dijous, 11 de desembre del 2014

Un pont ben aprofitat!

He tingut tres dies de festa que han sigut molt ben aprofitats. No passa gaire sovint! Emoticonos 330
 
Venia d'un cap de setmana nefast per culpa del mal temps. Vaig estar tantes hores tancada a casa sense poder sortir amb bici o a peu, que vaig arribar a una conclusió. No és bo mirar tanta tele ni pel coco ni pel cos. Em feia mal tot, total per estar-me al sofà...
 
Per sort la previsió de temps del pont de la Puríssima pinta bé. Sense pluges i amb temperatures més raonables pel temps que estem.
 
El més primordial i que em demana el cos, és sortir amb bici!
Amb en Xevi decidim sortir per separat, ell vol fer una ruta llarga per carretera i jo simplement esbargir-me amb la BTT sense destí concret.
 
Surto direcció Gavarres, el terreny pinta bé, amb les pluges ha quedat molt compacte.
Tot i fer dues setmanes que no toco la bici, em sento bé i amb moltes ganes de pedalar. Mentre pujo al Coll de Llumeneres tinc bones sensacions i decideixo anar fins a St Cebrià de Lledó.
Tot pujant, no puc evitar mirar els marges. El bosc fa olor de bolet i no m'equivoco. Em paro perquè veig uns moixins i automàticament  uns pinetells, cosa que em fa mirar més.
Pedalo, caço bolets i gaudeixo de la natura.
 
M'encamino cap al Puig d'Arques però quan sóc a can Sitges, m'adono que s'ha fet tard. Torno cap a Cassà sense deixar de mirar els marges per collir algun bolet més.
Arribo cinc minuts més tard que en Xevi i per dinar, ens fem un bon plat de pasta amb els bolets que he trobat!!
 
En vistes de què es tornen a fer bolets, l'endemà al matí el passem a bosc!
No ens podem queixar, avui truita de bolets!

 
 
Per rematar el pont, hem buscat una ruta de senderisme pel Montseny.
La ruta comença dos quilòmetres més amunt de Gualba. Deixem el cotxe en una pista on hi ha una fita al lloc d'inici.
Baixem per una trialera i arribem al mirador del salt de Gualba on hi ha una gran cascada.
Seguim el track i ens porta fins al Gorg de la Goja. Perquè fa fred sinó seria un bon lloc per fer una remullada!

Gorg de la Goja
 
Anem baixant tot seguint la riera. Trobem la font del senglar i la resclosa. Aquí ens perdem una mica i no veiem clar per on passa el track. Hem de travessar el riu en algun lloc però degut a les pluges, baixa tanta aigua, que és més complicat.
Intuïm un corriol a l'altre banda del riu on hi ha una central i, suposem per on hauríem de travessar... Jo no ho veig gens clar, baixa molta aigua i només falta que caigui  riu avall... Si fos per mi ja abandonaria la ruta.
En Xevi travessa i em corrobora que aquest és el camí que hem de seguir.
Jo segueixo a l'altre banda mirant com poder passarEmoticonos 224. Finalment amb l'ajuda dels pals, posant un peu a l'aigua i en Xevi estirant-me per l'altre costat, aconsegueixo passar.
 
Seguim per una pista i ens passem de llarg el trencant. Quan ens n'adonem, intentem recuperar el camí pel dret però al final, acabem retrocedint fins que trobem el corriol correcte.
Un corriol prou pronunciat que ens fa alleugerir-nos de roba, quina calor!

De tan en tan trobem una pista però el track sempre puja pel dret!
Arribem a una Central Hidroelèctrica i continuem per un corriol que, desviant-nos un xic, ens porta fins a un salt d'aigua.
El corriol segueix pujant amb un fort pendent.



El camí és força confús, ens costa seguir el track i a sobres no hi ha cap fita.
Ens adonem que anem seguint una màniga i la prenem de referència.
 
Altre vegada hem de travessar el riu, i no sé per on...En Xevi pren vistes des de l'altre banda amb la càmera a la mà per si caic a l'aigua.
Em tremolen les cames, torno a tenir por. Segueixo el mateix sistema d'abans, falco els pals, poso un peu a l'aigua i arribo a l'altre costat sense ajuda.
 

Continuem pujant, el bosc està molt espès i fem moltes ziga-sages, és impossible seguir els mateixos passos. Finalment arribem a una pista i decidim no deixar-la, independentment del que digui el track, fins arribar a l'embassament de Santa Fe del Montseny.
És uns pista molt bonica entre fagedes que va resseguint el riu.


Quan arribem a Santa Fe, trobem a molta gent fent la volta a l'embassament.
Decidim fer una parada tècnica per dinar al costat del riu i sense encantar-nos gaire perquè encara ens queden forces quilòmetres per arribar abans no es faci fosc.

Dinant al costat del riu
 
Seguim cap al punt més alt de la ruta, el turó de Morou (1307m). Aquest tram està molt ben senyalitzat per unes marques taronges.
El camí no té cap mena de complicació, res a veure amb el que hem fet fins ara així que, avancem més ràpid.
Primer passem per l'Esquei de Morou amb unes vistes magnífiques. Per acabar de fer el cim, torno a tenir cangueli. No sé com enfilar-me a les roques sense caure...
Però una vegada més ho aconsegueixo. Si fins i tot hi ha pujat una parelleta per jugar a cartes fins que es pongui el sol...Emoticonos 185
 
No les tinc totes des de l'Esquei de Morou
Seguim fins al turó de Morou i llavors ja comença la baixada.
Passem per l'empedrat de Morou i continuem la nostra ruta deixant les marques taronges i seguim el PR direcció a Riells.
El seguim molta estona, tot travessant fagedes, rouredes i fins i tot alguna pineda, fins que hi ha un moment que la nostra ruta es desvia per una altra pista que ens condueix a l'antiga carretera de Gualba a Riells on tenim el cotxe aparcat.

Una ruta molt interessant!

No us aconsello fer-la sense GPS, ja que, nosaltres tot i portant-lo, ens hem despistat vàries vegades i ens han sortit més quilòmetres dels que contàvem. Hi ha trams confusos i trams indicats que no s'aconsella passar, prudència!
 
 


 
 
 

dimarts, 28 d’octubre del 2014

Paratges d'Osor

Després de passar molts caps de setmana sense coincidir amb en Xevi, per fi aquest, podem planificar una sortida junts.
 
Triem un track per la zona d'Osor, així aprofitem el viatge per emplenar aigua a la font del Borrell i, collir quatre castanyes.Emoticonos 73
 
 
 
Deixem el cotxe al pàrquing de la font i enganxem el track al poble.
Fem gairebé dos quilòmetres d'asfalt i llavors ens desviem per una pista entre castanyers. Una zona molt bonica i fresca que va resseguint el riu.  Poc a poc anem entrant en calor ja que la pujada no s'acaba mai...
 
La part final, es converteix en una pista forestal força transitada on els últims quilòmetres de pujada es fan molt llargs.
Tenim opció d'arribar al Puig de St Miquel de les formigues, el pic més alt de les Guilleries.
Em fa gràcia pujar-hi i de fet no hi poso cap inconvenient fins que veig el tram final... Queden 900m fins al cim per un corriol. Només experts!Emoticonos 362
 
 
 
 
Proposo deixar la bici a baix i arribar-hi a peu, però no acabo de convèncer en Xevi i ja el tinc pujant pedalant pel corriol i jo tot darrere arrastrant la bici...Emoticonos 402
 
A mig corriol fem una parada per deixar passar a una trentena de persones que estan baixant. No és que em vulguin desanimar però em diuen que encara em queden uns 15 minuts per arribar-hi.
 
En Xevi es depenja i a mi quasi m'atrapen una colla que ve per darrere. Caic, m'aixeco i em venen tota mena de tremolors, tinc por. Toi i així,  no poden avançar-me.
 
Sento la veu d'en Xevi, va que ja ho tens!!!
Miro amunt i no veig el final. Pujo acollonida, si he caigut pujant veurem que passa baixant...
Finalment veig el cim, però no puc més amb la bici. La deixo arramblada a un arbre i acabo a peu.
 
Amb la cara pago, una noia em diu: has de canviar de novio!Emoticonos 402
 
Últim esforç
Un cop a dalt se'm passa tot, ha valgut la pena tot i que, jo hauria pujat més segura sense la bici.
 
Puig de St Miquel de les formigues
Mengem una mica i anem per baixar.
En Xevi que ha pujat la bici fins dalt, vol sortir pedalant d'allà. És un inconscient, ho veig molt perillós i arriscat. Pateixo tan que ni tan sols me'l miro. Per sort controla la bici a la perfecció i baixa sense problemes.
Li demano que em vagi esperant i controlant que no em passi res.
Quan sóc a baix em tranquil·litzo.
 
Retrocedim un tros pel mateix camí i llavors ens desviem pel GR 82 seguint les indicacions d'Osor. Segons el perfil del track,  el que queda de ruta és baixada tot i que, trobem algun repetxón inesperat.
 
La baixada la podria fer més ràpida però tinc por i molta inseguretat. En gran part és degut al fet de trobar tota la fullaraca dels castanyers que s'ha acumulat al camí i que, a sobres està barrejada amb pedres. Com que no ho veig fins que hi sóc, baixo molt frenada per por de caure.
 
Aprofitem per fer un parell de parades per recollir castanyes. No són tan grans com m'esperava.
 
Gairebé al final de la ruta ens trobem un Porsche que va una mica perdut. Vol arribar a Osor, de fet va bé, però no sé si és bon lloc per passar amb aquest cotxe...
 
Arribem a la font i ens posem a fer cua una bona estona. Llàstima que no portem el fogonet sinó al mateix esperar, podríem dinar!
 
Ha sigut una sortida interessant tot i que no és el tipus de ruta i terreny que m'agrada.
Però m'agrada conèixer paratges nous!
 
 
 
 
 

dijous, 16 d’octubre del 2014

XVIII Marxa BTT del Remei

Un any més el veïnat del Remei de Cassà, ens prepara l'esperada ruta amb BTT, la copa del món!



M'aixeco mandrosa, el temps està indecís i jo també. Sona el timbre, la Mònica ja és aquí. No sé què posar-me, manguitos o paraventsEmoticonos 469? Sembla que no fa fred només pillo el paravents per si plou i una bossa per si trobo algun bolet.
 
En Xevi finalment decideix venir amb nosaltres i anem tots cap al Remei.
Arribant a l'ermita veiem una colla de runners, entre ells en Toni, que ja s'han posat en marxa. Que vagi bé!!
 
Anem a fer les inscripcions, aquest any ens donen una polsera amb dorsal per poder recollir l'entrepà després. Molt bona idea ja que el paper es podia perdre...
La previsió de temps sembla que ha fet desdir a molta gent, no som tants com l'any passat.
 
Ens fan cinc cèntims del recorregut i sortim.
 
En Xevi s'avança i nosaltres deixem tirar els més nerviosos i sortim tranquil·lament amb l'inconvenient de què, trobem el primer tap quan travessem la riera Emoticonos 46.
Fa ràbia perquè si un baixa, automàticament ho fan un darrere l'altre i t'obliguen a posar el peu a terra...
Avui no em preocupa, he promès a la Mònica anar-la esperant.
I així ho faig, a les pujades vaig fent sense pressa i guaitant els marges per si veig algun bolet interessant i després em paro a esperar-la.Emoticonos 65
 
Acabem formant un grupet entre uns  nois que, mentre espero a la Mònica, vaig familiaritzant les cares. Em fa gràcia especialment un, que cada vegada que arriba a dalt del repetxón, de l'esforç que fa, està vermell com un pigotEmoticonos 216. Arribem a la conclusió que ho fa per arribar abans que la Mònica.
 
La primera part del recorregut és molt entretinguda. Corriols, pistes amb pujades curtes però intenses i trams que desconec o els faig del revés.
 
El fet d'anar amb aquest grupet de nois, als corriols em fan disminuir el meu ritme i em fan posar el peu a terra a llocs que provablement no ho faria. Però bé, tampoc tinc cap pressa!
 
Quan passem pel corriol de la font de can Castelló, em fixo amb què algú ha fet alguna festa durant la nit i han deixat tota la brossa allà... Sort que nosaltres hi solem passar caminant i el dilluns ho anem a recollir.
 
Mentre espero a la Mònica abans de pujar a Puig Germà, vaig informant a els nois que ve una pujada dura. N'hi ha un que encara va amb màniga llarga, segur que abans d'arribar a dalt ja s'ha tret el mallot. El de la cara vermellaEmoticonos 216arriba poc abans de la Mònica.
 
A la pujada la deixo enrere i començo a avançar els nois. Tots ja van arrossegant la bici, fins i tot, haig de demanar pas per no haver de baixar jo. Conec la pujada perfectament i, reconec que alguna vegada he fet un tros a peu, és dura. Avui per orgull la faig tota pedalant i xulejant davant els nois.Emoticonos 671
A dalt faig una ullada al bosc, només hi ha bolets dolents.
 
Comencen  a arribar nois, els animo perquè ve la baixada!!
Finalment arriba la Mònica i baixem.
 
Tenim alguna pujada més suau on torno a avançar a algun dels nois i fins que no arribem a l'avituallament no trobo els altres. De fet en falta un, un que havia caigut en els primers corriols...Emoticonos 768
Mentre espero vaig menjant xuxes...
 
A partir d'aquí ja no hi ha ni molt de desnivell ni trams tècnics.
Trobo a tres runners que també fan la marxa, porten un bon ritme! Jo no ho podria fer, amb lo bé que si va pedalant!
Passem per pistes tot travessant boscos per algun camí que tampoc coneixia fins arribar al trust.
 
Em quedo xerrant amb un noi de l'organització. El felicito perquè m'ha agradat molt la primera part del recorregut. També m'explica  que ara anirem cap a Sant Andreu.
Arriba la Mònica i sense deixar-la descansar continuem juntes tot xerrant.
 
Em sona el mòbil, em temo que en Xevi em diu que ja ha arribat. En un dels moments d'espera, aprofito per mirar el mòbil. És la Marta que ens pregunta a quina hora arribarem. Calculo mitja hora...
Tots els nois menys el de la cara vermella, que el torno a avançar en una rampa, els perdem.
 
Al final d'un camí intueixo un mallot del Club Ciclista Cassà i un noi corrent, en Xevi i en Toni?
Doncs síEmoticonos 256.  En Xevi que ja ha esmorzat, ha retrocedit a buscar-nos i s'ha trobat en Toni corrent.
 
Em paro a esperar a la Mònica i ells segueixen. Passa el noi de la cara vermellaEmoticonos 216 i després ella. Aquesta vegada se'ns escapa de veritat.
 
Hi ha un segon avituallament a la carretera de Caldes. Més xuxes!!
Seguim amb en Xevi i encara em torno a parar a xerrar amb un caçador que conec. La Mònica arriba, poc després atrapem en Toni i arribem al Remei.
 

Torno a felicitar a l'organització perquè cada any us supereu en el recorregut. Per ser de caire popular heu introduït algun corriol divertit!
Continueu així, fins l'any que ve!

 
 
 

dilluns, 22 de setembre del 2014

3a Costa Brava Extrem

Indecisa.
Aquest any han canviat vàries coses de la Costa Brava Extrem.
Han posat 3 recorreguts: La curta de caire popular de 27km, la llarga inclosa al campionat de llarga distància de la F.C.C de 60km i l'extrem de 90km amb premis amb metàl·lic.
 
Emoticonos 2El meu dilema està en què, acostumada a fer la curta de 40km dels darrers anys, la d'aquest any em sembla poc i per altra banda la llarga és massa per mi.
 
Finalment decideixo provar-me a fer la llarga. En el fons sé que en sóc capaç, el que passa és que puc tardar moltes hores...Emoticonos 200
 
Durant la setmana prèvia pengen els tracks, jo ja tinc la inscripció feta, no hi ha marxa enrere...
Com que tinc la oportunitat de xafardejar el recorregut, el diumenge ens plantem a Blanes amb en Xevi  i el fem tranquil·lament amb 6 hores.
 
Dos paraules: MOLT DUR!Emoticonos 258Emoticonos 258
 
Ha arribat el dia, tot i l'experiència de saber per on passo, no em rajo!
Tinc els nervis habituals, però saber que la meva mare m'esperarà a l'arribada, em motiva i em tranquil·litza. Arribaré per abraçar-la!
 
A les 8h surten els de l'extrem i a les 8:30h els altres.

Col·locada a la sortida
Tallen el trànsit momentàniament i fem una sortida neutralitzada fins a la Ciutat Esportiva. Vaig contant noies que tinc aprop. 1,2,3,4, intento veure el dorsal que porten. Només aconsegueixo veure'n un i fa la curta, no és rival.

Em toquen l'esquena, un del poble que solem coincidir a les curses, em saluda.

Quan arribem a la Ciutat Esportiva ens desviem a la dreta. Entrem en crono i comencem a enfilar per pista.
El pelotón ja està molt dispers, crec que darrere meu no hi ha gaire gent ja que he sortit força endarrerida.
Avui el terreny està molt millor, les pluges d'aquests últims dies ha deixat la sorra més compacte i no em patina tant la bici.

M'avança una noia, em fixo amb el dorsal, fa la llarga, primera rival pròxima.Emoticonos 550

La segueixo d'aprop, apretaria més però jo necessito el meu temps per escalfar i falten molts quilòmetres. Al primer corriol que trobem l'atrapo, em deixa passar i no ens veiem més.

En veig un altra, que dins a Blanes ja m'havia avançat però és la que fa la curta, més o menys portem un ritme semblant però jo baixo millor i em poso per davant.

Trobem un primer avituallament als 10km, gairebé ningú es para, jo per si de cas em bec un got de coca-cola.Emoticonos 206 La noia tampoc para, m'avança i no la veig més perquè de seguida ve el desdoblament dels dos recorreguts.

Ara la pujada es va pronunciant, però sense complicació. Vaig trobant ciclistes parats arreglant la bici. Per sort hi ha un noi de la organització que fa assistència i ens té a tots mig controlats.

Començo a fer amics, una colla de nois que es van esperant. Seguim junts molta estona.
Travessem Tordera Parc i baixem per una zona de corriols molt ben parida. Cul endarrere i tot avall sense pensar-ho.
Els comento als nois que aviat vindrà una pujada de la muerte. La setmana passada la vaig trobar molt dura.
Hi ha una primera pujada amb una rampa màxima del 19% , aquesta no dura gaire es pot fer. Els nois deuen pensar que exagero... Baixem una mica i ara si, pujada de la muerte. Intento pujar un tros, em patina la roda i caic a un xargai Emoticonos 676. Es preocupen per mi, em volen socórrer  però puc sola, estic acostumada a caure i a aixecar-me.
Uns ho intenten, fan un tros però tard o d'hora acabem tots a peu.
Avui al veure que el meu nivell tampoc és tan dolent envers ells, se'm fa més lleu i no pateixo tant.

Després tenim un replà per enfilar-nos a la bici i podem pedalar un tros més però tornem a acabar tots a peu. Els que estan més amunt em pregunten si s'acaba on són.  Jo els dic que si poden pedalar si jejeje

Mentre acaben d'arribar tots jo segueixo al meu ritme. Aviat m'atrapa un d'ells, anem junts una bona estona xerrant. És la seva primera marxa BTT, de fet estrena bici.  Sempre surt amb bici de carretera.
Trobem al mig del camí uns troncs, que estrany.Emoticonos 941 Els esquivem i seguim fins que el GPS em diu direcció errònia, ens hem colat! Els troncs volien dir, no passeu..

Aviat trobem el segon avituallament on els altres nois que no s'han perdut, han arribat abans.
Empleno bidó, em foto un gel, bec aigua abundant, menjo cacauets i piro sola menjant el mini entrepà que porto.
Em torna a atrapar el mateix noi i aquesta vegada no el segueixo i quedo endarrere.

Arribo a la que és per mi la segona pujada de la muerte. Aquesta no és tan llarga però més tècnica.
Puc pujar un tros, cosa que l'altre dia no vaig fer, i la resta a peu.
Per darrere sento, aquesta és la segona pujada dura?? són ells!

Un cop superat això segueix pujant per pista però res impossible, anar fent!
Un dels nois em diu, ets molt VALENTA!
Quan m'ho diu en Xevi, penso que ho fa per no desmotivar-me però que m'ho digui algú que no em coneix de res, m'emociona i em va fer sentir bé i amb forces per continuar i confirmar que sí que sóc valenta. Aquest es para a esperar el seu company i a la baixada m'embalo tant que els perdo.

A la baixada tinc un petit ensurt, quasi baixo rodolant però al final puc controlar la bici.

Arribo al punt on ens vam equivocar la setmana passada i, a la vegada vam retallar. És temptador però segueixo les cintes. No val a fer trampes, tampoc vaig tan malament.

Brutal, un corriol genial, però ara toca remuntar...
Anem a parar a una carretera asfaltada que em sona molt. I tant, aquí hi havia el segon avituallament els altres anys. Ens desviem a la dreta i un tercer avituallament.
Em paro, menjo xuxes, bec coca-cola Emoticonos 206i  m'informo de quantes noies tinc per davant. Em diuen dos o tres. Els de l'extrem deuen anar sobrats perquè ni es paren, ni pillen un bidó al vol...
Si són dues les noies que tinc per davant, m'haig de posar les piles per ser la terceraEmoticonos 864. Deixo un noi a l'avituallament que encara no havíem coincidit i vaig tirant.

A la pujada m'atrapa però tampoc és que vagi molt ràpid. Els que van ràpid són els que ens van avançant de l'extrem. O t'apartes o t'aparten!

Sortint d'un corriol em trobo una rival dels anys anteriors mirant com anem passant, aquest any no ha participat.
Passem per una zona molt maca on hi ha tot de palmons. Segueixo d'aprop el noi. Anem a sortir al Golf de LLoret i després resseguim la carretera asfaltada de Lloret.




Pugem cap a la urbanització de Santa Cristina per agafar el GR i atacar la última pujada de la muerte.
El noi a peu, jo també i per darrere ens ve un xavalín de la llarga pujant com un campió.Emoticonos 543

A dalt hi ha tota una afició animant-me, va que queda poc, ja ho tens!  No sé quantes vegades m'ho han dit avui... Realment és cert, aquí s'acaba, no m'enganyen!!
Pujo sobre la bici, em donen un impuls i entro a meta!!!

Castell de St Joan
Miro el rellotge, 13:30, he fet un bon temps. Contant que l'altre dia vaig tardar moltes hores, avui m'he superat, estic contenta. Aviso a la Mònica que està amb la meva mare i baixo com una bala a la platja.


Passo tan ràpid que l'speaker no reacciona, 60, 90, 60?? És una dona!

Recullo la samarreta, la botifarra i faig l'abraçada a la mare, gràcies per venir, i a tu Monica també. Saber que tens algú que t'espera és molt gratificant!

Em miro el mar, és molt temptador. Que coi, m'arremango una mica i em poso les cames en remull, l'aigua està estupenda!

Aquest any només hi ha premis pels que han fet l'extrem. Tot i així he quedat tercera de cinc noies que érem, i 95 de 122 de la general. No està malament contant que les dues que han quedat per davant meu són molt bones.

Classificació

Felicitats a l'organització, bons avituallaments i bona senyalització.
Només una pega, quan ho fèieu a la Ciutat Esportiva, hi havia aparcament pròxim, dutxes, lavabo... Jo avui, he hagut d'entrar al lavabo d'un bar mentre el cambrer em vigilava la bici ja que els lavabos públics estaven tancats.

No m'emporto trofeu a casa Emoticonos 255però contenta i orgullosa d'haver fer la llarga!

Salut i pedals!

 
 

dilluns, 1 de setembre del 2014

Cicloturisme i senderisme per França

Em queda una setmana de vacances per planificar una escapada. Aquesta vegada ho deixo en mans d'en Xevi que té molt bon ull creant rutes a cop de ratolí.
 
Anirem cap a França. De la Camarga, pujarem cap a Apt i finalment fins a Aix les Bains, tocant una mica els alps. Combinarem rutes a peu i amb bici de carretera.
 
Per mi és un altre repte per complir, ja que les meves quilometrades amb bici de carretera, rarament arriben a 100km. Crec que tinc un límit de 60km al qual arribo prou bé i llavors ja em venen tots els mals. Mal al cul, enrampament de mans i peus , les cervicals carregades, les cames cansades però tot i així, m'acabo acostumant al dolor i arribo com sigui.
Haig d'agrair la paciència que té en Xevi quan tinc aquests petits moments de crisi ja que, si fa falta, em dóna roda, m'empeny, em dóna seguretat, inclús em rasca l'esquena. La veritat és que tinc una bona assistència que em motiva a fer coses que mai hagués imaginat, gràcies!
 
17/08/14
 
Marxem al matí i després de fer vàries parades a l'autopista visitant els primers lavabos francesos, ens plantem a Vailhauqués.
Tenim descarregada una ruta a peu per la zona.

11,33km i 300m de desnivell
 
És aviat per dinar així que, ens emportem pa bimbo, formatge i llom per fer-nos uns entrepans a mig camí.
Amb tota la cleca de sol comencem a caminar per una urbanització buscant l'inici del track. Quan trobem la pista ens encantem collint unes bones mores!
Anem enfilant cap amunt per un corriol fins a trobar el primer dolmen.
 

Parem a dinar sota d'una de les poques ombres que anem trobant.
Qualifiquem la ruta com a anodina. O sigui, trobem que és una ruta de poc interès, sense riu i monòtona, només veiem pedres, pedres i més pedres.
 
Trobem un segon dolmen, aquest més espectacular amb unes bones vistes.
 


 
A la baixada ens desviem del track i per recuperar-lo tenim com un déja vu, tot ens sona!
Arribem a una carretera asfaltada i travessem per unes vinyes, tot saquejant els raïms d'alguna parra esgarriada i mores. Unes bones postres!
Quan arribem al cotxe seguim conduint fins a Aigües Mortes on trobem un lugarfurgoperfecto per dormir, amb lavabo i gratis de 21:00 a 10:00.
 

18/08/14

 
Primera sortida amb bici per la Camarga. Comarca que avarca una gran extensió de llacs amb més de 400 espècies d'ocells, vinyes, arrossars i fruiters.
 
134km 155m desnivell
 
Sortim d'Aigües Mortes fent una volta per la muralla del castell i llavors enganxem el track.
 
 
 
Tenim un tros de carretera principal bastant transitada on els cotxes, semblen tenir poc respecte pel ciclistes, ens passen arran i a tota llet!
Avancem a tot un pelotón de bicis de lloguer carregats amb alforja, segurament tots anem a veure els flamencs.
Ens desviem per una carretera secundària travessant vinyes. Després anem resseguint un canal que cada vegada que passa un cotxe, estic tan tensa que m'agafo fort al manillar per por de caure-hi. Arribem a la petita Camarga travessant els primers estanys, étang du charnier i étang ducrey però no es veu gaire moviment d'aus...
 
 
Aquest tram és molt xulo. També trobem caballs blancs salvatges, tal i com m'havien comentat.
 
Seguim travessant vinyes i arribem a Arles on dinem a una boulangerie i després fem la visita de rigor pel poble.
 
 
 
Ens queda un tram molt llarg de carretera principal i recte fins a Saintes Maries de la Mer.
 
Ja són un grapat els quilòmetres que portem. Les cames parlen soles, les cervicals també, vaig molt tensa degut al fort trànsit, i no sé com seure...
Em poso a roda i sense pressa arribem a la Camarga, on hi ha el llac més important, étang de vaccarés. Amb la bici de carretera no ens hi podem acostar però intuïm els flamencs de lluny.
La zona és preciosa!


Saintes Maries de la Mer

Arribem a Saintes Maries de la Mer, poble molt turístic amb platja.
Seguim amb vent a favor, fent una petita variació en el track. Per casualitat ens desviem per un camí que sembla més secundari i, ens trobem tota una cua de cotxes parats que esperen per travessar el canal amb un ferri. Ens fa gràcia la idea i decidim esperar els 10 minuts que falta per pujar-hi. Cada mitja hora travessa i és gratis.
 
 
Hi hem cabut 8 cotxes, una moto i nosaltres. Així que, quan ens hagin avançat tots el cotxes, tindrem la carretera tranquil·la una estona.
Acabem enganxant el track i el retorn a Aigües Mortes.

Conduïm fins a Apt i ens instal·lem al càmping municipal Les Cèdres.
Molt recomanable ja que té un preu molt assequible i amb WIFI.
 
19/08/14

Després d'una nit de pluja i trons, mandregem una mica amb expectativa de si aguantarà el temps. Finalment decidim sortir i anem fins a Rustrel amb cotxe. Vam triar aquesta zona d'acord amb imatges vistes del Tour de França d'aquest any. Vam prendre nota de punts interessants i vam crear la ruta.

98,70km 1351m de desnivell
Just sortir de Rustrel ens trobem el Colorado Provençal. Són antigues pedreres d'ocre de molts colors modelats per la mà de l'home que també s'han anat erosionant amb el temps. Es pot fer una visita a peu tot seguint uns itineraris marcats.

Colorado Provençal
Enfilem carretera amunt i entrem al Parc Natural Regional de Luberon.
L'asfalt no és el millor, però és que estem a França!
Anem veient poblets petits, camps d'espígol que desprenen molta olor, Banon que el travessem per dins i un llac.

Camps d'espígol
Jo començo a defallir, necessito un plat de pasta!
Ens desviem a Forcalquier i parem a dinar a una terrassa. No marxem del poble sense fer-hi una visita. Pasem per uns carrerons estrets amb unes rampes importants que no tinc nassos de pujar.
Volem arribar fins al capdamunt del turó on hi ha la Citadelle, però el carrer acaba amb unes escales. Pujo un tros a peu però no acabo d'arribar fins dalt, no vaig ben calçada.

Recuperem el track, em poso a roda i pedalem fins a Céreste. El paisatge ja no té res a veure i jo vull retallar. Ens mirem el mapa i a través de la D33 arribem a Viens i enganxem el track.

Viens
Potser fem algun quilòmetre menys però és una pujada llarga i una baixada fins a Rustrel.
Aprofitant l'estada, anem a fer una petita excursió a peu pel Colorado Provençal.

 
Tornem al càmping a fer-nos una dutxa i seguim conduint fins a les Serres on trobem un pàrquing furgoperfecto amb lavabo i, podem xupar WIFI d'un bar.

20/08/14

Som al sud dels Alps Francesos, un poble amb una antiga fortalesa medieval.
De bon matí visitem el poble i després seguim conduint fins a Aix les Bains.

Quin tute de cotxe, si ho haguéssim sabut ho hauríem planificat diferent...

Parem a la zona comercial de Aix les Bains, amb WIFI al supermercat i comprem quatre coses per fer-nos el dinar. Travessem la ciutat buscant una zona de pícnic. Hi ha carril bici a tot arreu i rutes marcades segons el nivell. Finalment trobem un pàrquing al costat del llac.
Mentre dinem, ens fixem que no paren de passar bicis, tant de carretera, de passeig o  de muntanya. Això ens motiva a improvitzar  una sortida fent la volta al llac.



No ho tinc molt clar, porto cansansi acumulat a les cames i tenia coll avall de fer un dia de repòs però al final cedeixo, no contem trobar desnivell.

50km 668m de desnivell
D'entrada anem rodejant el llac, sense dificultat però hi ha un port inesperat, el Col du Chat.
Tinc molta cremor a les cames, en Xevi s'avança i jo xino xano vaig pujant.
A dalt fem un toc al mirador.


La falta de no saber francès, fa que en comptes de portar-me una bossa de patates, em porten un plat de patates fregides! Em costa acabar-lo però ho aconsegueixo.

Panoràmica del Lac du Bourget
Encara queda alguna pujada i llavors tot baixada fins a Aix les Bains que enxufem carril bici i fins al pàrquing.

Carril bici
La volta no ha sigut el que m'esperava, aquest no és el llac de Banyoles!
 
Marxem cap a St Jorioz.
Buscant un lugarfurgoperfecto, anem a parar a una zona d'autocaravanes que més aviat sembla un campament gitano. Quan anem a entrar ens maten amb la mirada, i ens sentim tant cohibits que busquem un lloc molt millor per dormir. Trobem un pàrquing davant el llac d'Annesy per vehicles amb altura màxima de 1.90m. Blicant l'antena entrem!

21/08/14

"Dia de descans".
Descansem de pedalar però tenim descarregada una ruta a peu per les muntanyes de St Jorioz.

22,28km 1360m de desnivell acumulat

Aparquem el cotxe més al centre, prop de l'església i amb el GPS anem buscant l'inici del track.
Trobem un seguit de camins i corriols que ens porten directament a la D912. Interpretem malament el track i fem un bon tros d'asfalt en va...
Veig patir en Xevi. Només veiem ciclistes pujant i ell avui no tocarà la bici...
Finalment trobem la ruta. Un corriol tècnic que puja descaradament. La pujada és dura però maca, col·loquen uns bancs estratègicament per contemplar les vistes.



Començo a veure bolets, primer són dos ous de reig i llavors començo a trobar pinetells. Ara la que pateixo sóc jo. Només faig que veure bolets, i els deixo allà...



És una llàstima però avui no és dia per caçar bolets. Em centro en la caminada i intento no distreure'm tant contant pinetells.

Quan arribem al punt més alt, 1350m trobem el Chalet de Bénévent i aprofitem per dinar.

La baixada aparentment és més suau, continuo veient bolets, ja tindríem un bon plat per sopar... Més endavant el corriol és complica. Amb l'ajuda dels pals vaig baixant amb més seguretat. En Xevi s'ho passa pipa, sembla una cabreta.

Seguint el track, ens fa passar per un camí perdut que al final, mirant el mapa, optem per seguir una pista que segurament enganxarà  la ruta.

buscant una alternativa de camí...

Hi ha moments que sembla que estiguem en plena Garrotxa, però l'alçada dels arbres recorda que som als Alps.



A mesura que anem baixant, anem recuperant les vistes de llac i, després de més de 8 hores caminant arribem al cotxe.

Si la idea era descansar, només ho hem fet de cul i mans jejeje
Ens instal·lem al Càmping Univers. No us el recomano, les instal·lacions són pèssimes i qualitat preu, és car.

22/08/14

Avui sí. Necessito descansar!

Ens aixequem aviat, en Xevi vol sortir amb bici. Té una ruta preparada fins al Col de Semnoz.
Jo em quedo al càmping fins a quarts de 10 i llavors deixo el cotxe al pàrquing de la nit passada.
Vaig a fer una passejada pel voltant del llac i trobo un lugarfurgoperfecto millor, amb zona de pícnic i lavabo d'aquests moderns que es netegen just quan surts. 



Finalment m'apalanco a la zona de bany i l'espero.
Anem a dinar a la zona de pícnic i després a fer un vol a Aix les Bains, entre altres coses, per connectar-nos a la WIFI del supermercat. Després de xafardejar el decathlon i una botiga de bicis anem a fer un vol a Chambéry, que ens han dit que és molt maco.
 
Passejant per allà, intuïm que passarà alguna cosa en breus... Ens assentem a unes escales, imitant a l'altre gent, com si fossin les escales de correus de Girona i esperem. Cada vegada apareix més gent i comencen a arribar cotxes antics i jeeps de la guerra. Estan preparant una commemoració de la Segona Guerra Mundial.
 
 
 
Llavors busquem un lugarfurgoperfecto d'acord amb la ruta que farem demà.
A Cusy trobem un pàrquing ideal amb lavabo modern i si calgués, tenim botigues diverses.

23/08/14

Crec que és el dia que més he matinat per sortir amb bici.
Quines vacances, m'he aixecat cada dia més aviat que a casa! Ens adaptem bé a l'horari francès. Inclús comencem abans que ells.
 
80,30km 1400m de desnivell acumulat
 
Abans de les 9 estem pedalant amb una temperatura molt fresca, l'aire de muntanya és present.
Per alleugerir pes, avui deixem l'alforja petita i portem només el necessari al mallot.
 
Som dins el Parc Natural Regional Du Massif des Bauges, pujant per una carretera molt maca i poc transitada.
 

Les cames em responen prou bé, el descans m'ha anat bé ja que, tenim pujades llargues amb alguna rampa pronunciada...
Ens parem en un poble que té un lavabo públic. I clar, el vaig a veure!

Lavabo sec. En comptes d'aigua hi ha serradures.
Trobem moltes marques de ruta diferenciades segons la dificultat, però nosaltres no en seguim cap de concreta, fem algun tram de vermell i  de negre.

A Lescheraines comença un port de muntanya, Col des Prés.



Passem per Aillon Le Jeune , poble per on va passar el Tour de France de l'any passat.


Són pocs quilòmetres els que ens queden fins a dalt, però els últims se'm fan durs. Demano assistència!
 
 
Ens fan la foto de rigor i ens abriguem per la baixada.
Una baixada llarguíssima amb unes vistes espectaculars!
 

Ha valgut la pena descansar un dia per pujar aquí, això no té preu!

Quan som al final de la baixada, ens trobem un bon repetxón del 12%. M'he refredat tant baixant que em costa molt. En Xevi està cansat de la seva sortida d'ahir, així que vaig pujant sense ajuda. Sort que és curt i després tornem a baixar lleugerament fins a Aix les Bains, on ens queda una pujada suau d'uns 11km fins a Cusy.
 
Ens anem a dutxar a un càmping per un mòdic preu, dinem a una boulagerie i, fent petites parades tornem cap a casa.
 
Hem tingut unes vacances molt ben aprofitades ja que el temps ens ha acompanyat sempre. Sort que tenim un pacte amb l'home del temps jejeje

Les rutes a peu han estat bé, a mi m'agrada fer caminades, tinc més aguant. Quan pujo un cim em sento molt bé, no som res envers l'horitzó.

Les rutes amb bici molt recomanables. Hem passat de fer una ruta molt planera per la Camarga, veient estanys, vinyes i fruiters a trobar-nos una mica més de desnivell als Alps francesos veient un altre tipus de paisatge.

Què canviaria?

Res, ha sigut fantàstic  i, una vegada més, el meu cos ha aguantat!
Tot el que hem vist tenia el seu encant. Per mi la millor zona, la dels Alps. Hi ha moltes rutes per descobrir però s'ha d'estar en forma!

Per sort a França trobar llocs per dormir és senzill. Gairebé a tots els pobles trobes un pàrquing amb lavabo o una zona d'autocaravanes en bones condicions.

Què milloraria?

Una més bona preparació de la ruta a cotxe.

Si us interessa algun track us el puc facilitar, fins un altre!