04/05/14
Ja tenim aquí la tercera prova de la lligueta, concretament a Sta Coloma de Farners. Em fa molta il·lusió poder-la fer ja que l'any passat me la vaig perdre...
El divendres la Mònica em comunica que està malalta, un gripassu típic d'aquest temps... La inscripció ja està feta així que em busco una corredora per substituir-la.
Una noia que corri 
.... La Raquel! Li comento, no em posa cap pega i quedem enteses per diumenge, fantàstic!!
.... La Raquel! Li comento, no em posa cap pega i quedem enteses per diumenge, fantàstic!!
Anem cap al Parc de St Salvador, deixo la bici a boxes i vaig buscant cares conegudes. On són?? I les noies??
Fa pinta que serem poques...
Finalment veig que arriba la Sumsi i la Mariona, menys mal, ja em veia essent la única noia pedalant de la nostra categoria, més la Sílvia en categoria individual...
Tan xunga és aquesta prova? S'hauran espantat? O potser coincidia amb alguna altra cursa?
En fi, nosaltres lluitarem per quedar primeres!
A les 9:15 fan el briefing. Comenten que el tram de córrer és curt però intens amb un desnivell positiu d'uns 300m i el de BTT sembla ser que és tot ciclable, però amb uns corriols tècnics coneguts com a Dragon Khan i Spiderman.
 |
| A les 9:30 donen la sortida |
Vaig a boxes, avui no estic gens nerviosa. La Sumsi em comenta que va venir a fer un test, són tres pujades per pista amb els corriols que ens han comentat. Em tenen molt intrigada perquè n'he sentit parlar molt.
El primer corredor arriba al minut 30, la Mariona al 46 i la Raquel gairebé al minut 55 amb la cama nafrada degut a una caiguda inoportuna... Tot i així m'acompanya fins a la sortida i a pedalar!!
No portem ni 500m i ja veig volar un tiu, no era al final el corriol de l'Spiderman??
Per si de cas, baixo de la bici, és massa aviat per caure. Fem un corriol que dur a una pista asfaltada. Puja suaument fins que girem a l'esquerre per un camí.
Comença la pujada, m'ho agafo amb calma perquè sé que és llarga. No la trobo complicada, inclús m'agrada perquè hi ha petits replans per agafar aire.
El noi que tinc a davant no deu pensar el mateix perquè va arrossegant la bici.
L'avanço, més endavant en trobo un altre, aquest pedalant però també em poso davant seu.
Qui m'ho havia de dir jo avançant a les pujades!
Fem petits corriols que ens porten a pistes que segueixen pujant. Els nois que havia avançat aprofiten per posar-se davant meu.
Però a la pujada torno a recuperar el lloc.
Per un moment penso que un noi ha retallat perquè el feia darrere meu... L'atrapo i llavors tinc dubtes de si era el que havia deixat enrere o un altre. Total també l'avanço i ens piquem una mica...
Quines vistes, tinc el Castell de Farners per sota meu. Pararia a tirar una foto però haig de seguir!!
Quan sóc a l'avituallament veig una ermita, em confirmen que és Argimon, preciós!
Segueixo i arribo a Port Aventura, si si al Dragon khan!!!
Que xulo!!!
Ups... què hi fan aquests aquí? Quasi em porto per davant un ciclista d'enduro que travessa pel corriol!
Tinc darrere el noi d'abans, li dic si vol passar i el deixo fer...
No sé què em passa al tram final, tinc por de patinar de costat i caure al camí de baix i ho faig a peu.
Enganxem pista i amunt altre cop.
Aviat trobo aquest noi i un altre, i poc a poc els vaig avançant, no sobrada, però ben feliça!!
Estic pletòrica!!!
Aquesta segona pujada té una rampa final on hi ha un fotògraf immortalitzant cares. A mi em perdona i simulem que ho he fet pedalant.
A la baixada, avanço més posicions mentre em torna atrapar el mateix noi. Ja et pillaré, queda una pujada!
I, efectivament a la tercera pujada l'avanço
més algun més que trobo pel camí arrossegant la bici.
més algun més que trobo pel camí arrossegant la bici.
Aquest cop em desmarco tan que els perdo de vista a tots!
GO,GO,GO diu al terra!!!
S'acaba la pujada i ara toca volar o no, com l'Spiderman!!
El corriol el veig prou ample i el terreny està perfecte.
D'entrada baixo amb peus de plom però poc a poc agafo confiança i em deixo anar. Em col·loco darrere un noi que molt amablement em cedeix el pas. Em diu que vol veure com faig la llebre 
. El que vol és saber per on ha de passar...
. El que vol és saber per on ha de passar...
No em fa res, si caic tinc algú a darrere per auxiliar-me.
No em crec el que estic baixant i com ho estic baixant. Poso el cul darrere el sillín com mai havia fet i avall que fa baixada. Quin subidón, ni ell ni jo mai havíem baixat res semblant, estem fent un curs accelerat!
Quan arribo al pla estic tan a tope que ni veig que m'haig de desviar al riu. Tiro tot avall i sento que em crida el noi. Em paro i veig que m'he colat. Segueixo darrere seu fins que puc avançar i el deixo enrere.
És un corriol planer que ens porta al pàrquing del Parc de St Salvador. Baixem per un corriol i travessem el riu, uns metres més i ja hi sóc!!!
 |
| Ja hi sóc! |
Quan arribo, tinc temps de recollir la bossa, l'entrepà, la coca-cola i sento que criden el meu nom per pujar al podi.
 |
| Segones |
M'ho he passat molt bé, sort que he pogut venir, gràcies Raquel!
Tornaré un altre dia, hi ha molt per investigar...
Ens veiem a Campllong!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada