Després de passar molts caps de setmana sense coincidir amb en Xevi, per fi aquest, podem planificar una sortida junts.
Triem un track per la zona d'Osor, així aprofitem el viatge per emplenar aigua a la font del Borrell i, collir quatre castanyes.
Deixem el cotxe al pàrquing de la font i enganxem el track al poble.
Fem gairebé dos quilòmetres d'asfalt i llavors ens desviem per una pista entre castanyers. Una zona molt bonica i fresca que va resseguint el riu. Poc a poc anem entrant en calor ja que la pujada no s'acaba mai...
La part final, es converteix en una pista forestal força transitada on els últims quilòmetres de pujada es fan molt llargs.
Tenim opció d'arribar al Puig de St Miquel de les formigues, el pic més alt de les Guilleries.
Em fa gràcia pujar-hi i de fet no hi poso cap inconvenient fins que veig el tram final... Queden 900m fins al cim per un corriol. Només experts!
Proposo deixar la bici a baix i arribar-hi a peu, però no acabo de convèncer en Xevi i ja el tinc pujant pedalant pel corriol i jo tot darrere arrastrant la bici...
A mig corriol fem una parada per deixar passar a una trentena de persones que estan baixant. No és que em vulguin desanimar però em diuen que encara em queden uns 15 minuts per arribar-hi.
En Xevi es depenja i a mi quasi m'atrapen una colla que ve per darrere. Caic, m'aixeco i em venen tota mena de tremolors, tinc por. Toi i així, no poden avançar-me.
Sento la veu d'en Xevi, va que ja ho tens!!!
Miro amunt i no veig el final. Pujo acollonida, si he caigut pujant veurem que passa baixant...
Finalment veig el cim, però no puc més amb la bici. La deixo arramblada a un arbre i acabo a peu.
Amb la cara pago, una noia em diu: has de canviar de novio!
 |
| Últim esforç |
Un cop a dalt se'm passa tot, ha valgut la pena tot i que, jo hauria pujat més segura sense la bici.
 |
| Puig de St Miquel de les formigues |
Mengem una mica i anem per baixar.
En Xevi que ha pujat la bici fins dalt, vol sortir pedalant d'allà. És un inconscient, ho veig molt perillós i arriscat. Pateixo tan que ni tan sols me'l miro. Per sort controla la bici a la perfecció i baixa sense problemes.
Li demano que em vagi esperant i controlant que no em passi res.
Quan sóc a baix em tranquil·litzo.
Retrocedim un tros pel mateix camí i llavors ens desviem pel GR 82 seguint les indicacions d'Osor. Segons el perfil del track, el que queda de ruta és baixada tot i que, trobem algun repetxón inesperat.
La baixada la podria fer més ràpida però tinc por i molta inseguretat. En gran part és degut al fet de trobar tota la fullaraca dels castanyers que s'ha acumulat al camí i que, a sobres està barrejada amb pedres. Com que no ho veig fins que hi sóc, baixo molt frenada per por de caure.
Aprofitem per fer un parell de parades per recollir castanyes. No són tan grans com m'esperava.
Gairebé al final de la ruta ens trobem un Porsche que va una mica perdut. Vol arribar a Osor, de fet va bé, però no sé si és bon lloc per passar amb aquest cotxe...
Arribem a la font i ens posem a fer cua una bona estona. Llàstima que no portem el fogonet sinó al mateix esperar, podríem dinar!
Ha sigut una sortida interessant tot i que no és el tipus de ruta i terreny que m'agrada.
Però m'agrada conèixer paratges nous!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada