dimarts, 1 de novembre de 2016

El Puig d'Arques seguint la XXXIX Travessada de les Gavarres

Fa un parell de dies es va fer la XXXIX Travessada de les Gavarres. Una ruta a peu que cada any,  organitza la Colla Excursionista de Cassà.

Sempre m'ha fet gràcia fer-la amb bici per conèixer racons inèdits de les Gavarres però, mai m'he atrevit pel grau de dificultat que em podria suposar.

Aquest any, la meva intenció després de preguntar com és el recorregut, és fer-la, què són 20km?

No em costa gaire decidir-me. Segur que es pot fer tot i que, estic convençuda que em tocarà caminar en algun tram de la Travessada. Si és una ruta per fer a peu serà per alguna cosa...
Tot i així, convenço a en Xevi perquè m'acompanyi ja que, ell mai té aquest problema de si podré o no fer-la. Fins i tot anant amb la bici de ciclocross!

Sortim de casa preparats amb menjar i beure perquè crec que serà un dia llarg...

La primera sensació quan pujo a la bici és de cansament, tinc el cul i les cuixes una mica tocades de la pedalada que vaig fer diumenge...

Després de quatre esforços en uns dels corriols que hi ha al costat de casa, m'oblido de tot. Ara faltarà que el cafè de l'esmorzar m'ajudi amb la resta...

Segueixo sense desgastar-me, i aprofito després de fer unes ziga-zagues per haver-me equivocat de camí, per ensenyar un caminet xulo a en Xevi.
El camí surt després del Mas Bassets i s'enfila fins a dalt dels refugis.
Passar per aquí també em sembla una manera ràpida d'accedir a la pista forestal per anar cap al Puig d'Arques.

Deixem les muntanyes russes per un altre dia i agafem la pista de l'esquerre que també ens porta al Matxo Mort.

Ens passem tota la pujada trobant un caçador cada uns 10m. Alguns ni saluden, no semblen estar gaire contents de veure'ns. No pensem espantar cap presa. D'altres ens saluden cordialment i els més freakies, són dos adolescents amb una go-pro al cap. On hem arribat?

A can Sitges deixem de veure caçadors i seguim cap amunt. Jo mateixa m'animo, em conec el terreny i després de dues pujades dures som a dalt!

Després de la segona pujada trobem fletxes de la Travessada. Deixem la nostra visita al Puig d'Arques pel final i posem el track per seguir-lo sense problemes. El GPS diu que només falten 18km per arribar a meta!

Trobem una baixada forta amb tan desnivell que si no vull caure de la bici o baixar-la a peu, m'obliga anar amb el cul ben endarrere i frenada...Ai les pastilles!
Anem a parar a una pista que deixem poc després per seguir baixant fins a l'arboç de can Genoer.

Arboç de can Genoer
Novament tornem a la pista i passem per mas Mates. Aquí ens adonem amb en Xevi que ja hi havíem passat un altre dia però en direcció contrària.

Mas Mates
Seguim baixant per la pista fins que ens desviem per un corriol que ressegueix la riera de mas Mates.
Tornem a la pista i passem per can Mercader, una altre exemplar ruïnós.

Can Mercader
Deixem la pista per endinsar-nos per un camí no apte per vehicles i anem a parar al Pont de les dobles. Un pont amb tota una història...
S'anomena així perquè anys enrere, dos veïns estaven enfrontats pel dret a passar-hi. Es va fer un plet però al final va costar més diners o dobles que el mateix pont.

Pont de les dobles
Seguim per l'antic molí de can Molines i arribem al mas Rostei on hi cultiven vinyes.
Entrem dins la propietat privada però llavors veiem que no tenim sortida per recuperar el track i retrocedim fins a la tanca. Seguim per un petit corriol embardissat que hi ha al costat de la tanca. Toca arrossegar la bici fins que podem tornar a pedalar.

Comença una llarga pujada de poc més de 6km per arribar a meta amb un fort desnivell...

Arribem a coll de Bregó on hi ha un encreuament de camins i agafem el de baixada que va cap a la Bisbal en comptes d'agafar la directíssima que va  al Puig d'Arques...Quines voltes, ai la pujada final quina por!

A la baixada en Xevi punxa roda. Pels camins que hem arribat a passar i va i punxa ara en una simple pista forestal...

Estem força estona parats, intenta arreglar la roda amb el líquid tubeless però el forat es resisteix a tapar-se.
Decidim continuar i provar sort però sembla que el forat no es vol tapar i no queda líquid. Opta per posar una càmera i seguim.

Enllacem el GR92 pujant pel camí de les notaries.
La pujada es va complicant, les rampes són dures i després d'haver estat parada tanta estona, m'he refredat i em costa avançar... Tot el que no puc ho faig a peu i amb paciència ja arribaré...

Deixem el camí i continuem per un tram molt pesat i amb molta roca que impossibilita avançar pedalant.
A mitja pujada en Xevi torna a punxar roda. La canvia i seguim.
Arribem al Saplà de can Sàbat.
Saplà de can Sàbat
Continuem pujant però ara puc tornar a pedalar i quan arribem a St Cebrià dels Alls em veig salvada. Desitjava tornar a veure una pista de bon fer tot i que encara em queden gairebé 2km de pujada per arribar a dalt el Puig d'Arques...

El meu ritme és lent però avui he sortit amb un objectiu i és fer una visita al nostre petit dolmen i trauré les forces d'on sigui per arribar-hi.

Als plans de can Sabater iniciem la última pujada per la rampa i culminem el cim.

Per tornar cap a casa agafem el camí més ràpid baixant per l'asfalt fins a can Llac. Llavors baixem per la pista i cap a Cassà recuperant el camí inicial.

Ha sigut una sortida interessant, de les que m'agrada fer de tant en tant amb en Xevi. Sense presses, gaudint del paisatge i acceptant els reptes que pugui tenir el track. Tenim moments de tot però és d'agrair la paciència que té en Xevi quan sortim junts.

La majoria de les fotos que he publicat les he tret d'internet ja que, he intentat no fer perdre més temps del necessari a en Xevi. Ni tant sols per mirar si trobava bolets....

Fins aviat!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada