dilluns, 6 d’agost del 2012

Carretera o MTB?

6/09/12

Ja m'he llegit el llibre, és prou interessant tot i que, l'entrenament, està més enfocat per bici de carretera i, a mi m'agrada la muntanya. En part, és el que he provat tampoc puc opinar molt i no descarto provar-la, de fet ja em tempten...

De moment segueixo el meu entrenament amb MTB aprofitant els dies que tinc festa per fer alguna sortida llarga i entre setmana alguna de light.
Potser no és el millor entrenament perquè fa dies que no noto cap progrés. Tinc resistència per aguantar prous quilòmetres però no milloro en temps. Potser és que he trobat un ritme còmode i no donc per més...No ho sé!!

Aquesta setmana he provat de sortir amb quatre persones diferents amb un nivell físic semblant o superior al meu. Em va molt bé sortir amb gent més preparada perquè em motiva, m'apreto més i sempre aprenc alguna cosa d'ells.

Avui, en Xevi que sol sortir amb bici de carretera, fa una excepció i treu la de muntanya, pobreta que la tenia allà abandonada...

Faig de guia, i ens endinsem a les Gavarres pel passeig del Quixot, can Vilallonga, Dues Rieres i al Coll de Llumeneres decidim pujar al Puig d'Arques.
Perquè tots em diuen que no estan en forma??? i jo com estic que tinc feina a seguir-los???

Anem fins a Can Sitges sense passar pels tubogants, després d'haver provat varis camins, per fi he trobat el bo, bé el més fàcil!! Només té una petita pujada...

Arribem al Puig d'Arques i veiem una bona colla de ciclistes pujant per l'altra banda, nosaltres després de menjar algo iniciem la baixada cap a font Josepa per emplenar el bidó. Després seguim cap a Romanyà i baixem direcció a Sta Cristina.
Anem a parar a la urbanització Bell·lloc i parem a la Font picant.



Segons la orientació d'en Xevi si pugem per la carretera. enganxem altre cop la carretera de Romanyà, jo a la seva confiança que ja em conec... i amunt per asfalt!!! 

Fem un bon tros fins que veig el corriol per on ens vam perdre l'altre dia, no hi passem i anem a buscar el GR.  Que no sé si el perdem o què però ens porta a fer asfalt un tros més.

Intento recordar el camí que va a la cabra penjada, m'equivoco dues vegades, la primera hem de recular i la segona, no sé com però ens du a la Bruguera, en algun lloc ens hem desviat força... i directe a Cassà.


4 comentaris:

  1. ...doncs si tens resisténcia, que crec que si, fes curses de resisténcia!!!! Si vols més explosivitat hauries de fer rutes més diferents a les que fas...pujar i baixar les Miloques i el Germà unes quantes vegades seguides veuràs com t'anirà de bé i sobretot corriols i trialeres...ànims!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans de fer les Miloques varies vegades, hauria de d'aconseguir fer-la sense haver de baixar de la bici...però merci provaré!!!

      Elimina
  2. Una mica en cabarrocas3 te raó.

    Primer s'ha de fer base, es a dir, millorar la resistència, anar augmentat el volum de les sortides poc a poc, i fent que el teu sistema cardiovascular s'acostumi al nou treball que li estàs imposant. No s'aconsegueix en dos dies!!! A més, cada dia, has de notar que vas més sobrada.

    Un cop ets capaç de fer rutes llargues (que sembla que si), has de millorar la potència/força. Això s'aconsegueix amb sèries. Si ets capaç de planificar-les, dons res, un pulsòmetre, una zona propicia, i anar fent. Jo, te recomanaria buscar-te un circuit amb pujades fortes i curtes, que puguis enllaçar amb baixades per recuperar-te de l'esforç. A les pujades has de sentir dolor a les cames. Aquestes "sortides" han de ser curtes, però intenses... 1 horeta més o menys!!

    I sobretot, descansar... s'ha d'assimilar l'esforç fent descansar al cos.

    Un bon llibre, és "planifica tus pedalades", està molt enfocat a la carretera, però en el fons és el mateix... penso que el venen al Decathlon...

    ResponElimina
  3. Desgraciadament la explosivitat es molt difícil d'entrenar si no tens qualitats. Però de sobres pots millorar les mitjanes que fas. Marca't objectius i sigues una mica organitzada en el calendari i dins la pròpia sortida (això amb BTT és força difícil, el pulsòmetre sempre va amunt i avall com un boig). No descuidis la tècnica, el descans i la alimentació (sense obsessionar-te però pots corregir detalls que poden desbloquejar la teva progressió).

    Ànims.

    I si et costa pujar sempre pots treure lastre de la bossa que portes penjada a l'esquena :D

    ResponElimina