dijous, 31 de maig de 2012

Tic tac, tic tac...

 Comença el compte enrere, em queden 10 dies per entrenar-me per anar a la cursa de Cornellà de Terri. Em veig capaç d'anar-hi, si no fos perquè em falta agafar fondo. No vull fer el ridícul...tot i que em conformo en acabar la cursa i no prendre mal.
Conscienciada d'això, ho vaig començar a aplicar la setmana passada. Aprofitant que els dies són més llargs, vaig sortir a pedalar dimecres quan vaig plegar de treballar. Vaig fer una ruta per pla, passant per veïnats i rodalies de Cassà.



El divendres volia tornar a sortir, tenia ganes d'anar a Llagostera a comprar xurros a les parades de la festa major, però se'm  va complicar el dia i ho  vaig deixar córrer.
El diumenge toca pedalar, però després d'haver sortit la nit anterior, decidim quedar a la tarda. En Jordi ja em té preparada la ruta del trofeu Caixa Girona de Cassà 2010.

Sortim de Cassà i ens enganxem al circuit de la cursa. Al segon quilòmetre ja comencen els corriols, vaig seguint a poc a poc, sembla que ja controlo millor els pedals automàtics, tot i així vaig amb respecte.



Passem per trams que conec i  que he patit, i d'altres que mai hi hagués passat.... Arribem al Puig de les Miloques, comença el descens!!
M'agraden les baixades, però aquests corriols no són per mi , tinc por de caure i baixo de la bici. Trobem una parella caminant i el noi em dóna consells per poder baixar. Diu que haig de posar el pit sobre el seient i el cul sobre la roda i m'ho ensenya amb la meva bici. La veritat és que no m'acaba de convèncer i segueixo a peu fins que em veig capaç de tornar a pujar a la bici. Que baixin els més atrevits!!




Quan som a baix, travessem per la resclosa del Molí d'en Vilallonga.



I enfilem amunt per tornar a baixar per corriols, que ens tornen a portar al camí que va a can Vilallonga.
Ens passem de llarg un corriol, que forma part del circuit, però ja m'està bé...
Aprofitant que estic en zona coneguda, deixem el circuit de la cursa i li ensenyo per on em moc quan vaig sola.
Travessem la riera d'en Vilallonga, la resseguim i anem cap a la Casanova. Després passem per la riera d'en Mercader amb la intenció de, amb els seus consells, poder atacar una pujada que no he aconseguit mai. Ell davant i jo tot darrere, arribo a dalt sense cap mena de problema!
Després li ensenyo el Molí de la Capçana.


Amb tant de pol·len sembla que hagi nevat..
Posteriorment, fem uns corriols més que ja conec i cap a casa.



Empatx de corriols però cada cop amb més seguretat!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada