divendres, 3 d’agost de 2018

Cicloturisme. EL canal dels dos mars


Les esperades vacances ja són aquí!!

Aquest any triem una sortida familiar que ens permet fer un viatge amb les bicis i els carritos.

Anem a pedalar seguint la ruta cicloturista del canal dels dos mars (canal des Deux-Mers). És un canal que uneix el mar Atlàntic i el Mediterrani. Es va construir per interessos comercials. Els barcos podien creuar els dos mars sense haver de fer la volta per l'Estret de Gibraltar.

En realitat són dos canals. De Bordeaux fins a Tolouse es va pel Canal du Garonne i llavors es continua pel Canal Du Midi fins a Séte.

El començament de la ruta segueix per una via verda. Hi  passava l'antic ferrocarril i llavors s'enllaça amb el camí del Canal du Garonne. Un camí asfaltat, en molt bon estat i ben senyalitzat. A Toulouse continua pel Canal Du Midi. Camins de terra, estrets, sovint amb fang, amb arrels, gravilla i poc senyalitzat que fa avançar més lentament.

El perfil de gent que fa aquesta ruta, sol ser de famílies amb mainada o els típics jubilats acostumats a viatjar amb alforges. Però realment, després d'haver vist una senyora amb cadira de rodes, que jo li posaria més de 70 anys , penso que tothom ho pot fer!

El terreny no té cap mena de dificultat. Et pots muntar les etapes al gust perquè l'allotjament no és un problema. Tant si vols hotel com si vas amb tenda, en trobes fàcilment. El menjar tampoc és problema. Als pobles sempre hi ha restaurants o la típica botiga que tenen de tot. A més a més, hi ha moltes zones de pícnic a peu de canal.

L'únic inconvenient que jo hi veia, és pel tema transport. Al ser una ruta lineal necessites saber com tornar al lloc d'inici. Hi ha vàries opcions, però crec que la millor és viatjar amb tren. 
Si viatges amb els trens Ter (regionals), pots pujar la bici gratuïtament sense desmuntar-la. En canvi si viatges, amb Intercités o TGV, has de fer reserva prèvia i plegar o empaquetar les bicis. 

Si no et vols complicar tant la vida, també es poden llogar les bicis, les alforges i el carrito de bebé.

En definitiva si t'ho muntes bé, surten unes vacances collonudes!

Aquí us deixo la crònica de com ho vam fer nosaltres. A la guia ho divideixen amb nou etapes. Nosaltres, amb sis dies pedalant, vam poder fer gran part del recorregut.


Sortim ben d'hora de casa per poder agafar un tren aviat i anem cap a Carcassonne.
A mesura que ens apropem, el temps es va complicant i comença a ploure. Quan arribem encara plou... 
Ens acostem a les taquilles per treure els bitllets de tren i ens trobem que no tenim cap combinació per arribar a Bordeaux. Quedem una mica sorpresos, no hi contàvem... Això implica quedar-se una nit a Carcassonne i perdre un dia.
Demanem pel dia següent i aconseguim els bitllets fent dos transbords. Ojo, ens foten una bona castanya per viatjar amb trens regionals!!
Busquem allotjament en un hotel i acabem d'aprofitar el dia visitant Carcassonne.


La Cité de Carcassone


Dia 1. Bordeaux-Sadirac (20,77km)

Ens aixequem aviat, ho preparem tot i amb temps anem cap a l'estació. Jo estic molt nerviosa. Hem perdut les claus del cotxe i ens passarem el dia al tren traginant els carros amunt i avall...

No ens ho posen fàcil. Per accedir a les vies  ens toca baixar i pujar escales.
Quan som a la via, demanem ajuda per pujar les coses al tren. Només falta que arranqui i ens quedi una bici o un carro per pujar... La gent és molt amable i comprensiva.


Al tren la Cèlia flipa! Aprofita el temps per aprendre a aixecar-se sola fins que ho aconsegueix. No vegis quina cara de felicitat que posa!

Primer tren superat!
Per descarregar també demanem ajuda.


El primer transbord que fem és a Toulouse. Aquesta vegada baixo i pujo la bici amb ascensor fent un tetris per poder cabre-hi.

A Toulouse tenim gairebé un parell d'hores d'espera així que, busquem un parc per la Cèlia.

Toulouse
Mentrestant, solucionem el tema de les claus del cotxe. El meu germà enviarà la còpia de les claus a l'hotel que ens hem allotjat.

Tornem a l'estació. Mentre esperem, un pianista esporàdic ens fa més amena l'espera. Quan sabem la via, hi anem. Fàcil via 1.

En fixo amb uns ciclistes amb alforges que també estan esperant a la mateixa via. De cop veig que baixen escales. M'estranya i vaig a comprovar la pantalla. La pantalla diu via 4.
Surto corrents a avisar en Xevi. Falten 10 minuts perquè surti el tren. Ell corrent per les escales i jo fent el tetris a l'ascensor.
Just però arribem!

El següent transbord el fem a Agen.
També tenim marge de temps i fem el mateix. Busquem un parc, un supermercat i dinem.
Tornem a l'estació i ens assegurem la via que ens toca. Toca baixar i pujar escales altre cop.

A mig camí, ens diuen que hi ha retard... La Cèlia sembla que no li importi gaire tot plegat. S'ho està passant bé. Pasillo amunt, pasillo avall, fent amics per on passa! Arribem a Bordeaux 45 minuts més tard de lo previst.

Tots els transbords que hem fet, eren inici i final de trajecte. Per tant, tampoc calien tantes presses per carregar les coses...

Tot i l'hora que és, optem per avançar uns quilòmetres.

Sortim pel carril bici que trobem davant l'estació de tren i aconseguim sortir de la ciutat enllaçant una via verda per on circulava antigament el ferrocarril.

Fem parada a l'antiga estació de Sedirac. Acampem allà juntament amb una altra parella de jubilats.


Dia 2. Sedirac- Meilhan Sur Garonne (67,05km)

Ens aixequem aviat i de seguida que ho tenim tot recollit arranquem.
Passem per vàries estacions de tren abandonades.
Hi ha algun tram que em recorda la via verda del carrilet de Sant Feliu a Olot.


A mig camí, tenim la primera avaria, en Xevi punxa roda! Amb un pim pam ho soluciona i seguim.
Una via verda asfaltada amb unes rectes llargues i un puja i baixa lleuger ens acompanya fins a Sauveterre de Guyenne.


Fem una volta pel poble i parem a dinar a una zona de pícnic.

El paisatge és bonic. Trobem boscos frondosos, vinyes i camps de gira-sols.

 
Vinyes
A partir de Sauveterre de Guyenne fins a la Réole, passem per poblets i carretera asfaltada poc transitada. També hi ha puja i baixa però amb més desnivell. Potser no és molt exagerat però amb el pes que arrosseguem es nota...

Arribem a la Réole, enllacem el camí del Canal du Garonne i avancem uns quilòmetres més fins que trobem un càmping per passar la nit.

Dia 3. Meilhan Sur Garonne-Sérignac Sur Garonne (61,70km)

Sortim cap a 9:30 del càmping de Melhan i a pocs metres trobem el canal.
Rectes llargues, amb uns plataners que ens donen ombra i el canal ens acompanya gran part del viatge.

Canal Du Garonne
Avanço molt lentament. Un cúmul de coses em lastren. La roda de davant va frenada, la de darrere perd aire i en el carrito de la Cèlia, hi porto  la roba estesa.


Fem una parada tècnica i en Xevi em revisa la bici.
Em separa els pistons de la roda de davant perquè rodi millor i a la de darrere, li fa un canvi de càmera perquè sembla que vaig punxada.
Tampoc canvia gaire, no avanço. Fins i tot ens piquem amb una altra parelleta que ens avancen. Ni així aconsegueixo canviar el meu ritme.

Aprofitant que en Xevi ha punxat, fem un canvi de carros.
Perdem força temps, sembla que tenim un petit problema amb la rosca de la tanca. Per sort només queda amb un ensurt més que superem.
Amb el canvi noto molta millora! Avanço més ràpid. L'única dificultat que té el carro és en parat, costa moure's...
Ara podem recuperar una mica el temps perdut...

El paisatge no varia en aquesta etapa, tant sols trenca la monotonia les petites rampes de les rescloses i veure passar algun barco.


Ens desviem a Damazan on comprem el dinar i anem a la zona de pícnic del llac. La Cèlia quan veu el llac ja ens guia cap a l'aigua.


Seguim per les ombres dels plataners i el canal. Tot i la calor que fa, si està prou bé!
Mirant les opcions de la guia per buscar un lloc per dormir, parem a una zona d'acampada gratuïta amb dutxa i lavabo.
El lloc és petit i molt acollidor. La zona està separada amb petites parcel·les. En queden un parell de lliures i n'escollim una. Hi trobem gent molt maca que està seguint el mateix recorregut.

Dia 4. Sérignac Sur Garonne-Montech (85,75km)

Uns trons ens diuen bon dia i fa que accelerem el procés matinal.
Els veïns són més ràpids que nosaltres i en un pim pam ho tenen llest. Segur que hi tenen la mà trencada a muntar i desmuntar la tenda en aquestes condicions...
La resta van desmuntant com nosaltres.

Quan comença a ploure, m'emporto la Cèlia a sota una carpa que hi ha muntada i en Xevi va portant les coses que falten per endreçar.
Para de ploure i arranquem!

Sense deixar el camí del canal, passem per un aqüeducte impressionant!  Em sembla increïble que els barcos passin per aquí perquè no té molta fondària...


Fem una primera parada a Agen per fer la compra del dinar.

De tant en tant veiem algun barco interessant!

Més endavant parem en un parc i quan la Cèlia s'adorm, fem una tirada llarga fins a Valence d'Agen.
Hi ha un antic matadero que l'han convertit amb una zona de pícnic, amb cuina, dutxes i lavabos públics.


Fem una altra parada a Moisson per la Cèlia.
Continuem i per fi puc veure com passen els barcos per la resclosa!


Després avancem uns quilòmetres més i comença a ploure... No dura gaire, sembla que anem més ràpids que la tormenta.

Quan arribem al càmping de Montech, els trons i llamps els tenim a sobre.
Ens dóna temps d'arribar a la parcel·la i refugiar-nos a una zona comuna menjador-cuina-lavabos-dutxes.

Al càmping coincidim amb dues de les parelles de la nit anterior. Els veïns joves ràpids i una parella de jubilats que porten de tot! Quan dic de tot em refereixo que a part de les alforges amb la roba, la tenda i les màrfegues, porten nevera, mini taula i tamborets. Ole tu!

Plou amb moltes ganes, ens esperem per muntar la tenda.
Mentrestant ens dutxem i preparem el sopar.
Jo em plantejo fer vivac allà però quan afluixa una mica, en Xevi es posa el banyador i munta la tenda!

Avui dormim ben relaxats i fresquets!

Dia 5. Montech- Avinhoget de Lauragues (96,62km)

Després de la tormenta ve la calma.
Ens aixequem sense pluja. Els joves recullen ràpid i són els primers de marxar. Nosaltres quedem els últims.
Bona part de la ruta és bastant avorrida. Sort que de tant en tant hi ha els repetjons de les rescloses i algun barco...

Fem una parada a una zona verda on hi ha un llac. Per trencar una mica el paisatge monòton fem la volta el llac. L'únic interessant que trobem és un campament gitano.

Tornem a enllaçar el canal i aprofitant que la Cèlia s'ha adormit podem fer una tirada llarga fins a Toulouse.
Del llac fins a Toulouse ens plou, però com que passem per sota els arbres i fa molta calor, no ens mullem.
Entrant a Toulouse comença el Canal Du Midi.

Ens trobem la parella de jubilats que acaben de fer la seva parada per dinar. Ens porten avantatge. Nosaltres busquem un lloc per dinar. Anem a parar a un racó del canal amb taula de pícnic i menjar d'un foodtruck.

Sortint de Toulouse, tornen les ombres dels plataners i veiem un munt de barcos amarrats. Aquest tros és més distret! Molts dels barcos amarats hi viu gent. Fins i tot n'hi ha algun que lloga habitacions.


Encara tenim lleugera pujada però els quilòmetres passen ràpid!
Passem per davant d'una casa que ens fa parar a mirar. Veiem un cotxe encastat al terra, una cabina d'avió, un tren, bicis antigues.... I segur que alguna altra relíquia hi deu tenir...


Mirem a la guia on passar la nit i trobem un alberg amb zona d'acampada a Vilafranche de Lauragais.

Quan arribem, trobem una senyora molt amable que ens acompanya a la zona d'acampada. Pretén que plantem la tenda en una zona fangosa, plena de bonys i a sobres està ple de mosquits tigre. En Xevi i jo ens mirem, tornem a fullejar la guia i molt educadament marxem.
Tenim un càmping a 10km, ja no ve d'aquí!

En arribar al càmping ens trobem cares conegudes. La parella jove ja té mitja feina feta! L'altre parella contem que han parat en un altre càmping que hem trobat molt abans...



Dia 6. Avinhoget de Lauragues-Carcassona (65,31km)

Els joves trempats s'aixequen més tard que nosaltres i marxen abans per no perdre la costum.
Nosaltres ens aixequem aviat i acabem sortint cap a la mateixa hora de sempre.

A 3km del càmping s'acaba l'asfalt. El ritme disminueix perquè el camí no està en les millors condicions per anar amb el carrito de la Cèlia. Tot i així tenim dos punts a favor, tenim lleugera baixada i el vent a favor.

Canal Du Midi
Trobem un tram que es converteix en corriol i ple de fang. Uns homes ens diuen que millor que seguim per una alternativa més ciclable.

Canal Du Midi
Repassem la guia i efectivament trobem les indicacions per la alternativa. El camí no està senyalitzat així que no traiem l'ull de la guia.

Ha valgut la pena estalviar aquest tros a la Cèlia i de passada variar una mica el paisatge.
Tornem a enganxar un tros més de canal.

En vistes de l'èxit, no ens ho pensem gaire i fem la següent alternativa que ve marcada a la guia.
Tampoc està senyalitzada. Seguim les pautes de la guia. Passem per alguns pobles molt macos. Ens perdem, pugem i baixem vàries vegades.
No importa el camí és bo i avancem més ràpid!

En un dels ponts que creua el canal em quedo pedalant amb la biela enganxada a la sabata. No sé si riure o plorar, què més ens passarà?
Crido en Xevi que va per davant i li pregunto si té solució...


Ja feia una bona estona que no em pujava ni baixava el plat, suposem que algo hi té a veure...

En Xevi recula un tros per veure si troba una peça que he perdut. Res de res... Ho soluciona com pot i seguim per l'alternativa. Amunt, avall, dreta, esquerra, endavant i endarrere. Costa trobar el camí però finalment ens tornem a encarrilar pel camí del canal.

L'últim tram fins a Carcassonne té molta gravilla. Tot i així avancem prou ràpid. Les ganes poden més.
Tenim un punt de preocupació amb el tema de les claus del cotxe. Ens consta que les claus estan entregades però els de l'hotel ens provoquen incertesa.

A pocs metres de Carcassonne em noto tots els mals. Fins avui he rendit cada dia com si fos el primer. Suposo que el cos és savi i sap que demà toca descansar.

Quan arribem, anem directe a l'hotel. Tenim les claus!!
Descarreguem al cotxe i anem a estirar una mica les cames.

Avui hi ha ambient. Està tot preparat  pel final d'etapa del Tour.
Ens premiem amb una de les delicioses tartaletes de fruites que fan els francesos i marxem sense veure l'arribada del Tour.  Poder ser a casa a una hora raonable serà un regal.

Han sigut uns dies fantàstics amb família. Amb la Cèlia es pot anar a tot arreu!

Consells a tenir en compte si voleu fer aquesta ruta:

* Reservar el bitllet de tren abans per optimitzar el temps.
* No totes les estacions de tren tenen ascensor. Cal pujar i baixar escales.
* Portar efectiu, no a tots els càmpings es pot pagar amb targeta.
* Comprar la guia. És de gran ajuda.
* Es pot fer acampada lliure.
* Tenir la bici al dia i ben revisada per evitar imprevistos.
* Minimitzar el pes de l'equipatge. Portar lo just i necessari.
* Si viatgeu amb carrito com nosaltres, millor optar per passar per les alternatives.
* Escollir bé l'època de l'any per fer la ruta. A partir de l'estiu fins a octubre és bona època.
* Tenir en compte els ruixats.
* Horaris de les botigues. Tanquen aviat!


Si esteu interessats en els tracks, us els puc facilitar a través de correu electrònic.
Per més informació: sandrix_f79@hotmail.com

dijous, 26 de juliol de 2018

Cap de setmana a les Planes

S'acosten les vacances i per fer un test amb els carros, ens muntem un cap de setmana a les Planes.

Amb tot lo just i necessari, sortim des de casa amb els carros. Pel carril bici  ens dirigim cap a les Planes per la via verda.

Fem vàries parades per no agobiar a la Cèlia i a la tarda arribem al càmping.

Mentres fem cua a recepció, uns trons amenaçadors ens manen la pressa per muntar la tenda.
Tenim  el temps just per muntar-la i refugiar-nos a dins.
Fem torns per anar a la dutxa mentre la Cèlia s'ho passa pipa jugant a dins.
Quan em toca dutxar-me a mi, cau un bon ruixat. L'aigua baixa a dojo...
Al tornar a la tenda, me la trobo mig enfonsada. L'hem muntat amb tantes presses que per arreglar-ho, en Xevi es posa el banyador i torna a clavar piquetes.


Aprofitant l'estada a les Planes, havia comprat unes entrades per anar a veure el Pot Petit. M'informen que s'ha anul·lat. Em feia molta il·lusió anar-hi perquè ens agrada molt. A més a més avui la Cèlia estrenava el vestit que li he fet. Una réplica de la disfressa de la Jana. 

  https://racodecostura.wordpress.com/2018/07/04/disfressa-jana-pot-petit/racodecostura.wordpress.com

L'endemà ens aixequem amb un dia esplèndid!
Muntem el carrito a la bici d'en Xevi amb intenció de fer un puja i baixa a Olot.

Abans de sortir, noto que la meva bici té algun problema en el canvi. Quan s'ho mira en Xevi diu que la cadena està apunt de petar. Aconsegueix un tronxa-cadenes i m'ho arregla.

Coll de Bas
A la tarda ja som el càmping i anem a la piscina.
Uns núvols i trons tornen a amenaçar pluja així que, recollim i tapem les bicis ràpid!
Al final la tempesta passa de llarg.

El dia següent, ho recollim tot, carreguem carros i tornem cap a casa!

Ha sigut una bona experiència i un bon escalfament per les vacances.  La Cèlia sembla que li agrada el rol d'anar de càmping i el carrito el tolera bé!

Ja tinc ganes de gaudir les vacances amb família, segur que serà un gran aventura!!

diumenge, 15 de juliol de 2018

Cap de setmana al llac Matamala

Un any enrere durant les vacances, vam descobrir un bon lloc per passar uns dies amb família.

Aprofitem el cap de setmana de Sant Joan, buscant la tranquil·litat de no sentir cap petard i anem fins al llac de Matamala.

Aquesta vegada sense la autocaravana, ens instal·lem al càmping i plantem la tenda.
Tant sols per veure la cara de felicitat de la Cèlia, ja val la pena dormir en una tenda!

Efectivament, durant la nit de la revetlla, reina un gran silenci!

L'endemà al matí preparem les bicis i improvitzem una ruta.

Resseguim una part del llac i quan veiem un trencant, ens desviem a les Angles. 

Llac de Matamala
A les Angles decidim anar fins al llac de les Bulloses. El tràfic està controlat per autobusos per tant ho trobem viable per anar-hi amb el carrito.

En Xevi a davant i jo darrere protegint la Cèlia, sortim de les Angles i ens desviem per una carretera secundària que ens porta al peu de la carretera que puja a les Bulloses.

Uns quilòmetres després d'haver passat el pàrquing, trobem un paratge idíl·lic. Zona de pícnic i riu! Fem una parada a estirar les cames i a provar l'aigua del riu. Freda és poc, per mi està mooolt freda!!


Seguim carretera amunt fins al llac. En Xevi s'avança i jo em vaig quedant enrere... Els últims
quilòmetres són bastants durs. La pujada és forta i la BTT em lastra una mica... En algun moment penso que no arribaré. Em ve a la ment la primera vegada que vaig voler pujar a Vallter i no vaig ser capaç... 

Finalment arribo, em sento feliç. Les vistes valen la pena. Llàstima que amb el carrito no podem fer la volta al llac.


Tornem a baixar i ens tornem a parar al mateix lloc. Aquesta vegada en Xevi es banya i tot. Un mete saca


Seguim per una carretera i ens parem a la Llaguna.

La Llaguna
Visitem el poble i després continuem fins al llac de Matamala.
L'endemà fem una altra ruta. Aquesta vegada més planera tot seguint una ruta BTT que ja coneixíem de l'altre vegada que hi havíem estat.

Llac de Puyvalador
El primer test de tenda, superat. Ens podem aventurar a fer alguna altra sortida!

divendres, 16 de març de 2018

Bici i carrito, descobrint rutes.

Cinc mesos després de tenir la Cèlia hem reprès les sortides de bici amb en Xevi. Ja sortim tots tres!

Quan la Cèlia va complir els quatre mesos, vam començar a mirar carritos per la bici. N'hi ha un munt per triar però al final ens vam decantar per un Thule Chariot de segona mà. Creiem que en diferència és un dels millors carritos del mercat. 
El nostre és monoplaça amb maleter, suspensió, i tenim un suplement d'una hamaca que ens permet portar a la Cèlia amb comoditat, tant per anar a passejar com amb  bici. També es poden adaptar més complements, per anar a córrer o fins i tot, per fer esquí de fons però no és el nostre cas...



Els primers dies i actualment, el fem servir per anar a passejar així la Cèlia es va acostumant. 
Les sortides amb bici van començar poc després. Per tantejar el terreny vam començar fent carrilet, després vam introduir camins rurals i aquest cap de setmana hem fet una ruta més llarga.

Amb el carrito carregat de provisions i l'energia d'en Xevi, sortim al matí amb la idea d'anar a fer un pícnic al parc de Sant Salvador (Santa Coloma de Farners).
La meva forma física poc a poc va guanyant punts...

Sortim de Cassà direcció a Sant Andreu Salou buscant el camí més directe fins a Santa Coloma ja que, no sabem quanta estona aguantarà la Cèlia. He descarregat un track però fem alguna modificació per retallar.
Avui és un d'aquells dies que el vent bufa en contra... creuarem els dits perquè a la tornada no es giri...

Amb una hora i mitja ens plantem al Parc de Sant Salvador.
Allà em retrobo a una amiga de l'institut i ens recomana, ja que portem dinar, que acabem d'arribar al pícnic els avets. Com que anem bé de temps, fem una parada tècnica per la Cèlia, li toca teta, i després seguim pedalant.

Quan arribem al pícnic ens entaulem!
Quedem meravellats de les instal·lacions que tenen muntades... Zona de pícnic, barbacoas, lavabos, restaurant, parc infantil, pàrquing i molta gent gaudint de l'espai.
Ens informem una mica  per una altra ocasió. El preu per persona és de 3€ i es paga a partir de 3 anys.  Si vas amb colla, trucant abans et preparen la taula. Si compres la llenya i el carbó, pots fer ús de les barbacoes, incús lloguen graelles si no en tens. També pots comprar el pícnic allà o simplement pots menjar al restaurant.

Zona de pícnic cobert
Zona de pícnic avets
Parc infantil

Per no fer una ruta lineal, ja sabeu que a mi no m'agraden gaire, seguim pedalant fins a Riudarenes i des d'allà enllacem amb els Estanys de Sils.
Ara si amb vent a favor, sembla que anem amb e-bike. Amb la quilometrada que portem es fa més amè.

Camp dels ninots. Caldes de Malavella

Anem cap a Caldes i per acabar de rematar la ruta, la Cèlia està a gust al carrito, continuem per la ruta termal fins a Cassà.

Ha sigut una sortida molt interessant per fer amb família, prenem nota!

Us enllaço el track per si us animeu a fer-la.



divendres, 10 de novembre de 2017

Una nova etapa

Gairebé fa un any que vaig escriure la última crònica...
Hi ha una explicació clara i senzilla. He sigut mare d'una nena preciosa, la Cèlia!!!

Durant el primer mes d'embaràs vaig fer alguna sortida.

Recordant la última sortida, vam anar cap al Delta de l'Ebre buscant una ruta planera i assequible per les meves limitacions.
Ens vam instal·lar a l'Ampolla i des d'allà, tenia descarregat un track fins al Delta. A vegades no tinc gaire bon ull quan busco tracks o m'imagino el que no és i s'acaba complicant la ruta...

Feia un dia fred i ventós. La ruta era senzilla, pista i asfalt amb un xic de desnivell.
Em vaig aixecar cansada, pedalava sense ganes, el cap i les cames no anaven coordinats, el meu cos no era el mateix i no responia igual.
Volia donar més de si i no podia. Per acabar-ho de rematar, quan vam arribar al Delta de l'Ebre, bufava molt de vent en contra. Em donava la sensació que pedalava i no avançava. Tenia ganes de plorar, no podia seguir, m'estava frustrant i vaig decidir tornar enrere i deixar la bici una temporada.

Ara un mes després d'haver parit ja he fet un parell de sortides.

La primera sortida, per provar-me una mica, vaig fer una volta senzilla.
La sensació no va ser dolenta però m'esperava una altra cosa. No em vaig desanimar, suposo que és normal ja que feia nou mesos que no tocava la bici...

Vaig sortir amb la mentalitat de moure les cames sense perdre la calma i donar temps al meu cos per tornar a agafar el ritme a poc a poc.
Tampoc estava al 100%. Vaig arribar a casa amb les primeres "agulletes" al cul i amb dolors varis que després vaig entendre. Vaig tenir un còlic nefrític que si ho comparem amb les contraccions de part, m'atreviria a dir que són força semblants. Per sort, ja està superat!

Avui he sortit per segona vegada i la sensació ha sigut molt bona. M'he trobat bé, el cul s'està adaptant altre vegada i estic il·lusionada per recuperar les meves aventures dintre les limitacions que ara tinc. Mentre pedalava ja planificava la següent sortida!

El meu cap està actiu i disposat a recuperar el meu estat de forma tant sigui caminant o pedalant. Tinc ganes de poder portar a la Cèlia amb un carrito, de poder tornar a fer alguna cursa i sobretot gaudir de l'esport i la natura!!

He estat molt de temps desconnectada però la meva curiositat ha fet que mirés els resultats d'alguna cursa. He observat que hi ha moltes fèmines que no conec... Això em motiva i em desperta curiositat per saber en qui nivell em trobo.
No tinc pressa, ara per mi el més important és la Cèlia però tampoc descarto tornar algun dia en escena!

Fins aviat!!



dilluns, 19 de desembre de 2016

Investigant la Vall de Llémena

Entro al wikiloc buscant alguna ruta per fer i en trobo una d'interessant... Surt de Cassà pel carrilet fins a Bescanó, puja a Sant Grau, baixa a Sant Gregori i torna pel carrilet fins a Cassà.

Faig carrilet fins a Girona i sense fer cas al track, que no entenc per on em fa anar, vaig cap a Salt. A la  via verda enllaço amb el track que ressegueix el Ter i després va cap al carrilet.

Abans d'entrar a Bescanó, deixo el carrilet, em desvio a la dreta i segueixo el corriol que va paral·lel al Ter. És un tram fàcil i molt bonic per les vistes del Ter.

Mentre passo per aquí vaig recordant la descripció de la ruta que havia llegit al wikiloc. Corriol fàcil, bones vistes, unes lloses que patinen...
Abans de saber quines lloses són, quan passo per la passera per arribar-hi, la bici em patina  i caic de costat. No em faig mal però he tingut una forta estrebada al braç, demà m'ho notaré! Les lloses les passo a peu per si de cas i continuo.

Vaig trobant gent a peu, crec que és una bona alternativa al carrilet!

Arribo a un punt que no acabo d'entendre. El track diu que haig de travessar el riu, però jo no ho veig clar, baixa molta aigua! Em fixo en l'altre banda del riu i es veu un camí...

Decideixo no travessar i continuo pel corriol amb l'esperança de trobar algun pont per poder-hi accedir.
Més endavant em trobo un caçador que em pregunta on vaig. Jo li explico  el cas i em comenta que fa temps hi havia una passera.
Ara ho entenc tot!
La solució que em dóna és que vagi fins a Bonmatí i des d'allà podré pujar a Sant Grau.

Retrocedeixo un tros i entro al carrilet. Em paro a menjar una barreta mentre em descarrego un track al mòbil d'una ruta que surt de Bonmatí i puja a Sant Grau. Em llegeixo la descripció i entenc que puja per la carretera de les Serres i en algun punt suposo que enllaçaré el track del GPS...

Quan estic pujant per la carretera de les Serres, em vaig fixant amb el GPS i veig que sempre tinc el track a 1km a la meva dreta. Em dóna la sensació que m'hi vaig acostant però en realitat no és així. Quan miro el track que m'he descarregat al mòbil no té res a veure.

Decideixo passar de tracks, gaudir de la carretera, encara que la faci amb BTT i més endavant ja veuré què faig.

Quan sóc a baix a la carretera de les Serres, em fixo en uns cartells. Diu que va a Sant Gregori per tant, cansada de fer asfalt, em llenço a l'aventura!


Em menjo l'entrepà que porto i em dedico a seguir les indicacions del camí ral de la Vall de Llémena.
Només de començar quasi m'equivoco ja que, em trobo que el camí es desdoble i no hi ha indicacions. Sort que  rectifico a temps.

Torno a travessar la carretera de les Serres, i per un camí rural ben indicat continuo pedalant sense problemes.
La pista és divertida i amb lleugera baixada. Arribo a la capella de Sant Medir i em desvio per veure-la.

Capella de Sant Medir
Continuo baixant fins que arribo a la riera de Llémena.

Riera de Llémena
Amb la bici en braços travesso la riera per sobre les pedres intentant no caure i poder seguir la ruta.
Ara ve un tram de pujada per corriol. És un corriol tècnic amb pedres que estan molles i rellisquen. Els trams xungos els faig a peu i la resta plat petit i amunt.

Quan sóc a dalt segueixo per una pista de fang procurant no haver de posar un peu a terra ni caure. La baixada és força llarga i quedo feta un cromo.
Enllaço amb un tram d'asfalt i em va bé perquè vaig dispersant el fang que porto acumulat a les rodes.

Una altra pujada amb una bona rampa em porta amb un encreuament de camins que un d'ells, diu que porta a Sant Grau.
Jo deixo Sant Grau per un altre dia que ja porto prou quilòmetres i continuo per un corriol molt divertit fins que arribo a un camí rural.

Noto que la roda de darrere es descontrola. Em paro a mirar-la i veig que vaig punxada...
Sense perdre els nervis dono opció al líquid tubeless que faci la seva feina i em limito a inflar la roda. Sembla que el vent entra bé i segueixo.

Només puc avançar uns metres més i torno a anar sense vent. Aquesta vegada em paro just davant d'un forn de calç que trobo pel camí.

Forn de calç
La segona vegada puc avançar uns metres més i enllaço amb el track de tornada del GPS.
La roda amb asfalt em dóna bona sensació, tant és així que en comptes de seguir el track i arribar a Sant Gregori, em desvio per un camí que diu ruta de l'aigua.

La roda es torna a desinflar. Estic perdent temps però jo insisteixo i, després de provar d'inflar tres vegades més opto pel comodí de la trucada.

Intento localitzar a en Xevi. Està a Barcelona però amb una mica de sort ja és camí de casa i em pot venir a buscar. Em diu que encara és a Barcelona i arriba a mitja tarda...
Llavors penso que podria anar caminant fins a Girona i tornar amb autobús...

No em puc esperar tantes hores, a saber quanta estona tinc a peu i apenes em queda menjar...

Com que tinc les eines suficients per posar una càmera, intento arreglar el problema!

Em miro bé la roda i veig que he rajat el neumàtic i el líquid no ho sella.
El tubeless va molt bé però quan et deixa tirat és una bona porqueria posar una càmera...


Perdo mitja hora arreglant la roda jo soleta!
Feia tant de temps que no treia el neumàtic que m'ha costat horrors poder-lo descalçar. Llavors posar la càmera ha sigut fàcil.

Amb la roda en condicions segueixo investigant!
Continuo amb la ruta de l'aigua que no sé on em porta. Ara el Ter em queda a mà esquerre i més endavant veig que vaig paral·lela al camí d'anada...

Vaig per una pista on em trobo un semàfor de pas, estic totalment desorientada, potser una mica pàjara i tot, però segueixo endavant. De cop entro al track del GPS i resulta que el camí ve del Ter on anys enrere hi havia el pont!

Aquí hi havia el pont...
M'ha anat bé arribar fins aquí perquè ara sé per on es puja a Sant grau però avui és tard. Retrocedeixo i sense complicar-me més la vida, per asfalt arribo a Sant Gregori.
A Sant Gregori enganxo el camí ral, uns corriols que no coneixia i arribo a Fontajau!!!

Enllaço el carril bici i pitant cap a casa que és tard i tinc una gana de boig...

M'han sortit 92km, gairebé 8 hores sobre la bici,  no he pujat a Sant Grau però he descobert la Vall de Llémena! La veritat és que feia temps que no feia una ruta llarga i gràcies a la improvisació, m'ho he passat molt bé!

Ara veient el track i tots els errors que he comès segurament la ruta la faria diferent.

P.D: Amb l'experiència d'avui, m'he adonat que tinc un bon parell d'ovaris!!







dimarts, 15 de novembre de 2016

Via verda Tortosa-Arnes-Tortosa

Aprofitant que tinc vacances i que en Xevi treballa a Tortosa, l'acompanyo fins allà amb la BTT i faig una ruta per la via verda.

Aquesta via verda és el traçat de l'antiga via de tren de La Val de Zafán. Comunicava  el municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa. La via va està en servei 31 anys.


Surto del punt d'inici a Tortosa on hi ha l'antic pont del ferrocarril que travessa el riu Ebre.

Pont del ferrocarril
Parteixo de 0m d'altitud i suaument aniré pujant fins a Arnes si em dona temps i sinó, fins on vegi ja que, abans de les 3h hauria d'haver arribat per dinar amb en Xevi i tornar cap a casa.



La primera població que em trobo és Roquetes. Poc després, deixant enrere un pont de l'antiga via, entro al Parc Natural dels Ports i travesso l'àrea de lleure de EMD Jesús

El camí és senzill i amè. Milers de tarongers ressegueixen la via verda i li donen un toc de color alegre al paisatge.
Arribo a Aldover, la primera estació de la via.

Estació de Aldover
    
No m'entretinc gaire, només el temps suficient per tirar alguna foto.
Sortint d'Aldover  trobo els primers túnels de la via. Segons he llegit n'hi ha 40 i no tots estan il·luminats. En previsió, tinc la bici preparada amb el llum de les sortides nocturnes!

Poc abans d'arribar a Xerta em trobo que el traçat original està tallat i em fan desviar. Vaig a parar a una carretera que va paral·lela a l'Ebre i em condueix a dins el poble de Xerta.
A Xerta estan de festa major!!
Travesso el poble i arribo a la segona estació.

Estació de Xerta

Sortint de Xerta em trobo amb un rellotge de sol bastant curiós.

                                      
  
Uns quilòmetres més i trobo la tercera estació, Benifallet.
Aquesta estació l'han convertida amb un bar molt acollidor on poder fer un mos. No és el meu cas, foto i segueixo pedalant!

Estació de Benifallet
                                     
Més túnels! Ni ha algún força llarg i poc il·luminat, sort que porto llum. És d'agrair i necessari ja que és una via molt transitada.

Després de travessar el riu canaletes pel pont de la riberola, entro a la Terra Alta i arribo a Pinell de Brai. Aquesta estació està molt abandonada però és perfecte per ser un pàrquing furgoperfecto.

Estació de Pinell de Brai
                                     
El paisatge ha canviat, terres vermelloses i bones vistes del riu canaletes m'acompanyen uns quilòmetres.
Em desvio fins a la Fontcalda situada enmig de la vall i paro a esmorzar.

                                  

La Fontcalda ja la coneixia per això decideixo desviar-m'hi. Crec que és una parada obligatòria i molt recomanable per qui no ho conegui.
És un lloc preciós!

Com que vaig molt bé de temps decideixo continuar, tant sols em falten 20km fins a Arnes i porto un bon ritme. Crec que hi puc arribar contant que la tornada serà tot baixada i amb lleuger vent a favor.

Podria continuar pels estrets i sortir a Prat de Compte però perdria temps així que, decideixo recuperar la via verda després de superar una rampa del 14%.

Passo dos túnels més i arribo a l'estació de Prat de Compte, actualment també abandonada.

Estació de Prat de Compte

                                     
El riu canaletes el segueixo una estona més.
La següent estació és Bot. L'estació està abandonada però han habilitat un bar dins un vagó de tren amb taules a fora.

Estació de Bot


No paro, tinc menjar i beure per anar tirant. Si vull arribar fins al final m'haig d'espavilar.
Pedalo amb totes les meves forces, la pujada és progressiva però tinc vent en contra i em frena una mica... Ara no em puc fer enrere!

Passo sis túnels més i dos viaductes i arribo a l'estació de Horta de Sant Joan.

                            

Estació de Horta de Sant Joan

Continuo per la via verda i finalment arribo a l'estació de Arnes. Actualment també abandonada.
El camí continua fins a Alcañiz però ara si que no tinc més temps. He aconseguit arribar fins on volia així que, giro cua.

Estació d'Arnes

Aviso a en Xevi que vaig justa de temps i baixo a tota llet.
A la velocitat que vaig, agraeixo portar el llum als túnels. Sort que no hi ha radars perquè sinó em multen...
De tornada tant sols paro a collir 4 taronges que semblen mandarines en un taronger en terra de ningú..
.
He arribat un pèl tard però ha valgut la pena!
Ara una coca-cola i un bon tiberi i gairebé com nova!

Fer la ruta durant aquesta època de l'any és ideal perquè la temperatura ha sigut molt bona. He tingut suficient menjar i beure i no he patit cap pàjara.

En èpoques de calor cal anar ben preparat ja que, hi ha pocs punts amb font on poder omplir el bidó ni bars per poder comprar alguna cosa excepte que, et desviïs a alguna de les poblacions de les estacions abandonades. Però també deu tenir la seva gràcia ja que et pots fer un bany al riu canaletes...

És una ruta senzilla, entretinguda i familiar per fer sense presses. Fins i tot, deixant que hi ha algun tram una mica malmès, es podria fer amb bici de carretera.

Jo recomano fer-la!