dilluns, 12 de novembre del 2012

Sí, ho faré!

A vegades sóc impulsiva i dic que sí sense pensar gaire, després em pregunto, perquè hauré dit que sí? I  la resposta final la trobo quan confirmo el primer impuls. Tot i haver patit, sempre em queda la satisfacció de dir: HE ARRIBAT!!

He dit que sí!
El dia 9 de desembre es farà la V MARXA x PARELLES a Llagostera.
Tinc un mes per entrenar i no vull perdre temps.
Abans de res, anem a fer una prova, vull ferme una idea del que em puc trobar. Baixem el track de l'any passat del recorregut curt i anem cap a Llagostera pel carril bici.

Som al pavelló, d'entrada ens entretenim a baixar escales, no són les de la catedral de Girona però per practicar em serveixen.

Ens posem en marxa i seguim el track. Hem de triar dreta o esquerra. No es veu molt clar per on hem d'anar, fem esquerre, no ho veiem clar i reculem.
Seguim uns quilòmetres i comencem a pujar, pensem que anem bé segons la gràfica...

S'enfila bastant, em dóna la sensació que pujo a càmera lenta, les cames no donen per més. Em fa ràbia perquè voldria seguir el ritme d'en Xevi i no puc.
La baixada és genial, de les que a mi m'agraden!
Tornem a pujar, buff ara sí que pateixo, fins i tot caic tontament.



Després de superar una pujada important, veig que en Xevi baixa, ens hem equivocat!
Tornem al camí bo i ara si que això no hi ha nassos de pujar-ho!!


Com enganya la foto, vist així no sembla tan complicat!

Ell ho intenta, de fet un tros el fa, però tot és impossible!
Potser l'any passat era ciclable pels més experts però ara és impracticable.
I com pesa la bici anant a peu....Una pujada llarguíssima, perdem molt de temps. M'anima pensar que després vindrà la baixada...
Fem una estona de planer, em tranquilitzo, fins i tot trobo un parell de rossinyols.



Crec que som al coll de la Mallorca toca baixada!!!
Per plorar, com m'enfado, ens fan baixar per una trialera molt tècnica, a sobres malmesa per la pluja... Sóc sensata i baixo de la bici tan com puc, amb la inseguretat que tinc podria prendre mal.
Un tros més de planer, i un altre trialera, potser pitjor que l'altre.... Grrrrr

Quan puc seguir pedalant, queda poca baixada i tornem a pujar!



Ens adonem que estem en zona de bolets i parem, de fet ja vaig preparada per emplenar una bossa...

Rossinyols de pi
En Xevi s'entreté a collir els rossinyols, jo busco pinetells!
Com passa el temps, és tardíssim!!!
Amb la bossa plena, seguim el recorregut.
Ens preguntàvem on eren els corriols, doncs ja hi som!

Un tram molt bonic que baixa fins al Ridaura. El resseguim, el travessem varies vegades.



Passem per una resclosa, serà la ruta dels molins? 
Un repatxón no ciclable adaptat amb una corda, sort que és per parelles i ell m'agafa la bici des de dalt.

Finalment ja veiem Llagostera!

Com deia al principi, els meus impulsos són positius, he maleït la ruta un munt de vegades però l'he acabat!

Bé falta arribar a Cassà, amb el vent en contra i amb molta gana.... crec que arribo una mica pàjara....
Un bon dinar i com nova!

diumenge, 4 de novembre del 2012

Bicicrucis Girona 2012

31/10/12

Dimecres, nocturna especial amb 8 avituallaments amb menys de 10km, que més puc demanar!!!

Carregem les bicis al cotxe i anem cap a Girona.
El punt de trobada és a Plaça Catalunya on fem la inscripció i, ens donen els tiquets corresponents.



Arribem d'hora, fa pinta que ens ho passarem bé. Em fixo amb la gent, alguns van disfressats i la majoria porten relíquies de bici. 
Aquí em fallat ens falta disfressa i una bici adequada!!




Tots apunt i el pastoret inicia el Bicicrucis!!
Comencen per fer una volta a la Plaça Catalunya, nosaltres localitzem la colla de Celrà i després ens hi enganxem d'aprop i ja hi som, primer avituallament!



La primera cervesa entra bé, ens sobra molt de temps abans no tornem a  arrancar. Fem petar la xerrada amb la Sere i l'Alejandro, buscant a Internet com es deia la noia que va salvar King Kong, representa que ell va de goril·la i ella és la noia.
Som-hi!


Travessem la Plaça del Vi, és Halloween i trobem tot una colla de zombis!
Seguim cap a la Rambla, no ens volen deixar passar, SÍ PASSAREM!!! ...i si no s'aparten els atropellarem que som més...

Uns metres més i segon avituallament!



Arribem els primers, i ens aturem en mal lloc perquè de cop estem rodejats de gent que va a buscar les cerveses...
Aquesta birra no la trobo bona, oloro a vi... Però me la bec juntament amb els Mr Corn!
A dins del bar si que s'ho munten bé, tenen menjar....



Som-hi!



Travessem el pont de pedra i cap a la Plaça Independència, seguim pocs, fem dues voltes mentre s'incorpora la resta de gent i fins el tercer avituallament.


Spritz
I la banda d'acompanyament que no té molt de repertori...

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.



La nostra tàctica funciona, arribem dels primers, jo guardo les bicis, en Xevi entra a buscar les birres sense fer cua i tenim temps de beure sense presses.

Seguim!
Una volta per la Plaça dels jutjats, tornem a passar per l'Spritz, encara hi ha gent amb la birra a la mà, s'enganxen i fins el quart avituallament!



No puc més, haig d'anar al lavabo. Estic de sort només tinc una persona a davant, vaig ràpid encara no tenim les birres, en Xevi té els tiquets però està vigilant les bicis.
Fem canvis i jo em quedo xerrant amb els de Celrà, per una vegada ells ja tenen beure i nosaltres  no. Quan arriba amb les cerveses, queda poc temps, hem de beure ràpid, jo no puc i en deixo un cul...


Som-hi!


Al carrer Ballesteries la visió comença a ser confosa...



Fem la pujada de St Feliu, aquí agraeixo portar la meva specialized, fem una avançada i ens situem davant. Ens aturem a St Fèlix, sembla que el Barrufet Rondinaire ha tingut problemes amb la bici. Per un moment hi ha un caos, s'acumula molta gent i ningú sap on és el següent avituallament. Finalment apareix el pastoret i tot avall.


Em posen a prova, em fan llegir del revés!!
Estem de sort, això d'arribar els primers té recompensa.



Pillem les birres i un plat de patates, que a aquestes hores ja entren bé!
Ens fixem en tota una renglera de bicis, que ben alineades tot i ser el cinquè avituallament!



És hora de marxar, però se m'ha aparegut l'Àngel i el Dimoni.



Jo vull continuar, arribar dels primers va molt bé, però l'Àngel m'inmovilitza la bici i em reté, el dimoni m'ajuda a alliberar-me però ja hem perdut posicions....
Quan arribem al sisè avituallament, entro jo a buscar les cerveses, necessito buidar!



Uff, quanta gent... primer buido i després empleno. Surto ràpid que en Xevi m'espera a fora. Aquí no hi ha menjar però ens queden unes oreos!

I seguim cap a la Catedral!!

Baixem escales???
Dit i fet, pugem fins al replà. En Xevi baixa bé, molt bé! i jo que  ho intento però caic. No passa res ho torno a provar, quins nervis a baix hi ha molta gent a l'espectativa i animant-me. Baixo quatre escalons i em rajo, sense les bambes adequades i les cerveses de més, és una imprudència!

Hi ha més gent que s'anima a baixar, fins i tot un monocicle. En Xevi també puja fins a dalt, davant seu en cau un, ell en un no res és a baix.

Sembla que tothom ha arribat i ens fan assentar a les escales. És el moment de decidir qui ha guanyat el concurs de disfresses.



De mentres ens ofereixen aigua de València. Hem de reutilitzar l'últim, noslatres no el tenim, en Xevi els ha perdut baixant per les escales. No passa res, tinc el bidó de la bici!

Em colo dins la munió de gent, és un caos tothom apreta. Finalment el barrufet rondinaire posa ordre i va assenyalant el got que toca emplenar.

Això no és tot. L'Alejandro i jo som els novatos, anem al bar i ens debatem una cervesa a St Hilari.
Trago, trago, trago, la Sere m'anima vaig bé, però no puc, està molt freda i guanya ell, em toca pagar!



Una senyora molt amablement, no sé d'on surt, ens va mostrant tots els regals!
Fins i tot porta un taper de menjar pel primer guanyador...


Senyora president, senyora president!

Artur Mas amb quina bici vas?



I finalment, cadascú pel seu conte, va al vuitè avituallament a barraques!

Barraca del Forn
Veiem poques bicis, nosaltres la necessitem per tornar a Cassà.
Ens bevem la última, fem  un vol per les barraques i trobem a la Sere i l'Alejandro que ja han deixat les bicis. Tornem a la barraca i ens acabem l'aigua de València.
La Sere vol anar a jugar als camells, jo vull xurros així que, tot pedalant anem a fires.




La parada dels camells ja està tancada, normal a aquestes hores, però jo no perdo l'esperança i finalment trobo una xurreria oberta!!
Ens acomiadem de la parelleta i seguim pedalant!
Anem a buscar el carril bici que ens porta on tenim el cotxe. No puc pujar una trista vorera... vull saltar però com no vaig enganxada no em surt bé i la resta ja us la podeu imaginar...
Arribem al cotxe, fem un canvi de sabates i xino xano cap a Cassà, demà serà un altre dia!!



Una nocturna ben diferent però molt divertida.
Per la pròxima disfressa i bici vella!