femenina més!

Zona de boxes

Para de ploure i a les 9:30 surten els corredors/res i jo vaig a matar el temps a boxes. Em poso a jugar a l'apalabrados i intento no pensar en l'espera per no posar-me nerviosa. Just quan acabo comença la duatló pels segadors xics.
Em sembla molt interessant amb quina afició corre la mainada. Surten tots com una bala rollo maricon l'últim jejeje i més d'un, té un bon estil pedalant.

Poc després, al minut 38 arriba el primer corredor.

M'espero assentada, tinc molta fred i no sé on posar-me. Al minut 54 arriben les companyes de la Sumsi i la Meritxell, em dóna que tindran un frec a frec constant.

Tres minuts més tard, surt la nova rival, la Judit.

Jo em preparo no pot tardar, queden molt poques bicis.

1:06, veig la noia de rosa que em marca que tot darrere ve la Mònica.

Engego el GPS i fora.

M'ho prenc amb calma, vaig veure el perfil i prefereixo  reservar...

Just sortir, ja tenim la primera pujada amb unes rampes maques, em passa la fred de cop i em trec el paravents!

No sé perquè em costa tant arrancar, potser ens haurien de deixar escalfar una mica amb la bici i així no pujaria en fred...

Mentre m'avança un noi que ha sortit més tard, jo n'atrapo un altre que ha sortit abans que jo. Sembla que tenim els mateixos problemes i, una part la fem a peu.

El deixo enrere i em quedo pedalant sola molta estona.

La baixada em sembla molt curta i sense planejar, no tinc temps a recuperar-me  que ja tornem a pujar. Aquest cop és una pujada més curta però prou empinada per tornar a fer un tros a peu, quines rampes! Tot pujant intueixo una ciclista , la segueixo d'aprop. Em costa molt atrapar-la, jo encara no estic en el meu punt, i ella puja molt bé.

Abans d'arribar a l'avituallament ja l'he atrapat, ella no es para i jo tampoc tot darrere seu. Deixem darrere dos nois que estan a l'avituallament.

Es defensa bé als corriols però jo i els dos nois, acabem darrere seu en fila índia esperant el moment d'avançar. En una pista ho puc fer i m'escapo.

Seguim per corriol, amunt i avall, ara poso un peu, ara n'hi poso dos i intuint una altra noia a tres ziga-zagues més endavant.

A mesura que m'acosto, m'adono que és la Judit i molt amablement em dóna pas tot animant-me!

Buaaa quins corriols més xulos, els baixo bé, estic al meu punt àlgid i ja anem en tercera posició!

Les pujades ja no em semblen tan bèsties però poc a poc em vaig debilitant, no tinc temps a recuperar a la baixada que ja tornem a pujar.

Al segon avituallament em paro, estic una mica desconcertada, li pregunto al noi quan falta per arribar perquè el meu GPS deu està mal calibrat i m'enganya... Em dóna una alegria però encara falten 9km...

No tinc ningú per davant i ni rastre dels de darrere així que tota sola baixant corriols molt macos, intentant posar poc el peu a terra i rondinant en veu altra cada vegada que veia una altra pujada...

Sento música, estic aprop de Bescanó, veig que ve baixada i em poso contenta pensant que amb una baixada ja hi sóc, però no, encara no! 

Em passo així una bona estona pensant que després de la següent pujada ve una baixada que em porta directe al pavelló.

Un cop sóc vorejant el canal d'aigua, estic tan cansada que temo caure-hi dins.
Veig el camp de futbol, ja hi sóc, m'animo a mi mateixa però encara queda un petit repatxón, no puc baixo de la bici, les cames em fan figa caic de genolls, m'aixeco ràpid vull arribar, deu ser tardíssim. Ara sí, tot baixada, veig un ciclista, esprinto, baixo les escales i entro abans que ell!!!

Quan arribo em diuen que acaben de donar els premis. Normal és molt tard. Ens donen el nostre trofeu i molt contentes de mantenir podi, avui no ens ho esperàvem!

Terceres

Ha sigut una prova dura, però entre les dues ho hem superat. La Mònica ha tingut un bon estreno amb cursa de muntanya i jo, que ja sabia on em posava, l'he acabat com he pogut!

P.D: He arribat tan desorientada que no m'he recordat de recollir l'entrepà, segur que estava boníssim... I per acabar-ho de rematar he conduit amb les bambes d'anar amb bici, on tenia el cap??

Ara tanco els ulls i només veig corriols de baixades, uauuuuuu i sense haver de pujar!
Fins la pròxima!

1a prova Terres de Segadors: Sils

Terres de Segadors inicia la segona edició de la Lligueta de Duatlons de terres Gironines a Sils.

Calendari 2014

Aquest any, aprofitant que la Mònica ha agafat afició a còrrer, hem decidit fer-la juntes!

Arribem molt aviat a Sils i anem a recollir el dorsal que ens servirà per tota la lligueta juntament amb la bossa del wala amb tota la propaganda i el primer regal per completar el Kit del duatleta, uns manguitos!

Anem al cotxe a buscar la bici i a deixar la bossa.

Quan ho tinc tot apunt m'adono que m'he deixat el casc i les ulleres a casa.... Sóc un desastre!

Encara és d'hora, abans d'anar a Cassà, vaig a preguntar si puc aconseguir un casc perquè les ulleres ja me les deixa la Mònica, llàstima que no són graduades....

A l'entrada em trobo els del Centre Biker de Girona, que estaran a tota la lligueta donant suport a possibles problemes tècnics. No en tenen cap així que, vaig a parlar amb en Martí Forest de la organització per si pot buscar-ne un. Mentrestant espero, em trobo en Jaume Freixas i li explico el que m'ha passat. Em diu que no pateixi que la seva germana li ha de pujar coses i em portarà un casc!

Encara és aviat, ens posem a mirar les llistes d'inscrits, de fèmines només hi ha tres parelles així que tenim podi assegurat!

Tot i així, estem molt nervioses, la Mònica no para d'anar al lavabo, per ella és la primera vegada que fa res semblant i jo, fins que no m'arriba el casc, estic neguitosa escoltant la conversa que té la Mònica amb un noi que li explica el traçat...

Zona de boxes

Fan el briefing i els corredors es col·loquen  a  la sortida.

Ànims Mònica!

Vaig al lavabo, em menjo una magdalena que fa estona que he paït l'esmorzar i m'espero a boxes.

Aquest any som molt poques noies les que esperem, de fet som les tres noies que optem a classificar-nos a podi per parella femenina. La Sumsi, que ja ens coneixem de l'any passat i la Meritxell que vaig tenir ocasió de conèixer-la al vaixell quan tornàvem de fer Camí de Cavalls a Menorca.

Als 30 minuts arriba el primer corredor i tot darrere va entrant gent amb pocs minuts de diferència.

10 minuts més tard arriba la corredora de la Sumsi, 2 minuts més i la corredora de la Meritxell, començo a posar-me nerviosa i vaig contant les bicis que queden, són 14, i va entrant més gent. Veig que s'acosta una noia amb una samarreta rosa però no és ella, és la següent! Em preparo i sortim juntes.

Gas és el que donc per avançar posicions i no és el que em demana el cos.

Els primers quilòmetres ho passo malament, un dolor abdominal m'acompanya una bona estona, crec que els nervis m'estan passant factura...

Tot i així m'ho estic passant molt bé amb els corriols, el terreny no té res a veure amb l'any passat!

El primer tram de fang que trobo, el recordo perfectament, tinc la imatge d'un noi que abans de travessar per aquí portava unes bambes molt blanques i després ja no ho eren... 

Començo a trobar algun ciclista per avançar i sembla que el dolor es va calmant... Segur que eren els nervis!

Un noi ve de cares corrent, ha sortit una mica abans que jo, el pobre ha punxat i abandona.

No he pogut posar bé el GPS, ja que falla la pantalla tàctil, i no tinc cap noció de quina mitja porto i de quants quilòmetres he fet, quina ràbia!

Passem per una altra zona que recordo que segueix unes torres d'alta tensió amb pujades curtes però dures, on més d'un, veig que baixa de la bici i jo, tot pedalant aconsegueixo atrapar-ne algun que, li haig de donar les gràcies perquè quasi em colo.

Quan arribo a l'avituallament sé que porto 12km, que em trobo molt millor i que he avançat posicions. Em paro a menjar un tros de plàtan, un got de coca-cola i gas!

Al moment atrapo un noi que no s'ha parat a l'avituallament i segueixo avançant posicions!

Ara estic pletòrica, amunt i avall posant poc el peu a terra, fins i tot baixo algun tram que ni jo mateixa crec, bé el cor si, quin subidón!! 

Recordo una altra pujada, aquesta per mi de la muerte, tan els de davant,  com el darrere i jo ho intentem però acabem pujant a peu. A dalt en deixo a tres endarrere, un el conec és del poble!

A les pistes vaig trobant basses, em vaig enfangant, fins i tot, arribo a patinar i caic de costat al fang, i faig frenar els dos de darrere meu. Ho sento!

Segueixo juntament amb un d'aquest nois al mateix ritme, i em va molt bé perquè quan hem de passar per sota el pont ple d'aigua, ell va davant i veig que quan passa s'enfonsa molt la bici. Jo abans de caure i mullar-me tota prefereixo que només siguin els peus... L'aigua quasi fins al genoll!

Ben fresqueta, seguim per pista.  Avancem un noi fàcilment i a dalt de la pujada ens diuen que hem de girar a l'esquerre i pujar per un corriol. La intenció és no baixar de la bici i quedar-me amb ells però no puc, agafo la corba massa tancada i no tinc prou embransida, de totes maneres no sé si hagués pogut pujar sense caure. 

Em poso per davant d'ells i segueixo fins al final sense baixar de la bici.
També recordo aquest últim tram, estava tan cansada i sense forces que el vaig fer a peu...

No he atrapat ni a la Sumsi ni a la Meritxell així que terceres!!

M'ho he passat molt bé, uns corriols molt trenca-cames però molt divertits, felicito a l'organització pel circuit!

Classificació parella femenina

El trofeu molt original, moltes gràcies!

Ens veiem a Bescanó!!

I Marxa femenina BTT Palafrugell (Marxa del Suro)

Continuant amb el Circuit DonaBike, avui dia 23 de març a Palafrugell, es disputa la segona prova del calendari on, unes 140 dones hi participaran.

Han preparat dos recorreguts, un de 13km i un de 20km per les rodalies de Cap Roig, molt assequibles i aptes per a totes les categories.

M'aixeco aviat, estic preocupada, tinc la bici en observació... Des del dia que vaig punxar, no em fio gaire del kit de tubeless perquè em perd aire. Ahir en vistes que el problema es repetia, la vaig tornar a inflar i ho vaig anar observant; aquest matí havia perdut una mica, he tornat a inflar i he creuat els dits.

La previsió de temps que s'espera no és molt bona, tot i així, encara que a Cassà faci un bon sol, agafo el paravents pel que pugui ser, la primavera és imprevisible!

Quan arribo a Palafrugell, em trobo a la Sumsi i em presenta a Las Chicas de Carretera, una colla de noies que surten amb bici, interessant!

Anem totes juntes buscant la Plaça Nova, lloc de sortida i on hem de formatlitzar les inscripcions.

El fet de no haver fet la inscripció on line, fa que s'enlenteixi el procés i tot es retrassa...

Cristina Mascarreras talla la cinta per inaugurar la marxa

Sortim a les 10, sense motos que obrin la marxa però guiats per uns nois, que a mesura que avancem es van dispersant entre les fèmines.

Aviat m'acosto al pelotón de davant i travessem el poble fins arribar a la zona de pàrquing i arribada, on seguim per pista i asfalt.

Al quilòmetre 5 trobem la primera pujada i desviament dels recorreguts. Automàticament, em vaig quedant endarrere però sense perdre de vista el pelotón. 

Quan planeja una mica recupero posicions. Primer penso: que bé tampoc vaig tan malament! però més endavant m'adono que qui sap si les hagués atrapat...
Ens costa mantenir un ritme constant perquè ens el marca el noi de davant...

Es veuen poques marques de guix i ni una cinta, sort que tenim els voluntaris que ens guien que sinó més d'una es perd!

El traçat és molt pistero i ràpid.

A la segona pujada també em quedo enrere i veig una, dues, tres, quatre i cinc noies que van baixant de la bici.... La veritat és que la rampa és dura i amb pedra solta però, a poc a poc la pujo sencera avançant-ne dues al replà.

A la baixada recupero, fem un tram petit de corriol i després em col·loco a les primeres posicions. Arribem a l'avituallament però totes decidim seguir, no deixem parar el noi!

Planegem per pista i després enganxem la via verda. Afluixem i accelerem el ritme perquè hi ha gent passejant...

Als últims metres, el noi ens diu que frenem, a mi, el fet de frenar em fa perdre l'embranzida i no puc esprintar com voldria i entro en tercera posició.

Tercera!

Jo venia amb l'objectiu d'arribar entre les 10 primeres i, saber on tinc el meu nivell físic dintre la categoria femenina.
Ho he aconseguit però no estic realment convençuda si he entrat en el lloc que em tocava. Crec que podria haver quedat més endarrere...
M'ha donat la sensació d'estar en una marxa continuament neutralitzada, sense opció a demostrar el nostre potencial. Quan vull sortir amb grup, ho faig amb la colla d'amics...
Així que, penso que la classificació final, podria ser molt diferent.

Vodria fer algunes suggerències a l'organització sense ofendre a ningú.
Segons el meu punt de vista, penso que es poden  millorar alguns punts de cares a la pròxima edició.

D'entrada, si es poguessin fer les inscripcions on line, no es perdria tan de temps per recollir el dorsal.
L'obsequi es podria donar al final de la marxa quan tornem el dorsal ja que, el fet de què l'inici i l'arribada no siguin allà mateix, l'hem hagut de traginar durant tota la marxa. Talment, el sorteig de regals es podria dur a terme mentre pedalem perquè no tothom es pot quedar després per recollir-lo.

Entenc que no és una cursa competitiva  sinó una marxa popular, però he participat a varies marxes i la senyalització permet anar al propi ritme i no haver de dependre sempre d'un guia... S'assemblava més a una ruta guiada que a una marxa.

El fet de ser dones, no deixa que tinguem les mateixes inquietuds que podrien tenir els homes, com és ara l'esperit de competir i superar-se un mateix. Avui no ho hem pogut demostrar i crec que qualsevol home al meu lloc pensaria el mateix. Els organitzadors s'apuntarien a una marxa en les mateixes condicions?

Com a noia, crec que ens mereixem tenir igualtat de condicions. A mi m'agrada pedalar, gaudir de moments crítics on pateixo o corriols tècnics que em pugin l'adrenalina i sobretot poder notar les meves millores.

Dit això, tot hi ser un recorregut light, m'ho he passat molt bé, trobo perfecte l'iniciativa d'organitzar marxes femenines per promocionar la BTT en el col·lectiu femení.

Gràcies per brindar-nos aquest dia!

IV MARXA BTT FEMENINA LA ROCA DEL VALLÈS

2/03/14

A la Roca del Vallès i amb motiu del dia de la dona, neix el circuit Donabike BTT 2014, 100% femení!

La primera prova l'organitza la Torreta Bike i és apte per a tots els nivells ja que hi ha 3 recorreguts a escollir. El de 9km i 16km  de dificultat fàcil i el de 31km de dificultat moderada.

El circuit Donabike, consisteix en 8 proves incloses al calendari de la FCC. Són de tipus oci i de participació únicament femenina que, per les federades, és puntuable.

La següent prova, 1a Marxa BTT del Suro, es farà a Palafrugell i pròximament tindrem el calendari de la resta.

M'aixeco aviat, i mentre espero a la Mònica, preparo les bicis.

Arribem amb temps, recollim els dorsals i ens mengem l'esmorzar que l'hotel Iris ofereix.

Mentre busquem un lloc per fer un pipi sense fer cua ja que només hi ha un lavabo per tanta dona, m'adono que alguna cosa no va bé.... Tinc una sensació estranya a la bici. Paro i veig que vaig punxada!

Tinc temps per arreglar-la.

Me la miro, sembla que no hi ha cap punxada, crec que el problema ve de la vàlvula. A casa he volgut inflar la roda i no ho dec haver tancat bé...

Per sortir més tranquil·la prefereixo posar una càmera.

Tot va perfecte fins que haig de posar la roda a la bici, em queda poc temps, estic nerviosa i en vistes que no puc, la Mònica va a buscar ajuda. Em diu que hi ha un xiringuito que m'ho arreglaran. 

Ostres si ho hagués sabut abans potser no hauria calgut posar la càmera....

El noi amb un moment m'ho soluciona!

Ens col·loquem a la sortida i  sortim primer les de la llarga.

Apunt per sortir!

Quin caos, només de començar dues ja van per terra... Ens ho prenem amb calma i deixem fluir les bicis.

Planegem una estona per pista i asfalt. Intento no separar-me gaire de la Mònica i la vaig esperant.

Arribem a un punt on, un home ens informa que comença la pujada. M'espero una estona fins que veig que la Mònica arriba i enfilo amunt.

És un corriol molt divertit que va pujant i començo a trobar retencions...

La que va a davant baixa de la bici i fa que les altres anem baixant també. Ja que haig de pujar a peu, ho faig pel dret i en deixo dues darrere meu.

Quan puc tornar a pedalar, aviat em trobo un altre tap.... No es deixen avançar així que segueixo a peu fins que puc passar-les en un espai més ample.

Segueixo de prop un nen i una nena que pugen molt bé i quan puc, els avanço.

Trobo un altre embús...Aquestes no van a peu però a ritme de tai txi. Trobem  un tronc al mig del corriol, la primera baixa de la bici, la segona ho prova i es fot de lloros i jo que quasi vaig parada, passo posant un peu  a terra i les deixo darrere.

Quan arribo a dalt, veig que hi ha avituallament i em quedo a esperar la Mònica. M'ha encantat el corriol si no fos per tots els obstacles que he anat trobant...

Van arribant totes les noies que havia deixat enrere i es col·loquen altre cop per davant.

Ja arriba!

Seguim juntes, ara per pista amb algun corriol entremig que segueix pujant suaument.Que bé m'ho passo!!

Els trams de corriol els faig sola per no perdre el ritme i quan arribo a una pista l'espero.

Em trobo molt bé, veig que dins el nivell femení em defenso molt bé, puc avançar noies sense tanta dificultat perquè cada vegada que em paro a esperar la Mònica, tard o d'hora, acabo atrapant totes les que han passat mentre esperava...

Ens han dit que, un cop siguem al punt més alt, podríem triar pista o corriol per baixar. 

Sense veure la pista m'encarrilo corriol avall on diu: 

BAIXADA PERILLOSA! 

Una corba tancada i una baixada tècnica però amb un terreny  perfecte, genial!!

Començo a trobar taps, em van donant pas. Estic agafant confiança a la bici, avui no trobo a faltar la doble.

Em converteixo en la ombra d'una noia que va repetint, estic al·lucinant, mai havia passat per un corriol tan estret!! Es defensa prou bé però al final em deixa passar.

Una vegada a baix, ens fan passar per un túnel molt i molt baix... M'arronso tan com puc i passo pedalant. Segueixo per un corriol i a la pista espero a la Mònica.

Van passant noies que havia avançat però vénen d'un altre lloc, que estrany, jo he seguit les cintes...

Finalment veig que la Mònica també ve del mateix camí i em diu que ella també ha seguit les cintes, hi havia dues alternatives?

Continuem juntes per planer. Arribem a un punt on s'ajunta l'anada i la tornada i per poc ens equivoquem i tornem  fer el recorregut.... Cosa que no m'hauria importat, m'ho he passat pipa!!

Em vaig distanciant de la Mònica, tot és pista però encara queden pujades.

Avanço no sé quantes noies i em paro a un mirador per esperar-la.

No acaba d'arribar així que vaig tirant tot avançant alguna altra posició.

A l'arribada em diuen que sóc la 33 noia.

Espero la Mònica i anem a buscar l'obsequi i l'entrepà!

Som unes campiones!

Mentrestant, encara van arribant noies, la Mònica no s'ho acaba de creure que en quedessin tantes darrere seu...

A les 13:'00, donen un pernil a la primera fèmina, Magda Duran, campiona d'Espanya de BTT i després  fan un sorteig de varis regals. Fins i tot una bicicleta!

A mi em toca un suport per la bici.

Vull felicitar a  la Torreta Bike per la bona organització de la prova. El circuit estava molt ben marcat, i en cas de dubte, sempre hi havia algú que et guiava. Els avituallaments correctes, el servei de reparació, que m'ha salvat, l'entrepà boníssim, els regals, felicitats!

Fins la pròxima!

P.D es va colar algun home amb perruca jejeje

Satisfacció

Una setmana de vacances, esportivament parlant, dóna molt de si.

El dilluns descanso, arrossego "agulletes"  de la pedalada de diumenge...

El dimarts tinc ganes de pedalar, això de tenir bici nova m'inspira fer pujades conegudes per poder comparar amb l'altre.

Vaig cap a St Cristòfol amb la idea de pujar al Coll del Bou. 

Fins a St Cristòfol vaig bé, el canvi de bici és considerable però a mesura que vaig pujant, encara em noto les cames cansades i afluixo el ritme.

Un cop a dalt del Coll del Bou, vaig cap a St Mateu de Montnegre pel Puig de les Bruixes, i d'allà, faig un tros d'asfalt i baixo cap a Llambilles a tot drap! El terreny està perfecte, la bici roda de conya i jo vaig agafant confiança a la bici.

A Llambilles, en comptes d'anar pel carril bici, allargo per Campllong, el Remei i Cassà.

El dimecres descanso de bici però vaig a fer una caminada amb la gossa de la meva mare. La porto a conèixer camins on sovint passejo i, passant per un corriol, m'adono que han netejat una trialera i vaig a investigar!

La gossa treu la llengua i jo m'ho imagino baixant amb bici....

La trialera em condueix a una pista que conec perfectament i segueixo el camí habitual.

El dijous torno a sortir amb bici,  encara arrossego cansament i decideixo fer carrilet.

Quan sóc a Llagostera em trobo bé, però entre que tinc el vent en contra i que  m'avorreix el carrilet, torno a Cassà per les Gavarres. 

Vaig seguint pistes i quan ja quasi sóc a Cassà, em ve a la ment aquella trialera que vaig descobrir amb la gossa... Em desvio cap a Can Vilallonga i a les Dues Rieres, amunt fins a la carretera de Sta Pellaia. Em desvio a l'esquerre pujo, baixo i empalmo amb la trialera i un corriol que han netejat fins a la font de can Castelló, genial!!

El divendres descans total.

El dissabte, de bon matí sortim de Viladrau per pujar al Matagalls.

Iniciem l'ascens tot passant per la font de l'oreneta, l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola i la capella de l'Oratori. La pujada transcórrer per camins i corriols de boscos de castanyers centenaris, preciós.

Aviat veiem el Santuari de Sant Segimon, actualment en obres, que deixem a l'esquerre enfilant-nos fins al collet de les Tres Creus.

Santuari de Sant Segimon

Després ens desviem a fer una visita ràpida a l'ermita de Sant Miquel dels Barretons, construïda sobre un roquissar a 1300m del Santuari. 

Ermita de Sant Miquel de Barretons

Seguim cap a Coll Saprunera.
Aquí la pujada es suavitza, inclús és ciclable fins al Matagalls (1697m)

Hem fet el cim!

Arrecerats del vent guaitem la panoràmica

La baixada és més ràpida. Anem fins al collet de l'Home Mort i tot seguit a coll Pregon.  Baixem cap a Viladrau per la font de Mosquits per un corriol molt xulo entre faigs, que has de vigilar on poses el peu per no quedar enfonsat.

Un llit de fulles

Més avall tornem a trobar castanyers i no podem evitar collir unes quantes castanyes, n'hi ha de grosses!

Quasi a Viladrau ens desviem a veure el castanyer de les nou branques.

Castanyer de les nou branques

Després tornem a enganxar la font de l'oreneta per tornar al lloc d'inici.

El diumenge, surto a pedalar amb la Mònica perquè ens hem inscrit a la IV Marxa BTT Femenina amb motiu del dia de la dona. La Mònica fa molt que no surt en bici així que, li preparo una ruta amb prou desnivell i distància suficient per entrenar-se.

M'aixeco amb "agulletes" als bessons i al turmell de la caminada, quina setmana!!

Li deixo l'specialized a la Mònica per provar si va còmode.

Sortim de Cassà cap al mas Cubell, el Molí de la Capçana, la Cabra Penjada i amunt fins a la carretera asfaltada que va al Puig d'Arques. Allà fem un tros d'asfalt per agafar una pista que va directe al bosc de bambú. 

Feia mesos que li volia ensenyar aquest lloc però el dia que ho havíem planificat, es va espatllar la seva bici i va quedar pendent.

Bosc de bambú

Quan anem per pujar la pista que va a Romanyà, un soroll semblant a una olla de grills em segueix... he punxat!!!

Paro, el líquid del tubeless surt disparat per un forat del neumàtic. Poso el dit com aquell qui vol parar una hemorràgia però segueix sortint líquid. Sóc inexperta en tubeless, trec la manxa, penso que si inflo es sellarà el forat. Res, he pedut molt de vent i el forat no es tapa. 

S'atura una família, ens diuen si necessitem ajuda. S'ho miren, tampoc hi entenen massa però entre tots decidim posar una càmera,  junts n'aprendrem.

Jo ho he vist fer moltes vegades a en Xevi però mai ho he fet jo.. Baixo pinyons, trec la roda de darrere sense problemes. Amb les palanques obrim el neumàtic i traiem el fons de llanta. Buidem el líquid i mirem que no hi hagi cap més punxa per poder posar la càmara. Començo a manxar, el senyor no acaba de veure clar que sigui la càmara adequada. Jo no en tinc cap dubte, la vaig comprar expressament de 27,5, el que passa és que no té paciència. M'agafa la manxa i l'acaba d'inflar ell.

Quan tenim la roda inflada, el problema es fer-la entrar. No sé com la poso que no s'encaixa bé i llavors tenim problemes... Finalment ho aconseguim, però quin patir, hi havien tantes mans remenant la meva bici que ja em veia la cadena o la patilla trencada....

Seguim per pista cap a Romanyà a veure la Cova d'en Daina.

Cova d'en Daina

De Romanyà anem baixant per pistes marcades com a rutes BTT. La Mònica s'ho passa pipa baixant, em recorda molt a mi quan em vaig comprar l'specialized... 

Després baixem per la trenca de la Llambilla i fem carril bici. Ens trobem un avituallament de la marató de les Vies Verdes que ja recullen, i la Mònica amb tota la bona de fe, els demana galetes. Ens donen una barreta i beguda isotònica. Seguim fins a la costa de l'ou per baixar al Ridaura, pujar pel molí del Xòrrec i arribar  a Llagostera per recuperar el  carrilet fins a Cassà.

Ha estat una setmana intensa però molt satisfactòria!

El meu Endomondo fa goig, en una setmana he fet gairebé 100km entre les sortides de BTT i caminar, no hi ha com tenir temps lliure!!