dilluns, 12 de novembre de 2012

Sí, ho faré!

A vegades sóc impulsiva i dic que sí sense pensar gaire, després em pregunto, perquè hauré dit que sí? I  la resposta final la trobo quan confirmo el primer impuls. Tot i haver patit, sempre em queda la satisfacció de dir: HE ARRIBAT!!

He dit que sí!
El dia 9 de desembre es farà la V MARXA x PARELLES a Llagostera.
Tinc un mes per entrenar i no vull perdre temps.
Abans de res, anem a fer una prova, vull ferme una idea del que em puc trobar. Baixem el track de l'any passat del recorregut curt i anem cap a Llagostera pel carril bici.

Som al pavelló, d'entrada ens entretenim a baixar escales, no són les de la catedral de Girona però per practicar em serveixen.

Ens posem en marxa i seguim el track. Hem de triar dreta o esquerra. No es veu molt clar per on hem d'anar, fem esquerre, no ho veiem clar i reculem.
Seguim uns quilòmetres i comencem a pujar, pensem que anem bé segons la gràfica...

S'enfila bastant, em dóna la sensació que pujo a càmera lenta, les cames no donen per més. Em fa ràbia perquè voldria seguir el ritme d'en Xevi i no puc.
La baixada és genial, de les que a mi m'agraden!
Tornem a pujar, buff ara sí que pateixo, fins i tot caic tontament.



Després de superar una pujada important, veig que en Xevi baixa, ens hem equivocat!
Tornem al camí bo i ara si que això no hi ha nassos de pujar-ho!!


Com enganya la foto, vist així no sembla tan complicat!

Ell ho intenta, de fet un tros el fa, però tot és impossible!
Potser l'any passat era ciclable pels més experts però ara és impracticable.
I com pesa la bici anant a peu....Una pujada llarguíssima, perdem molt de temps. M'anima pensar que després vindrà la baixada...
Fem una estona de planer, em tranquilitzo, fins i tot trobo un parell de rossinyols.



Crec que som al coll de la Mallorca toca baixada!!!
Per plorar, com m'enfado, ens fan baixar per una trialera molt tècnica, a sobres malmesa per la pluja... Sóc sensata i baixo de la bici tan com puc, amb la inseguretat que tinc podria prendre mal.
Un tros més de planer, i un altre trialera, potser pitjor que l'altre.... Grrrrr

Quan puc seguir pedalant, queda poca baixada i tornem a pujar!



Ens adonem que estem en zona de bolets i parem, de fet ja vaig preparada per emplenar una bossa...

Rossinyols de pi
En Xevi s'entreté a collir els rossinyols, jo busco pinetells!
Com passa el temps, és tardíssim!!!
Amb la bossa plena, seguim el recorregut.
Ens preguntàvem on eren els corriols, doncs ja hi som!

Un tram molt bonic que baixa fins al Ridaura. El resseguim, el travessem varies vegades.



Passem per una resclosa, serà la ruta dels molins? 
Un repatxón no ciclable adaptat amb una corda, sort que és per parelles i ell m'agafa la bici des de dalt.

Finalment ja veiem Llagostera!

Com deia al principi, els meus impulsos són positius, he maleït la ruta un munt de vegades però l'he acabat!

Bé falta arribar a Cassà, amb el vent en contra i amb molta gana.... crec que arribo una mica pàjara....
Un bon dinar i com nova!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada