Hi ha una explicació clara i senzilla. He sigut mare d'una nena preciosa, la Cèlia!!!
Durant el primer mes d'embaràs vaig fer alguna sortida.
Recordant la última sortida, vam anar cap al Delta de l'Ebre buscant una ruta planera i assequible per les meves limitacions.
Ens vam instal·lar a l'Ampolla i des d'allà, tenia descarregat un track fins al Delta. A vegades no tinc gaire bon ull quan busco tracks o m'imagino el que no és i s'acaba complicant la ruta...
Ens vam instal·lar a l'Ampolla i des d'allà, tenia descarregat un track fins al Delta. A vegades no tinc gaire bon ull quan busco tracks o m'imagino el que no és i s'acaba complicant la ruta...
Feia un dia fred i ventós. La ruta era senzilla, pista i asfalt amb un xic de desnivell.
Em vaig aixecar cansada, pedalava sense ganes, el cap i les cames no anaven coordinats, el meu cos no era el mateix i no responia igual.
Volia donar més de si i no podia. Per acabar-ho de rematar, quan vam arribar al Delta de l'Ebre, bufava molt de vent en contra. Em donava la sensació que pedalava i no avançava. Tenia ganes de plorar, no podia seguir, m'estava frustrant i vaig decidir tornar enrere i deixar la bici una temporada.
Em vaig aixecar cansada, pedalava sense ganes, el cap i les cames no anaven coordinats, el meu cos no era el mateix i no responia igual.
Volia donar més de si i no podia. Per acabar-ho de rematar, quan vam arribar al Delta de l'Ebre, bufava molt de vent en contra. Em donava la sensació que pedalava i no avançava. Tenia ganes de plorar, no podia seguir, m'estava frustrant i vaig decidir tornar enrere i deixar la bici una temporada.
Ara un mes després d'haver parit ja he fet un parell de sortides.
La primera sortida, per provar-me una mica, vaig fer una volta senzilla.
La sensació no va ser dolenta però m'esperava una altra cosa. No em vaig desanimar, suposo que és normal ja que feia nou mesos que no tocava la bici...
Vaig sortir amb la mentalitat de moure les cames sense perdre la calma i donar temps al meu cos per tornar a agafar el ritme a poc a poc.
La sensació no va ser dolenta però m'esperava una altra cosa. No em vaig desanimar, suposo que és normal ja que feia nou mesos que no tocava la bici...
Vaig sortir amb la mentalitat de moure les cames sense perdre la calma i donar temps al meu cos per tornar a agafar el ritme a poc a poc.
Tampoc estava al 100%. Vaig arribar a casa amb les primeres "agulletes" al cul i amb dolors varis que després vaig entendre. Vaig tenir un còlic nefrític que si ho comparem amb les contraccions de part, m'atreviria a dir que són força semblants. Per sort, ja està superat!
Avui he sortit per segona vegada i la sensació ha sigut molt bona. M'he trobat bé, el cul s'està adaptant altre vegada i estic il·lusionada per recuperar les meves aventures dintre les limitacions que ara tinc. Mentre pedalava ja planificava la següent sortida!
El meu cap està actiu i disposat a recuperar el meu estat de forma tant sigui caminant o pedalant. Tinc ganes de poder portar a la Cèlia amb un carrito, de poder tornar a fer alguna cursa i sobretot gaudir de l'esport i la natura!!
He estat molt de temps desconnectada però la meva curiositat ha fet que mirés els resultats d'alguna cursa. He observat que hi ha moltes fèmines que no conec... Això em motiva i em desperta curiositat per saber en qui nivell em trobo.
No tinc pressa, ara per mi el més important és la Cèlia però tampoc descarto tornar algun dia en escena!
Fins aviat!!
He estat molt de temps desconnectada però la meva curiositat ha fet que mirés els resultats d'alguna cursa. He observat que hi ha moltes fèmines que no conec... Això em motiva i em desperta curiositat per saber en qui nivell em trobo.
No tinc pressa, ara per mi el més important és la Cèlia però tampoc descarto tornar algun dia en escena!
Fins aviat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada