divendres, 3 d’agost de 2018

Cicloturisme. EL canal dels dos mars


Les esperades vacances ja són aquí!!

Aquest any triem una sortida familiar que ens permet fer un viatge amb les bicis i els carritos.

Anem a pedalar seguint la ruta cicloturista del canal dels dos mars (canal des Deux-Mers). És un canal que uneix el mar Atlàntic i el Mediterrani. Es va construir per interessos comercials. Els barcos podien creuar els dos mars sense haver de fer la volta per l'Estret de Gibraltar.

En realitat són dos canals. De Bordeaux fins a Tolouse es va pel Canal du Garonne i llavors es continua pel Canal Du Midi fins a Séte.

El començament de la ruta segueix per una via verda. Hi  passava l'antic ferrocarril i llavors s'enllaça amb el camí del Canal du Garonne. Un camí asfaltat, en molt bon estat i ben senyalitzat. A Toulouse continua pel Canal Du Midi. Camins de terra, estrets, sovint amb fang, amb arrels, gravilla i poc senyalitzat que fa avançar més lentament.

El perfil de gent que fa aquesta ruta, sol ser de famílies amb mainada o els típics jubilats acostumats a viatjar amb alforges. Però realment, després d'haver vist una senyora amb cadira de rodes, que jo li posaria més de 70 anys , penso que tothom ho pot fer!

El terreny no té cap mena de dificultat. Et pots muntar les etapes al gust perquè l'allotjament no és un problema. Tant si vols hotel com si vas amb tenda, en trobes fàcilment. El menjar tampoc és problema. Als pobles sempre hi ha restaurants o la típica botiga que tenen de tot. A més a més, hi ha moltes zones de pícnic a peu de canal.

L'únic inconvenient que jo hi veia, és pel tema transport. Al ser una ruta lineal necessites saber com tornar al lloc d'inici. Hi ha vàries opcions, però crec que la millor és viatjar amb tren. 
Si viatges amb els trens Ter (regionals), pots pujar la bici gratuïtament sense desmuntar-la. En canvi si viatges, amb Intercités o TGV, has de fer reserva prèvia i plegar o empaquetar les bicis. 

Si no et vols complicar tant la vida, també es poden llogar les bicis, les alforges i el carrito de bebé.

En definitiva si t'ho muntes bé, surten unes vacances collonudes!

Aquí us deixo la crònica de com ho vam fer nosaltres. A la guia ho divideixen amb nou etapes. Nosaltres, amb sis dies pedalant, vam poder fer gran part del recorregut.


Sortim ben d'hora de casa per poder agafar un tren aviat i anem cap a Carcassonne.
A mesura que ens apropem, el temps es va complicant i comença a ploure. Quan arribem encara plou... 
Ens acostem a les taquilles per treure els bitllets de tren i ens trobem que no tenim cap combinació per arribar a Bordeaux. Quedem una mica sorpresos, no hi contàvem... Això implica quedar-se una nit a Carcassonne i perdre un dia.
Demanem pel dia següent i aconseguim els bitllets fent dos transbords. Ojo, ens foten una bona castanya per viatjar amb trens regionals!!
Busquem allotjament en un hotel i acabem d'aprofitar el dia visitant Carcassonne.


La Cité de Carcassone


Dia 1. Bordeaux-Sadirac (20,77km)

Ens aixequem aviat, ho preparem tot i amb temps anem cap a l'estació. Jo estic molt nerviosa. Hem perdut les claus del cotxe i ens passarem el dia al tren traginant els carros amunt i avall...

No ens ho posen fàcil. Per accedir a les vies  ens toca baixar i pujar escales.
Quan som a la via, demanem ajuda per pujar les coses al tren. Només falta que arranqui i ens quedi una bici o un carro per pujar... La gent és molt amable i comprensiva.


Al tren la Cèlia flipa! Aprofita el temps per aprendre a aixecar-se sola fins que ho aconsegueix. No vegis quina cara de felicitat que posa!

Primer tren superat!
Per descarregar també demanem ajuda.


El primer transbord que fem és a Toulouse. Aquesta vegada baixo i pujo la bici amb ascensor fent un tetris per poder cabre-hi.

A Toulouse tenim gairebé un parell d'hores d'espera així que, busquem un parc per la Cèlia.

Toulouse
Mentrestant, solucionem el tema de les claus del cotxe. El meu germà enviarà la còpia de les claus a l'hotel que ens hem allotjat.

Tornem a l'estació. Mentre esperem, un pianista esporàdic ens fa més amena l'espera. Quan sabem la via, hi anem. Fàcil via 1.

En fixo amb uns ciclistes amb alforges que també estan esperant a la mateixa via. De cop veig que baixen escales. M'estranya i vaig a comprovar la pantalla. La pantalla diu via 4.
Surto corrents a avisar en Xevi. Falten 10 minuts perquè surti el tren. Ell corrent per les escales i jo fent el tetris a l'ascensor.
Just però arribem!

El següent transbord el fem a Agen.
També tenim marge de temps i fem el mateix. Busquem un parc, un supermercat i dinem.
Tornem a l'estació i ens assegurem la via que ens toca. Toca baixar i pujar escales altre cop.

A mig camí, ens diuen que hi ha retard... La Cèlia sembla que no li importi gaire tot plegat. S'ho està passant bé. Pasillo amunt, pasillo avall, fent amics per on passa! Arribem a Bordeaux 45 minuts més tard de lo previst.

Tots els transbords que hem fet, eren inici i final de trajecte. Per tant, tampoc calien tantes presses per carregar les coses...

Tot i l'hora que és, optem per avançar uns quilòmetres.

Sortim pel carril bici que trobem davant l'estació de tren i aconseguim sortir de la ciutat enllaçant una via verda per on circulava antigament el ferrocarril.

Fem parada a l'antiga estació de Sedirac. Acampem allà juntament amb una altra parella de jubilats.


Dia 2. Sedirac- Meilhan Sur Garonne (67,05km)

Ens aixequem aviat i de seguida que ho tenim tot recollit arranquem.
Passem per vàries estacions de tren abandonades.
Hi ha algun tram que em recorda la via verda del carrilet de Sant Feliu a Olot.


A mig camí, tenim la primera avaria, en Xevi punxa roda! Amb un pim pam ho soluciona i seguim.
Una via verda asfaltada amb unes rectes llargues i un puja i baixa lleuger ens acompanya fins a Sauveterre de Guyenne.


Fem una volta pel poble i parem a dinar a una zona de pícnic.

El paisatge és bonic. Trobem boscos frondosos, vinyes i camps de gira-sols.

 
Vinyes
A partir de Sauveterre de Guyenne fins a la Réole, passem per poblets i carretera asfaltada poc transitada. També hi ha puja i baixa però amb més desnivell. Potser no és molt exagerat però amb el pes que arrosseguem es nota...

Arribem a la Réole, enllacem el camí del Canal du Garonne i avancem uns quilòmetres més fins que trobem un càmping per passar la nit.

Dia 3. Meilhan Sur Garonne-Sérignac Sur Garonne (61,70km)

Sortim cap a 9:30 del càmping de Melhan i a pocs metres trobem el canal.
Rectes llargues, amb uns plataners que ens donen ombra i el canal ens acompanya gran part del viatge.

Canal Du Garonne
Avanço molt lentament. Un cúmul de coses em lastren. La roda de davant va frenada, la de darrere perd aire i en el carrito de la Cèlia, hi porto  la roba estesa.


Fem una parada tècnica i en Xevi em revisa la bici.
Em separa els pistons de la roda de davant perquè rodi millor i a la de darrere, li fa un canvi de càmera perquè sembla que vaig punxada.
Tampoc canvia gaire, no avanço. Fins i tot ens piquem amb una altra parelleta que ens avancen. Ni així aconsegueixo canviar el meu ritme.

Aprofitant que en Xevi ha punxat, fem un canvi de carros.
Perdem força temps, sembla que tenim un petit problema amb la rosca de la tanca. Per sort només queda amb un ensurt més que superem.
Amb el canvi noto molta millora! Avanço més ràpid. L'única dificultat que té el carro és en parat, costa moure's...
Ara podem recuperar una mica el temps perdut...

El paisatge no varia en aquesta etapa, tant sols trenca la monotonia les petites rampes de les rescloses i veure passar algun barco.


Ens desviem a Damazan on comprem el dinar i anem a la zona de pícnic del llac. La Cèlia quan veu el llac ja ens guia cap a l'aigua.


Seguim per les ombres dels plataners i el canal. Tot i la calor que fa, si està prou bé!
Mirant les opcions de la guia per buscar un lloc per dormir, parem a una zona d'acampada gratuïta amb dutxa i lavabo.
El lloc és petit i molt acollidor. La zona està separada amb petites parcel·les. En queden un parell de lliures i n'escollim una. Hi trobem gent molt maca que està seguint el mateix recorregut.

Dia 4. Sérignac Sur Garonne-Montech (85,75km)

Uns trons ens diuen bon dia i fa que accelerem el procés matinal.
Els veïns són més ràpids que nosaltres i en un pim pam ho tenen llest. Segur que hi tenen la mà trencada a muntar i desmuntar la tenda en aquestes condicions...
La resta van desmuntant com nosaltres.

Quan comença a ploure, m'emporto la Cèlia a sota una carpa que hi ha muntada i en Xevi va portant les coses que falten per endreçar.
Para de ploure i arranquem!

Sense deixar el camí del canal, passem per un aqüeducte impressionant!  Em sembla increïble que els barcos passin per aquí perquè no té molta fondària...


Fem una primera parada a Agen per fer la compra del dinar.

De tant en tant veiem algun barco interessant!

Més endavant parem en un parc i quan la Cèlia s'adorm, fem una tirada llarga fins a Valence d'Agen.
Hi ha un antic matadero que l'han convertit amb una zona de pícnic, amb cuina, dutxes i lavabos públics.


Fem una altra parada a Moisson per la Cèlia.
Continuem i per fi puc veure com passen els barcos per la resclosa!


Després avancem uns quilòmetres més i comença a ploure... No dura gaire, sembla que anem més ràpids que la tormenta.

Quan arribem al càmping de Montech, els trons i llamps els tenim a sobre.
Ens dóna temps d'arribar a la parcel·la i refugiar-nos a una zona comuna menjador-cuina-lavabos-dutxes.

Al càmping coincidim amb dues de les parelles de la nit anterior. Els veïns joves ràpids i una parella de jubilats que porten de tot! Quan dic de tot em refereixo que a part de les alforges amb la roba, la tenda i les màrfegues, porten nevera, mini taula i tamborets. Ole tu!

Plou amb moltes ganes, ens esperem per muntar la tenda.
Mentrestant ens dutxem i preparem el sopar.
Jo em plantejo fer vivac allà però quan afluixa una mica, en Xevi es posa el banyador i munta la tenda!

Avui dormim ben relaxats i fresquets!

Dia 5. Montech- Avinhoget de Lauragues (96,62km)

Després de la tormenta ve la calma.
Ens aixequem sense pluja. Els joves recullen ràpid i són els primers de marxar. Nosaltres quedem els últims.
Bona part de la ruta és bastant avorrida. Sort que de tant en tant hi ha els repetjons de les rescloses i algun barco...

Fem una parada a una zona verda on hi ha un llac. Per trencar una mica el paisatge monòton fem la volta el llac. L'únic interessant que trobem és un campament gitano.

Tornem a enllaçar el canal i aprofitant que la Cèlia s'ha adormit podem fer una tirada llarga fins a Toulouse.
Del llac fins a Toulouse ens plou, però com que passem per sota els arbres i fa molta calor, no ens mullem.
Entrant a Toulouse comença el Canal Du Midi.

Ens trobem la parella de jubilats que acaben de fer la seva parada per dinar. Ens porten avantatge. Nosaltres busquem un lloc per dinar. Anem a parar a un racó del canal amb taula de pícnic i menjar d'un foodtruck.

Sortint de Toulouse, tornen les ombres dels plataners i veiem un munt de barcos amarrats. Aquest tros és més distret! Molts dels barcos amarats hi viu gent. Fins i tot n'hi ha algun que lloga habitacions.


Encara tenim lleugera pujada però els quilòmetres passen ràpid!
Passem per davant d'una casa que ens fa parar a mirar. Veiem un cotxe encastat al terra, una cabina d'avió, un tren, bicis antigues.... I segur que alguna altra relíquia hi deu tenir...


Mirem a la guia on passar la nit i trobem un alberg amb zona d'acampada a Vilafranche de Lauragais.

Quan arribem, trobem una senyora molt amable que ens acompanya a la zona d'acampada. Pretén que plantem la tenda en una zona fangosa, plena de bonys i a sobres està ple de mosquits tigre. En Xevi i jo ens mirem, tornem a fullejar la guia i molt educadament marxem.
Tenim un càmping a 10km, ja no ve d'aquí!

En arribar al càmping ens trobem cares conegudes. La parella jove ja té mitja feina feta! L'altre parella contem que han parat en un altre càmping que hem trobat molt abans...



Dia 6. Avinhoget de Lauragues-Carcassona (65,31km)

Els joves trempats s'aixequen més tard que nosaltres i marxen abans per no perdre la costum.
Nosaltres ens aixequem aviat i acabem sortint cap a la mateixa hora de sempre.

A 3km del càmping s'acaba l'asfalt. El ritme disminueix perquè el camí no està en les millors condicions per anar amb el carrito de la Cèlia. Tot i així tenim dos punts a favor, tenim lleugera baixada i el vent a favor.

Canal Du Midi
Trobem un tram que es converteix en corriol i ple de fang. Uns homes ens diuen que millor que seguim per una alternativa més ciclable.

Canal Du Midi
Repassem la guia i efectivament trobem les indicacions per la alternativa. El camí no està senyalitzat així que no traiem l'ull de la guia.

Ha valgut la pena estalviar aquest tros a la Cèlia i de passada variar una mica el paisatge.
Tornem a enganxar un tros més de canal.

En vistes de l'èxit, no ens ho pensem gaire i fem la següent alternativa que ve marcada a la guia.
Tampoc està senyalitzada. Seguim les pautes de la guia. Passem per alguns pobles molt macos. Ens perdem, pugem i baixem vàries vegades.
No importa el camí és bo i avancem més ràpid!

En un dels ponts que creua el canal em quedo pedalant amb la biela enganxada a la sabata. No sé si riure o plorar, què més ens passarà?
Crido en Xevi que va per davant i li pregunto si té solució...


Ja feia una bona estona que no em pujava ni baixava el plat, suposem que algo hi té a veure...

En Xevi recula un tros per veure si troba una peça que he perdut. Res de res... Ho soluciona com pot i seguim per l'alternativa. Amunt, avall, dreta, esquerra, endavant i endarrere. Costa trobar el camí però finalment ens tornem a encarrilar pel camí del canal.

L'últim tram fins a Carcassonne té molta gravilla. Tot i així avancem prou ràpid. Les ganes poden més.
Tenim un punt de preocupació amb el tema de les claus del cotxe. Ens consta que les claus estan entregades però els de l'hotel ens provoquen incertesa.

A pocs metres de Carcassonne em noto tots els mals. Fins avui he rendit cada dia com si fos el primer. Suposo que el cos és savi i sap que demà toca descansar.

Quan arribem, anem directe a l'hotel. Tenim les claus!!
Descarreguem al cotxe i anem a estirar una mica les cames.

Avui hi ha ambient. Està tot preparat  pel final d'etapa del Tour.
Ens premiem amb una de les delicioses tartaletes de fruites que fan els francesos i marxem sense veure l'arribada del Tour.  Poder ser a casa a una hora raonable serà un regal.

Han sigut uns dies fantàstics amb família. Amb la Cèlia es pot anar a tot arreu!

Consells a tenir en compte si voleu fer aquesta ruta:

* Reservar el bitllet de tren abans per optimitzar el temps.
* No totes les estacions de tren tenen ascensor. Cal pujar i baixar escales.
* Portar efectiu, no a tots els càmpings es pot pagar amb targeta.
* Comprar la guia. És de gran ajuda.
* Es pot fer acampada lliure.
* Tenir la bici al dia i ben revisada per evitar imprevistos.
* Minimitzar el pes de l'equipatge. Portar lo just i necessari.
* Si viatgeu amb carrito com nosaltres, millor optar per passar per les alternatives.
* Escollir bé l'època de l'any per fer la ruta. A partir de l'estiu fins a octubre és bona època.
* Tenir en compte els ruixats.
* Horaris de les botigues. Tanquen aviat!


Si esteu interessats en els tracks, us els puc facilitar a través de correu electrònic.
Per més informació: sandrix_f79@hotmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada