dilluns, 17 de desembre de 2012

La cabra

16/12/12

A vegades em diuen que sóc una cabra boja, no ho negaré pas, tinc un punt d'inquietud envers la muntanya que em dóna per no tenir por.
No veig el perill, m'atreveixo a sortir sola, a investigar rutes o passar per camins de cabres, a tot hi trobo el seu al·licient!fins i tot esquiant, mentre pujo pels remuntadors m'estudio la baixada... o caminant, també sóc una cabreta.

Ja ho diu el refrany: la cabra sempre tira a la muntanya!

Doncs avui sortim amb BTT cap als Àngels.
Marxem amb temps perquè últimament he afluixat el ritme i hem quedat a dalt amb uns amics.

Haig de posar remei,  sortir més o potser tornar a provar d'anar a córrer...
Anem fins al Parc Art, sembla que avui és un bon dia per sortir, ens creuem amb més ciclistes.
Fem el corriol de la font i anem a buscar una trialera que ens porta a St Mateu de Montnegre. D'allà un tros d'asfalt i agafem la pista que va a la carretera dels Àngels. 
A l'últim repatxón, pujo ràpid amb totes les meves forces, uff tinc moltes pulsacions...
Ara resulta que tinc una mica d'explosivitat!!! Potser és cert, però no puc mantenir-ho gaire estona, les cames poc a poc van reduint la velocitat i després no tiro...

En fi sóc a l'asfalt, en Xevi opta per pujar pel corriol, jo necessito recuperar-me. Ens trobem més endavant i arribem junts, bé ell puja per les escales i jo faig la volta.



Arribem d'hora, encara no hi són. Aprofitem per menjar i prendre el sol, mentre els esperem. Que bé si està!!

Ens fixem en les bicis dels ciclistes, molta bici però no veiem a ningú baixant per les escales!!
Nosaltres no ens ho pensem gaire, aquestes són fàcils de baixar!

Ostres, ara que marxàvem arriben ells! Ens quedem una estona més i després seguim amb la nostra ruta tornant a passar per les escales!



I  a saltar com les cabres,  tot corriols fins a St Daniel, que xulo!!!

I quines vistes de Girona, ja ens hi acostem!



En un altre moment no m'hauria atrevit a passar-hi, hi ha algun tram força tècnic, s'han de tenir ben posats!!
Ara, si ho hagués de fer el revés, no seria capaç de pujar, a menys que ho fes a peu com la gent que hem anat trobant.

De St Daniel pugem a les Pedreres.


I tot avall cap al Barri Vell, en busca d'escales. Ja hi estic agafant el truquillo, m'agrada!!!
La gent que ens veu deu pensar: estem com unes cabres!

Posem seny i la directa pel carril bici fins a casa.

M'ho he passat molt bé, però  no aconsegueixo pujar la mitjana, em fa tanta ràbia que opto per fer una segona sortida dilluns, amb la intenció d'anar a rodar.



Dilluns al matí, tinc la feina feta per tant no hi ha excusa!

Surto a rodar pel carril bici amb bon ritme i amb intenció d'arribar a St Feliu. Mentre pedalo vaig rumiant una alternativa. Estic indecisa, necessito agafar fondo però no m'agraden les rutes lineals, així que, quan he passat el càmping Ridaura, la cabra que porto dins em diu: gira a l'esquerre i amunt per la trenca de la llambilla.
Aquí és on veig que he perdut una mica, el primer tram no el puc pujar d'una tirada, abans del replà poso el peu a terra i el següent també se'm resisteix... La resta a poc a poc i gemegant però arribo a dalt. La mitjana ja deu haver baixat... Em menjo una barreta i em planifico la tornada.

Tampoc sóc fidel al primer pensament de tornar a Cassà per la Bruguera.
El tram de la Cabra penjada el conec, per tant provo el següent, no sé on em poso però intueixo on em portarà...
No m'equivoco però no contava trobar tanta pujada jejeje
Baixo a tota llet i empalmo corriols fins a cal Xurri i cap a casa.

15,1 de mitjana amb un desnivell acumulat de 417m, estic contenta!

2 comentaris:

  1. Ja ets tota una biker consumada :) Un petó i bon nadal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria Joan, però noto que em falta molta potència...
      Bones Festes!

      Elimina