dilluns, 20 d’agost de 2012

Una remullada a Cogolls!!

19/08/12
Aquesta setmana una ona de calor ens acompanya, volem fer una sortida diferent així que, baixem un trak on ens poguem remullar!!!

Sortim aviat de Cassà, potser no suficient, entre que arribem a St Esteve de Llémena i muntem les bicis, ens posem a pedalar  a les 9:00. La previsió de temps és de molta calor...

Pujo molt lentament, el terreny és molt pedregós, estic patint... Quan no puc baixo, m'adono que domino molt bé els pedals  automàtics,  miro sovint el contequilòmetres sembla que no em mogui..



i tot just comencem...


Poques baixades que fem i a sobres caic, m'aixeco no passa res, només serà un morat que juntament amb les esgarrapades que vaig acumulant, completaran la sortida.

Sentim olor de menjar, un restaurant allà perdut...com jo, que no sé ni on sóc ni cap on em poso...


Veiem Rocacorba

Arribem a una carretera asfaltada i parem a la font de les Encies, portem 9km i ja no tenim aigua...




Ja ho dic jo que avui patiré...
Deixem l'asfalt i ens endinsem per una pista plena de temptació.... No ho podem evitar i ens posem a menjar móres!!!


Boníssimes!!

I segueix pujant....em pregunto on em podré recuperar...trobo la resposta, som a Cogolls!!!!


Gorgues de Cogolls

És preciós, llàstima que en un dia com avui està ple de gent. Descansem una estona, segueix arribant gent  i acabem  posant els peus a l'aigua, que fresqueta!!



Trobem més gorgues, no hi ha ningú, aquesta vegada ens banyem! No aguanto gaire dins l'aigua, la trobo gelada i surto ràpid per assecar-me.


...freda és poc!
Repassem el trak, no som ni a la meitat i segueix pujant...
Fem un tros d'asfalt fins al poble de Cogolls.



Cogolls
 
Cementiri
I el que deia... les pujades continuen, de 520m d'altitud hem d'arribar a 915m, tot d'una tirada!!!

Quina paciència que té en Xevi...ell pedalant xino xano per esperar-me i jo, durant un bon tros, tot darrere a peu perquè em veig incapaç de pujar.
Hi ha molt de desnivell, el terreny pedregós fa que no controli l'equilibri, caigui, m'esgarrapi a tot arreu, fins i tot, quasi en pla, em costa enganxar-me, estic totalment patosa...



En Xevi es previsor, em fa menjar barretes energètiques i ens repartim la poca aigua que ens queda.

Em diu que estem passem per corriols de la tramunbike, què i farem, tampoc tinc cap més opció, no hi ha marxa enrere haig de continuar, sigui a peu o pedalant, necessitem aigua estem deshidratats, és tard i fa molta calor!!
Si pujant és pedregós, la baixada també!
El primer tram no el veig molt clar, trobem sorra, pedres, palla, branques, pedres volcàniques tot patina... Estic tensa, sort que després millora el terreny, o potser són les ganes d'arribar, però baixo millor.



Mai m'havia alegrat tan de veure asfalt!!!


St Aniol de Finestres
Aquí busquem una font, necessitem aigua urgentment, en Xevi em diu que pugi, l'ha trobat!!
Més que una font, agafem aigua d'una aixeta d'una casa i alguns raïms i seguim pedalant que ja queda poc!

Som a St Esteve, i fem un pique per arribar al cotxe!!!



Esgarrapada de dalt a baix però ho he aconseguit!!!

De les sortides que he fet, aquesta ha sigut la que he patit més, la calor, el desnivell, el terreny, tot ha sumat!!
Sort que tenia un bon recolçament que m'ha animat en tot moment. Li donc les gràcies, sense ell potser no ho hagués aconseguit..

1 comentari:

  1. Moltes vegades ens possem per llocs que un Isard hi passaria amb prou feines :) De vegades els camins (si es pot dir així) són tan abruptes i fotuts que tornar enrere és repetir l'agonia i prefereim avançar pensant que després estarà millor i així, acabem fent rutes que ni bojos passariem sabent-ho :D Però una vegada fet un se sent de conya.

    Una abraçada

    ResponElimina