dimarts, 25 de setembre del 2012

1a Duatló Camp a Través de Campllong

23/07/12


Sona el despertador, avui tinc la Duatló, no sé com anirà, a mi em fa mal tot i el meu corredor, en Xevi Boades, em diu que està en baixa forma...
M'ho prenc en calma i, tot i les "agulletes" acumulades, decideixo anar fins a Campllong pedalant, així faig escalfament.

Arribo més aviat del que creia, en Xevi poc després i anem a recollir el dorsal.
Els participants van arribant i col·loco la bici a boxes.



En Xevi comença a escalfar fins que fan el briefing.
Ens expliquen que podem tenir moments de confusió, resulta que a Cassà fan una cursa i una pedalada popular per la fira de Sta Tecla i en algun punt es creuen els circuits.
Ai que jo sóc especialista en perdre'm...

Els corredors es preparen per fer els 9km de Run.



A mi em toca esperar el meu torn, segons els càlculs d'en Xevi diu que tardarà uns 32 minuts... Sort que no està en forma!!
M'avorreixo una mica, sort del  mòbil que em distreu...
Em ve de tot: son, mandra, nervis, que a poc a poc passa el temps!
Veig ciclistes que aprofiten per escalfar i jo també em poso a fer el hàmster. 
Falten 5 minuts per les 10, ens diuen que ens posem al nostre lloc i ens preparem que arriben els primers. Bé arriba Francesc Freixer, campió de Duatló. Quin ritme que porta, ha tardat 31 minuts,  es canvia les sabates amb menys d'un minut i surt com una bala.
I, tres minuts més tard arriba en Xevi, quina màquina!!

34m
M'acompanya a la sortida i com diu el nom de la cursa, camp a través!
Quina pressió, sóc dels primers en sortir, vull intentar aprofitar-ho però hi ha gent molt més ràpida...
Només de començar ja trobo la passera i baixo perquè no em fio de mi mateixa...



De fet, tot després, hi ha una rampeta no ciclable on trobo en Toni que m'ajuda a pujar la bici, gràcies!
No he caigut al riu però llavors travessant una bassa quedo ben molla!
Darrere meu cau algú per terra, no ha agafat bé la corba... les presses no són bones!

No puc avançar a ningú, tot el contrari, em demanen pas constantment i cedeixo, no vull ser cap tap per ningú.
Camps, corriols i passeres, és tot planer però la força de cames que faig és constant. Vaig a una mitja de pulsacions de 150, no donc per més, quina ràbia!
Va que vas bé, em diuen!!!


A cada control m'animen, em diuen que sóc la primera noia en passar fins que, a uns 12km de l'arribada, m'avança una amb molt bon ritme, jo em vaig quedant enrere i se m'escapa.

Ai els genolls... a la baixada em recupero una mica i atrapo a dos nois però es piquen i després em deixen enrere..
Recordo el que ens han dit i quasi em despisto!  Em centro en les marques de guix i les tires de cinta groga i arribo !!

1h 29m
No és que hagi sigut dura, simplement no em trobava en el meu millor estat, tot i així la meva mitja ha sigut bona, creia que tardaria més.

Recullo el meu entrepà, la   i els mitjons!!



Bon equip!
Donen les classificacions, nosaltres en parella mixta hem quedat tercers de sis que érem, i a la classificació general 79 de 222, penso que podria haver fet un temps millor, mira que m'ho ha posat bé en Xevi...de totes maneres li donc les gràcies per ser el meu corredor!



Torno a Cassà pedalant per oblidar-me uns dies de la bici... Faré descans indefinit!

P.D: Felicitats a la organització, ha sigut genial!
Només procureu en què no coincideixi amb la fira de Sta Tecla de Cassà i segur que l'any vinent serem molts més.
Jo per mica que pugui procuraré fer la duatló sencera, no és lo meu córrer però amb temps i ganes ho puc provar, ja que he quedat parada amb la tira de noies que feia la individual. No estic acostumada a veure'n tantes, sí senyor!!

diumenge, 23 de setembre del 2012

Hauria de descansar...

La bici ja és una part més de la meva vida,  hem passat molt bons moments i he conegut gent molt maca amb qui poder sortir per descobrir molts racons.
Amb el temps, i veient el meu progrés, ha fet que m'animés a participar en alguna marxa popular i a provar la bici de carretera.
Ara, no hi ha qui em pari!
Aquests últims mesos he apretat, he sortit tan com he pogut i la bici també ho ha notat... La setmana passada la vaig portar a revisar, la suspensió em fallava i els frens no anaven molt fins.
Se la queden dos dies, m'arreglen el fre, em posen uns pedals automàtics nous i em deixen una suspensió mentre arreglen la meva.

Dilluns, surto sola amb ganes de provar un camí nou.
Abans de res, escalfo: Pujo per can Torrent i baixo per l'altre costat, pujo a la carretera de Sta Pellaia i baixo fins a la casa de la palla.
Un cop aquí, sense fixar-m'hi gaire, giro de cop a la dreta. Em trobo en un camp, m'adono que no vaig bé i reculo, el camí bo  era just després.
Enfilo cap amunt, hi ha una pujada dura, no és molt llarga però quan veig el replà poso els peus a terra i després segueixo.
Veig caminets secundaris però jo segueixo el principal fins que haig de triar. Dreta o esquerre??
Si vaig a la dreta pujaré i esquerre baixaré. Prefereixo pujar que si haig de recular... és el que té anar a cegues, em perdo sovint!
S'acaba el camí, hi ha un corriol però no ho veig clar torno enrere no passa res, bé si, quan retrocedeixo, per voler travessar una bassa, no conto que és fonda, quedo ben molla i quasi hi caic a dins, però res que no es pugui explicar!

Uns metres després m'adono que no era tan lluny de la carretera de Sta Pellaia, veig un cartell sóc al Baix Empordà! No sé a quina alçada però opto per anar direcció a Cassà, m'adono que he tornat a fer un puja i baixa.

Podria tornar a casa, però vaig bé de temps i em sento bé. Baixo a les Dues Rieres per tornar a pujar i baixar. Després si, cap a casa molt contenta perquè he millorat la meva mitja.
Serà perquè anava sola i no em distreia parlant??

Dimarts descanso i dimecres, com que el temps no acompanya sortim dijous amb en Toni.
Anem a buscar el corriol de la font de St Cristòfol i enfilem cap a St Mateu per una pista que en Xevi em va ensenyar en la primera nocturna, creia que de dia podria pujar el tram de pedres però m'equivocava. Haig de baixar de la bici i quan crec que puc caic a les bardisses quan vull desenganxar-me. Em paro a revisar els pedals, els havia deixat al mínim no entenc perquè s'ha mogut....
Quan som a St Mateu anem cap al Coll del Bou. El que faltava, em quedo sense fre a darrere.


Sí, volem independència!

No allarguem més la sortida i tornem.
Porto la bici urgentment a la botiga, la necessito tenir en condicions pel duatló de diumenge, tan malament la tracto??
Li posen una injecció de líquid de fre i arreglat.

Divendres, amb en Xevi decidim fer una nocturna especial.
Agafem el carril bici fins a Quart i enfilem Gavarres amunt, ufff quan de bosc per investigar...

Volem anar fins a St Miquel. Fem molta pista i de tan en tan passem per trams marcats de cursa, diumenge faran la Copa Gironina de BTT Quart.
Estic en baixa forma, no em trobo massa bé i no paro de dir collons cada vegada que veig una pujada.

Intento recordar aquests camins, li haig d'ensenyar a en Toni...
Comencem a fer corriols i arribem a la carretera dels Àngels, ja és fosc. Combinem asfalt amb corriols paral·lels, això ja em costarà més memoritzar... M'escaqueixo de fer dos corriols, no puc! Segueixo per l'asfalt.
Enganxem la pista que va a St Miquel, queden pujades, continuo rondinant, ara sé el que queda per arribar..
En Xevi està molt motivat, per ell és un passeig, en canvi jo,  tiro el que puc, estic fluixa.
Ens ho agafem bé, hem sortit a gaudir sense pressa i amb intenció de sopar al castell.

Quan estem pujant a St Miquel, es gira vent, ja fa estona que porto els maniguets i un cop a dalt em poso els camals, estic tremolant.
Ens posem a recés i mengem.



Em recupero de la fred, el vent no minva, si baixem per la pista per on hem pujat ens tornarem a refredar així que fem corriol. Poso REC, haig de memoritzar!
Baixo a poc a poc, hi ha molta pedra però vaig bé. Tenim un petit lapsus i ens colem, reculem i després ja trobem la pista. En Xevi s'atreveix a fer un parell de corriols més, jo ho conec a peu, amb la bici i de nit no ho veig ciclable per mi, segueixo la pista i l'espero a baix.

Som a Girona, pugem fins a la Catedral i ens quedem a prendre una cervesa allà.


Davant la catedral!

És curiosa la situació, un divendres a la nit i sortim a fer una cervesa amb bici!
La veritat és que no hi ha molt d'ambient, pràcticament estem sols a la terrassa.

M'agradaria fer vols per barri vell, però portem 35km i encara hem d'arribar a Cassà, estic cansada, a sobres vaig al lavabo i respiro una pudor de desinfectant tan forta que surto mig intoxicada, no paro de tossir, tinc son, mal de panxa... no em queixo gaire però és que avui ho tinc tot!
El que vull és arribar a casa i posar-me al llit, necessito descansar!!

No fem la volta, baixem fins la plaça del vi, la gent mira, no estem "lokus", és l'alternativa d'un divendres a la nit. Travessem la rambla i enganxem el carril bici. M'ha agradat pedalar de nit per Girona, tornarem!

Cap a Cassà!

Parem a Llambilles, sempre que hi passo penso en què vull una foto del tren, avui i amb la tonteria que portem a sobre el dia ideal!
I les bicis penjades? curiosament a l'estació de Llambilles, sembla que hi hagi un cementiri de relíquies!!



Ha sigut genial, 50km fets, jo patint però recuperats amb una satisfacció que ningú em traurà!

Per rematar les vacances, demà a caminar i diumenge el duatló!!

dissabte, 15 de setembre del 2012

De vacances!!

Costa Brava BTT Extrem assolit i amb el meu primer trofeu a casa, començo les meves vacances!


40km 3h 32m
Que estigui de vacances no vol dir que deixi de pedalar, tinc prevista una altra marxa: Camp a Través, continuaré entrenant!
És el primer duatló que s'organitza a Campllong i em fa gràcia participar-hi ja que hi ha opció a fer-lo amb equip.
Córrer no és el que m'agrada, no aguanto gaire, així que parlant amb una possible corredora em dóna una opció millor i em busca un corredor! Diu que em farà quedar bé, però i jo, donaré la talla??

Abans de res em veig obligada a portar a revisar la suspensió de la bici perquè no és normal que em falli...
Em diuen que se la queden uns dies... Trec els pedals i el sillín així al menys, puc sortir amb la de carretera...

Dimecres, planifiquem una sortida de carretera amb en Xevi i en Toni. Quan estem preparats es posa a ploure, esperem una estona i després decidim sortir. Només tenim temps d'arribar al passeig, es posa a ploure amb ganes i anul·lem la sortida.

Dijous, jo segueixo amb ganes de sortir a pedalar, des de la cursa que no he tocat la bici.
Quedo amb en Toni, li han deixat una bici de carretera per entrenar-se per  una triatló que té aquest dissabte, no para!!
És la primera vegada que sortim junts per carretera, que estrany se'ns farà...
Em poso a roda i amb el vent a favor, anem direcció a Quart per pujar als Àngels. No em trec la sensació de inseguretat, fa vent (com sempre que surto...), hi ha trànsit i de tant en tant quan passa algun camió em desestabilitza una mica.
Arribem a la rotonda, s'acaba el trànsit i comença la pujada, res només 11km!
Potser són les ganes que tinc de pedalar que fa que em senti molt bé i  no veig molta dificultat.


Baixem cap a Madremanya. En Toni m'avisa del perill que em puc trobar, així que baixo amb molt de respecte. L'asfalt és rugós i hi ha gravilla, no agafo gran velocitat veig clarament que em falta molta confiança, no estic còmode.


De Madremanya cap a Monells és tot planer i torna a bufar el vent, som a l'Empordà! 
Quins poblets tan bonics!

Anem cap a St Sadurí de l'Heura i enganxem la carretera de Sta Pellaia. Aquest port ja el conec, és més curt però em noto els genolls carregats... No tenim pressa, en Toni vol rodar i jo mantenir el físic.

A mig camí de Sta Pellaia sento unes veus femenines per darrere, quin ritme més bo que porten!! Ens avancen, són dues noies a davant i dos nois a darrere. Aprofitem per posar-nos a roda, a mi em costa seguir i ens deixen enrere.

Ja veiem l'ermita i les senyals a l'asfalt ja ho tenim!
Baixant fins a Cassà em deixo anar una mica.
No és la mena de sortida que ens agrada però ha estat molt bé!


I en espera de la meva bici seguiré per carretera...

Divendres, la proposta d'en Xevi és sortir a fer una volteta, em sembla bé.
El concepte de volteta es converteix en una sortida més llarga, fa dies que volem fer  St Grau-Tossa. Accepto tot i que encara noto els genolls carregats...

Mentre anem cap a Llagostera amb el vent en contra, tinc pensaments de fer-me enrere, em noto cansada, perquè sempre que surto fa vent???
Seguim pedalant, travessem Llagostera i enfilem cap a St Grau. Pensem en fer un puja i baixa, però quan som a dalt, m'ho repenso no m'agraden les rutes lineals.


La baixada és perillosa, dies enrere  va ploure i trobem sorra, gravilla... Intento seguir la traçada d'en Xevi i em sento més segura. A mitja baixada trobem unes màquines que netegen la carretera, menys mal perquè dissabte hi ha la triatló i sinó més d'un podria caure.
Ha sigut bona elecció, quines vistes!



Il·lusa de mi pensava que fins a Tossa era tot baixada... m'equivocava  queda algun tram de pujada!!
De Tossa a Llagostera se'm fa llarguíssim, no tiro, el cul, els genolls, la postura d'aquesta bici no és l'adequada i em sento molt carregada de cervicals, però la decisió de continuar l'he triat jo així que, amb ajuda d'en Xevi aguanto el tipo fins a Cassà.


Quina alegria quan miro el mòbil, tinc un missatge al contestador, la meva bici està arreglada!
La pròxima sortida muntanya!

dimarts, 11 de setembre del 2012

Costa Brava BTT Extrem 2012

9/09/12

Dels nervis!!

El meu entrenament va acabar dimecres fent una sortida nocturna de 20km.
Segueixo els consells d'en Xevi, no toco cap més dia la bici, el dissabte per sopar m'alimento bé, i prenc nota de què durant la cursa, haig de menjar i beure abans de tenir-ne ganes.


Pasta de bicicleta al pesto
Sona el despertador, ho tinc tot preparat o això em penso...ostres,  m'havia oblidat de revisar la suspensió!

Arribem a Blanes i recollim els dorsals.


Apunt pel repte!

Deixem les bicis apunt, miro el rellotge, com córrer el temps, tothom es va col·locant a la sortida i nosaltres sense escalfar! Ens posem a darrere i esperem el toc de sortida.


Preparats!


A simple vista no veig molts ciclistes, ara sé que érem 370 i amb un corredor il·lustre, Roberto Heras, gran campió de ciclisme de carretera.

Surto a ritme dels de davant meu i vaig escalfant sense pressa. Pocs quilòmetres després, sento en Toni per darrere que m'anima i em desitja bona sort , ell també la necessita fa la llarga.
Més endavant m'atrapa en Marc, m'explica que l'Albert ha punxat i en Ramon està amb ell.
En Ramon també m'avança, em diu que l'Albert ha abandonat, els meus companys ja són tots per davant meu, és impossible seguir el seu ritme!!

Veig una noia que espera algú, i em poso per davant seu, segueixo juntament amb uns nois amb el mallot de freebike, tan els tinc a davant com a darrere, portem un ritme semblant.

Als 8km, m'adono que he punxat roda!!
Algun dia havia de passar...em tranquil·litzo i, abans de canviar la càmera, poso a prova l'eficiència de la càmera amb líquid sellant. Varis ciclistes em pregunten si vaig bé, jo penso que sí que ja me'n sortiré...
Em limito a inflar la roda i sembla que funciona, em trec un pes de sobre, amb les ganes que tenia de participar en aquesta cursa m'hauria sabut molt de greu abandonar.

Mentrestant, m'ha avançat molta gent, entre elles dues noies. Em poso les piles i intento recuperar el meu lloc.
Mica en mica ho aconsegueixo, de seguida atrapo una de les noies, poc després trobo l'altre i en una pujada maca li demostro com pujo jo!
A la baixada ja la deixo molt enrere, per cert, molt divertida, quedo sorpresa de mi mateixa amb  la meva millora baixant, sort que hem pogut arreglar la suspensió!!
Crec que, tot i haver perdut temps inflant la roda, he recuperat forces posicions.

Hem fet gran part del recorregut per pista però també trobem algun corriol amb baixada tècnica. I una vegada més penso ole ole, com baixo per sobre les pedres!! sembla que no tingui padrina... 
Aquest cop li demostro a una altra noia que baixa a peu, la seva parella se'm queda mirant i em deixa pas. Ho baixo tot sense posar peu a terra!!

Arribem a una urbanització i tot darrere meu un senyor em felicita, em diu que he baixat molt bé i que gràcies a mi ha anat seguint el meu traçat sense baixar de la bici. Em confirmen el que penso jo!!

Tenim una bona pujada d'asfalt, aprofito per seguir un dels consells, no tinc gana però em menjo una barreta i bec, que de fet, ja estic bevent molt...

Al final de l'asfalt hi ha un avituallament, em donen un got de beguda isotònica. Jo em paro, però veig que la majoria de ciclistes deu agafar el got al vol, i de camí el tiren a terra perquè em trobo una noia de l'organització que els està recollint. Aprofita per dir-me que m'ho prengui en calma que ve un bon tros de pujada.

Efectivament, puja i puja... Una pista ample, poso plat petit i pinyó gros, la faig lenta però bé. A la baixada torno a punxar. Faig el mateix que abans, provo de tornar a inflar i sembla que respon. Als 2km torno a tenir la roda desinflada, no estic ni a la meitat de la ruta haig de continuar. Donc una tercera oportunitat abans de canviar la càmera.
Roda inflada i segueixo amb la incertesa de saber si podré acabar la cursa. Aquest cop no avanço a gaires ciclistes, però estic contenta perquè sembla que la roda aguanta.

Arribo a l'avituallament, aquí hi ha el desdoblement del recorregut. Menjo un plàtan, bec un got de coca-cola i em miro la pujada que haig de seguir...
Els nois de l'avituallament veuen que no puc enganxar-me per pujar i m'aguanten la bici, pujo uns metres i ja sóc per terra! Tinc tot una colla de nois, que en vistes del meu èxit, ho fan millor i pugen a peu!!!
Els deixo pas i faig com ells.

Quan em deixen enrere estic sola molt estona, així que em concentro a seguir bé les indicacions fins que veig un noi  i em poso a seguir-lo. De cop es para,  un senyor ens diu que ens hem equivocat. A la baixada ens hem emocionat i ens hem passat de llarg la senyal.

Perdem uns minuts però tornem a trobar el recorregut.
El noi es queda enrere i jo vaig seguint el senyor que va al meu ritme.

Sento música i veig que ja som al pavelló.
Em vaig acostant i pels altaveus diuen que arriba la primera fèmina... jo???
Em fan pujar per una rampa, baixar 4 esglaons, i a l'arribada m'esperen amb el micròfon per dir unes paraules.
Deixant de banda la vergonya, responc el que em pregunten, estic molt emocionada, fa poc menys d'un any que vaig amb MTB i em guanyo el primer lloc al pòdium!!
He arribat amb 3h 32m, i he quedat 79 de 113 de la classificació general, molt contenta!
Si no hagués punxat i no m'hagués perdut encara hauria atrapat en Marc jejeje


Felicitats nois!!
 Mentre espero el repartiment de premis, arriben els primers classificats de la ruta llarga. Un frec a frec de Roberto Heras i Cristian Collado amb victòria de Roberto, impressionant 4h 07m!!

Primera classificada Sandra Fusté
Després de l'entrega de premis, Freebike Blanes ens fa una entrevista a les 3 fèmines classificades.


És tot un honor per mi guanyar en la meva primera cursa, potser no és un gran mèrit, tinguen en compte que érem cinc noies que ens disputàvem el lloc del recorregut curt, però penso que tampoc ho aconsegueix tothom!
Cap de nosaltres es dedica professionalment a la bici, no tenim el temps suficient que això requeriria. Tan sols sortim amb amics i participem en alguna marxa.
Aprofitem per animar a més noies a pedalar, volem més competència!!



Unes hores més tard arriba en Toni, objectiu aconseguit!!
P:D: Felicito a la organització, m'ho he passat molt bé, i amb ganes de repetir l'any que ve. Procuraré entrenar-me fort per fer la llarga!!