dilluns, 10 de juny del 2013

I lligueta de duatlons Terres de Segadors: Calonge

9/06/13
Amb il·lusió, motivació, esperança i energia m'aixeco per consolidar la última prova de la Lligueta!Alegre sonrisa

Arribem aviat, ens agrada ser puntuals. Quan anem a recollir els dorsals ens trobem una mica de cua i no hi ha boxes preparades. No en fem cas però veiem la mala organització. 
Es posen a repartir dorsals els representants de les altres proves i sentim comentaris de què no s'ha presentat l'organitzador de la prova... No pinta bé!Cara de triston

Ens preparem, aprofito per escalfar una mica perquè avui surten primer les bicis.

A les 9 fan el breafing:

Ens diuen que no hem de seguir les marques de terra, són d'una altra cursa, nosaltres ens hem de centrar amb les cintes negres i grogues que trobarem penjades als arbres. No ens expliquen com hem de fer la transició... 

Sortim amb retard, ja es veia a venir...



Els primers surten molt disparats, jo em limito a seguir la traçada dels altres, no em vull perdre. Tot d'una veig bicis que retrocedeixen, un Bandoler  diu que ens hem equivocat però els de davant sembla que s'ho repensen i seguixen les indicacions del tram de Run.

Ens agrupem varies noies, portem un ritme semblant. Penso que faríem un bon equip!

Arribem a la pujada duríssima que ens han comentat, dues es queden enrere i les altres anem fent seguint les indicacions d'un Bandoler per no equivocar-nos.
D'entrada puja suau però llavors de cop es fa interminable.Asombro Allargo el que puc pedalant quan la majoria  ja van a peu. Finalment acabo baixant de la bici, no puc.

Quan sembla que planeja una mica pedalo un tros més fins que la pista es torna pedregosa i l'acabo a peu.  Avui enfortirem els bessons! 

Després d'una corba es normalitza i podem continuar pujant sense problema. 
Veiem un Maki que veient el panorama, ens indica la direcció per trobar la trialera de retorn al pavelló. Gràcies!

Una baixada llarguíssima, molt tècnica on només de començar a baixar-la perdo el bidó. La Mari me l'acosta i segueixo baixant darrere seu. No sóc la única, algú més també l'ha perdut, no m'estranya!!

Em recupero baixant, m'agrada el corriol. Quan no ho veig clar poso el peu a terra o baixo de la bici, no es pot badar ni agafar molta confiança perquè hi ha algun tram perillós. 
Mentre jo quasi surto volant per davant, la Mari que em sent renegar, m'avisa del perill que hi ha més enllà. M'ho prenc amb més calma i afluixo una mica.

Al final del corriol trobem a la Blanca, anem totes juntes cap al pavelló. Vaig a davant i aplicant les instruccions de no seguir les marques de terra, em  passo de llarg el camí. Elles que sí que ho veuen, em criden.
Passem vinyes, camps d'oliveres i cirerers i arribem al pavelló on faig la transició amb en Carles.

Primer de tot reviso la bici, torna a fer fressa, la roda de davant va molt frenada, el problema de sempre persisteix.

Després m'acosto a l'avituallament, no hi ha res per menjar, sort que porto una barreta...

L'ambient està calent, tothom està descontent amb l'organització... alguns ja han abandonat, altres no saben si continuar, hi ha molta confusió nosaltres tampoc sabem què hem de fer.
La majoria continua així que decidim seguir, puntuar i acabar la Lligueta amb valentia.

Tot xerrant amb les noies, em passa el temps volant. El corredor de la Mari arriba així que en Carles està al caure...
Jo sóc la següent a sortir. 
Als pocs metres la bici torna a xiular, no he arreglat el problema, a sobres caic per terra, però és igual només vull acabar.
Vaig seguint a dos nois, em pregunten a mi que sempre em perdo, quin és el camí bo. Sort que ve en Dani  tot darrere i ho recorda, tots els seguim.

Quan ens acostem a la pujada començo a recordar... 
Em vaig quedant enrere, algun valent m'avança pedalant, però no tarda gaire més a baixar de la bici, és  una pujada de la muerte.

La baixada la faig més prudent i no tinc cap ensurt. Al final puc avançar una posició i a l'arribada en Carles em diu que s'ha anul·lat la prova.
Penso que és una broma, però és cert. Han decidit anul·lar-la i han posat nova data per fer-la a Osor el 7 de Juliol.

Marxo de Calonge molt indignada, no m'entra al cap com una persona que es compromet a organitzar una prova esportiva deixi penjada a un munt de gent que ha pagat una inscripció i que a sobres, li hagin de treure les castanyes del foc els altres representants que no tenen culpa de res.


Els que hem participat hem acceptat la mala organització,  per tant, penso que encara que feu una altra prova, ens mereixem la puntuació corresponent independentment de si podem participar a Osor.


Puc entendre el trasbals que ha suposat improvitzar la prova, però crec que l'haurieu d'haver anul·lat abans de fer la transició, jo al menys, no estaria tan decepcionada i acceptaria la situació. Havíem fet impossibles per guardar aquests  dies per assistir a les  proves corresponents i ara ens trobem que qui sap si podrem anar a Osor... A mi em sap greu.


Makis, Bandolers, Jaume, Tri-bu, a vosaltres agraïr-vos per fer possible la Lligueta, amb l'experiència d'aquest any el següent serà inmillorable!!!


El millor de tot, són els amics que hem fet!


P.D: Noies hem de buscar una data per quedar i m'ensenyeu el Dragon Kan!!



1 comentari:

  1. Quina raó tens! Li hauriem de fer arribar l'organitzador (que no es va presentar) i a l'alcalde de Calonge. Ells no han suat com nosaltres i tot i que s'ho puguni imaginar no es poden posar a la nostra pell del diumenge al arribar. Jo vaig suar de valent, com tu i molta altra gent.

    ResponElimina