dijous, 31 de maig del 2012

Tic tac, tic tac...

 Comença el compte enrere, em queden 10 dies per entrenar-me per anar a la cursa de Cornellà de Terri. Em veig capaç d'anar-hi, si no fos perquè em falta agafar fondo. No vull fer el ridícul...tot i que em conformo en acabar la cursa i no prendre mal.
Conscienciada d'això, ho vaig començar a aplicar la setmana passada. Aprofitant que els dies són més llargs, vaig sortir a pedalar dimecres quan vaig plegar de treballar. Vaig fer una ruta per pla, passant per veïnats i rodalies de Cassà.



El divendres volia tornar a sortir, tenia ganes d'anar a Llagostera a comprar xurros a les parades de la festa major, però se'm  va complicar el dia i ho  vaig deixar córrer.
El diumenge toca pedalar, però després d'haver sortit la nit anterior, decidim quedar a la tarda. En Jordi ja em té preparada la ruta del trofeu Caixa Girona de Cassà 2010.

Sortim de Cassà i ens enganxem al circuit de la cursa. Al segon quilòmetre ja comencen els corriols, vaig seguint a poc a poc, sembla que ja controlo millor els pedals automàtics, tot i així vaig amb respecte.



Passem per trams que conec i  que he patit, i d'altres que mai hi hagués passat.... Arribem al Puig de les Miloques, comença el descens!!
M'agraden les baixades, però aquests corriols no són per mi , tinc por de caure i baixo de la bici. Trobem una parella caminant i el noi em dóna consells per poder baixar. Diu que haig de posar el pit sobre el seient i el cul sobre la roda i m'ho ensenya amb la meva bici. La veritat és que no m'acaba de convèncer i segueixo a peu fins que em veig capaç de tornar a pujar a la bici. Que baixin els més atrevits!!




Quan som a baix, travessem per la resclosa del Molí d'en Vilallonga.



I enfilem amunt per tornar a baixar per corriols, que ens tornen a portar al camí que va a can Vilallonga.
Ens passem de llarg un corriol, que forma part del circuit, però ja m'està bé...
Aprofitant que estic en zona coneguda, deixem el circuit de la cursa i li ensenyo per on em moc quan vaig sola.
Travessem la riera d'en Vilallonga, la resseguim i anem cap a la Casanova. Després passem per la riera d'en Mercader amb la intenció de, amb els seus consells, poder atacar una pujada que no he aconseguit mai. Ell davant i jo tot darrere, arribo a dalt sense cap mena de problema!
Després li ensenyo el Molí de la Capçana.


Amb tant de pol·len sembla que hagi nevat..
Posteriorment, fem uns corriols més que ja conec i cap a casa.



Empatx de corriols però cada cop amb més seguretat!!

dilluns, 21 de maig del 2012

Un bon entrenament!

21/05/12

Fa dies que planifiquem una sortida per pujar a Rocacorba, quan trobem el dia, em faig enrere, hi ha una marxa: Vall del Terri . Em convencen,  diuen que pot ser assequible per mi o sigui que és la meva oportunitat per saber què sento pedalant a una cursa.
 El temps que es pronostica pel cap de setmana no és molt bo.
Un cop que em decideixo i encara no hi podré anar...
Efectivament, no s'han equivocat, el dissabte aguanta però a la matinada cau una bona tempesta!!
A l'hora de marxar continua ploguen i després de parlar-ho, anul·lem la sortida, no és un bon dia per anar a pedalar, i a sobres si està mol bé al llit sentint la pluja...

Un dia de pedal perdut, sort que tinc el dilluns!
En Jordi em té preparada una sortida, farem la cursa Open BMW que es va fer aquest febrer a Llagostera. Serà un bon entrenament per mentalitzar-me què em puc trobar en una cursa de veritat.

Surto de Cassà pel carril bici cap a Llagostera. M'atrapa  i anem fins al pavelló on comença el circuit.
No ho tinc massa clar on em poso, entre la pluja d'aquests dies i que feia un setmana que no tocava la bici, de ben segur que patiré!
Ja d'entrada, el terreny del carril bici, no està gaire bé i em costa més, a saber com estarà el circuit...Però no em faig enrere, he vingut a pedalar fins on pugui.



Passem per Ca la Santa, Can Bauler de Baix i resseguim el Torrent de Can Sabater per començar  a enfilar les muntanyes de Llobatera, i és quan em trobo amb la primera pujada exigent...



Pateixo molt,  mentre pujo, el primer que em passa pel cap és penedir-me d'haver acceptat aquest repte, és massa dur per mi. Llavors canvio el xip, així no arribaria a dalt i em dic a mi mateixa que no n'hi ha per tan, tardaré més però pujaré. Això si, no puc deixar de pedalar tants dies, ara ho pago. No sé amb quina cara arribo a dalt, però ho aconsegueixo. Necessito uns minuts per refer-me, i mentalitzar-me que tot just és la primera pujada forta, encara em queda molt, tot i així, vull continuar.

Ja som lluny de Llagostera!



Ara toca un tros de planer i després fem una baixada maca, l'esperava amb candeletes!!
Passem per Can Vidal de Llobatera.



Un cop a baix, hem de tornar a pujar, aquest cop hi ha trams de corriol.



Ara m'ho estic passant bé, ja no recordo el que m'ha costat pujar el primer tram, vaig seguint a poc a poc, però sense patir.



Trobem un tram de corriol que fins i tot a peu em costa arrossegar la bici jejeje
Porto les bambes plenes de fang, em costa enganxar-me i tiro com puc.
Baixem una mica més, només em queda una pujada exigent. Em preparo pinyons, plat i amunt. El primer tros casi arribo al replà, reposo uns segons i em preparo pel que em falta, en Jordi va fent, ho intento altre cop però haig de baixar de la bici.



 M'ha enganxat de ple...arribo al Collet de la Mallorca a peu.



Aquí hi ha dos opcions, pel camí o pel circuit, és una baixada exigent. Té una pendent que em dona la sensació que haig de bolcar, quan no puc més baixo, he fet bé en un arbre posa "OJO PELIGRU" serà per alguna cosa... sort que he baixat de la bici...
Passem pel Puig Salom i planejant per la urbanització de Font Bona, amb una gran vista!



Després hem baixat per un camí trencat per tal d'evitar la baixada tècnica. Hem fet un tros d'asfalt i ens hem endinsat per el corriol del tubo, seguint la cresta de la muntanya.
Baixem per un pont, que el Club BTT Llagostera va construir, travessant la riera de St Llorens. Passo tan ràpid per poder pujar després que ni tan sols m'hi fixo...

Enfilem per Can Crispins i aquí deixo de fer el circuit que continua cap al Ridaura. Seguim la GIV-6821 (carretera de St Grau), pensant que tot era baixada i no, encara em queda una pujada d'asfalt jejeje i, fins a Llagostera.
Torno a agafar el carril bici cap a Cassà. Estic cansada, les cames em fan figa, he patit lo meu però estic molt contenta., ara em falta millorar el temps...



Bones notícies: La cursa de Cornellà de Terri es va anul·lar i es farà el 10 de juny, així que tinc temps per preparar-me bé!!

dimecres, 16 de maig del 2012

Itininerari de l'aigua

14/05/12

Després d'estar dues hores a la piscina, decideixo anar a estirar les cames, estic neguitosa i necessito que em toqui l'aire...

Al matí quan he anat a pedalar, per tal de seguir els nois, no he pogut tirar cap foto! Tinc excusa per tornar-hi i memoritzar camins i corriols.
Marxo a peu, surto a les 17:10 direcció Gavarres.
Posats a memoritzar, passo pel Camí Musadé, encara trobo fletxes de la Marxa de Primavera, no hi ha pèrdua! Surto al camí que va a Can Torrent, el travesso i agafo un corriol que hi he passat al matí amb la bici.

I ara que el visualitzo bé em reconforta saber que hi he passat pedalant!

Mentre camino vaig idealitzant una ruta, i decideixo fer l'itinerari de l'aigua. És una ruta senyalitzada que ens mostra el conjunt de captació d'aigua de l'antic sistema de regadiu de Can Vilallonga.
Arribo a la carretera asfaltada i agafo el camí que va a Can Vilallonga.




D'aquí passo per la resclosa d'el Molí d'en Vilallonga.



I fins a les Dues Rieres on comença la ruta.
El primer aqüeducte que trobo és el de Tres Ulls.


El de Dos Ulls.




Després hi ha una passera, l'aqüeducte Gran,



i el Dels Dos Arcs.



Segueixo les indicacions i vaig a sortir a la casa de Can Vilallonga, on acaba l'itinerari amb el safareig i la bassa.
Veig que no em queda gaire bateria al mòbil i encara no he fotografiat el que necessitava, agilitzo el pas, fins i tot faig algun tram corrent.
Quan sóc a la carretera asfaltada tinc dubtes i no recordo bé per on he passat... Sembla que trio el camí bo i arribo al Molí de la Capçana.



D'aquí vaig cap al Trust, travesso la Verneda, passo per la Torremansa, carril bici i cap a casa.
No sé què em fa més mal, estic molt cansada...però ha valgut la pena!

dimarts, 15 de maig del 2012

Em deixo portar!

14/05/12

Avui no surto sola, he quedat amb dos amics. La meva idea és fer la marxa de primavera pedalant, però després de reflexionar-hi i veure que no és el 100% ciclable, em deixo portar i que triïn ells. Un altre dia ja faré algun tram de la marxa.

Vaig al Passeig, sóc la primera d'arribar, poc després arriba en David i em diu que venen dos nois més. Esperem en Toni i anem a recollir els dos que falten.
Enfilem el carril bici direcció Llagostera. Surten a gran velocitat, em fan mitja por...em toca pedalar més ràpid del normal sinó em quedo enrere, i van fort!!!
De camí m'expliquen que després de passar el Restaurant de ca la Marieta pujarem per la Trenca de la Llambilla, m'ho diuen perquè em mentalitzi que és una pujada important...
Vaig amb plat gros per seguir-los millor i de cop sento: esquerre, canvia pinyons i plat... Fet, giro i quan veig per on em fan pujar entenc perquè m'havia de mentalitzar...
No ho veig massa clar, és una pujada amb xargais, però ho intento. Només puc fer un tros, em desenganxo, no puc,  amb raó no pujava... ho feia amb plat mitjà!
En David i jo quedem enrere, els altres han pujat molt ràpid! Al replà torno a pujar sobre la bici i amunt.
Passem pel Puig dels Lladres i  ja veiem que ens esperen.
Seguim i altre cop quedem enrere, ens esperen a la carretera de Penedes.
Jo vaig seguint en David i veig que no pot més, aquests sis mesos de vacances de bici li passen factura i ha de pujar a peu. L'avanço i arribem junts a dalt.
Travessem la carretera de Penedes i passem pel Molí d'en Llambí, som al terme municipal de Llagostera. Ara toca planer, i no em quedo enrere. Aquest camí va directe a la urbanització de la Bruguera de Llagostera. Ja situada, passem per la Capçana.



I quan arribem al trust, en David decideix abandonar. No està malament, per ser el primer dia després de tant de temps de no tocar la bici, ha aguantat molt bé!
Jo, després de parlar amb en Toni em convenç per continuar una estona més, tot i que no les tinc totes...em fan una mica de por aquell parell. Estan molt més en forma, i jo segueixo com puc...
D'entrada passem pel Molí  de la Capçana.



Ostres, no hi havia passat mai per aquí! una casa molt xula...Queda molt aprop de Cal Surer.
Després travessem un tros d'asfalt per endinsar-nos per corriols. La majoria són nous per mi. M'ho estic passant molt bé, sort que no he abandonat, i a sobres vaig per primera vegada enganxada als dos pedals, tot un rècord!



Entre aquests corriols i els que vaig passar amb la marxa de primavera, ja podré agafar més tècnica...
Abans d'acabar l'any haig de fer alguna cursa!!

Deixem els corriols i seguim per un camí que ens deixarà al bosc de Can Torrent, aquest ja el conec i sé que hi ha alguna pujada que no la puc atacar...
Veig que en Toni es queda encallat, aquesta n'és una, passo pel costat i aconsegueixo pujar, quan sóc a dalt em diuen que no pari i segueixi, o sigui que continuo, total m'atraparan segur jejeje
Em queda un pujada crítica, vaig sola a davan,t no sé per on passar, trio malament i no tinc més remei que baixar de la bici, em tornen a avançar.
Fem tota la baixada i jo decideixo tornar a Cassà, estic contenta amb el què fet, ara només penso en arribar a la piscina!!  En Toni torna amb mi.
Agafem la carretera asfaltada fins al mas Cubell i cap al Passeig.



Bona sortida, poc a poc m'estic superant i sense caure!!

dilluns, 14 de maig del 2012

XXXIV Marxa de Primavera Cassà 2012

13/05/12

Avui deixo descansar la bici per fer la Marxa de Primavera, l'any passat la vaig fer i em va agradar molt. Aquest any m'ho miraré amb uns altres ulls perquè ara conec millor les Gavarres.
Hi vaig amb la idea de poder fer-la pedalant demà...

Sortim puntuals del Passeig Vilaret direcció al Camí Musadé, uns corriols interessants per fer amb bici... Ens porta als aqüeductes de Can Vilallonga.




Passant per la resclosa d'el molí d'en Vilallonga.




I fins a les Dues Rieres on tenim el primer avituallament. Mengem fruita i seguim el camí fins un refugi de caçadors on enfilem a l'esquerre.
Per aquest camí hi vaig passar el primer dia que buscava la font del ganso, però venia del revés.
És la primera pujada amb desnivell, ens han dit que només n'hi han dues, la resta es fa bé...
Arribem a la Plaça del Suro.




A partir d'aquí, ja no conec el terreny...
Portem un bon ritme, no sé si les converses que tenim influeix, però ens accelerem jejeje i quan ens donem conte som al segon avituallament.


Agafem un entrepà, coca-cola i fem una assentada per gaudir de l'esmorzar. Aquí tenim dues opcions, seguim el recorregut llarg.
Baixem i passem pel Clot dels Cirers i  fins al Daró.






Seguim el riu un tros i després enfilem cap amunt, segona pujada important!!
Sembla que ara no tenim gaire res a dir-nos, la pujada ens fa afluixar el ritme i la xerrera jejeje. Mentre pugem quedo fascinada amb una alzina surera enorme.




A la foto no impressiona tan...
Arribem a Ca l'Alzina.



Seguim els senyals i les fletxes fins al coll dels Tres Pins.



Ja estic situada, som a la carretera que porta a Sta Pellaia. Les fletxes ens fan desviar per un corriol que han netejat i ens porta a la Font del Ganso. Com ja sabeu, trobar aquesta font em va costar lo meu, fins i tot vaig punxar roda un dia, però el segon cop la vaig trobar jo soleta!! i ara entenc perquè estava tan net el corriol, ja el tenien preparat per la marxa.
Pugem pel camí que ja conec pedalant i tornem a sortir a la pista i fins al tercer avituallament.
Jo que tenia un desitg irrefrenable de coca-cola....i em toca beure aigua del càntir.
Travessem la carretera asfaltada i passem per un camí lateral, per Can Canameres.
Després tornem a la carretera asfaltada i girem a l'esquerre cap a la tomba del Soldat.



Ja quasi som a Cassà. Seguim avall i ens fan desviar per un corriol  que han netejat, també interessant per pedalar...



I ja som a Cassà, tan refiats que no ens perderiem i tot xerrant, ens passem de llarg un corriol entre cases... sort que ens avisen.
Arribem al passeig i ja no em ve de gust la coca-cola, demano una clara!

Hem fet els 20km amb 3h 44m.
Del Passeig al Dosmildotze a fer el vermut!