dilluns, 8 d’abril de 2013

I lligueta de duatlons: 5a Duatlo de la Selva de Sils



Terres de segadors,  la I lligueta de duatlons del Gironès!
És de caire popular i aglutina les duatlons ja existents més dues com a novetat fent un total de 5 proves.

És un bon repte i una motivació que m'agradaria culminar fent la última prova tota sola...
Per això he començat a anar a córrer, és dur, mai m'havia agradat i ho passo malament. Si em veiés ara el meu professor de gimnàstica, em felicitaria i tot!Yahoo Messenger v6 emoticon Applause

De moment em presento a la 5a Duatló de Sils amb un corredor, en Carles Simon.
Arribem aviat, anem a recollir els dorsals i ens preparem.

Boxes

Fan el briefing i els corredors es preparen per sortir, en Carles calcula arribar en 45 minuts.



Als ciclistes ens agrupen i ens comenten el que hem de fer quan arribi el corredor.

Mentre esperem, em poso a parlar amb una noia que està preparadíssima i coneix la zona. M'anima i em diu que tot i el fang que podem trobar, es pot fer amb dues hores. M'agradaria pensar que si però ja veurem...no em sento prou en forma per saber-ho, últimament qualsevol cosa em frena i si hi ha fang....
L'espera no es fa tan llarga i als 43 minuts arriba en Carles. 



Anem junts fins a la sortida i a pedalar!

Faig uns 100 metres d'asfalt i em trobo el primer corriol enfangat, això pinta xungo...
A pocs metres trobo un embús en un pont que passa per sota la carretera perquè després hem de pujar amb la bici en braços, a mi m'ajuden i me l'agafen  des de dalt, gràcies!

Seguim i anem resseguint o potser passant per la riera de Vallcanera perquè hi ha molt de potineig. 
Estic recordant que fa uns dies em mirava un vídeo d'un circuit de ciclocross i em veig a la seva pell!


Bé sense el seu bon estat físic i  la facilitat d'enganxar-se i desenganxar-se tan ràpidament. A part el model de bici és diferent i la meva pesa molt més.

Passem per sota l'AP7 i començo a fer amics. Una noia que avanço en un corriol. Un que tot darrere meu cau de ple al mig de la bassa. El noi de verd, que portava unes bambes blanques i ara potser no les farà netes, una noia que tan la tinc a davant com a darrere, vaja que per una vegada no em sento sola.

Intento esforçar-me més però el meu cos em diu frena o et vindrà algo, em paro uns segons i agafo aire mentre em passen un parell de nois.
Això és un trenca-cames i per la bici una bona putada... 

Penso que en algun moment veuré els famosos estanys de Sils que tantes vegades han sortit fotografiats a la televisió però no en veig cap...MSN Messenger emoticon Eye-rolling

Estanys de Sils
El noi de verd l'he deixat enrere i la noia finalment m'ha guanyat una posició mentre faig un altre amic, en Jordi. Anem tot seguint la línia d'alta tensió, amunt i avall, bassa aquí bassa allà tot derrapant ai ai tot controlat!

La noia ens porta una torre d'avantatge fins que s'equivoca i quan la veiem ja està retrocedint. De totes maneres aviat ens atrapa.
Tan en Jordi com jo estem fets pols, i encara no hem arribat a l'avituallament. Tenim el mateix pensament, poder acabar-la encara que arribem tard tot i que, he tingut moments de debilitat i pensar en abandonar...

Al quilòmetre 12 arribem a l'avituallament i veig la llum!
Coca-cola i un plat de xuxes!!! ohhhhYahoo Messenger v6 emoticon Drooling
Mentre em refaig, en Jordi va tirant i arriba una altra noia, i ens feliciten per ser tan valentes!
Aquest comentari em motiva a continuar per corroborar que sí que sóc valenta.

Marxo abans que ella i atrapo en Jordi, poc després arriba la noia. Es coneix els camins i ens diu que encara queden un parell de pujades. Tos dos s'avancen  i pedalo sola molta estona.

Ens fan passar prop de Vallcanera, reconec l'església, el que no acabo de veure clar és si vaig bé... Les fletxes del terra són del revés però vaig veient cintes. Jo segueixo i uns nens que em veuen despistada m'indiquen. Em fan baixar per sota un pont i ara què, dreta o esquerre? si hi havia marca s'ha esborrat. Trio dreta no molt convençuda i veig una parella que caminen i els pregunto si vaig bé. Per arribar a Sils vaig del revés i em diuen que no sóc la única que m'he equivocat.
En Jordi em veu de lluny i intenta avisar-me que m'he equivocat però jo no el sento.

Més corriols per derrapar, ja quasi no em queden forces  porto un parell de caigudes tontes, les cames no donen més de si, estic cansada i a sobres tinc vent en contra.
Tornem a resseguir la riera, posen passeres, un pont petit i un túnel inundat. Baixo de la bici i haig d'agafar la bici en braços perquè mitja roda s'enfonsa, pobre bici em malaïrà els ossos com l'he maltractat avui!

Em diuen que em queden 200 metres, un corriol de pujada i asfalt però no puc més i baixo de la bici.



Sembla que veig un mallot familiar, doncs si en Xevi que fa estona que m'espera, és allà.Emoticonos 256
M'acompanya a l'arribada amb la bici de carretera.


La meva bici s'ha portat com una campiona i no m'ha deixat tirada al mig del fang! Si ens pesen segur que fem un quilo més jejeje

Ha sigut una circuit molt exigent pel terreny fangós, he patit molt, hauria plorat i tot però l'he acabat i això és el que em fa sentir bé, fins la pròxima!



Puntuacions:


Ens hem classificatYahoo Messenger v6 emoticon Peace segurament per falta de més parelles mixtes...iconos del messenger

2 comentaris:

  1. buuua!! Sandra la meva més gran enhorabona! jo tambè hi vaig estar... i comparteixo els teus sentiments! Jo vaig plorar al travessar la meta... tot de sentiments retrobats i l'enorme satisfaccio d'haber acabat!!
    Tot genial!! salut i pedals ens veiem a Campllong!!

    ResponElimina
  2. Molt bé Sandra! Sóc la noia que tan tenies a davant com a darrera, je, je,..amb en Carles Simon ens va passar quelcom similar. Fins i tot vam xerrar uns segons durant la cursa a peu.
    Quines coincidències!

    Blanca Márquez

    ResponElimina