dimarts, 3 de desembre del 2013

VI Marxa x parelles a Llagostera

El dol, és un procés psicològic que es passa després de la mort d'un ésser proper. Jo he perdut el pare, una figura molt important per mi. Era el meu referent per moltes coses, podia comptar amb ell pel que fos, era una persona única amb empenta i esperit per fer les coses.
És dur assumir la realitat, encara em costa molt de creure que no el tornaré a veure. Estic trista i això ha repercutit en el meu rendiment ciclista.

El primer dia que vaig voler sortir amb bici després de la seva mort, no vaig ser capaç. Vaig agafar la bici de carretera, volia fer els Àngels i Sta Pellaia però no vaig arribar ni a la Creueta... Tenia el cap enterbolinat i els ulls plens de llàgrimes...MSN Messenger emoticon Crying

No vaig tocar la bici en dues setmanes, tenia por a tornar a fracassar...

Quan vaig estar més tranquil·la ho vaig tornar a provar. Tenia un al·licient, em quedava un cap de setmana per entrenar-me per la VI Marxa x Parelles de Llagostera.
Vaig sortir amb la bici de carretera el diumenge i amb la BTT el dilluns.
Les sensacions no van ser molt bones, per carretera havia baixat la meva mitjana normal i per muntanya, vaig arribar enfadada amb mi mateixa per no poder pujar ni el coll del Bou... I a sobres vaig tenir les típiques "agulletes" al cul de principiant...
Tot i així no em volia deixar perdre la marxa!

Es tMSN Messenger emoticon Red heartrtMSN Messenger emoticon Red heartlitMSN Messenger emoticon Red hearts en acció!



Abans de les 9 arribem a Llagostera, recollim els dorsals. Aquest any fem la curta, el meu estat físic i anímic no dóna per més. 
Escalfem una mica per fer-nos passar la fred. Encara no hem ni començat i en Xevi es dóna compte que porto un raid trencat, suposo que no vindrà d'un...

Ens col·loquem a la sortida, la majoria es va posant per davant la volta de sortida i això fa que ens anem quedant endarrere..
Ens expliquen que hi ha sortida neutralitzada fins passat el pont i llavors donaran el toc de sortida.

Quasi sortim els últims...

Per travessar el pont hi ha un bon embut... Quan aconseguim ser a l'altre costat,  resulta que no han esperat a què tothom creu-hi  i  maricón l'últim, ja han donat la sortida!!
Em fa una mica de ràbia però vaja, el meu objectiu principal d'avui és fer aquesta marxa amb en Xevi i acabar-la!

Fem una volta circular per una zona coneguda, passant pel costat de Can Cabanyes, on tantes vegades havíem matat el porc amb la família, per tornar al mateix punt d'intersecció i enfilar amunt.
A la pujada, deixem enrere una parelleta mixtaiconos del messenger. Passem Can Pigrau, resseguim el traçat d'unes valles per un corriol. Els que tenim davant nostre, no baixen molt bé i ens fan enlentir a nosaltres, fins al punt que jo pateixo la primera caiguda tonta. Aconseguim passar-ne a un parell i acabem de baixar el corriol al nostre ritme.

Per ara, el recorregut és molt similar al de l'any passat. Passem per un corriol que m'agrada molt però ens trobem altre vegada baixant al ritme del de davant... En Xevi aconsegueix avançar-se, jo entre que estic una mica patosa, i els de davant frenen constantment, arribo més tard.

Quan s'acaba el corriol, pugem per una pista que no conec. Una pujada llarga on, els tius que havíem avançat al corriol, recuperen el seu lloc. En Xevi que em veu així com que no puc i que si poso o no el peu a terra, m'empeny  perquè no deixi de pedalar. Però a la que veig una mica de replà em paro.
Se'm fa difícil perquè noto que em patinen les rodes i a sobres la meva pedalada no és molt precisa i de tant en tant deixo anat algun crit.  Sort que en Xevi ja hi està acostumat i no em fa gaire cas...

Al quilòmetre 10 hi ha avituallament, agafo un tros de turró de xocolata, però no em passa, tinc l'estómac tancat. Seguim d'aprop una parella de noies que també fan la curta però finalment, a la primera pujada que trobem les perdem de vista...
En Xevi em torna a empènyer, això si que és treballar en equipMSN Messenger emoticon Wink jejeje Ric per no plorar...
Quan som a dalt de la pujada veig l'abocador de Solius i m'ubico una mica. Baixem fins al Ridaura i passem pel mateix corriol de l'any passat on hi ha dos punts que han posat  una corda per ajudar-nos a pujar. Un cop a dalt hi ha el desviament de la llarga. Trobem una parella d'homes que sembla ser que estaven inscrits per la llarga i s'acaben rajant...
Unes noies m'animen, va que aneu bé!!MSN Messenger emoticon Thumbs up
M'agrada sentir això sempre et motiva una mica.

Baixa gent molt estesa, aquests són de la llarga, quina enveja em fan!
Travessem la riera un parell de vegades i arribem al molí de Can Moner, per tant, queda una última pujada!
Ens avancen dos nois i a la baixada veiem tota una colla de ciclistes que vénen d'un altre camí, sembla ser que s'han colat...
Uns metres abans de l'arribada, ens avança en Francesc Freixer i el seu company, els primers de la llarga, vaia craks!!

Hem tardat 1:34, mitja hora més que els primers...
Crec que podria haver fet millor temps, però estic contenta, l'hem acabat, no hem quedat últims i encara no havien desmuntat l'arribada com l'any passat...MSN Messenger emoticon Tongue out

Suposo que preparar una marxa per aquesta zona és molt gratificant perquè sense moure't gaire de lloc, puges i baixes constantment per corriols i camins molt ben aconseguits. A mi personalment m'agrada molt la zona, a part, avui el terreny estava en perfectes condicions!

Aquest any, el fet d'haver fet la curta, m'ha anat bé perquè he pogut escollir la samarreta tècnica de la meva talla! 
Fins la pròxima!

Felicito al Club BTT Llagostera per mantenir viu el poble!

Classificacions:



dijous, 24 d’octubre del 2013

Vallter 2000

20/10/13

A principis d'estiu, em vaig marcar uns objectius de llocs on m'agradaria anar amb la bici de carretera. Un d'ells era pujar a  Vallter des de la Canya. Per mi, una bona quilometrada!

Dit i fet, vam sortir d'hora amb intenció de dinar a dalt.
No em trobava massa bé, era un d'aquells dies que em costa tirar...ICQ 2002 El port de Capsacosta el vaig pujar prou bé, però a partir de Sant Pau de Seguries, hi ha un falso llano subidero fins a Setcases, que se'm va fer etern. Em va entrar una paranoia, mentre pujava, creia que estava baixant però les cames no em seguien i em donava la sensació de pedalar a contravent. Hores més tard, em vaig adonar que realment era tot pujada!

Quan vam arribar a Setcases, no les tenia totes de poder arribar a dalt però era allà per intentar-ho!MSN Messenger emoticon Disappointed
En Xevi va pujar al seu ritme i jo al meu...
El principi és dur, molt dur. Em vaig trobar a dos ciclistes pujant a ritme. Un tercer es va posar a parlar amb mi, era un senyor de mitjana edat que em deia que venia de Llanars pedalant. Estava apurat i a la que em vaig despistar es va quedar enrere i va retrocedir.
Jo  vaig continuar, fent totes les parades necessàries per agafar aire i pujant un parell de rampes a peu. Quan vaig veure una ombra a sota un pi, em vaig plantar allà.
Als 5 minuts, vaig agafar fred i vaig decidir seguir pedalant fins a trobar en Xevi. Pocs metres després apareixia en Xevi i em va convèncer per seguir un tros més. Ho vaig intentar, però no podia més, no era el  meu dia i finalment vaig tirar la tovallola.
Un altre dia serà!

Quan baixava em vaig adonar que havia passat la pitjor part, que tan sols estava a 300 m de desnivell per arribar a dalt, que havia sigut molt tonta per no haver continuat...Tots aquests pensaments acompanyats de llàgrimes. MSN Messenger emoticon CryingLlàgrimes que vaig arrossegar un bon tros per la impotència d'haver fracassat.

..................................................................

Avui decidida a superar aquest trauma abans no comenci la fred i, aprofitant l'avinentesa d'estrenar bici, torno a fer el mateix recorregut.MSN Messenger emoticon Thumbs up

Sortim més tard, ara els matins ja són més freds. Amb els nervis, m'oblido d'agafar els guants, tot i que, contant amb què farà fred a dalt, vaig ben equipada: manguitos, perneres, tèrmica curta, paravents i sabates d'hivern.

Em trobo molt bé i em sento molt còmode amb la bici nova, això és un altre cosa!
El port de Capsacosta el pujo sense problemes i entro en calor ràpidament.



La pujada des de Sant Pau de Seguries la faig millor, no m'entra cap paranoia, però com que em preocupa el fet de no portar guants per la tornada. Ens parem a Camprodon a la primera botiga d'esports que trobem, però al final no compro res i seguim, molt serà...

A Setcases, cadascú puja al seu ritme per trobar-nos més endavant i seguir junts fins a dalt.

El primer tram el recordo igual de dur, ja no és qüestió de quina bici porto sinó de la força que tinc a les cames. De totes maneres, no paro tan sovint, alguna cosa he guanyat.

Faig a peu una de les rampes, quan veig la ombra del pi, segueixo endavant, sé que he passat el pitjor avui haig de continuar!
Encara no veig en Xevi i ja he superat el tram on em vaig rajar, estic contenta però encara no canto victòria.

Arriba en Xevi, seguim junts. La pujada es suavitza una estona fins al primer pàrquing. Els últims quilòmetres són durs, però amb paciència i fent parades arribo a dalt!!


La baixada espectacular, impressionant, és quan noto més el canvi de bici, m'acoplo perfectament al quadre, quasi no noto sotracs i em puc agafar a la part inferior del manillar, com amb l'altre era incapaç. En definitiva faig una bona baixada i sobretot perquè em sento segura.



La tornada és ràpida, em sento molt bé i,  m'he tret una espina!Yahoo Messenger v6 emoticon Just Kidding
Ara sé que, encara que no tingui molta força a les cames, em paciència i cap, puc fer moltes coses...
Fins un altre!

dimarts, 15 d’octubre del 2013

XVVII Ruta BTT del Remei

13/10/13

Un any més, el veïnat de Sangosta organitza la festa del Remei amb la típica ruta BTT, la copa del món del Remei!



És una ruta estimada pel poble que cada any esperem, assequible per tothom ja que preparen tres recorreguts sense dificultat tècnica. Amics, coneguts i companys del Club Ciclista Cassà,  no hi podem faltar!

Nosaltres arribem puntuals, tal com demanava la organització, però fins les 9h no donen el toc de sortida.
Aquest any faig la llarga, ara mateix  35 km per mi no són res, i menys coneixent el terreny!

Maricon/a l'últim/a!!!

El tram inicial és el de cada any fins al camí que va a St Cristòfol.
Quan passem pel carril bici, veig un noi que quan pedala sembla que fagi tai txi, que dur se li farà...  El deixo enrere i a la pujada asfaltada, avanço algú però fins que no sóc a la casa de la palla, no trobo el meu lloc.
Ara, gairebé som totsICQ 2002 els que pugem a ritme de tai txi....
La pujada té trams durs, és fa llarga i els ciclistes comencen a baixar de la bici. Jo aguanto fins que puc però acabo fent un tros a peu. Mentre pujo, creuo  quatre paraules amb un senyor de Vidreres i, a la baixada es queda enrere.

Travesso la carretera asfaltada i faig un bon tram de pista direcció a Coll de Llumereres. Vaig sola en tot moment, arribo a pensar que m'he colat en algun lloc perquè també fa estona que no veig cap fletxa. De totes maneres, no em preocupo gaire perquè si haig d'arribar als prats, perduda o no hi arribaré igual. 

Veig una senyal, perfecte vol dir que no m'he perdut!
Ens desvien a l'esquerre, és un camí de baixada que conec perfectament. Hi ha un tram perillós que senyalitzen bé. Aquí, és justament on fa temps jo em vaig fotre una bona nata...ciclistes

Quan som a baix, hi ha el desviament de la mitja o la llarga. La mitja va directe a Coll de Llumeneres i jo , que segueixo  la llarga, ens desvien 7 km per fer un puja i baixa als prats.

Tot pujant m'atrapa el senyor de Vidreres i el seu company, em pregunten si falta gaire ... Si tot just comencem!!
Anem junts  tota l'estona, fins i tot deixa el seu company enrere perquè es para a posar vent a la roda.  A la baixada el deixo enrereYahoo Messenger v6 emoticon Dancing mentre sento que em diu:

- Vigila, ves en compte!!!!

Baixem per una pista que desconec però intueixo on em porta... i efectivament! Som just uns metres després d'haver-nos desviat de la mitja i més aprop del Col de Llumerneres, on hi ha avituallament. A la pujada ja sento el senyor que em crida:

- Nena no hi ha qui t'atrapi a la baixada!

A l'avituallament menjo un parell de galetes i quatre xuxes que tenien amagades...i avall que fa baixada!

- Adéu senyor ja m'atraparàs més endavant!

Quan sóc a baix porto tanta embranzida que avanço a dos ciclistes!!Yahoo Messenger v6 emoticon Dancing

A les Dues Rieres ens desvien pel corriol, iujuuuu!!!!
Ohhh, no el fem tot....tornem al camí...

A l'altura de la resclosa de can Vilallonga, hi ha quatre ciclistes que ocupen tot el camí, em fan frenar i tot. Sembla que no em vulguin deixar passar...idò?
Quan per fi em puc colar, acceleren el ritme. Primer el del mallot  Condis, sembla que s'ha picat MSN Messenger emoticon Surprised i  quan sóc a Can Vilallonga, arriben els que falten.

Els segueixo d'aprop, molt aprop, i quan som a l'asfalt es passen de llarg el corriol, i zas enfilo amunt i els deixo per darrere. Aquest corriol no me l'esperava, però m'ha anat bé per picar-los altre cop!  No el fem tot ja que tornem a l'asfalt per anar cap al Molí de la Capçana.

Quan som a la pista, el noi del mallot Condis, picat altre cop, m'avança.... I els altres, no venen? no, no per ara no.
Travessem la Verneda, la Pineda Fosca, la carretera de Caldes, uns camps...

- Hola nena!
Diu el senyor..
- Hola, ara si que queda poc!

Seguim junts, travessem un bosc on avancem ciclistes de la mitja, a les pomeres passem a dos xavalins i a molta gent que ha fet la caminada. 
Dos dels amics del noi del mallot condis i el senyor, finalment em passen a mi, i el tercer noi, on l'han deixat?

En fi, quan arribo, en Xevi fa estona que espera...ICQ 2002



M'ho he passat molt bé, m'encanta veure com s'arriben a picar els tius quan una noia els avança... jejeje
El recorregut ha estat molt bé, felicitats a l'organització i fins la pròxima!

dilluns, 14 d’octubre del 2013

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Camí de cavalls: Etapa 4

Avui acabem Camí de cavalls, l'etapa més dura i  més tècnica.
Ens aixequem aviat, sembla ser que avui  a Fornells es disputa un triatló, la quarta edició de Extreme Man, i volem veure'n la sortida.
Quan anem cap a Fornells, ja veiem alguns dels triatletes amb la bicicleta, però la majoria encara són dins l'aigua.
És impressionant la moguda que comporta!MSN Messenger emoticon Surprised


De seguida que obren un supermercat anem a comprar provisions perquè tindrem un dia llarg amb pocs avituallaments... 
Buff amb tan de menjar i beure tinc les butxaques del mallot saturades!

Abans de començar la ruta, ens acostem a veure els triatletes pedalant, n'hi ha algun que només li falta fer una de les tres voltes.
És tard, el sol apreta  i nosaltres encara hem de començar.... Per tant, optem per fer la nostra!


Etapa 4: Ses Salines de Fornells-Ciutadella


Distància: 56,20 km

Desnivell acumulat: 843m



Anem direcció a l'Arenal de Tirant i enllacem amb Camí de cavalls.
Seguim fidelment la costa travessant cales de pedra i de sorra gruixuda negra.

En Xevigu sempre per davant!
El terreny és força bo i ciclable tret d'alguna rampa que em fa posar el peu a terra.
Arribem a una carretera asfaltada i ens desviem fins al Far de Cavalleria, el llibre de ruta ens ho recomana si encara tenim forces... De moment vaig béMSN Messenger emoticon Thumbs up així que ens hi acostem.

Es Faro de Cavalleria
El far està assentat sobre un penya-segat de vertigen.

Retrocedim i seguim cap a la platja de Cavalleria. El paisatge torna a canviar i el color rogenc és el que predomina.

Platja de Cavalleria
Recordo fa uns anys, haver vingut  expressament a aquesta platja. Ens vam  impregnar el cos de fang, i ens va quedar una pell perfecte, llàstima que avui haig de passar de llarg...

Sense deixar mai el camí de cavalls, arribem a la platja de Binimel·là. No és com les del sud però encara hi ha prou gent.
Aquí es desdoble l'alternativa més ciclable que mai hem seguit. Avui tampoc en fem cas, però poca broma que la opció que triem, és dura físicament, tècnicament i psicològicament...

Mentre travessem la platja a peu, un home ens pregunta si estem seguint el camí. Ha vingut amb la seva dona de vacances però té intenció de enredar a algun amic per tornar a Menorca a fer camí de cavalls. La meva resposta és clara i sincera:
- Si jo puc, qualsevol home acostumat a sortir, com a mínim un cop a la setmana, segur que pot!ciclistas

Jo crec que l'home per mica que pugui tornarà a Menorca.
La parella molt amablement ens ofereixen aigua fresca, però per ara anem bé de líquid. Ens acomiadem i seguim pedalant.

Travessem  una cala plena de fites molt curiosa i valls rogenques.


Seguim i trobem la millor  cala del dia, Pregonda, espectacular, ideal per bussejar!

Cala Pregonda
Fins aquí ha estat molt bé,  però ara bé un tram de 8km trencacames a ple sol i sense possibilitat d'aconseguir aigua.

En Joan no m'enganyava quan em deia que era un tram dur, un tram molt lent amb pujades impossibles on toca arrossegar la bici.

No avanço ni a la de tres, em poso de referència el far de Cavalleria i sempre el veig allà mateix...
Em queda poca aigua, hauria d'haver acceptat la d'aquell senyor... La vull dosificar però en Xevi em recomana beure.

Inici d'es corriol interminable...
Ni l'aigua, ni una pastilla d'isostar, ni els ànims d'un senyor que baixa pel corriol amb un cavall m'ajuden psicològicament. Peto per moments i em baixen llàgrimes dels ulls...MSN Messenger emoticon Crying

No puc més, no vull arrossegar més la bici, però què hi faig aquí?? si ja m'ho deien ja...

Em giro novament, no perdo de vista el far però intueixo el final de la pujada. 
Als últims metres, ve en Xevi a buscar la meva bici. Ploro i ric a la vegada estic desconcertada, què em passa? si això no puja ni el tiu més fort!

La baixada molt tècnica, però al menys em recupero psicològicament i penso que he passat el pitjor.

Sort que les vistes compensen...

El terreny no millora gaire, potser és un pèl més ciclable però els puges i baixes són constants. Acabo l'aigua, acabo les pastilles d'isostar, finalment torno a petar, vull aigua!!!

...ja vinc...

Passem per cala Pilar, en prou feines me la miro, el meu cap va més enllà, vull  un xiringuito, un supermercat, aigua si us plau!!

Cala Pilar
Tenia moltes ganes de veure bé aquesta bella i salvatge cala vermellosa però el meu estat no està d'hòsties i prefereixo seguir arrossegant la bici per la sorra i arribar on sigui!

Tot pujant sento veus, veus pròximes, veus que em donen esperança, veus que no són imaginàries, veus reals! 
Hi ha dues famílies fent tertúlia en un pícnic i, sense pistola  però amb una cara de pena, els demano aigua... Gràcies!!!
Ens donen tota la que tenen i podem emplenar els bidons, gràcies, gràcies!!
També ens diuen que fins a cala Morell el camí és més ciclable, ja ho tenim!!iconos del messenger
Ens acomiadem i els hi diem que si mai es perden per les Gavarres allà estarem!

Realment el terreny millora, si que hi ha trams que em toca posar el peu a terra però molt millor.

Últims corriols a tope!
La zona és més boscosa per tant més fresca  i es fa molt còmode, tant que en el primer camí planer que trobo, em foto la hòstia del dia i de la setmana!ciclistes

Tenc un fallo tècnic

Passem pel pàrquing d'Algaiarens, molt de cotxe i imagino que molta gent a la platja. Sort que ara ja tenim aigua perquè no hi ha ni un xiringuito...
Tenim un tram planer però tan arenós que no puc controlar la bici, a peu altre cop!
Ens queda algun puja i baixa més fins que arribem a la urbanització de cala Morell. Ni parem, tenim líquid per tant seguim. Principalment tenim un tros d'asfalt  que es fa ràpid i una pista fins a Ciutadella.


Objectiu assolit!!!
Ha sigut una última etapa duríssima per mi. L'he suat, he plorat, m'he deshidratat, he caigut, no us dic com tinc el cul... però he arribat, estic molt contenta! 
Gràcies Xevi per acompanyar-me a fer aquest viatge i sobretot per la paciència que has tingut en els meus pitjors moments, de ver moltes gràcies!!ICQ 2002



Recomano a tot aquell a qui li agradi la BTT que faci el camí de cavalls una gran experiència que m'ha ajudat a ser més forta i a saber on tinc els meus límits.

Agraïments a en Joan de Camí de Cavalls 360, pel transfer de les maletes i totes les molèsties que li hem ocasionat i a en Toni de Motor&bike   per deixar-me una roda tots aquests dies, gràcies!

P.D: Si mai repeteixo, crec que en la última etapa, faré el track alternatiu...