dimarts, 15 de maig de 2012

Em deixo portar!

14/05/12

Avui no surto sola, he quedat amb dos amics. La meva idea és fer la marxa de primavera pedalant, però després de reflexionar-hi i veure que no és el 100% ciclable, em deixo portar i que triïn ells. Un altre dia ja faré algun tram de la marxa.

Vaig al Passeig, sóc la primera d'arribar, poc després arriba en David i em diu que venen dos nois més. Esperem en Toni i anem a recollir els dos que falten.
Enfilem el carril bici direcció Llagostera. Surten a gran velocitat, em fan mitja por...em toca pedalar més ràpid del normal sinó em quedo enrere, i van fort!!!
De camí m'expliquen que després de passar el Restaurant de ca la Marieta pujarem per la Trenca de la Llambilla, m'ho diuen perquè em mentalitzi que és una pujada important...
Vaig amb plat gros per seguir-los millor i de cop sento: esquerre, canvia pinyons i plat... Fet, giro i quan veig per on em fan pujar entenc perquè m'havia de mentalitzar...
No ho veig massa clar, és una pujada amb xargais, però ho intento. Només puc fer un tros, em desenganxo, no puc,  amb raó no pujava... ho feia amb plat mitjà!
En David i jo quedem enrere, els altres han pujat molt ràpid! Al replà torno a pujar sobre la bici i amunt.
Passem pel Puig dels Lladres i  ja veiem que ens esperen.
Seguim i altre cop quedem enrere, ens esperen a la carretera de Penedes.
Jo vaig seguint en David i veig que no pot més, aquests sis mesos de vacances de bici li passen factura i ha de pujar a peu. L'avanço i arribem junts a dalt.
Travessem la carretera de Penedes i passem pel Molí d'en Llambí, som al terme municipal de Llagostera. Ara toca planer, i no em quedo enrere. Aquest camí va directe a la urbanització de la Bruguera de Llagostera. Ja situada, passem per la Capçana.



I quan arribem al trust, en David decideix abandonar. No està malament, per ser el primer dia després de tant de temps de no tocar la bici, ha aguantat molt bé!
Jo, després de parlar amb en Toni em convenç per continuar una estona més, tot i que no les tinc totes...em fan una mica de por aquell parell. Estan molt més en forma, i jo segueixo com puc...
D'entrada passem pel Molí  de la Capçana.



Ostres, no hi havia passat mai per aquí! una casa molt xula...Queda molt aprop de Cal Surer.
Després travessem un tros d'asfalt per endinsar-nos per corriols. La majoria són nous per mi. M'ho estic passant molt bé, sort que no he abandonat, i a sobres vaig per primera vegada enganxada als dos pedals, tot un rècord!



Entre aquests corriols i els que vaig passar amb la marxa de primavera, ja podré agafar més tècnica...
Abans d'acabar l'any haig de fer alguna cursa!!

Deixem els corriols i seguim per un camí que ens deixarà al bosc de Can Torrent, aquest ja el conec i sé que hi ha alguna pujada que no la puc atacar...
Veig que en Toni es queda encallat, aquesta n'és una, passo pel costat i aconsegueixo pujar, quan sóc a dalt em diuen que no pari i segueixi, o sigui que continuo, total m'atraparan segur jejeje
Em queda un pujada crítica, vaig sola a davan,t no sé per on passar, trio malament i no tinc més remei que baixar de la bici, em tornen a avançar.
Fem tota la baixada i jo decideixo tornar a Cassà, estic contenta amb el què fet, ara només penso en arribar a la piscina!!  En Toni torna amb mi.
Agafem la carretera asfaltada fins al mas Cubell i cap al Passeig.



Bona sortida, poc a poc m'estic superant i sense caure!!

1 comentari:

  1. i tant que podràs fer alguna cursa avans no s'acavi l'any!
    ànims i a seguir!!

    ResponElimina