diumenge, 24 de gener del 2016

Les Gavarres marítimes

He començat l'any amb energia, em sento amb ganes de pedalar, de conèixer llocs nous  i de sortir com si fos l'últim en molt de temps...
 
Avui toca les Gavarres marítimes!
 
El dilluns vaig fer una mini incursió per  conèixer les gorgues de Salenys. N'havia sentit parlar molt, de fet no són gaire lluny de casa, però no hi havia anat mai.
 
Tenia poc temps, estava cansada de la pedalada del dia abans però volia rodar una mica.
La zona és molt xula. Després de passar Penedes vaig baixar per una pista que em va dur a un corriol fins a les gorgues.
Després vaig anar a parar al carril bici i cap a casa.
 
Avui deixo enrere les gorgues de Salenys i vaig seguint el GR-92 direcció a Romanyà. El camí me'l conec però normalment el faig a la inversa.
Deixo el GR-92 i segueixo per una pista que em porta a les cases de Romanyà de la Selva.
Allà endrapo un tros d'entrepà i segueixo la ruta per asfalt.
 
 
L'asfalt està molt malmès, em pregunto si aquesta carretera, és la drecera que agafàvem anys enrere quan tornàvem de la platja amb els meus pares. Així evitàvem les cues que es formaven a la carretera principal quan no existia la variant... Quins records!
Segur que ho és, però ara no hi passa ni el tato!
 
Deixo l'asfalt i giro a la dreta per un corriol molt ben arreglat. És fàcil de fer tot i que, té alguna pendent forta i les meves cames no donen per tant.
Surto a una pista i faig un puja i baixa fins al Puig d'en Ponç.
 
Puig d'en Ponç, 412m
Només trobo un cim amb un  vèrtex geodèsic sense panoràmiques.
Segueixo i torno a enganxar un tros d'asfalt tot passant pel Club de golf de Mas Nou.
 
Golf de Mas Nou
 

Rodejo el golf i el deixo enrere per una pista de baixada que té molt bones vistes!
Primer baixa suau i llavors es va pronunciant. Puc seguir baixant per pista fins a Castell d'Aro o per una trialera.
Trio la trialera!
El començament és senzill i després es complica amb algun tram força tècnic. M'obliga a baixar de la bici si no vull fotre'm una nata... Pels que coneixeu la tita negre, és per l'estil.
 
 
S'acaba la trialera i torno a ser a la pista fins arribar a Castell d'Aro.
 
Vaig cap a Santa Cristina d'Aro pel carril bici fins a enganxar un segon track que tinc preparat.
Per pistes i seguint la riera de Solius, arribo al Castell de Solius.
La ruta segueix pujant per asfalt.
 
 
 
Mentre pujo recordo aquesta carretera quan veig una fletxa blava en un arbre. Per aquí hi he passat! 
 
Decideixo prescindir del track, deixo l'asfalt i m'aventuro a seguir les fletxes.
En un trencant no veig clar per on he de tirar. Al veure un runner per l'esquerre penso que és cap allà, a algun lloc arribaré...
 
La pista va pujant, no em sona de res però segueixo. Passo varis eixams d'abelles i finalment haig de recular, la pista s'acaba...
 
Quan torno al punt dubtós, em fixo que hi ha una creu blava a un arbre de la pista d'on venia...
No em passa més, cada vegada que veig més d'un camí em fixo on hi ha les marques.
 
Arribo al Mas Patxot i em situo.
Passo per davant de Mobles Mulà i vaig cap al Ridaura.
 
Segueixo per la ruta dels Molins resseguint el Ridaura fins a Llagostera i cap a casa a tota llet pel carril bici, que vaig una mica tard...
 
Quan surto de casa, em faig la pregunta: on vaig?
Normalment vaig amb una idea clara del lloc on vull arribar però segons com em trobo vaig modificant la ruta.
Avui podia tornar pel carril bici directament però al trobar-me bé m'he liat jejejeje
 
Ha sigut una ruta variada, de pistes, camins, asfalt, corriols i trialera. Pel meu gust hi ha hagut masses trams d'asfalt.
Tot i així ha estat bé! M'agrada descobrir rutes.
 
Ja començo a rumiar la següent i espero poder fer-la acompanyada!
Fins la pròxima!!!
 
 

diumenge, 17 de gener del 2016

Gavarrejant

Sembla que ha arribat la fred!
Faig temps a casa per no sortir tan d'hora, la fred i la mandra que porto a sobre em reté una estona...
He triat un track per les Gavarres que vull fer a la inversa i si cal improvisació, la faré!
 
Engego el GPS i estic dins el track!
 
Vaig cap a la font de can Castelló, allà veig que la ruta segueix pel corriol de dalt. Ho ignoro i continuo pedalant fins a la pista.

Passo per darrere can Cassà, pujo al bosc de can  Torrent i baixo pel corriol de roques blanques que m'agrada molt!

Continuo pel corriol direcció als aqüeductes però últimament, no m'agrada com està el terreny. Han desbrossat el bosc i el corriol està ple de troncs que es van posant entre els radis. Opto  per desviar-me i, vaig a buscar la pista de la resclosa de Can Vilallonga que va a les Dues Rieres.
 
Torno a ser dins el track i just a la barraca dels caçadors em desvio a l'esquerre i amunt que fa pujada.
 
Avui no és un d'aquells dies que estic pletòrica, la cadència que porto és molt baixa, pot ser una ruta molt llarga...
 
La pujada és dura, l'he fet altres vegades. Tret d'un parell de rampes més pronunciades la resta es fa bé ja que, la pista és bona fins a la plaça del suro.
 
Plaça del suro
La baixada és ràpida. Després de vàries ziga-zagues m'adono que vaig a parar a una pista que conec, les Gavarres mai deixaran de sorprendre'm!
 
Sóc a la casa nova de Can Castelló i torno a pujar! Conec la pista, hi passo quan vaig als Metges.
 
Aviat em desvio cap a l'esquerre, aquest camí és nou per mi. És una mica més empinat però ho puc fer. Pedalo tan a consciència per no haver de baixar de la bici que, em passo de llarg el camí que havia de seguir...
 
Em fa ràbia haver de recular, estic a poc menys de 50m del track original i sembla que vaig paral·lela. Trec el mòbil i a través de l'aplicació GPX Viewer,  hi tinc la ruta descarregada i puc mirar si tinc una alternativa. Sembla que si segueixo pel camí i em decanto cap a la dreta, tard o d'hora l'enganxaré... Doncs au a l'aventura!
 
Efectivament recupero la ruta després de baixar per un tram una mica frondós, deu fer temps que no hi passava ningú...
 
Continuo pujant per la pista i vaig a parar a un encreuament que m'és molt familiar. Ja ho crec, estic tipa de passar-hi i caçar-hi bolets!
 
Creuo la pista i tot avall!
Upss m'he tornar a colar... Abans per la pujada i ara per la baixada...
 
Torno a mirar el mòbil i miro de tornar a recuperar la ruta, no hi ha cap problema, només que em tocarà fer una pujada de regal...
Estic ben intrigada qui sap on aniré a parar ara..
 
Doncs empalmo amb la pista que faig quan pujo per darrere a St Cebrià de Lladó amb la diferència que avui, a l'encreuament, giro a l'esquerre direcció al Pla de Banyeres.
 
Pista nova per mi, és ample, llarga, ràpida i sense cap dificultat.
 
Mentre baixo em trobo els únics ciclistes en tota la ruta. On s'haurà ficat avui la gent? Poder tothom ha anat a fer la Tramun! I jo aquí fent la meva particular tramungavarraensolitari  jejeje
 
Arribo al Pla de Banyeres i em trobo travessant la GI-664. Perquè m'entengueu millor, és la carretera de Sta Pellaia.
Continuo per una pista que es converteix en pavimentada fins a Can Follia de Muntanya, on ara veig per on havia de passar..
 
M'havia de desviar a la dreta però jo segueixo recte. El camí acaba siguent un corriol que m'agrada. M'agrada molt, i si fos del revés encara més jejeje 
Està molt ben arreglat, va pujant sinuosament. Només haig de baixar una vegada de la bici.
 
Torno a trobar la ruta i em faig un lio perquè no sé si haig d'anar a la dreta o a l'esquerre. Primer provo a la dreta i llavors vaig rumiant i m'adono que sempre tenia el track a la dreta per tant, haig d'anar a l'esquerre!
 
Correcte!

Baixo un tros i empalmo amb la GIV-664, o sigui la pista que porta a Montnegre.
Segueixo per la carretera asfaltada i quan veig indicacions per anar al Montigalar, em desvio a la dreta.
Hi arribo per pista i corriol amb prou bones condicions. Pujo amb la bici fins gairebé a dalt, per no arrossegar-la, la deixo candada a un arbre i acabo d'arribar-hi a peu, només queden uns metres.
 
 
Torno per un altre corriol procurant no baixar de la bici i no caure, el terreny és una mica trencat.. Després enganxo  la carretera asfaltada.
 
Em miro el rellotge, és tard. Realment les Gavarres són molt entretingudes!
 
La meva intenció és anar directe a Llambilles però veig que la ruta passa per un camí que fa molt temps que no el faig i total, també em porta allà mateix.
 
És un xic més entretingut que la pista però molt divertit!
 
Per no encantar-me més, opto per seguir pel carril bici.
 
M'ho he passat molt bé, creia que tenia la ruta mig controlada però no, m'ha sorprès gratament.
He connectat camins que desconeixia, n'he inventat de nous i he afegit el meu gra de sorra a la nova ruta que he creat.
Us la deixo per si la voleu fer:
 

dilluns, 11 de gener del 2016

Argimon

Tinc ganes de pedalar, ganes de fer una sortida llarga que fa temps que tinc en ment. No vull fer-la sola però he après a espavilar-me ara que tinc una bona relació amb el GPS...
 
Estic més d'una hora mirant rutes al wikiloc. Em fa gràcia anar fins a Argimon. Em surten forces quilòmetres però crec que ho podré suportar, hi ha molta pista.
 
Em miro molt bé els tracks que trio. En necessito dos, un que em portarà fins a Santa Coloma de Farners i em servirà per tornar i l'altre, que surt del parc de Sant Salvador per pujar a Farners i Argimon.
 
No m'ho penso més. Carrego els tracks al GPS i al mòbil! 
Si sorgís algun imprevist, tinc el comodí de la trucada...
 
Són poc més de les 9 quan surto de casa. Vaig sense pressa, tinc molts quilòmetres a fer per cremar-los abans d'hora. Tampoc puc corre gaire perquè fa vent i el tinc en contra. 

A St Andreu Salou enganxo amb la ruta.
 
Just després del poble trobo un error al track. El camí em porta a una casa vallada i m'obliga a retrocedir i buscar una alternativa. Per sort m'ho conec una mica i recupero la ruta més endavant.
 
Passo per Franciac, travesso l'autovia per sobre i vaig a parar al golf. Segueixo pistes poc transitades sense cap dificultat i vaig a a parar a Santa Coloma Residencial.
 
Després enganxo la via verda i arribo a Santa Coloma de Farners on em paro al Parc de Sant Salvador.

Han sigut uns 24km molt rodadors, llàstima del vent.
 
Mentre menjo una part de l'entrepà, preparo l'altre track.
Comença la pujada!
 
Avui fa un bon dia per sortir. Es nota perquè trobo força gent caminant, corrent, amb cavall o amb bici. La temperatura és molt bona, fa un vent calent gens propi d'hivern, més aviat sembla primavera!
 
Arribo a Farners però, sense desviar-me a visitar l'ermita, segueixo pujant per la pista.
La pujada és llarga però es fa bé.
Faig un parell de parades per contemplar les vistes!

Ja s'intueix Argimon!


Veig Argimon, encara em falta un bon tros! Estic més o menys a la mateixa altura, em pregunto si hi arribaré planejant... La resposta la trobo aviat quan comença la baixada!

Em dóna la sensació que baixo força i quasi passo de llarg Argimon. Resulta que la ruta no arriba fins a l'ermita. Sort que em paro a temps perquè no veig molt clar per on em fa passar i és quan em giro i veig Argimon allí dalt!

Cap  amunt s'ha dit!
Penso que si he arribat fins aquí, haig de culminar el cim!
M'acabo l'entrepà i agafo forces per pujar, les necessitaré!

Està molt ben indicat, només hi ha 1,5km fins a dalt, quasi res!
La pujada és dura, hi ha unes bones rampes!

Em vaig trobant gent. Primer uns excursionistes que m'animen i em diuen que ja ho tinc i després dues parelles que han pujat amb cotxe i em diuen que sóc molt valenta. Si sabessin d'on vinc...em farien un monument!

Valenta i inconscient són paraules que sento sovint...
Potser tenen raó i sóc una mica inconscient però quedar-me a casa tampoc ajuda, això em fa sentir viva i forta per afrontar el que sigui.

Aconsegueixo arribar d'una tirada, estic orgullosa de mi, només em faltarà tornar a casa!

Em trobo força bé, aquest últim tram ha sigut dur però amb una barreta i tot baixant, segur que em recupero. Fins a Cassà em queden uns quilòmetres però no hi ha gaire desnivell i, amb l'avantatge que tindré el vent a favor. Ho aconseguiré!



La baixada és ràpida. De seguida arribo a la carretera de l'Esparra i allà torno a canviar de track.

Segueixo per asfalt fins que entro dins la ruta. Arribo a Riudarenes i allà continuo en direcció als estanys de Sils.



Vaig cap a Vidreres. Les obres que han fet a  la N-II em fan modificar la manera de travessar-la i em busco una alternativa. Entro a Vidreres per la C-63 i just arribar-hi em desvio per un camí que diu que va a Caldes de Malavella.
Aviat em situo i no tinc problema per tornar.

Arribo segons els meus càlculs, molt contenta i amb ganes de fer alguna altra tirada llarga!
He tingut menjar suficient, amb un entrepà i un parell de barretes he anat bé. De líquid un pèl justa, sort que a Sant Andreu hi ha una font i he pogut emplenar...

Ha sigut una ruta molt rodadora i assequible per qui estigui acostumat a pedalar, la recomano!
Si jo l'he feta molts de vosaltres també!