dimecres, 30 de gener del 2013

Tot terreny!

Sense deixar de pedalar i amb un plus afegit d'un cap de setmana diferent, començo les vacances!!Emoticonos 4

Divendres, marxem a Lleida però em dóna temps de treure la BTT, quan arribi ja em prepararé les coses...

Com sempre surto a l'espectativa i, improvitzant ruta sobre la marxa, com m'agrada no saber on vaig!! Emoticonos 626

Nomès de començar tinc problemes amb el porta bidons, el meu invent per afortar-lo millor no acaba de funcionar, l'ajusto com puc però sense gaire convenciment...
Trobo masses sotracs, i en una baixada, el porta bidons no aguanta i perdo el cargol. Torno a ajustar-lo i sembla que ja no balla.

Ara si, em poso les piles que he perdut temps tontament i vaig direcció al Coll de can Llac. Mentre hi vaig, penso que podria anar al bosc de bambú, però quan sóc al coll miro el rellotge i canvio d'idea, he mandrejat massa  i ara és tard.
Agafo un camí que diu que em porta al Matxo Mort, em sembla bé, un cop allà tornar a Cassà és més curt.

Del Matxo Mort vaig al Coll de Llumeneres, baixo per la trialera i quan sóc a can Duesrieres giro  a la dreta i tot amunt. Penso que ja hi he pujat una vegada per aquí però no, no m'és gens familiar... El terreny està ple de xargais, no sé per on passar i opto per  baixar de la bici  fins que puc tornar a pedalar.
Quan em situo, arribo a una pista on agafo una trialera que em porta just a les Dues Rieres, segueixo per l'itinerari de l'aigua fins a Can Vilallonga i cap a Cassà.


He fet una bona volta sense molt de desnivell, però tot i les parades que he fet, he pujat la mitjana.
La veritat és que m'he notat una millora en la cadència del pedaleig, serà que la bici de carretera realment m'ajuda?

Dissabte, sóc a Lleida amb 4 hores per conèixer la ciutat.
Amb el mapa a la mà enfilo cap a la Seu. Ho trobo de seguida i quina calma hi trobo, no hi ha ningú, ni que estigués a la muntanya...


Arribo fins al Castell de la Suda on gaudeixo d'una bona panoràmica de la ciutat.



Faig la volta a la Seu, veig gent, dos nois corrent i un ciclista. Bona idea, a falta de muntanya... no deixen de fer esport!



Sense treure els ulls del mapa, vaig seguint el recorregut que m'han marcat per arribar al carrer de les botigues on acabo d'esgotar el temps.
Quin mal de peus, caminar tanta estona amb talons no us ho aconsello...

Recullo en Xevi i anem cap a Viladrau.
Abans de buscar allotjament anem a estirar les cames per la muntanya.


Feina feta, el ninot ja està fet!

I retrocedim que es farà fosc...

Diumenge, carreguem les piles amb un bon esmorzar i anem amb el cotxe fins a St Marçal de Montseny, on comença l'ascens a les Agudes seguint el Gr5.

La ruta comença pistera fins que ens endinsem en les fagedes nevades tot pujant per un corriol.



El corriol està ben senyalitzat, no té pèrdua. Hi ha algun tram empinat, amb la neu patina i pujo de quatre grapes, si portéssim pals seria mes fàcil...
Deixem les fagedes i la neu i, ens plantem al peu de les Agudes.


Les Agudes

Emoticonos 614 En menys de dues hores som a dalt amb una vista espectaular.


Panoràmica amb els Pirineus al fons.
Aquí fa més fred, bufa el vent i acabo abrigant-me.





Seguim per la carena fins al Turó de l'home.



Em sento molt bé, la sensació de ser a tants metres d'altura m'omple, em carrega les piles, sóc feliç, Emoticonos 671
 la muntanya enganxa, és igual si pedalo o camino, enganxa!!

Des del Turó de l'Home, a part de bona cobertura,  tenim molt bona visibilitat, fins i tot es veu el mar.



Retrocedim i fem parada per dinar.

El descens és més ràpid, tot i que una mica perillós ja que la neu ho dificulta una mica.
Tinc els dits del peu en posició de frenada constant, tot i així, patino varies vegades i caic de culs a terra.



Ai, ai, ai...
 A la part baixa, trobem la pista i la neu ja ha desglaçat.



I cap a casa a descansar.

Un cap de setmana genial! Emoticonos 1180

dimarts, 22 de gener del 2013

Carrito emplenat!

Indiscutiblement ha arribat la fred, per tant si vull continuar sortint amb bici sense posar excuses, necessito una bona equipació!!

Primer de tot, un dels meus problemes és al peu. No puc continuar sortint amb les bambes d'estiu, encara que em posi les "cubrezapatillas" no és suficient, necessito unes bambes!

Miro moltes opcions per Internet Emoticonos 1037, comparo preus, i al final trio les Northwave Celsius, sense gaire alternativa més perquè totes les fan per peus grossos, o sigui de noi.

Les primeres sortides que faig, no fa prou fred per comprovar si em funcionen, però amb diferència, quan trec el peu de la bamba el tinc sec.
A la última sortida puc afirmar que les bambes van bé, per tant bona compra! Emoticonos 1180
Un cop solucionat el problema dels peus, toca les mans. Tinc força clar el que necessito, vull uns guants de Gore-tex, i ole Emoticonos 1670, els recomano!

La jaqueta, la que tinc actualment no transpira i quedo empapada de suor. També miro, comparo, em costa molt decidir però al final em quedo amb la  Northwave, juntament amb un culot amb una bona badana. Per les hores que passo sobre la bici és necessari.

M'he convertit en la noia NORTHWAVE!

Ja em podrien patrocinar amb tanta propaganda...
I el sillín, no pot ser tenir-ne un per dues bicis, per tant aprofito una bona oferta!


 
Tard, però els reis m'han ajudat a equipar-me!
Mai m'hauria imaginat que necessitaria tantes coses per pedalar...sempre falta algo!

Amb tota l'equipació d'hivern apunt de prova, em fa gràcia sortir per carretera!

Durant la nit ha plogut, fa fred però el dia promet.
Sortim direcció al Mas Llunès, primer port on en Xevi es desmarca per pujar al seu ritme. Té temps d'arribar al local social, mirar el menúEmoticonos 1150 i retrocedir un bon tros per venir-me a buscar. Quina enveja em fa... com tira!!

Al segon port, les Serres, fem el mateix, ell puja a tope i jo a la meva manera també jejeje Emoticonos 548
Quan arribo al pla necessito parar i menjar.
Baixant ens creuem amb un ciclista i casualment el conec. El crido i fem petar la xerrada... Ufff, no m'entretinc més perquè després em baixa la mitjana...

Al tercer port, tenim un objectiu, en Xevi atrapar un ciclista que ens ha avançat i jo a un BTTero.
El BTTero l'avancem junts, que valent, amb la fred que fa i va amb "manguitos", i el ciclista l'atrapa a la font de les Encies.
Jo a mitja pujada em paro, casum el BTTero torna a estar per davant meu, el segueixo d'aprop, veig que en Xevi  baixa a buscar-me i s'estranya de què tingui el BTTero davant... Finalment arribem nosaltres primer a la font.

Arriben més ciclistes, aquests els coneix en Xevi. No he parat l'endomondo, ara si que perilla la mitjana!


 
Baixem molt ràpid i després aconsegueixo seguir la roda d'en Xevi, sembla que vaig pillant el truc, ja era hora! Emoticonos 543
Pugem junts el port de Mas Llunès i parem a dinar al local social. Emoticonos 206
Carregada d'energia i aprofitant roda, aconsegueixo una mitjana de 19,3.



dimarts, 1 de gener del 2013

La bolilla des món

"La bola del mundo", és una muntanya de la "Sierra de Guadarrama" on des de fa uns anys, és traçat públic de la "Vuelta España" com a final d'etapa, amb una pujada mitja de 6,1 % en 22km d'ascensió amb rampes que arriben al 20%, convertint-la en una de les pujades més dures.

"La bola del Mundo"
No em plantejo ni molt menys arribar-hi, ho deixo pels cicilstes professionals, jo em quedo prop de casa on també tenim una bolilla!!

Observatori del Puig d'Arques
 Pesada de menjar d'aquests dies de festa, deixo la mandra a casa i surto a pedalar!!
Objectiu: la "Bolilla des món", coneguda amb el nom de Puig d'Arques. Catarem el nou accès asfaltat!


5,2km d'asfalt!

Si si ho tinc clar, hi vull pujar!!!
Sortim de Cassà cap a Llagostera per anar fins a Romanyà i enfilar-nos cap amunt!!

Per xula, avui pujo sense ajuda. Em pesa el cul, no tinc bona cadència pedalant, bufo molt, però no tinc cap pressa, ja arribaré...
A mig camí de Romanyà ens avança un ciclista, en Xevi el vol atrapar, em deixa enrere i va a per ell. Ho aconsegueix. Jo segueixo al meu ritme, sense posar el peu a terra i, tot amunt. Minuts més tard arribo jo...

Descanso un moment i seguim, només som a Romanyà, aquí no s'acaba!

Collons amb la primera rampa... Faig totes les SSSSS possibles i quan arribo al replà peu a terra. En Xevi segueix i jo començo a repensar-me això de pujar a dalt... Em prenc un temps, necessito aire i  continuo, segur que no ni ha per tant...
A la baixada em recupero una mica i amunt que fa pujada!
Collons em trobo més rampes! Amb la BTT no ho trobo tan dur. Sona el mòbil, no puc parar ja veig la bolilla!!!
I arribo d'una tirada a dalt, fent moltes SSSSS però amb el cap clar  i segur de l'objectiu.


En Xevi ja començava a dubtar de què arribés, però aquí estic!!!

Potser pensareu que sóc molt exagerada, no he pujat a "la bola de mundo" però he patit lo meu...
És un bon port de muntanya però m'agrada més arribar-hi amb BTT.

Menjo, em recupero i tornem cap a Cassà.