dilluns, 7 d’abril de 2014

1a prova Terres de Segadors: Sils

Terres de Segadors inicia la segona edició de la Lligueta de Duatlons de terres Gironines a Sils.

Calendari 2014
Aquest any, aprofitant que la Mònica ha agafat afició a còrrer, hem decidit fer-la juntes!

Arribem molt aviat a Sils i anem a recollir el dorsal que ens servirà per tota la lligueta juntament amb la bossa del wala amb tota la propaganda i el primer regal per completar el Kit del duatleta, uns manguitos!MSN Messenger emoticon Thumbs up

Anem al cotxe a buscar la bici i a deixar la bossa.
Quan ho tinc tot apunt m'adono que m'he deixat el casc i les ulleres a casa.... Sóc un desastre!Yahoo Messenger v6 emoticon Hmmmph
Encara és d'hora, abans d'anar a Cassà, vaig a preguntar si puc aconseguir un casc perquè les ulleres ja me les deixa la Mònica, llàstima que no són graduades....MSN Messenger emoticon Nerd

A l'entrada em trobo els del Centre Biker de Girona, que estaran a tota la lligueta donant suport a possibles problemes tècnics. No en tenen cap així que, vaig a parlar amb en Martí Forest de la organització per si pot buscar-ne un. Mentrestant espero, em trobo en Jaume Freixas i li explico el que m'ha passat. Em diu que no pateixi que la seva germana li ha de pujar coses i em portarà un casc!Yahoo Messenger v6 emoticon Whew!

Encara és aviat, ens posem a mirar les llistes d'inscrits, de fèmines només hi ha tres parelles així que tenim podi assegurat!
Tot i així, estem molt nervioses, la Mònica no para d'anar al lavabo, per ella és la primera vegada que fa res semblant i jo, fins que no m'arriba el casc, estic neguitosa escoltant la conversa que té la Mònica amb un noi que li explica el traçat...

Zona de boxes

Fan el briefing i els corredors es col·loquen  a  la sortida.

Ànims Mònica!

Vaig al lavabo, em menjo una magdalena que fa estona que he paït l'esmorzar i m'espero a boxes.

Aquest any som molt poques noies les que esperem, de fet som les tres noies que optem a classificar-nos a podi per parella femenina. La Sumsi, que ja ens coneixem de l'any passat i la Meritxell que vaig tenir ocasió de conèixer-la al vaixell quan tornàvem de fer Camí de Cavalls a Menorca.

Als 30 minuts arriba el primer corredor i tot darrere va entrant gent amb pocs minuts de diferència.
10 minuts més tard arriba la corredora de la Sumsi, 2 minuts més i la corredora de la Meritxell, començo a posar-me nerviosa i vaig contant les bicis que queden, són 14, i va entrant més gent. Veig que s'acosta una noia amb una samarreta rosa però no és ella, és la següentYahoo Messenger v6 emoticon Applause! Em preparo i sortim juntes.

Gas és el que donc per avançar posicions i no és el que em demana el cos.



Els primers quilòmetres ho passo malament, un dolor abdominal m'acompanya una bona estona, crec que els nervis m'estan passant factura...MSN Messenger emoticonos
Tot i així m'ho estic passant molt bé amb els corriols, el terreny no té res a veure amb l'any passat!

El primer tram de fang que trobo, el recordo perfectament, tinc la imatge d'un noi que abans de travessar per aquí portava unes bambes molt blanques i després ja no ho eren... 

Començo a trobar algun ciclista per avançar i sembla que el dolor es va calmant... Segur que eren els nervis!
Un noi ve de cares corrent, ha sortit una mica abans que jo, el pobre ha punxat i abandona.

No he pogut posar bé el GPS, ja que falla la pantalla tàctil, i no tinc cap noció de quina mitja porto i de quants quilòmetres he fet, quina ràbia!

Passem per una altra zona que recordo que segueix unes torres d'alta tensió amb pujades curtes però dures, on més d'un, veig que baixa de la bici i jo, tot pedalant aconsegueixo atrapar-ne algun que, li haig de donar les gràcies perquè quasi em colo.

Quan arribo a l'avituallament sé que porto 12km, que em trobo molt millor i que he avançat posicions. Em paro a menjar un tros de plàtan, un got de coca-cola i gas!
Al moment atrapo un noi que no s'ha parat a l'avituallament i segueixo avançant posicions!
Ara estic pletòrica, amunt i avall posant poc el peu a terra, fins i tot baixo algun tram que ni jo mateixa crec, bé el cor si, quin subidón!! 

Recordo una altra pujada, aquesta per mi de la muerte, tan els de davant,  com el darrere i jo ho intentem però acabem pujant a peu. A dalt en deixo a tres endarrere, un el conec és del poble!

A les pistes vaig trobant basses, em vaig enfangant, fins i tot, arribo a patinar i caic de costat al fang, i faig frenar els dos de darrere meu. Ho sento!

Segueixo juntament amb un d'aquest nois al mateix ritme, i em va molt bé perquè quan hem de passar per sota el pont ple d'aigua, ell va davant i veig que quan passa s'enfonsa molt la bici. Jo abans de caure i mullar-me tota prefereixo que només siguin els peus... L'aigua quasi fins al genoll!

Ben fresqueta, seguim per pista.  Avancem un noi fàcilment i a dalt de la pujada ens diuen que hem de girar a l'esquerre i pujar per un corriol. La intenció és no baixar de la bici i quedar-me amb ells però no puc, agafo la corba massa tancada i no tinc prou embransida, de totes maneres no sé si hagués pogut pujar sense caure. MSN Messenger emoticon Eye-rolling
Em poso per davant d'ells i segueixo fins al final sense baixar de la bici.
També recordo aquest últim tram, estava tan cansada i sense forces que el vaig fer a peu...

No he atrapat ni a la Sumsi ni a la Meritxell així que terceres!!



M'ho he passat molt bé, uns corriols molt trenca-cames però molt divertits, felicito a l'organització pel circuit!

Classificació parella femenina

El trofeu molt original, moltes gràcies!
Ens veiem a Bescanó!!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada