dimarts, 15 de novembre del 2016

Via verda Tortosa-Arnes-Tortosa

Aprofitant que tinc vacances i que en Xevi treballa a Tortosa, l'acompanyo fins allà amb la BTT i faig una ruta per la via verda.

Aquesta via verda és el traçat de l'antiga via de tren de La Val de Zafán. Comunicava  el municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa. La via va està en servei 31 anys.


Surto del punt d'inici a Tortosa on hi ha l'antic pont del ferrocarril que travessa el riu Ebre.

Pont del ferrocarril
Parteixo de 0m d'altitud i suaument aniré pujant fins a Arnes si em dona temps i sinó, fins on vegi ja que, abans de les 3h hauria d'haver arribat per dinar amb en Xevi i tornar cap a casa.



La primera població que em trobo és Roquetes. Poc després, deixant enrere un pont de l'antiga via, entro al Parc Natural dels Ports i travesso l'àrea de lleure de EMD Jesús

El camí és senzill i amè. Milers de tarongers ressegueixen la via verda i li donen un toc de color alegre al paisatge.
Arribo a Aldover, la primera estació de la via.

Estació de Aldover
    
No m'entretinc gaire, només el temps suficient per tirar alguna foto.
Sortint d'Aldover  trobo els primers túnels de la via. Segons he llegit n'hi ha 40 i no tots estan il·luminats. En previsió, tinc la bici preparada amb el llum de les sortides nocturnes!

Poc abans d'arribar a Xerta em trobo que el traçat original està tallat i em fan desviar. Vaig a parar a una carretera que va paral·lela a l'Ebre i em condueix a dins el poble de Xerta.
A Xerta estan de festa major!!
Travesso el poble i arribo a la segona estació.

Estació de Xerta

Sortint de Xerta em trobo amb un rellotge de sol bastant curiós.

                                      
  
Uns quilòmetres més i trobo la tercera estació, Benifallet.
Aquesta estació l'han convertida amb un bar molt acollidor on poder fer un mos. No és el meu cas, foto i segueixo pedalant!

Estació de Benifallet
                                     
Més túnels! Ni ha algún força llarg i poc il·luminat, sort que porto llum. És d'agrair i necessari ja que és una via molt transitada.

Després de travessar el riu canaletes pel pont de la riberola, entro a la Terra Alta i arribo a Pinell de Brai. Aquesta estació està molt abandonada però és perfecte per ser un pàrquing furgoperfecto.

Estació de Pinell de Brai
                                     
El paisatge ha canviat, terres vermelloses i bones vistes del riu canaletes m'acompanyen uns quilòmetres.
Em desvio fins a la Fontcalda situada enmig de la vall i paro a esmorzar.

                                  

La Fontcalda ja la coneixia per això decideixo desviar-m'hi. Crec que és una parada obligatòria i molt recomanable per qui no ho conegui.
És un lloc preciós!

Com que vaig molt bé de temps decideixo continuar, tant sols em falten 20km fins a Arnes i porto un bon ritme. Crec que hi puc arribar contant que la tornada serà tot baixada i amb lleuger vent a favor.

Podria continuar pels estrets i sortir a Prat de Compte però perdria temps així que, decideixo recuperar la via verda després de superar una rampa del 14%.

Passo dos túnels més i arribo a l'estació de Prat de Compte, actualment també abandonada.

Estació de Prat de Compte

                                     
El riu canaletes el segueixo una estona més.
La següent estació és Bot. L'estació està abandonada però han habilitat un bar dins un vagó de tren amb taules a fora.

Estació de Bot


No paro, tinc menjar i beure per anar tirant. Si vull arribar fins al final m'haig d'espavilar.
Pedalo amb totes les meves forces, la pujada és progressiva però tinc vent en contra i em frena una mica... Ara no em puc fer enrere!

Passo sis túnels més i dos viaductes i arribo a l'estació de Horta de Sant Joan.

                            

Estació de Horta de Sant Joan

Continuo per la via verda i finalment arribo a l'estació de Arnes. Actualment també abandonada.
El camí continua fins a Alcañiz però ara si que no tinc més temps. He aconseguit arribar fins on volia així que, giro cua.

Estació d'Arnes

Aviso a en Xevi que vaig justa de temps i baixo a tota llet.
A la velocitat que vaig, agraeixo portar el llum als túnels. Sort que no hi ha radars perquè sinó em multen...
De tornada tant sols paro a collir 4 taronges que semblen mandarines en un taronger en terra de ningú..
.
He arribat un pèl tard però ha valgut la pena!
Ara una coca-cola i un bon tiberi i gairebé com nova!

Fer la ruta durant aquesta època de l'any és ideal perquè la temperatura ha sigut molt bona. He tingut suficient menjar i beure i no he patit cap pàjara.

En èpoques de calor cal anar ben preparat ja que, hi ha pocs punts amb font on poder omplir el bidó ni bars per poder comprar alguna cosa excepte que, et desviïs a alguna de les poblacions de les estacions abandonades. Però també deu tenir la seva gràcia ja que et pots fer un bany al riu canaletes...

És una ruta senzilla, entretinguda i familiar per fer sense presses. Fins i tot, deixant que hi ha algun tram una mica malmès, es podria fer amb bici de carretera.

Jo recomano fer-la!



                                                                      

dimarts, 1 de novembre del 2016

El Puig d'Arques seguint la XXXIX Travessada de les Gavarres

Fa un parell de dies es va fer la XXXIX Travessada de les Gavarres. Una ruta a peu que cada any,  organitza la Colla Excursionista de Cassà.

Sempre m'ha fet gràcia fer-la amb bici per conèixer racons inèdits de les Gavarres però, mai m'he atrevit pel grau de dificultat que em podria suposar.

Aquest any, la meva intenció després de preguntar com és el recorregut, és fer-la, què són 20km?

No em costa gaire decidir-me. Segur que es pot fer tot i que, estic convençuda que em tocarà caminar en algun tram de la Travessada. Si és una ruta per fer a peu serà per alguna cosa...
Tot i així, convenço a en Xevi perquè m'acompanyi ja que, ell mai té aquest problema de si podré o no fer-la. Fins i tot anant amb la bici de ciclocross!

Sortim de casa preparats amb menjar i beure perquè crec que serà un dia llarg...

La primera sensació quan pujo a la bici és de cansament, tinc el cul i les cuixes una mica tocades de la pedalada que vaig fer diumenge...

Després de quatre esforços en uns dels corriols que hi ha al costat de casa, m'oblido de tot. Ara faltarà que el cafè de l'esmorzar m'ajudi amb la resta...

Segueixo sense desgastar-me, i aprofito després de fer unes ziga-zagues per haver-me equivocat de camí, per ensenyar un caminet xulo a en Xevi.
El camí surt després del Mas Bassets i s'enfila fins a dalt dels refugis.
Passar per aquí també em sembla una manera ràpida d'accedir a la pista forestal per anar cap al Puig d'Arques.

Deixem les muntanyes russes per un altre dia i agafem la pista de l'esquerre que també ens porta al Matxo Mort.

Ens passem tota la pujada trobant un caçador cada uns 10m. Alguns ni saluden, no semblen estar gaire contents de veure'ns. No pensem espantar cap presa. D'altres ens saluden cordialment i els més freakies, són dos adolescents amb una go-pro al cap. On hem arribat?

A can Sitges deixem de veure caçadors i seguim cap amunt. Jo mateixa m'animo, em conec el terreny i després de dues pujades dures som a dalt!

Després de la segona pujada trobem fletxes de la Travessada. Deixem la nostra visita al Puig d'Arques pel final i posem el track per seguir-lo sense problemes. El GPS diu que només falten 18km per arribar a meta!

Trobem una baixada forta amb tan desnivell que si no vull caure de la bici o baixar-la a peu, m'obliga anar amb el cul ben endarrere i frenada...Ai les pastilles!
Anem a parar a una pista que deixem poc després per seguir baixant fins a l'arboç de can Genoer.

Arboç de can Genoer
Novament tornem a la pista i passem per mas Mates. Aquí ens adonem amb en Xevi que ja hi havíem passat un altre dia però en direcció contrària.

Mas Mates
Seguim baixant per la pista fins que ens desviem per un corriol que ressegueix la riera de mas Mates.
Tornem a la pista i passem per can Mercader, una altre exemplar ruïnós.

Can Mercader
Deixem la pista per endinsar-nos per un camí no apte per vehicles i anem a parar al Pont de les dobles. Un pont amb tota una història...
S'anomena així perquè anys enrere, dos veïns estaven enfrontats pel dret a passar-hi. Es va fer un plet però al final va costar més diners o dobles que el mateix pont.

Pont de les dobles
Seguim per l'antic molí de can Molines i arribem al mas Rostei on hi cultiven vinyes.
Entrem dins la propietat privada però llavors veiem que no tenim sortida per recuperar el track i retrocedim fins a la tanca. Seguim per un petit corriol embardissat que hi ha al costat de la tanca. Toca arrossegar la bici fins que podem tornar a pedalar.

Comença una llarga pujada de poc més de 6km per arribar a meta amb un fort desnivell...

Arribem a coll de Bregó on hi ha un encreuament de camins i agafem el de baixada que va cap a la Bisbal en comptes d'agafar la directíssima que va  al Puig d'Arques...Quines voltes, ai la pujada final quina por!

A la baixada en Xevi punxa roda. Pels camins que hem arribat a passar i va i punxa ara en una simple pista forestal...

Estem força estona parats, intenta arreglar la roda amb el líquid tubeless però el forat es resisteix a tapar-se.
Decidim continuar i provar sort però sembla que el forat no es vol tapar i no queda líquid. Opta per posar una càmera i seguim.

Enllacem el GR92 pujant pel camí de les notaries.
La pujada es va complicant, les rampes són dures i després d'haver estat parada tanta estona, m'he refredat i em costa avançar... Tot el que no puc ho faig a peu i amb paciència ja arribaré...

Deixem el camí i continuem per un tram molt pesat i amb molta roca que impossibilita avançar pedalant.
A mitja pujada en Xevi torna a punxar roda. La canvia i seguim.
Arribem al Saplà de can Sàbat.
Saplà de can Sàbat
Continuem pujant però ara puc tornar a pedalar i quan arribem a St Cebrià dels Alls em veig salvada. Desitjava tornar a veure una pista de bon fer tot i que encara em queden gairebé 2km de pujada per arribar a dalt el Puig d'Arques...

El meu ritme és lent però avui he sortit amb un objectiu i és fer una visita al nostre petit dolmen i trauré les forces d'on sigui per arribar-hi.

Als plans de can Sabater iniciem la última pujada per la rampa i culminem el cim.

Per tornar cap a casa agafem el camí més ràpid baixant per l'asfalt fins a can Llac. Llavors baixem per la pista i cap a Cassà recuperant el camí inicial.

Ha sigut una sortida interessant, de les que m'agrada fer de tant en tant amb en Xevi. Sense presses, gaudint del paisatge i acceptant els reptes que pugui tenir el track. Tenim moments de tot però és d'agrair la paciència que té en Xevi quan sortim junts.

La majoria de les fotos que he publicat les he tret d'internet ja que, he intentat no fer perdre més temps del necessari a en Xevi. Ni tant sols per mirar si trobava bolets....

Fins aviat!