dilluns, 25 de juny del 2012

De les Gavarres a la Costa!

25/06/12
Aquesta setmana hem entrat a l'estiu  i realment les temperatures han pujat molt, per tant, avancem una hora la trobada dels dilluns.

Quedem a les vuit. Jo surto disposada, preparada i equipada per aventurar-me on sigui! De fet, porto una idea de cap...m'agradaria conèixer les Gavarres fent la  zona de la Bisbal. Ho parlem i això suposa temps i quilòmetres, potser un altre dia!
I Calonge? també és lluny, però la tornada es pot fer per carril bici...
Em fan triar, no saben què fan...jo avui necessito canya! Doncs cap a la costa tot travessant les Gavarres!

Per no allargar més del necessari la sortida, anem directe al Puig d'Arques, passant pel Mas Bassets, Mas Bóta i fins la pista que ve de Romanyà. Se'm fa eterna, i començo a penedir-me de voler arribar a Calonge... Quan sóc a dalt penso que el pitjor està fet, ara ve baixada i llavors pla...
Anem prou ve de temps i decidim continuar. Mentre baixem veiem una ruta BTT marcada, concretament la 9 33, un dia es pot fer! però avui anem al camí segur i seguim per la pista. I quines vistes!!



Som més aprop del mar que de Cassà, ara no hi ha marxa enrere, s'ha de seguir i sense entretenir-nos gaire  que en Toni treballa a la tarda.
Arribem a la urbanització Rio de Oro i en David es dóna conte de que ha punxat roda. Parem, infla la roda i seguim fins a baix.



Sembla que el líquid sellant de la càmera no ha tapat el forat i optem per canviar la càmera. Volem anar tan ràpid a canviar-la que quasi ens oblidem de comprovar si queden punxes al neumàtic. Sort, perquè no hagués arribat ni a Calonge.

Seguim, per la carretera asfaltada, travessant Calonge i totes les cales que hi han fins a Platja d'Aro, llàstima que no portem banyador, ens aniria bé una remullada!

...La ràbia d'uns records em donen força per seguir endavant i atrapar en Toni...

Després de travessar Platja d'Aro, en David em demana una pastilla de Isostar, sembla que li costa tirar...
Anem seguint i just abans d'enganxar el carril bici, passem per davant d'una gent que està menjant. Jo ni m'hi fixo però sento en David que diu que els hauria robat l'entrepà...

Té un principi de "pàjara", té molta gana, fins i tot, veiem un xai i li entren ganes de menjar-se'l. Sort que encara tinc provisions, porto un plàtan i coca-cola. Li dono i continuem.
Ens va seguint tot darrere nostre i quan arribem a Salenys compro una coca-cola, a tots ens convé.

Per no fer tot el carril, retallem pel Pla de Penedes. En David es torna a endarrerir, em demana una segona pastilla, està força apurat.
Poc després tornem a parar i acabem la coca-cola.
Quan arribem a la Bruguera, veiem que s'ha fet molt tard, en Toni continua sol que sinó no tindrà temps de res.
Jo em quedo amb en David, comença a està marejat  però té una idea. Té un amic que viu a uns 200 metres d'on som, no ens ho pensem gaire i ens desviem cap a la casa.
Estem de sort i ens donen un got de fanta ben fresqueta. Es recupera i continuem fns a Cassà.

En Toni ha arribat fa una estona però resulta que ha caigut en un corriol.
Estic contenta perquè pels quilòmetres que hem fet, em sento molt bé!
A pesar de tots els incidents que hem anat passant i la calor, hem gaudit molt, crec que fem un bon equip i quan tornem a quedar ens ens riurem de tot plegat!



P.D: Per majoria absoluta, la setmana vinent no anirem tan lluny!
         O.... podriem portar el banyador jejeje


dimarts, 19 de juny del 2012

Fidel als dilluns!

18/06/12

Som dilluns i toca sortida. Sóc la pionera  i no els puc fallar, això si, avui demano clemència, estic tocada d'ahir, vaig pujar al Canigó, i no sé si estic per gaire trote...

Avui som tres, en Toni, en Jordi que avui té festa també s'ha apuntat, en David al final no ha pogut venir i jo. El dia que hi siguem tots, n'hem de fer una de grossa!

Ens reunim al Passeig i decidim on anar. La idea inicial és fer una sortida tranquil·la, en Jordi proposa pujar al Puig Gros, en Toni sorprès, visualitza la pujada fins a l'Era de la Llaca... Jo,  no sé ni de què parlen, però per la cara d'en Toni, dedueixo que fàcil no deu ser la pujada... Accepto a cegues així coneixeré un camí més i si veig que no puc, baixaré de la bici.

Fem un escalfament per camins i corriols, la veritat és que les cames no responen com voldria, fins arribar a la Casa Nova de Can Bóta. Aquí comença la pujada que em comentaven, és exigent però amb algun replà. Això ja m'agrada més.. potser no serà tan dur.
En Toni m'explica una història que fa que em motivi més la pujada i penso: "si ell no pot jo sí!"
Encara no sóc a dalt però no puc, faig uns metres a peu, veig que també és prou cansat i decideixo tornar a pujar a la bici. Estic a mitja pujada i em costa arrancar, al final amb l'ajuda d'una pedra ho aconsegueixo, m'enganxo el peu dret, l'esquerre sobre la pedra, pujo al seient i surto pedalant cap amunt.
L´'ultim tram també és dur, però més curtet, em dosifico i arribo a l'Era de la Llaca..



Estem una estona observant el paisatge mentre decidim per on continuar la ruta. Baixem al Rocatal, anem a la Cabra Penjada, passem per un corriol que en Jordi coneix i cap a Cassà.

Per voler fer poca cosa, han sortit 28 km! Ui demà...

Els tres hem tret profit de la sortida. En Toni, no coneixia la Cabra Penjada i el corriol de després, en Jordi només havia fet la pujada de l'Era de la Llaca baixant, i jo, passant per trams coneguts i d'altres que no que m'ajuden a completar el meu mapa mental.
Gràcies, fins la setmana vinent!

dilluns, 18 de juny del 2012

Ascens al Canigó!

17/06/12

S'acosta el dia de l'encesa de la flama del Canigó, un cap de setmana abans de St Joan, centenars de persones d'arreu del país, fan el cim i porten petites feixes de llenya que cadascú ha portat lligades amb un cinta amb el nom de l'indret d'on provenen. Fins i tot algunes, duen dibuixos i escrits amb desitjos per cremar a la foguera de St Joan. Es deixen totes apilades al costat de la creu fins la nit en què s'encén la foguera i es reparteix la flama per tot el país.
La Colla Excursionista Cassanenca,  organitza una sortida per pujar-hi. No m'ho penso gaire i m'apunto, és un cim molt emblemàtic que vull conèixer i, ja de pas, portar una feixa seguint el ritual.

Sortim aviat de Cassà, tenim unes tres hores de cotxe fins al refugi de Marialles.  És on comencem la caminada. Som una bona colla, per tan, anem fent parades per no perdre'ns.

La primera hora de camí, passem per un corriol molt ombrívol amb una pujada progressiva que es fa prou bé. Tot arribarà, això ens serveix d'escalfament. 
Passem pel Coll Vert.



Portem un bon ritme, per davant nostre tenim unes noies del grup que estan travessant el riu.



Fem la primera parada de reagrupament i aprofitem per esmorzar . Els que portem més estona parats, comencem a agafar fred i reprenem el camí.
Segueix el corriol, deixem les ombres per endinsar-nos entre ginestes, quin color té la muntanya!



Estem a uns 2400 metres, veiem varis pics, no sabem quin és el nostre, però de ben segur que ens queda un bon tros..
Tenim quatre persones del grup davant nostre, porten un ritme espectacular i retallant pel dret, ens diuen que continuem pel camí marcat, jo ja els hauria seguit també, tinc ganes d'arribar, però faig cas i no em desvio. Trobem la Font Nostra, passant pel dret no l'hagués vist...



És un camí molt pesat que s'ha de vigilar on poses al peu perquè està ple de pedres soltes...Em sento cabreta...m'agrada!!

Ja veiem el cim, en tenim per una estona més!



Som a l'últim tram, ens toca gatejar o millor dit fer de Spiderwoman, sense corda ni ernest, de quatre grapes, pujant a poc a poc i vigilant on posar el peu, que una caiguda aquí, no sé jo....



Amb gent amb qui havia parlat, em comentaven si pujaria per la xemeneia, jo no sabia de què em parlaven fins que la vaig veure!
Es van oblidar de dir-me un petit detall: del perill que tenia pujar per aquí....



Cim assolit, estic al Canigó a 2784 metres.



Hem patit a l'últim tros, es feia interminable, però ha valgut la pena. Ens quedem bocabadats amb el paisatge, ho resumeixo amb una paraula: Espectacular!



Poc a poc va arribant gent del nostre grup i decidim dinar. Falta algú, pensem que potser s'han fet enrere...Fem una foto de grup i decidim baixar, fa fred, s'ha girat molt de vent i s'acosten uns núvols que no ens agraden gaire.



Som els primers en iniciar el descens, tampoc serà fàcil hi ha un gran desnivell, sort que no tinc vèrtic perquè sinó no sé si seria capaç de baixar.
Començo baixant de cares, fa una mica de iuiu perquè veig tot el precipici així que  em giro. D'esquenes no sé ben bé on posar els peus, això d'anar com els crancs no és tan fàcil. Torno a girar-me, decideixo baixar de culs, m'ho prenc com si baixés per un tubogant i em sento més segura.



Quasi a l'altura de la xemeneia ens trobem la resta del grup. Sembla que la Caterina ha tingut una mica de pànic i li està costant pujar, tot i així, aconsegueix portar la seva feixa al cim.
Nosaltres seguim baixant, mentre que la resta va quedant endarrerida... Quan arribem als prats els esperem.



Sembla que va per llarg, matem el temps fent un ninot de neu.



Com que encara no els veiem, aprofito per treure'm les botes, tinc els peus ben adolorits i a sobre les xiruques m'han fet mal.
Els tenim localitzats, estan parats fent reagrupament.
Quan arriben els primers comencem a tirar, que portem molta estona parats i ens hem refredat una mica. La Txell, baixa corrent i la trobem al riu, fins i tot ha tingut temps de banyar-se! Jo no sóc tan valenta, però sí que em trec les xiruques i travesso el riu descalça.



Esperem a  tothom i ja no parem més fins arribar al refugi.

S'ha fet molt tard, el grup era numerós i això ha fet relentir la marxa, però el més important és que tots hem arribat bé, ningú ha pres mal i hem gaudit molt.


dimarts, 12 de juny del 2012

Dilluns.BTT!

11/06/12

No tothom pot sortir a pedalar un dilluns, però a vegades les circumstàncies i la necessitat de desconectar una estona es posen de cara i pot ser possible.

Així que, creo un grup al Wassap: Dilluns.BTT. Pensat per unificar amics, que sentim, suem, patim i vivim la BTT. De moment som tres però les portes estan obertes a tothom,  si algú vol venir només cal dir-ho!

El primer dilluns, sense gaire èxit, passem de ser quatre a sortir la meitat.
Posem punt de trobada al passeig i encarem la sortida sobre la marxa perquè el temps està una mica insegur..
Els dos aportem idees dels llocs per on podem passar, això és el que m'agrada de compartir sortides!

D'entrada, en David porta la iniciativa. Passem per zones que conec i jo, aprofito per introduir un corriol que ell no sap, sembla que jo conec millor la zona  jejeje

Quan som a la carretera de Sta Pellaia, parlem de les sortides que hem fet i ens en riguem dels noms que arriben a posar als llocs. Un és el Coll del Matxo Mort, perquè es dirà així?? Ell n'ha sentit a parlar però no hi ha estat mai, així que, ja que s'ha aixecat el dia, decidim anar-hi, jo sé el camí!
I anem per una pista que em recorda a unes muntanyes russes, amb dues pujades que sense agafar arrancada són dures.



Som al Matxo Mort, toca investigar . Si l'orientació no em falla i girem direcció a Romanyà, anirem a parar a la carretera que baixa del Puig d'Arques.
Exacte, ja situada , baixem per una pista que em van ensenyar la setmana passada però fent-la del revés. Ens porta a la Cabra Penjada, un altre d'aquests noms curiosos...
En David es situa i dedueix que anem a parar a la urbanització de la Bruguera.
Encara em queden camins per ensenyar-li, travessem pel Molí de la Capçana, per esquivar uns xargais els dos quedem ben esgarrinxats, fem uns corriols inèdits per ell i cap al passeig.



En definitiva, una sortida improvitzada sobre la marxa que em  deixa molt bon regust!!
Fins la pròxima!

dilluns, 11 de juny del 2012

Marxa Vall del Terri 2012

10/06/12

Ha arribat el gran dia, després de la preparació d'aquests últims dies, és el moment de demostrar el meu progrés.
M'he pres seriosament l'entrenament i he seguit tots els consells per millorar en  resistència i tècnica.

Esmorzem bé i anem cap a Cornellà. Arribem d'hora, encara no hi ha gaires ciclistes. Fem les inscripcions i rodem una mica per escalfar.



Anem trobant gent coneguda i comentem les intencions , jo fent la curta ja en faig prou, tot és començar!

Ens col·loquem a la sortida per la part del mig. Començo a està nerviosa, tinc gent a davant, a darrere, veig poques noies que vulguin pedalar... Les sensacions són bones, faré el que pugui!



Donen el toc de sortida.
Surto tranquil·la, no vull fer anar malament a ningú. Miro enrere, moltes bicis van darrere meu, jo agafo un ritme i vaig fent. De cop m'avança un nen d'uns 10 anys, em poso les piles, apreto una mica i l'atrapo. Ell fa el mateix i torna a avançar-me, s'haurà picat? Jo sí, el torno a atrapar  i aquest cop el deixo enrere i no el torno a veure fins a l'arribada.

Comencen els corriols, asseguro el tiro i poso el plat petit, pujo lentament però sense patir. De cop veig que els nois que tinc a davant baixen de la bici, si ells no poden jo poder tampoc...els copio i baixo. Després penso que si hagués pogut...
A l'últim tram abans del primer avituallament, em passa el mateix, però aquest cop intento pujar un tros més abans de baixar de la bici. Bec una mica de coca-cola i seguim.
M'està agradant, m'ho estic passant molt bé , llàstima que estic tan concentrada en el circuit que no gaudeixo del paisatge.
Trobem el segon avituallament al Castell de Ravós.



Ni em paro, aquí podem avançar posicions. Al passar, veig un noi estirat en un banc, ha tingut una "pàjara" , no vull saber que se sent...

Fa una estona que que vaig davant d'en Jordi i no tinc ningú a seguir, si em descuido em passo de llarg la fletxa, hi ha una corba tancada, em desenganxo, la bici cau i jo m'aguanto dreta com puc. Perdo temps i m'avancen dos nois.
Seguim i de cop, em trobo fent una acrobàcia i sense caure! Resulta, que se m'enganxa la cadena, no puc  canviar el plat i se'm bloqueja la transmissió, passo la cama esquerre per sobre la bici posant el peu a terra del costat contrari, la cama dreta continua enganxada al pedal i aguanto l'equilibri fins que arriba en Jordi i em desenganxa el peu.
Queden pocs quilòmetres i em sento molt bé, estic contenta, assolint el meu objectiu i pensant en quan hi haurà una pròxima!

Arribem on s'ajunten els dos circuits, ens han dit que aquests últims quilòmetres són molt divertits.
No s'equivoquen, entrem a una zona boscosa de la vall amb camins i corriols molt xulos. A part d'una pujada curta, la resta es fa molt bé.
Arribem a Cornellà, hem de baixar per un petit corriol, no el veig clar i el faig a peu.

1h 30 m i travessem la meta!
Sóc la primera fèmina en arribar!
No em vull posar molt de mèrit perquè tampoc n'hi havia tantes...  Que jo hagi vist, n'he contat cinc!
Tornem el dorsal, agafem la samarreta de record i anem a buscar l'entrepà de botifarra.
Ens el mengem a la platja!


En resum, m'emporto molt bon record i molt animada per assolir una cursa de veritat!

Ja tinc la classificació, no està gens malament, estic molt contenta!! Li trec una hora a la última noia...