dijous, 25 de juliol del 2013

El Cabrerès

Aquest cap de setmana fem sortida BTT pel CabrerèsMSN Messenger emoticon Black SheepMSN Messenger emoticon Black Sheep o CollsacabraMSN Messenger emoticon Black SheepMSN Messenger emoticon Black Sheep, situat entre Osona, la Garrotxa i la Selva. És un altiplà caracteritzat per cingles erosionats pel Ter amb zones boscoses humides.

Ens instal·lem a Rupit on passem la nitMSN Messenger emoticon Sleeping half-moon. De bon matí fem una volta pel poble tot olorant pa recent fet, i així escalfem una mica.MSN Messenger emoticon Sun


Pont penjant de Rupit
Quina tranquil·litat es respira abans que els turistes avasallin el poble!
Pujo escales amunt arrossegant la bici i després zas tot avall!

Quina emoció!
Després anem fins al centre BTT i decidim fer la ruta nº 4, un recorregut dur pel desnivell, la distància i la tècnica que m'ajudarà a millorar.

Només de deixar el poble enrere, veiem la gran quantitat d'aigua que baixa pel riu degut a les pluges d'aquests últims dies, trobarem fang!

Pugem per una pista emportlanada i després planegem per uns camps intentant veure senyalització de la  ruta. L'únic que veiem són indicadors de PR així que seguim pel principal. Ens condueix a una propietat privada i acabem tornant enrere per seguir el PR.

Baixem per una trialera en forma de riera que de xiripa, és el camí que buscàvem!!!
Aviat arriba la primera remullada de peus al travessar al riu, llavors seguim per un corriol força atapeït de vegetació, la sortida promet!MSN Messenger emoticon Thumbs up

Hem d'estar atents constantment per no perdre'ns, falta molta senyalització així que ens guiem per la intuïció...

Comença el martiri, tinc la crisis inicial de voler abandonar, on m'he posat? tot serà igual? retrocedim?

Quan s'acabarà?

Hi ha una pista, però el senyal de BTT es desvia per un corriol de pujada no ciclable llarguíssim... Ens haurem equivocat?
Em sento com un burro de càrrega que no pot traginar la bici, quin patir!MSN Messenger emoticon Crying
Després de caminar 1km arribem a una pista, suficient per recuperar-me i esfumar-se les cabòries.
Si hem pujat, ara toca trialera en forma de riera.

Camí dels enamorats

I arribem a Cantonigros on tornem a perdre la senyalització. Voltem pel poble fins que la trobem.MSN Messenger emoticon Eye-rolling

Baixem per una trialera molt tècnica però molt guapa, que la vaig fent a poc a poc tot esquivant gent que van a banyar-se a una gorga anomenada La Foradada.

Novament la senyalització és dubtosa i mentre ens avança un ciclista, estem preguntant a un home que sembla conèixer la zona si anem bé.
Seguim endavant, aquí ja poso el peu de terra que hi ha moltes pedres soltes.
Finalment veiem senyals, per anar a la Foradada ens hauríem de desviar, per tant nosaltres continuem amb la ruta.
Aviat atrapem el ciclista i ens convertim amb la seva ombra fins que el podem avançar.
Ara sí que m'ho passo bé, corriols tècnics que puc controlar i sense caure!Yahoo Messenger v6 emoticon Dancing

Arribem a l'Esquirol.


Ens fan fer una volta ben tonta...
Situats de nou tornem a enfilar per una pista emportlanada que ens porta dins un espai protegit de toros...

Perill d'envestida!

I ens fan passar per aquí dintreYahoo Messenger v6 emoticon Cow?? Jo estic cagada, em fa cosa entrar i si ens envesteix un toro? 
No tenim cap més alternativa.
Entrem pacíficament i efectivament trobem la manada. Estan lluny del corriol, ens observen però nosaltres els ignorem i passem tranquil·lament per no esverar-ne cap.


Un cop fora el tancat respirem tranquils.
Tornem a passar per Cantonigros i continuem direcció a Tavertet.

Enfilem per una pista empedrada que es va estrenyent i acabem pujant riera amunt com si fóssim dos salmons que volen pondre els ous!


Després enganxem una pista súper enfangada on la bici d'en Xevi queda clavada.



Quan arribem a Tavertet ens acostem fins al miradorMSN Messenger emoticon Camera on hi ha una bona panoràmica dels cingles i el Pantà de Sau.


Portem unes hores pedalant, el poble fa olor a carn a la brasa. Ens conformem amb  una barreta i unes galetes i seguim amb tota la cleca de sol per un camí resseguint els cingles de l'Avenc de Tavertet.

Trobem un ramat de vaques al mig del pas, ens miren atentament... Jo tota decidida vaig davant passant sigilosament per no molestar-les però ni em fan cas. Vaig tirant però en Xevi no em segueix, ell encara ha passat més lentament per si de cas....


Baixem per una pista emportlanada i després per una zona boscosa que deduïm que acaba amb un corriol. És tècnic i els últims metres acabem baixant a peu perquè és tant humit que la bici patina.
Finalment després de pedalar 6 hores i mitja arribem a Rupit amb molta gana!!!

Ha estat una ruta molt xula, amb uns paisatges espectaculars molt recomanables.

Té un grau de dificultat alt, però em sento orgullosa perquè a part de la crisis inicial m'he trobat molt bé en tot moment, el cos em respon bé, fins i tot  he baixat moltes trialeres amb la suspensió de darrere bloquejada sense enterar-me'n... que faig amb una doble?? Potser amb una rígida passaria!

La llàstima ha sigut que la senyalització és deficient ja que hi moltes zones dubtoses on no hi ha marques i és fàcil perdre't. 

+

Fins la pròxima!

dimarts, 9 de juliol del 2013

I lligueta de duatlons: Osor

Després del desengany de Calonge decidim  anar a Osor i acabar la lligueta. Tenim una petita possiblitat de pujar una posició a la classificació.

Arribem a Osor aviat, recollim els dorsals sense problemes, ens preparem, busquem gent coneguda, on són les noies que conec?? No en veig cap...MSN Messenger emoticon Eye-rolling

Per no perdre el costum els nervis s'apoderen de mi atacant el meu estómac.

A les 8:45 fan el briefing: són 6km de run i 32km de bici. Han escurçat el tram de run i han allargat el de bici.  A en Carles li anirà bé el canvi, serà una pos-recuperació pels 27km que va còrrer ahir. A mi, em tocarà patir una mica perquè l'únic que veig planer és el pàrquing!

A les 9:00 en punt surten els de run.



L'espera no se'm fa tan llarga, als 30 minuts arriba i som-hi!

Surto de la casa de colònies de les Mines d'Osor  i començo a enfilar per una pista amunt, amunt. Es fa bé  però és llarguíssima...MSN Messenger emoticon Crying

Em van avançant ciclistes, m'està costant, les pujades llargues em maten, em quedo ben sola pensant amb una conversa que vaig tenir el dia abans...

- Si la bici no pesés tan pujaries més bé...
- Si et canviessis les rodes pujaries més bé...
- Si tinguessis una bici rígida pujaries més bé...

Si? 
Tinc en compte les suposicions i me'n emparanoio de tal manera que, la pujada interminable, la solitud dels boscos i els pocs ciclistes que em trobo, ho converteixen amb una pujada duríssima per mi.

Al quilòmetre 10 trobo el primer avituallament i poso el peu a terra.
Menjo un tros de plàtan i  bec coca-cola esperant poder recuperar-me a la baixada.

La baixada és per un corriol tècnic de 1km que sovint m'obliga a posar el peu a terra, tot i així, puc atrapar un ciclista. El corriol acaba al riu on hi ha un noi que m'ajuda a pujar la bici i torno a enfilar amunt, amunt...

Són 10 km més de pujada i solitud, no hi ha ningú animant ni tirant fotos, necessito ànims per seguir...

A falta d'avituallament quan el necessito, em menjo una barreta energètica que porto i segueixo com puc.
Miro el contequilòmetres porto 20km fets pràcticament tot de pujada amb més de 2hores, és tardíssim!

Baixo amb ganes per recuperar temps. La pista és pedregosa i després de dos ensurts, a la tercera em foto de lloros, surto per davant i caic sobre un esbarzer. Jo a pesar de les esgarrapades estic bé, només haig de posar bé la cadena i seguir.

Les cames em tremolen he agafat una mica de por i afluixo el ritme, baixo més prudent.
Al quilòmetre 27 trobo el segon avituallament on bec coca-cola. Em pregunten si ve algú darrere meu, jo dic que sí, com a mínim el que he avançat al corriol.

I tornem a pujar!!!
Em desespero, tinc ganes de cridar i plorar a la vegada, on és Osor em pregunto!!

Aquestes pujades són més curtes, però a la mínima pujo a peu, no tiro.
No dec ser gaire lluny. 
Per ara l'únic que veig és vegetació i pujades on hi hauria d'haver baixades.




L'últim tram és un corriol, que sense ajuda de ningú, baixo com puc, passo per sota la carretera i travesso el riu de peus a l'aigua  amb la bici agafada.

Estic aprop, sento que fan el repartiment de premis. 
Una petita ovació és allà, en Carles a primera fila que ja estava preocupat per la meva tardança. 
Tot darrere meu, encara falten tres persones per arribar.

En Carles m'informa que hem quedat quarts, s'ha intentat però no ha ha pogut ser.


En resum, per mi ha sigut la prova més dura de la lligueta per la llarga pujada i el desnivell acumulat. També he trobat a faltar el caliu de ciclistes ja que he pedalat sola gairebé tot el recorregut.

La millor prova, la de Bescanó i la pitjor la de Calonge.

+

Fins la pròxima segadors!!