dijous, 30 d’agost del 2012

Maçanet de Cabrenys

26/08/12

Comença el compte enrere...
Aquesta setmana m'he inscrit per fer la Costa Brava Extrem .Aquest serà el meu primer repte seriós, vull està a tope i per això el meu cap em demana entrenar!!

La setmana passada ens vam aventurar per la Vall de Llémena, on vam seguir una ruta interessant que, en certs moments, vaig arribar a patir tant que pensava que no era lloc per mi, que no podria fer la costa brava extrem i que havia d'assumir la meva capacitat física...

L'endemà vaig quedar amb els nois, volia continuar entrenant, la ruta d'ahir només era una prova de cap, i la vaig superar, així que no em rendeixo!

Havia preparat un trak pel GPS, que al final no vam poder seguir...
En David es va adormir, esperant-lo vam sortir més tard, vam fer 6km amb en Toni i va punxar roda, vam fer el que vam poder per arreglar la roda però va haver d'abandonar i jo vaig seguir sola.

Feia molta calor, vaig passar del trak i vaig pujar fins a l'era de la llaca, pensant que seria una bona pujada per entrenar... Duríssima, una part de mi em deia: segueix que tu pots i l'altre recula que no pots... El cap va guanyar i, tot i que d'una tirada no, hi vaig arribar!


Quina suada!!
Vaig tornar pel Coll de Llumeneres, Dues Rieres i Cassà.

Dissabte carrego la bici al cotxe i vaig cap a Maçanet de Cabrenys.
Hi tinc uns amics acampats amb les bicis apunt per fer una ruta per aquella zona.
Hem triat un trak, aquest sembla més assequible...

Sortim abans de les 8 del càmping i de seguida ens enganxem a la ruta.
Rodem 4km i enfilem cap amunt....Aquí, una vegada més, és on demostro la meva falta de potència, ells poden i jo haig de fer un tros a peu, quina ràbia!!!
Sense desanimar-me continuo pedalant i arribem a l'Ermita de St Pere dels Vilars.



Segons el trak que seguim, alguna ermita més trobarem...
Passem per pistes boscoses amb corriols divertits i, sobretot amb un bon clima, que feia dies que pedalava a ple sol..
Travessem el riu, no passa molta aigua, i sort, perquè ja vaig de peus a dins!
Aprofitem per fer una parada i mengem una mica.



Seguim i veiem asfalt, en Xevi es posa content!!!

Som a Tapis
Travessem la carretera i tornem a enganxar un camí que ens porta a fer més asfalt....Agafem velocitat i ens passem de llarg la pista forestal!!
Reculem i quan som a la pista ens tornem a equivocar, estem de sort, trobem una font!

Font Fresca
Tornem enrere i travessem pel pont del gat, i alguns més!

Trobem pujades curtes on apreto tan com puc, no em vull quedar enrere...Em diuen que faig malfet....perquè quan arribo a dalt bufo massa... M'aconsellen que pugi més tranquil·la, encara que sigui amb plat petit,  però mantinguent un bon ritme i sobretot, un cop a dalt aprofitar el pla per accelerar.



Realment el paisatge és molt bonic, creia que el foc de l'Empordà havia afectat aquesta zona, però per sort el que veiem està intacte!
La ruta, deixant de banda el tros inicial, és fa molt bé.



Pocs quilòmetres després arribem a Maçanet de Cabrenys.



Fem una volta pel casc antic i tornem al càmping.

Una vegada més, he sortit a pedalar amb l'obejctiu de superar-me i mantenir la ment oberta. Passo moments  difícils on tiraria la tovallola i deixaria de pedalar, però segueixo, sé que després d'una pujada em recuperaré a la baixada, i així varies vegades. La satifacció final és molt gratificant!


dilluns, 20 d’agost del 2012

Una remullada a Cogolls!!

19/08/12
Aquesta setmana una ona de calor ens acompanya, volem fer una sortida diferent així que, baixem un trak on ens poguem remullar!!!

Sortim aviat de Cassà, potser no suficient, entre que arribem a St Esteve de Llémena i muntem les bicis, ens posem a pedalar  a les 9:00. La previsió de temps és de molta calor...

Pujo molt lentament, el terreny és molt pedregós, estic patint... Quan no puc baixo, m'adono que domino molt bé els pedals  automàtics,  miro sovint el contequilòmetres sembla que no em mogui..



i tot just comencem...


Poques baixades que fem i a sobres caic, m'aixeco no passa res, només serà un morat que juntament amb les esgarrapades que vaig acumulant, completaran la sortida.

Sentim olor de menjar, un restaurant allà perdut...com jo, que no sé ni on sóc ni cap on em poso...


Veiem Rocacorba

Arribem a una carretera asfaltada i parem a la font de les Encies, portem 9km i ja no tenim aigua...




Ja ho dic jo que avui patiré...
Deixem l'asfalt i ens endinsem per una pista plena de temptació.... No ho podem evitar i ens posem a menjar móres!!!


Boníssimes!!

I segueix pujant....em pregunto on em podré recuperar...trobo la resposta, som a Cogolls!!!!


Gorgues de Cogolls

És preciós, llàstima que en un dia com avui està ple de gent. Descansem una estona, segueix arribant gent  i acabem  posant els peus a l'aigua, que fresqueta!!



Trobem més gorgues, no hi ha ningú, aquesta vegada ens banyem! No aguanto gaire dins l'aigua, la trobo gelada i surto ràpid per assecar-me.


...freda és poc!
Repassem el trak, no som ni a la meitat i segueix pujant...
Fem un tros d'asfalt fins al poble de Cogolls.



Cogolls
 
Cementiri
I el que deia... les pujades continuen, de 520m d'altitud hem d'arribar a 915m, tot d'una tirada!!!

Quina paciència que té en Xevi...ell pedalant xino xano per esperar-me i jo, durant un bon tros, tot darrere a peu perquè em veig incapaç de pujar.
Hi ha molt de desnivell, el terreny pedregós fa que no controli l'equilibri, caigui, m'esgarrapi a tot arreu, fins i tot, quasi en pla, em costa enganxar-me, estic totalment patosa...



En Xevi es previsor, em fa menjar barretes energètiques i ens repartim la poca aigua que ens queda.

Em diu que estem passem per corriols de la tramunbike, què i farem, tampoc tinc cap més opció, no hi ha marxa enrere haig de continuar, sigui a peu o pedalant, necessitem aigua estem deshidratats, és tard i fa molta calor!!
Si pujant és pedregós, la baixada també!
El primer tram no el veig molt clar, trobem sorra, pedres, palla, branques, pedres volcàniques tot patina... Estic tensa, sort que després millora el terreny, o potser són les ganes d'arribar, però baixo millor.



Mai m'havia alegrat tan de veure asfalt!!!


St Aniol de Finestres
Aquí busquem una font, necessitem aigua urgentment, en Xevi em diu que pugi, l'ha trobat!!
Més que una font, agafem aigua d'una aixeta d'una casa i alguns raïms i seguim pedalant que ja queda poc!

Som a St Esteve, i fem un pique per arribar al cotxe!!!



Esgarrapada de dalt a baix però ho he aconseguit!!!

De les sortides que he fet, aquesta ha sigut la que he patit més, la calor, el desnivell, el terreny, tot ha sumat!!
Sort que tenia un bon recolçament que m'ha animat en tot moment. Li donc les gràcies, sense ell potser no ho hagués aconseguit..

dimecres, 15 d’agost del 2012

100% asfalt!!!

15/08/12

Finalment he caigut a la temptació, avui surto amb bici de carretera!!!

En Xevi m'adapta els meus pedals i el sillin a la seva bici perquè vagi més còmode i ens posem en marxa.
Respecte és el que tinc, la bici és molt lleugera, la posició, els plats, els pinyons i els frens són diferents, quina sensació tan estranya, res a veure amb la MTB...

Sortim direcció Caldes, la carretera és poc transitada i jo necessito un procés d'adaptació a la nova situació. No sembla tan difícil, només cal aguantar un ritme constant i no deixar de pedalar mai.
Seguim per Llagostera i ens enfilem cap a Romanyà.


Primer port de muntanya. la calor ja apreta, el vent en contra, vaig amb plat petit i no puc pujar cap més pinyó, sento la mà d'en Xevi que em suavitza la pujada.
Tenim un ciclista davant nostre, em deixa anar i l'avancem amb comoditat, ja no ens veu, vull altre cop la mà...

Arribem a Romanyà i emplenem el bidó a la font, necessito aigua!!!
Ara toca baixada fins a Calonge. M'agafo als "cuernos" i avall, no em sento molt segura, noto que el vent em desestabiltza una mica i procuro no agafar molta velocitat, com gaudiria la baixada amb la MTB...



A Calonge fem el segon port pujant per la ganga, és més curt, aquesta vegada pujo a roda.  Durant  la  baixada fins a la Bisbal em noto millor, sembla que ja domino més.
A la Bisbal tornem a emplenar el bidó, l'aigua és vital sembla que caigui foc...

Veig uns indicadors: Cassà 22km!! Em semblen molts...

Aquí no s'acaba, el tercer port és fins a Sta Pellaia. Les cames responen bé, però no deixa que començo a estar cansada. Mentre pugem en Xevi m'explica les seves tres primeres experiències amb bici de carretera, res a veure amb la ruta que m'ha preparat ell, eren més suaus....

Se'm fa molt llarg, no tinc cap pàjara però penso que tinc mitja insolació. Veiem l 'ermita de Sta Pellaia, m'animo, ja queda poc!.
Falten 500m, en Xevi posa el turbo, 400m jo faig el que puc, 300m això ja ho tinc, 200m baixo pinyons, 100m últim spring, 50m em preparo per la foto i port assolit!!!


I tot baixada fins a Cassà, ja més segura però amb el mateix respecte!

En definitiva ha sigut una bona experiència! 
La carretera m'ha donat prou motivació per veure que es poden fer molts quilòmetres amb menys temps, tot i que no he tingut una bona mitja...Segur que el pròxim cop em superaré!
Mentrestant, seguiré fent muntanya el plaer que em dona és insuperable!!



dilluns, 13 d’agost del 2012

V Marxa BTT 7 Ermites de Bescanó

12/08/12

Les 7 ermites de Bescanó, la meva quarta marxa, i nerviosa com mai. En Marc em diu que em prepari que és dura i en Ramon que em tranquilitza, diu que es fa bé...
Em quedo amb la última opinió i anem a fer les inscripcions, veig més noies i em calmo, si elles poden jo també!.
Ells no es mouen per escalfar, jo faig una volta al pàrquing i em col·loco a la sortida. Malauradament, avui no em puc posar gaire endavant tinc molta gent per davant i no puc passar.
Fem uns metres de planer i tots com formigues agrupades ens trobem amb la primera pujada, bon escalfament!


Tap de sortida!
 La gent es comença a dispersar, en Marc i en Ramon m'avancen, tot i que, en Marc després de fer caure una noia el torno a atrapar. Només momentàniament!!!

...la de darrere meu serà la noia que ha fet caure??

Ja tinc un objectiu, de les noies que he vist, vull atrapar totes les possibles!

Ja en veig una, sóc darrere seu baixant per un corriol, li patina la roda i quasi es fot de morros, sort perquè jo hagués caigut tot darrere, no es fa mal i l'avanço.`

Primer embús, ja ho trobava estrany...



Hi ha un senyal de perill, un corriol de baixada exigent on molta gent opta per baixar de la bici, jo no seré menys, com patina!
Porto 6km i per fi veig una ermita!!


Ermita de St Roc

Fins aquí una mica trencacames, tinc els pinyons i els plats de la bici estressats, però jo estic bé, aquí no s'acaba!
Deixo una segona noia enrere, poc després en trobo una altra, aquesta puja a peu jo pedalant, tot i així noto una presència darrere meu, potser s'ha picat i em vol atrapar, però no, és un noi i ella es queda enrere...

Arribo al primer avituallament, fruita i aigua, i segueixo sola.

Segona ermita.


Ermita de St Andreu

Estic concentrada amb els senyals, fins que veig un noi, va pujant lentament, escurço distància, el vull atrapar però se m'escapa és més bo baixant i guanya distància.
Em surt un noi per darrere molt estès que m'avança a mi i al noi de davant.

Més pujada tinc una segona oportunitat per atrapar el noi però tampoc ho aconsegueixo, el perdo altre cop a la baixada. Miro el contequilòmetres, queda poc per arribar.
Em limito a gaudir de la baixada, em sento llebre saltant pels bumps!!!

Veig un fotògraf, el noi de davant baixa bé, jo no ho tinc clar però ho intento i subidooon!!!


Amb 2...i sense caure!!

Traspasso la meta i ja veig que els nois m'esperen assentats a la gespa!



De les 7 ermites, jo només en veig dues però em diuen que hem passat per cinc... I de les noies, m'ha faltat atrapar-ne una, una de molt bona!!

RESULTAT DE LA CLASSIFICACIÓ:

Tampoc he quedat tan malament, 31 de 69!!


dilluns, 6 d’agost del 2012

Carretera o MTB?

6/09/12

Ja m'he llegit el llibre, és prou interessant tot i que, l'entrenament, està més enfocat per bici de carretera i, a mi m'agrada la muntanya. En part, és el que he provat tampoc puc opinar molt i no descarto provar-la, de fet ja em tempten...

De moment segueixo el meu entrenament amb MTB aprofitant els dies que tinc festa per fer alguna sortida llarga i entre setmana alguna de light.
Potser no és el millor entrenament perquè fa dies que no noto cap progrés. Tinc resistència per aguantar prous quilòmetres però no milloro en temps. Potser és que he trobat un ritme còmode i no donc per més...No ho sé!!

Aquesta setmana he provat de sortir amb quatre persones diferents amb un nivell físic semblant o superior al meu. Em va molt bé sortir amb gent més preparada perquè em motiva, m'apreto més i sempre aprenc alguna cosa d'ells.

Avui, en Xevi que sol sortir amb bici de carretera, fa una excepció i treu la de muntanya, pobreta que la tenia allà abandonada...

Faig de guia, i ens endinsem a les Gavarres pel passeig del Quixot, can Vilallonga, Dues Rieres i al Coll de Llumeneres decidim pujar al Puig d'Arques.
Perquè tots em diuen que no estan en forma??? i jo com estic que tinc feina a seguir-los???

Anem fins a Can Sitges sense passar pels tubogants, després d'haver provat varis camins, per fi he trobat el bo, bé el més fàcil!! Només té una petita pujada...

Arribem al Puig d'Arques i veiem una bona colla de ciclistes pujant per l'altra banda, nosaltres després de menjar algo iniciem la baixada cap a font Josepa per emplenar el bidó. Després seguim cap a Romanyà i baixem direcció a Sta Cristina.
Anem a parar a la urbanització Bell·lloc i parem a la Font picant.



Segons la orientació d'en Xevi si pugem per la carretera. enganxem altre cop la carretera de Romanyà, jo a la seva confiança que ja em conec... i amunt per asfalt!!! 

Fem un bon tros fins que veig el corriol per on ens vam perdre l'altre dia, no hi passem i anem a buscar el GR.  Que no sé si el perdem o què però ens porta a fer asfalt un tros més.

Intento recordar el camí que va a la cabra penjada, m'equivoco dues vegades, la primera hem de recular i la segona, no sé com però ens du a la Bruguera, en algun lloc ens hem desviat força... i directe a Cassà.