dilluns, 19 de desembre de 2016

Investigant la Vall de Llémena

Entro al wikiloc buscant alguna ruta per fer i en trobo una d'interessant... Surt de Cassà pel carrilet fins a Bescanó, puja a Sant Grau, baixa a Sant Gregori i torna pel carrilet fins a Cassà.

Faig carrilet fins a Girona i sense fer cas al track, que no entenc per on em fa anar, vaig cap a Salt. A la  via verda enllaço amb el track que ressegueix el Ter i després va cap al carrilet.

Abans d'entrar a Bescanó, deixo el carrilet, em desvio a la dreta i segueixo el corriol que va paral·lel al Ter. És un tram fàcil i molt bonic per les vistes del Ter.

Mentre passo per aquí vaig recordant la descripció de la ruta que havia llegit al wikiloc. Corriol fàcil, bones vistes, unes lloses que patinen...
Abans de saber quines lloses són, quan passo per la passera per arribar-hi, la bici em patina  i caic de costat. No em faig mal però he tingut una forta estrebada al braç, demà m'ho notaré! Les lloses les passo a peu per si de cas i continuo.

Vaig trobant gent a peu, crec que és una bona alternativa al carrilet!

Arribo a un punt que no acabo d'entendre. El track diu que haig de travessar el riu, però jo no ho veig clar, baixa molta aigua! Em fixo en l'altre banda del riu i es veu un camí...

Decideixo no travessar i continuo pel corriol amb l'esperança de trobar algun pont per poder-hi accedir.
Més endavant em trobo un caçador que em pregunta on vaig. Jo li explico  el cas i em comenta que fa temps hi havia una passera.
Ara ho entenc tot!
La solució que em dóna és que vagi fins a Bonmatí i des d'allà podré pujar a Sant Grau.

Retrocedeixo un tros i entro al carrilet. Em paro a menjar una barreta mentre em descarrego un track al mòbil d'una ruta que surt de Bonmatí i puja a Sant Grau. Em llegeixo la descripció i entenc que puja per la carretera de les Serres i en algun punt suposo que enllaçaré el track del GPS...

Quan estic pujant per la carretera de les Serres, em vaig fixant amb el GPS i veig que sempre tinc el track a 1km a la meva dreta. Em dóna la sensació que m'hi vaig acostant però en realitat no és així. Quan miro el track que m'he descarregat al mòbil no té res a veure.

Decideixo passar de tracks, gaudir de la carretera, encara que la faci amb BTT i més endavant ja veuré què faig.

Quan sóc a baix a la carretera de les Serres, em fixo en uns cartells. Diu que va a Sant Gregori per tant, cansada de fer asfalt, em llenço a l'aventura!


Em menjo l'entrepà que porto i em dedico a seguir les indicacions del camí ral de la Vall de Llémena.
Només de començar quasi m'equivoco ja que, em trobo que el camí es desdoble i no hi ha indicacions. Sort que  rectifico a temps.

Torno a travessar la carretera de les Serres, i per un camí rural ben indicat continuo pedalant sense problemes.
La pista és divertida i amb lleugera baixada. Arribo a la capella de Sant Medir i em desvio per veure-la.

Capella de Sant Medir
Continuo baixant fins que arribo a la riera de Llémena.

Riera de Llémena
Amb la bici en braços travesso la riera per sobre les pedres intentant no caure i poder seguir la ruta.
Ara ve un tram de pujada per corriol. És un corriol tècnic amb pedres que estan molles i rellisquen. Els trams xungos els faig a peu i la resta plat petit i amunt.

Quan sóc a dalt segueixo per una pista de fang procurant no haver de posar un peu a terra ni caure. La baixada és força llarga i quedo feta un cromo.
Enllaço amb un tram d'asfalt i em va bé perquè vaig dispersant el fang que porto acumulat a les rodes.

Una altra pujada amb una bona rampa em porta amb un encreuament de camins que un d'ells, diu que porta a Sant Grau.
Jo deixo Sant Grau per un altre dia que ja porto prou quilòmetres i continuo per un corriol molt divertit fins que arribo a un camí rural.

Noto que la roda de darrere es descontrola. Em paro a mirar-la i veig que vaig punxada...
Sense perdre els nervis dono opció al líquid tubeless que faci la seva feina i em limito a inflar la roda. Sembla que el vent entra bé i segueixo.

Només puc avançar uns metres més i torno a anar sense vent. Aquesta vegada em paro just davant d'un forn de calç que trobo pel camí.

Forn de calç
La segona vegada puc avançar uns metres més i enllaço amb el track de tornada del GPS.
La roda amb asfalt em dóna bona sensació, tant és així que en comptes de seguir el track i arribar a Sant Gregori, em desvio per un camí que diu ruta de l'aigua.

La roda es torna a desinflar. Estic perdent temps però jo insisteixo i, després de provar d'inflar tres vegades més opto pel comodí de la trucada.

Intento localitzar a en Xevi. Està a Barcelona però amb una mica de sort ja és camí de casa i em pot venir a buscar. Em diu que encara és a Barcelona i arriba a mitja tarda...
Llavors penso que podria anar caminant fins a Girona i tornar amb autobús...

No em puc esperar tantes hores, a saber quanta estona tinc a peu i apenes em queda menjar...

Com que tinc les eines suficients per posar una càmera, intento arreglar el problema!

Em miro bé la roda i veig que he rajat el neumàtic i el líquid no ho sella.
El tubeless va molt bé però quan et deixa tirat és una bona porqueria posar una càmera...


Perdo mitja hora arreglant la roda jo soleta!
Feia tant de temps que no treia el neumàtic que m'ha costat horrors poder-lo descalçar. Llavors posar la càmera ha sigut fàcil.

Amb la roda en condicions segueixo investigant!
Continuo amb la ruta de l'aigua que no sé on em porta. Ara el Ter em queda a mà esquerre i més endavant veig que vaig paral·lela al camí d'anada...

Vaig per una pista on em trobo un semàfor de pas, estic totalment desorientada, potser una mica pàjara i tot, però segueixo endavant. De cop entro al track del GPS i resulta que el camí ve del Ter on anys enrere hi havia el pont!

Aquí hi havia el pont...
M'ha anat bé arribar fins aquí perquè ara sé per on es puja a Sant grau però avui és tard. Retrocedeixo i sense complicar-me més la vida, per asfalt arribo a Sant Gregori.
A Sant Gregori enganxo el camí ral, uns corriols que no coneixia i arribo a Fontajau!!!

Enllaço el carril bici i pitant cap a casa que és tard i tinc una gana de boig...

M'han sortit 92km, gairebé 8 hores sobre la bici,  no he pujat a Sant Grau però he descobert la Vall de Llémena! La veritat és que feia temps que no feia una ruta llarga i gràcies a la improvisació, m'ho he passat molt bé!

Ara veient el track i tots els errors que he comès segurament la ruta la faria diferent.

P.D: Amb l'experiència d'avui, m'he adonat que tinc un bon parell d'ovaris!!







dimarts, 15 de novembre de 2016

Via verda Tortosa-Arnes-Tortosa

Aprofitant que tinc vacances i que en Xevi treballa a Tortosa, l'acompanyo fins allà amb la BTT i faig una ruta per la via verda.

Aquesta via verda és el traçat de l'antiga via de tren de La Val de Zafán. Comunicava  el municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa. La via va està en servei 31 anys.


Surto del punt d'inici a Tortosa on hi ha l'antic pont del ferrocarril que travessa el riu Ebre.

Pont del ferrocarril
Parteixo de 0m d'altitud i suaument aniré pujant fins a Arnes si em dona temps i sinó, fins on vegi ja que, abans de les 3h hauria d'haver arribat per dinar amb en Xevi i tornar cap a casa.



La primera població que em trobo és Roquetes. Poc després, deixant enrere un pont de l'antiga via, entro al Parc Natural dels Ports i travesso l'àrea de lleure de EMD Jesús

El camí és senzill i amè. Milers de tarongers ressegueixen la via verda i li donen un toc de color alegre al paisatge.
Arribo a Aldover, la primera estació de la via.

Estació de Aldover
    
No m'entretinc gaire, només el temps suficient per tirar alguna foto.
Sortint d'Aldover  trobo els primers túnels de la via. Segons he llegit n'hi ha 40 i no tots estan il·luminats. En previsió, tinc la bici preparada amb el llum de les sortides nocturnes!

Poc abans d'arribar a Xerta em trobo que el traçat original està tallat i em fan desviar. Vaig a parar a una carretera que va paral·lela a l'Ebre i em condueix a dins el poble de Xerta.
A Xerta estan de festa major!!
Travesso el poble i arribo a la segona estació.

Estació de Xerta

Sortint de Xerta em trobo amb un rellotge de sol bastant curiós.

                                      
  
Uns quilòmetres més i trobo la tercera estació, Benifallet.
Aquesta estació l'han convertida amb un bar molt acollidor on poder fer un mos. No és el meu cas, foto i segueixo pedalant!

Estació de Benifallet
                                     
Més túnels! Ni ha algún força llarg i poc il·luminat, sort que porto llum. És d'agrair i necessari ja que és una via molt transitada.

Després de travessar el riu canaletes pel pont de la riberola, entro a la Terra Alta i arribo a Pinell de Brai. Aquesta estació està molt abandonada però és perfecte per ser un pàrquing furgoperfecto.

Estació de Pinell de Brai
                                     
El paisatge ha canviat, terres vermelloses i bones vistes del riu canaletes m'acompanyen uns quilòmetres.
Em desvio fins a la Fontcalda situada enmig de la vall i paro a esmorzar.

                                  

La Fontcalda ja la coneixia per això decideixo desviar-m'hi. Crec que és una parada obligatòria i molt recomanable per qui no ho conegui.
És un lloc preciós!

Com que vaig molt bé de temps decideixo continuar, tant sols em falten 20km fins a Arnes i porto un bon ritme. Crec que hi puc arribar contant que la tornada serà tot baixada i amb lleuger vent a favor.

Podria continuar pels estrets i sortir a Prat de Compte però perdria temps així que, decideixo recuperar la via verda després de superar una rampa del 14%.

Passo dos túnels més i arribo a l'estació de Prat de Compte, actualment també abandonada.

Estació de Prat de Compte

                                     
El riu canaletes el segueixo una estona més.
La següent estació és Bot. L'estació està abandonada però han habilitat un bar dins un vagó de tren amb taules a fora.

Estació de Bot


No paro, tinc menjar i beure per anar tirant. Si vull arribar fins al final m'haig d'espavilar.
Pedalo amb totes les meves forces, la pujada és progressiva però tinc vent en contra i em frena una mica... Ara no em puc fer enrere!

Passo sis túnels més i dos viaductes i arribo a l'estació de Horta de Sant Joan.

                            

Estació de Horta de Sant Joan

Continuo per la via verda i finalment arribo a l'estació de Arnes. Actualment també abandonada.
El camí continua fins a Alcañiz però ara si que no tinc més temps. He aconseguit arribar fins on volia així que, giro cua.

Estació d'Arnes

Aviso a en Xevi que vaig justa de temps i baixo a tota llet.
A la velocitat que vaig, agraeixo portar el llum als túnels. Sort que no hi ha radars perquè sinó em multen...
De tornada tant sols paro a collir 4 taronges que semblen mandarines en un taronger en terra de ningú..
.
He arribat un pèl tard però ha valgut la pena!
Ara una coca-cola i un bon tiberi i gairebé com nova!

Fer la ruta durant aquesta època de l'any és ideal perquè la temperatura ha sigut molt bona. He tingut suficient menjar i beure i no he patit cap pàjara.

En èpoques de calor cal anar ben preparat ja que, hi ha pocs punts amb font on poder omplir el bidó ni bars per poder comprar alguna cosa excepte que, et desviïs a alguna de les poblacions de les estacions abandonades. Però també deu tenir la seva gràcia ja que et pots fer un bany al riu canaletes...

És una ruta senzilla, entretinguda i familiar per fer sense presses. Fins i tot, deixant que hi ha algun tram una mica malmès, es podria fer amb bici de carretera.

Jo recomano fer-la!



                                                                      

dimarts, 1 de novembre de 2016

El Puig d'Arques seguint la XXXIX Travessada de les Gavarres

Fa un parell de dies es va fer la XXXIX Travessada de les Gavarres. Una ruta a peu que cada any,  organitza la Colla Excursionista de Cassà.

Sempre m'ha fet gràcia fer-la amb bici per conèixer racons inèdits de les Gavarres però, mai m'he atrevit pel grau de dificultat que em podria suposar.

Aquest any, la meva intenció després de preguntar com és el recorregut, és fer-la, què són 20km?

No em costa gaire decidir-me. Segur que es pot fer tot i que, estic convençuda que em tocarà caminar en algun tram de la Travessada. Si és una ruta per fer a peu serà per alguna cosa...
Tot i així, convenço a en Xevi perquè m'acompanyi ja que, ell mai té aquest problema de si podré o no fer-la. Fins i tot anant amb la bici de ciclocross!

Sortim de casa preparats amb menjar i beure perquè crec que serà un dia llarg...

La primera sensació quan pujo a la bici és de cansament, tinc el cul i les cuixes una mica tocades de la pedalada que vaig fer diumenge...

Després de quatre esforços en uns dels corriols que hi ha al costat de casa, m'oblido de tot. Ara faltarà que el cafè de l'esmorzar m'ajudi amb la resta...

Segueixo sense desgastar-me, i aprofito després de fer unes ziga-zagues per haver-me equivocat de camí, per ensenyar un caminet xulo a en Xevi.
El camí surt després del Mas Bassets i s'enfila fins a dalt dels refugis.
Passar per aquí també em sembla una manera ràpida d'accedir a la pista forestal per anar cap al Puig d'Arques.

Deixem les muntanyes russes per un altre dia i agafem la pista de l'esquerre que també ens porta al Matxo Mort.

Ens passem tota la pujada trobant un caçador cada uns 10m. Alguns ni saluden, no semblen estar gaire contents de veure'ns. No pensem espantar cap presa. D'altres ens saluden cordialment i els més freakies, són dos adolescents amb una go-pro al cap. On hem arribat?

A can Sitges deixem de veure caçadors i seguim cap amunt. Jo mateixa m'animo, em conec el terreny i després de dues pujades dures som a dalt!

Després de la segona pujada trobem fletxes de la Travessada. Deixem la nostra visita al Puig d'Arques pel final i posem el track per seguir-lo sense problemes. El GPS diu que només falten 18km per arribar a meta!

Trobem una baixada forta amb tan desnivell que si no vull caure de la bici o baixar-la a peu, m'obliga anar amb el cul ben endarrere i frenada...Ai les pastilles!
Anem a parar a una pista que deixem poc després per seguir baixant fins a l'arboç de can Genoer.

Arboç de can Genoer
Novament tornem a la pista i passem per mas Mates. Aquí ens adonem amb en Xevi que ja hi havíem passat un altre dia però en direcció contrària.

Mas Mates
Seguim baixant per la pista fins que ens desviem per un corriol que ressegueix la riera de mas Mates.
Tornem a la pista i passem per can Mercader, una altre exemplar ruïnós.

Can Mercader
Deixem la pista per endinsar-nos per un camí no apte per vehicles i anem a parar al Pont de les dobles. Un pont amb tota una història...
S'anomena així perquè anys enrere, dos veïns estaven enfrontats pel dret a passar-hi. Es va fer un plet però al final va costar més diners o dobles que el mateix pont.

Pont de les dobles
Seguim per l'antic molí de can Molines i arribem al mas Rostei on hi cultiven vinyes.
Entrem dins la propietat privada però llavors veiem que no tenim sortida per recuperar el track i retrocedim fins a la tanca. Seguim per un petit corriol embardissat que hi ha al costat de la tanca. Toca arrossegar la bici fins que podem tornar a pedalar.

Comença una llarga pujada de poc més de 6km per arribar a meta amb un fort desnivell...

Arribem a coll de Bregó on hi ha un encreuament de camins i agafem el de baixada que va cap a la Bisbal en comptes d'agafar la directíssima que va  al Puig d'Arques...Quines voltes, ai la pujada final quina por!

A la baixada en Xevi punxa roda. Pels camins que hem arribat a passar i va i punxa ara en una simple pista forestal...

Estem força estona parats, intenta arreglar la roda amb el líquid tubeless però el forat es resisteix a tapar-se.
Decidim continuar i provar sort però sembla que el forat no es vol tapar i no queda líquid. Opta per posar una càmera i seguim.

Enllacem el GR92 pujant pel camí de les notaries.
La pujada es va complicant, les rampes són dures i després d'haver estat parada tanta estona, m'he refredat i em costa avançar... Tot el que no puc ho faig a peu i amb paciència ja arribaré...

Deixem el camí i continuem per un tram molt pesat i amb molta roca que impossibilita avançar pedalant.
A mitja pujada en Xevi torna a punxar roda. La canvia i seguim.
Arribem al Saplà de can Sàbat.
Saplà de can Sàbat
Continuem pujant però ara puc tornar a pedalar i quan arribem a St Cebrià dels Alls em veig salvada. Desitjava tornar a veure una pista de bon fer tot i que encara em queden gairebé 2km de pujada per arribar a dalt el Puig d'Arques...

El meu ritme és lent però avui he sortit amb un objectiu i és fer una visita al nostre petit dolmen i trauré les forces d'on sigui per arribar-hi.

Als plans de can Sabater iniciem la última pujada per la rampa i culminem el cim.

Per tornar cap a casa agafem el camí més ràpid baixant per l'asfalt fins a can Llac. Llavors baixem per la pista i cap a Cassà recuperant el camí inicial.

Ha sigut una sortida interessant, de les que m'agrada fer de tant en tant amb en Xevi. Sense presses, gaudint del paisatge i acceptant els reptes que pugui tenir el track. Tenim moments de tot però és d'agrair la paciència que té en Xevi quan sortim junts.

La majoria de les fotos que he publicat les he tret d'internet ja que, he intentat no fer perdre més temps del necessari a en Xevi. Ni tant sols per mirar si trobava bolets....

Fins aviat!


dilluns, 10 d’octubre de 2016

GerunDona Road 2016

Avui dia 9 d'octubre de 2016 neix la primera marxa cicloturista exclusiva per dones a la ciutat de Girona, la GerunDona!
És una marxa no competitiva i solidària a favor de la fundació Oncolliga de Girona.
Per tal de què sigui assequible per diferents nivells, hi ha dos recorreguts. Un de 52km i un de 90km.

Fa un mes enrere em vaig començar a interessar per fer aquesta marxa. Físicament em trobo en bones condicions, aguanto sortides llargues amb la BTT però la bici de carretera té un dit de pols...
La última i única sortida que he fet aquest any, va ser fa sis mesos, abans de saber que estava embarassada...

La qüestió és que em proposo fer-la però abans, fem unes modificacions a la bici per anar més còmode i anem a indagar el terreny amb en Xevi.
Sempre que he sortit amb bici de carretera ha sigut amb ell o rarament algun cop sola. Per tant, no tinc experiència rodant amb pelotón. Sempre m'ha fet respecte ja que no em fio ni de mi mateixa...
Per treure'm la por, i veure realment del que sóc capaç, decidim fer el track de 90km improvisant la ruta des de Cassà.
Quedo sorpresa de  mi mateixa, deixant de banda el mal al cul, ho he fet prou bé i he pogut practicar lo de posar-me a roda amb tres ciclistes que trobem.

Sortim un segon dia i ens enganxem al circuit de la Tondo curta des de Banyoles amb la idea de poder pillar algun pelotón quan ens avancin. No ens atrapa ningú i acabo practicant una estona amb uns nois que també han sortit de Banyoles.
Estic preparada, hi vull anar!

La setmana passada em vaig inscriure i avui estic aquí a Fontajau amb els nervis a flor de pell per fer el circuit curt. Em va semblar que el puc fer amb millors condicions que el llarg.

Esperant la sortida...
Més de 250 dones s'han inscrit a la Marxa, serà tot un èxit!

Contem 5,4,3,2, 1 i sortim!
Abans no arranco deixo una distància de seguretat i m'incorporo lentament sense fer avançaments perillosos. Estic molt emocionada, entre que tinc les hormones alterades, veure Fontajau de color rosa i la gent de fora animant m'impacta.

Fem una sortida neutralitzada fins a Vilabrareix. Tinc la sensació que no sóc la única que no sap rodar en pelotón ja que totes ens deixem una distància de seguretat, això em tranquil·litza.

A Vilabrareix s'estira el pelotón i poc a poc em vaig quedant sola. De tant en tant m'avancen algunes noies però no aconsegueixo seguir-les.
Aplico consells d'en Xevi i em concentro a mantenir una bona cadència fins que trobi el meu lloc ja que, encara queden molts quilòmetres per davant.

Passat Aiguaviva les rutes es desvien i jo segueixo cap a Estanyol direcció a Mas Llunés. La pujada és suau i l'asfalt està molt bé. Em continuen avançant noies, i jo vaig fent sola. Durant la baixada em recupero i n'avanço alguna. Quan sóc al planer veig un grupet de quatre interessant.

És el moment d'apretar les dents i intentar afegir-me al grup.

A Bonmatí ho aconsegueixo. N'hi ha un parell que van molt ben organitzades i van fent relleus. M'hi trobo bé i segueixo amb elles.
Totes anem bé per tant no parem a l'avituallament.

Pujant a les serres ens despengem totes una mica, totes portem un ritme diferent.
A mitja pujada apareix en Xevi que venia tot darrere la comitiva de dones...Xerrem una estona i segueix tirant per veure'ns més endavant.

Baixant de les serres ens anem reagrupant i al planer seguim juntes.
Que bé es roda amb pelotón!
Anem fent relleus simultàniament així és més amé.

Trobem un segon avituallament però tampoc parem, jo amb la botifarra de l'arribada faig prou!

Just abans d'arribar a Sant Gregori enganxem un parell de noies més al grup i enfilem per una bona paret...
Una de les noies es converteix en el meu ídol. En tot moment està animant-nos. Va que només queden un parell de rampes i tot baixada!

En Xevi ens torna a avançar i el perdem de vista.

Arribem una darrere l'altre ja que ens fan reduir la velocitat per passar per sota l'arc i treure'ns el xip.
No està gens malament, he quedat 15 de 97 de la general. Per ser la meva primera Marxa Cicloturista estic molt contenta!!
Gràcies noies per la companyia, he rodat molt a gust amb vosaltres!

GerunDona feta!
Classificacions: https://drive.google.com/file/d/0BycgFyGey42-Z19BbTJlaVpNd3c/view

Vull felicitar a l'organització, ha sigut un èxit total i jo m'ho he passat molt bé, fins i tot començo a veure amb uns altres ulls la bici de carretera...

Enhorabona i fins la pròxima!

Video: https://www.youtube.com/watch?v=QwCG8Wwegnc&feature=share







dilluns, 5 de setembre de 2016

I marxa BTT Vall·llobrega

Aquest cap de setmana hi ha força moviment ciclista per terres gironines.
La Isards Atac BTT que surt de Vallter fins a Camprodon, la Volta Empordà i la I marxa cicloturista Cerdanya Cycle Tour de carretera, la I marxa BTT Vall·llobrega i poder alguna que no sé...

De les quatre sortides, em decanto per la I marxa BTT Vall·llobrega ja que, la de Vallter és dissabte i ha de ser duríssima i les de carretera pitjor...
Tot i així fins a l'últim moment no sé què fer, farà calor i és un dia que podria matinar...

Com que en Xevi va a fer la Volta Empordà m'acabo de decidir i em llevo d'hora per anar a Vall·llobrega.

Amb la bici revisada prèviament, vaig cap a Vall·llobrega.
Quan vaig a fer la inscripció em diuen que sóc la primera noia. Les altres, poc a poc van arribant.

L'espera se'm fa eterna, m'avorreixo de pedalar per tot el poble ja que, fins a les 9:00 no hi ha la sortida. A sobres, m'incomoda la previsió de temps. Apunta una pujada important de les temperatures, serà dur.

Ens col·loquem tots i quan donen la senyal gas!



A davant de tot, hi han dues noies de bicis Esteve que fan la llarga i un parell més que no tinc identificades...
De seguida les perdo de vista.

Comencem per una pujada d'asfalt que sembla que no, però arribem a una rampa del 15%. Un començament dur! Ja estic suant la gota mentre m'avança un ciclista amb música incorporada.

Girem per una pista i no tardem gaire més a tornar a pujar.
Vaig fent tintines per esquivar pedres, la pujada és dura, la calor també i perdo el control de la bici. Sense voler toco una mica la roda del nen de davant i, per evitar que caigui, giro de cop el manillar i gairebé caic sobre el seu pare. Per sort cap dels dos arriba a caure a terra.

El nen i el pare segueixen pedalant i jo acabo de fer la pujada a peu, abans no provoqui un accident. No em noto fina...

Mentrestant em passen dues noies, una d'elles quan arribo a dalt de la pujada es para i amb l'altre seguim juntes una estona.

D'entrada ella va seguint darrere meu. En un corriol, la noto tant a prop que sento que li faig nosa. Li cedeixo el pas però em diu que segueixi.
Faig fent lo que puc i lo que no puc a peu ja que, hi ha algun tram de baixada que no veig clar ni jo, ni el de davant ni ella...

Ens trobem amb una pujada curta però dura que ja ni intento pujar, avui no. El de davant ho prova, ella fa el mateix que jo i aprofitem per xerrar una estona.
La noia em cau bé, viu a Viloví i diu que és molt cateta. A mi no m'ho sembla i més endavant m'ho demostra.

Quan podem tornar a pedalar, m'ofereix el pas i amunt.
Passen per corriols molt xulos, dels que m'agraden a mi, ràpids amb un puntet de tècnica.

Ella segueix darrere meu. De cop sento que cau. Paro per preguntar,  em diu que està bé i seguim.
Després jo quedo clavada al corriol perquè em surt la cadena del plat. Li cedeixo el pas i continuo darrere seu.

No em veig en forces per posar-me al seu nivell, la calor em perjudica. Decideixo reduir el ritme o em vindrà una taquicàrdia... No puc ni vull lluitar per atrapar-la.

La perdo de vista i durant una estona vaig sola.

En un corriol empinat em trobo un noi baixant a peu, jo l'estic baixant bé em cedeix el pas i l'avanço.

Portem 10km i vaig força cuita. Cada vegada que veig una pujada dura aguanto fins que puc i la resta a peu. Tardaré més però arribaré!

Finalment arribem a l'ermita de Fitor on hi ha l'avituallament.
Amb calma em prenc una coca-cola i uns talls de meló i després segueixo.

Les pujades continuen per pista i corriol uns quilòmetres més. Segueixo patint!

Quan arriben les baixades em recupero una mica i veig que el compte quilòmetres avança més ràpid i m'animo perquè  queda menys per arribar.
Passem per la zona que es va cremar l'any passat, sort que l'alzina recupera ràpid!

La baixada és força llarga, pronunciada i tècnica. Ens plantem gairebé a l'altura de on hem sortit.
Durant la baixada em trobo amb la noia. Està parada per averia, ha punxat roda i un noi li està arreglant.



A 3km de la meta aquest noi m'arranca les pegatines i m'aixeca una bona polseguera...

De seguida el perdo de vista.
Últims esforços...
Tot i el que he patit arribo amb un bon temps, estic contenta, he quedat segona de les 8 noies que érem!

En vistes de què només tenen obsequi els deu primers de les dues proves, menjo l'entrepà, saludo en Fran que em deixa veure la classificació i marxo ràpid. En Xevi i cinc nois més que fan la Volta Empordà, m'esperen afamats als Àngels!

Ara que he acabat la marxa, estic contenta d'haver pres la decisió de venir a pedalar. El circuit fantàstic i sense pèrdua, llàstima que la calor em mata...
Només una pega i un consell, feu-la més aviat, si cal m'aixeco més d'hora per venir!

Salut i pedals!














dilluns, 29 d’agost de 2016

VIII Terra d'indiketes. Es pollastre!

Estic preparada per tornar en escena. Per tornar a sentir il·lusió, nervis,  eufòria, motivació, rivalitat, competició i satisfacció per participar i acabar una marxa BTT.
És necessari i vital per la meva recuperació.

Em miro el calendari de la federació i la primera marxa BTT que hi ha a la vista és es Pollastre!
Una marxa molt temptadora, que té molta nomenada, que no he fet mai ves a saber perquè i que és ideal per desfogar-me i sentir que estic viva i valenta per afrontar el que vingui...


De bon matí tinc els típics nervis de cursa que sempre m'acompanyen però més controlats. Crec que no estic tan neguitosa i impacient com altres vegades tot i que, m'he apuntat sense conèixer el recorregut... És sorpresa!

Arribo amb temps, recullo el dorsal, em preparo i començo a fer el hàmster per moure les cames, trobar el punt de sortida i veure si veig cares conegudes.
De gent coneguda en trobo molt poca i no veig el punt sortida...
Som varis donant voltes intentant averiguar d'on sortim. Finalment preguntem i ens diuen que sortim de dins el poble.

Em col·loco un xic endarrere de la sortida quan falten 10 minuts. Els ciclistes  es van apilonant i es posen on poden. Em vaig fixant en les meves rivals, per davant meu n'hi ha vàries. Qui sap potser fan la llarga...

Donen el toc de sortida i tot el pelotón avança per la carretera principal fins que ens desviem a l'esquerre i poc després per una pista a la dreta.
Amb tota la gent que ha passat davant meu, s'ha format un bon núvol de pols. Una ploguda el dia abans hauria estat bé!

Passat el Club de Golf Costa Brava veig la primera hòstia del dia. De què m'ha anat... Jo i dos més podem esquivar el noi que cau uns metres per davant nostre però tot darrere, ve en Ruscalleda del Club Ciclista Cassà i se'l menja!

Noto nerviosisme, m'avancen per totes bandes, van com bojos. Ja no recordava aquesta sensació!

Els nois que passen no m'importen, tard o d'hora trobaré el meu lloc i em posaré al seu nivell però quan veig que una noia, la Pergamino m'avança, això em motiva més per apretar i atrapar-la.
Poc després m'avança una altra noia...
M'haig de posar les piles de veritat!

M'esforço, he millorat pujant però no és suficient, al contrari m'avança una tercera noia, la Fina que acompanya el seu fill. Ole tu  com pugen!
Els segueixo d'a prop fins que un noi que tinc per davant, sense voler fa caure el fill de la Fina i jo els deixo enrere.

Quan portem uns 5km de pista, el pelotón ja està força desfet tot i que en una trialera que podria ser perfectament la pujada del pollastre, em trobo amb tota una renglera de ciclistes pujant a peu. Baixo de la bici i tots a peu. Avanço una de les noies!

A la primera baixada tècnica els que tinc per davant van molt parats. Els segueixo d'a prop i miro per on adelantar. Van seguint el ritme de la Pergamino.
Jo amb la meva impaciència, em desmarco per l'esquerre, els adelanto a tots i els ensenyo per on es pot passar. No tarden gaire a seguir-me jejeje

I tornem a pujar, he trobat el meu lloc tot seguint les passes d'un Cargol de les Gavarres.
Ara els nois es posen per davant però he aconseguit deixar enrere les dues noies.

Baixem per pista i per un corriol molt abonyegat que alenteix una mica. El de darrere em demana pas i mentre li dic que ja m'aparto me'l trobo al costat i quasi em tira a terra.

Tinc males sensacions a la roda i paro a mirar, vaig punxada. No sembla molt greu però he perdut prou vent per inflar la roda i esperar que el líquid tapi el forat. Faig uns metres a peu fins que trobo un racó per no obstaculitzar a ningú.
Van passant nois, alguns pregunten si necessito ajuda però ho puc arreglar!

Passa una de les noies i jo que ja estic guardant la manxa, ràpidament la segueixo. Sortim del corriol i trobem una pujada. Noto que encara no hi ha prou vent, em patina la roda i em costa tirar.
La cosa és que vull reduir distància amb la noia però s'escapa.

Tornem a baixar, això em sona, per aquí hi he passat! Baixo fatal, la roda desinflada em dóna molta inseguretat i faig uns metres a peu mentre la Pergamino em torna a passar. Es desmarca altre vegada.

Fem una mica de planer i abans de tornar a pujar, torno a inflar la roda perquè així no puc anar! De genolls li demano que no em deixi tirada...

Passem per corriols macos amb algún repetjó que ni amb carrerilla es puja. Per sort un noi que no porta dorsal m'estira la bici des de dalt. Merci!

Quan sembla que amb la última inflada de roda vaig millor un tronc se m'enganxa a la cadena. Per sort paro en sec i reso perquè no hagi trencat la patilla.
El mateix noi que m'ha ajudat abans, també em treu el tronc. Sembla tot correcte!

Segueixo pedalant corriol amunt, corriol avall, que ve que m'ho estic passant!

A l'avituallament em paro, bec un got de coca-cola i pillo tres xuxes que em menjo de camí. Quan arranco arriba  una altra noia que em va trepitjant els talons...

El xute de sucre i cafeïna em reactiva. Faig fent a bon ritme amb l'esperança de què en algun moment trobaré la noia i la Pergamino.

El que em faltava, en una baixada em quedo sense freno de davant. Quan m'adono de la situació tinc la sort que puc desviar-me per un camí planer i parar-me.
No entenc què li pot passar a la bici. Em plantejo baixar a peu sinó vull fotre'm una hòstia.
Abans però, toco una mica el cable i torno a provar de frenar, sembla que torna en si i segueixo baixant sense embalar-me gaire. La bici fa un soroll nou que no tinc identificat...

En un corriol de pujada, fixant-me amb els de davant, gairebé em colo com ells. S' han passat de llarg...
El noi que tinc darrere fa el mateix gest que jo i baixem pel corriol correcte. Els altres que ens veuen, s'adonen que s'han colat i baixen per on poden.
Entre ells hi ha la noia i ara la tinc per darrere!

Ignoro el soroll del fre i baixo tant ràpid com puc. Passem per Solius fent alguna pujada més i llavors a un corriol, veig la Pergamino. Em poso darrere seu esperant el moment precís per adelantar. El corriol és estret i no hi ha manera. Això em perjudica perquè m'alenteix. La segueixo tant de prop que haig d'anar tocant el fre.
Mentre dura el corriol perdo el temps suficient perquè noti la presència de l'altre noia darrere meu.

Estic super motivada, quin final. Som tres noies juntes jugant-nos un lloc a la general, no m'havia passat mai.


Sortim les tres del corriol. La Pergamino li fot gas però puc avançar-la. Tot darrere es desmarca la noia i es posa davant meu. Em sento com si estigués en una etapa del Tour seguint els passos dels professionals.
La segueixo a roda fins que puc ja que, trobem petits repetjons que com que no pillo prou embranzida, haig de baixar de la bici.
Definitivament, per pocs segons  s'escapa.

Arribada
Just abans d'arribar veig en Xevi que ha vingut a veure'm.

A l'arribada ens felicitem amb la noia, ha estat una final molt renyida i molt divertida! Enhorabona!

Després de recollir l'entrepà i la beguda, miro el llistat de la classificació.
He quedat 59 de 94 de la general i, de vuit noies que hem fet la gallina, quarta.
D'entrada em poso molt contenta però quan veig que de la meva categoria he sigut la última em fa ràbia. Les quatre que han quedat darrere meu, dues eren veteranes i les altres sub 23.
No em puc enfadar pel resultat, podria haver arribat abans si hagués tingut la bici en condicions i amb els mínims imprevistos. Tot i així crec que he fet un bon temps. Estic contenta!

La marxa ha sigut genial, m'ho he passat molt bé. Recorregut impecable, ben senyalitzat, avituallament correcte, bons regals... En definitiva us felicito, segur que repetiré!

P.D: Els problemes tècnics i la insistència d'en Xevi en què sempre haig de revisar la bici, m'han fet reflexionar i actuar.
Primer hem revisat el fre de davant per averiguar què li passava. Resulta que havia perdut una pastilla de fre i frenava amb el pistó. A saber on la vaig perdre... Això és fàcil d'arreglar ja hi tinc la mà trencada, gasto moltes pastilles jejeje
Després amb l'ajuda d'en Xevi, hem canviat els cables del canvi ja que, em costa pujar  els plats i seria la següent cosa que petaria. Tampoc sembla tant difícil.
I a la roda només li falta líquid, els neumàtics encara estan bé.

Ja tinc la bici apunt per la pròxima!









dimecres, 17 d’agost de 2016

Half pirinexus

Per acabar de rematar les vacances, com que no hem pogut pedalar el que volíem, en fem una de grossa!

En Xevi em proposa fer la Pirinexus 360 per etapes. És una circular de 350km que passa per pistes, asfalt, vies verdes i segment urbà.
La idea no em desagrada, de fet em motiva molt, però és molt precipitat. Tot just m'estic recuperant de l'avort, no estic prou preparada i tampoc  tenim temps ja que, crec que necessitaria fer-la amb tres etapes...

Llavors em diu i la Half P360 Gravel?? També és una ruta circular de 125km, que segueix una part del traçat de la pirinexus per pistes i vies verdes, tot resseguint la ruta del Ter i tornant pel carrilet.
Aquesta idea ja m'agrada més, és més assequible. Són molts quilòmetres per mi, però hi ha poc desnivell. Crec que ho podré fer!

Dit i fet, ens aixequem ben d'hora i sortim pel carrilet direcció a Girona. En un no res ens hi plantem amb una temperatura molt bona. Travessem el barri vell, és aviat i no hi ha gaire moviment. Ens va perfecte perquè no hi ha molt de trànsit per arribar a Sarrià de Ter.

Sortim de Sarrià i entrem a la ruta del Ter. És un tram molt maco, fresc i rodador sempre amb lleugera baixada que segueix el Ter fins a la seva desembocadura.
Passem per pobles que ni sabia que existien com St Llorenç de les Arenes, Canet de la Tallada, Fontclara, Torrent... Pobles petits però amb encant.
Abans d'arribar a Torroella enllacem amb la pirinexus.

El castell de Montgrí
Em sento estranya i sorpresa d'haver arribat a Torroella amb bici i no em cotxe, tampoc m'ha semblat tant lluny!

A partir de Torroella, portem 58km i començo a defallir. El meu ritme disminueix, no hi ha tanta ombra, fa calor, se m'enrampen els peus i tenim vent en contra.
Avancem a poc a poc, segurament l'efecte del cafè m'ha passat.

A Palafrugell fem parada i fonda a l'Esclat. Anem a comprar pomes, galetes de xocolata, pa i pernil dolç per fer-nos uns entrepans i  sobretot, una coca-cola per recuperar-me ràpid.
Sembla que em funciona i torno a carregar la bateria!

A Mont-ras enllacem una via verda molt agradable.
Passem Palamós pels afores i després resseguim la costa per St Antoni de Calonge i Torre Valentina. Tota mena d'olors de menjars ens persegueixen, fins i tot sento olor de sofregit de can Quirze...

Enllacem la C-253 fins a Platja d'Aro. Travessem l'avinguda principal esquivant les retencions de cotxes. Perquè després diguin que les bicis fem tap... Els cotxes colapsen més!

Deixem Platja d'Aro amb els seus cotxes i enllacem amb el carrilet.


Ja a terres conegudes, em sento molt a prop de casa i convençuda d'arribar-hi!

Al loro, que faig el meu millor temps del carrilet  a l'strava de Llagostera a Cassà!!!

No ha sigut fàcil, he passat moments de tot però ho he aconseguit.
La bici em treu totes les cabòries. Em dona vida, il·lusió i forces per seguir endavant i afrontar tots els reptes que em depara la vida...

Qui sap, ara que sé que ho puc fer, potser l'any que ve m'apunto a la cursa!