diumenge, 6 d’octubre de 2013

Camí de cavalls: Etapa 4

Avui acabem Camí de cavalls, l'etapa més dura i  més tècnica.
Ens aixequem aviat, sembla ser que avui  a Fornells es disputa un triatló, la quarta edició de Extreme Man, i volem veure'n la sortida.
Quan anem cap a Fornells, ja veiem alguns dels triatletes amb la bicicleta, però la majoria encara són dins l'aigua.
És impressionant la moguda que comporta!MSN Messenger emoticon Surprised


De seguida que obren un supermercat anem a comprar provisions perquè tindrem un dia llarg amb pocs avituallaments... 
Buff amb tan de menjar i beure tinc les butxaques del mallot saturades!

Abans de començar la ruta, ens acostem a veure els triatletes pedalant, n'hi ha algun que només li falta fer una de les tres voltes.
És tard, el sol apreta  i nosaltres encara hem de començar.... Per tant, optem per fer la nostra!


Etapa 4: Ses Salines de Fornells-Ciutadella


Distància: 56,20 km

Desnivell acumulat: 843m



Anem direcció a l'Arenal de Tirant i enllacem amb Camí de cavalls.
Seguim fidelment la costa travessant cales de pedra i de sorra gruixuda negra.

En Xevigu sempre per davant!
El terreny és força bo i ciclable tret d'alguna rampa que em fa posar el peu a terra.
Arribem a una carretera asfaltada i ens desviem fins al Far de Cavalleria, el llibre de ruta ens ho recomana si encara tenim forces... De moment vaig béMSN Messenger emoticon Thumbs up així que ens hi acostem.

Es Faro de Cavalleria
El far està assentat sobre un penya-segat de vertigen.

Retrocedim i seguim cap a la platja de Cavalleria. El paisatge torna a canviar i el color rogenc és el que predomina.

Platja de Cavalleria
Recordo fa uns anys, haver vingut  expressament a aquesta platja. Ens vam  impregnar el cos de fang, i ens va quedar una pell perfecte, llàstima que avui haig de passar de llarg...

Sense deixar mai el camí de cavalls, arribem a la platja de Binimel·là. No és com les del sud però encara hi ha prou gent.
Aquí es desdoble l'alternativa més ciclable que mai hem seguit. Avui tampoc en fem cas, però poca broma que la opció que triem, és dura físicament, tècnicament i psicològicament...

Mentre travessem la platja a peu, un home ens pregunta si estem seguint el camí. Ha vingut amb la seva dona de vacances però té intenció de enredar a algun amic per tornar a Menorca a fer camí de cavalls. La meva resposta és clara i sincera:
- Si jo puc, qualsevol home acostumat a sortir, com a mínim un cop a la setmana, segur que pot!ciclistas

Jo crec que l'home per mica que pugui tornarà a Menorca.
La parella molt amablement ens ofereixen aigua fresca, però per ara anem bé de líquid. Ens acomiadem i seguim pedalant.

Travessem  una cala plena de fites molt curiosa i valls rogenques.


Seguim i trobem la millor  cala del dia, Pregonda, espectacular, ideal per bussejar!

Cala Pregonda
Fins aquí ha estat molt bé,  però ara bé un tram de 8km trencacames a ple sol i sense possibilitat d'aconseguir aigua.

En Joan no m'enganyava quan em deia que era un tram dur, un tram molt lent amb pujades impossibles on toca arrossegar la bici.

No avanço ni a la de tres, em poso de referència el far de Cavalleria i sempre el veig allà mateix...
Em queda poca aigua, hauria d'haver acceptat la d'aquell senyor... La vull dosificar però en Xevi em recomana beure.

Inici d'es corriol interminable...
Ni l'aigua, ni una pastilla d'isostar, ni els ànims d'un senyor que baixa pel corriol amb un cavall m'ajuden psicològicament. Peto per moments i em baixen llàgrimes dels ulls...MSN Messenger emoticon Crying

No puc més, no vull arrossegar més la bici, però què hi faig aquí?? si ja m'ho deien ja...

Em giro novament, no perdo de vista el far però intueixo el final de la pujada. 
Als últims metres, ve en Xevi a buscar la meva bici. Ploro i ric a la vegada estic desconcertada, què em passa? si això no puja ni el tiu més fort!

La baixada molt tècnica, però al menys em recupero psicològicament i penso que he passat el pitjor.

Sort que les vistes compensen...

El terreny no millora gaire, potser és un pèl més ciclable però els puges i baixes són constants. Acabo l'aigua, acabo les pastilles d'isostar, finalment torno a petar, vull aigua!!!

...ja vinc...

Passem per cala Pilar, en prou feines me la miro, el meu cap va més enllà, vull  un xiringuito, un supermercat, aigua si us plau!!

Cala Pilar
Tenia moltes ganes de veure bé aquesta bella i salvatge cala vermellosa però el meu estat no està d'hòsties i prefereixo seguir arrossegant la bici per la sorra i arribar on sigui!

Tot pujant sento veus, veus pròximes, veus que em donen esperança, veus que no són imaginàries, veus reals! 
Hi ha dues famílies fent tertúlia en un pícnic i, sense pistola  però amb una cara de pena, els demano aigua... Gràcies!!!
Ens donen tota la que tenen i podem emplenar els bidons, gràcies, gràcies!!
També ens diuen que fins a cala Morell el camí és més ciclable, ja ho tenim!!iconos del messenger
Ens acomiadem i els hi diem que si mai es perden per les Gavarres allà estarem!

Realment el terreny millora, si que hi ha trams que em toca posar el peu a terra però molt millor.

Últims corriols a tope!
La zona és més boscosa per tant més fresca  i es fa molt còmode, tant que en el primer camí planer que trobo, em foto la hòstia del dia i de la setmana!ciclistes

Tenc un fallo tècnic

Passem pel pàrquing d'Algaiarens, molt de cotxe i imagino que molta gent a la platja. Sort que ara ja tenim aigua perquè no hi ha ni un xiringuito...
Tenim un tram planer però tan arenós que no puc controlar la bici, a peu altre cop!
Ens queda algun puja i baixa més fins que arribem a la urbanització de cala Morell. Ni parem, tenim líquid per tant seguim. Principalment tenim un tros d'asfalt  que es fa ràpid i una pista fins a Ciutadella.


Objectiu assolit!!!
Ha sigut una última etapa duríssima per mi. L'he suat, he plorat, m'he deshidratat, he caigut, no us dic com tinc el cul... però he arribat, estic molt contenta! 
Gràcies Xevi per acompanyar-me a fer aquest viatge i sobretot per la paciència que has tingut en els meus pitjors moments, de ver moltes gràcies!!ICQ 2002



Recomano a tot aquell a qui li agradi la BTT que faci el camí de cavalls una gran experiència que m'ha ajudat a ser més forta i a saber on tinc els meus límits.

Agraïments a en Joan de Camí de Cavalls 360, pel transfer de les maletes i totes les molèsties que li hem ocasionat i a en Toni de Motor&bike   per deixar-me una roda tots aquests dies, gràcies!

P.D: Si mai repeteixo, crec que en la última etapa, faré el track alternatiu...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada