dilluns, 2 de juny de 2014

5a Prova Terres de Segadors: Osor

01/05/14

Avui, després d'haver superat quatre proves, s'acaba la II Lligueta de Duatlons a les Mines d'Osor.


Arribem nervioses com si fos el primer dia. Anem a recollir la bossa amb la sorpersa de què avui ens regalen una foto nostra en plena acció. Moltes gràcies és molt xula!iconos del messenger

Deixo la bici a boxes i anem a fer una volta.

Inspeccionant la zona

Quan diuen el briefing ens hi acostem. La retòrica de la transició és la de sempre, tot i així, sempre hi ha algú que se la salta...MSN Messenger emoticon Thinking

Surten puntuals i jo vaig a boxes a distreure'm amb el mòbil. Tot i la poca cobertura que hi ha a la zona, aconsegueixo jugar a l'apalabrados.

Al minut 35 arriba el primer, i em col·loco en un bon lloc per veure com van arribant. Quan queden poques bicis em preparo i després de 1:04 minuts la veig arribar molt contenta i encara amb forces per còrrer. Felicitats Mònica!Yahoo Messenger v6 emoticon Applause

Al veure-la així, no surto neguitosa com a Campllong. 
Després de travessar l'asfalt, comencem enfilar cap amunt per pista. Al segon quilòmetre, veig un que retrocedeix, és l'Albert, diu que està de bajona. Amb qui em picaré avui?MSN Messenger emoticon Wink

Els nervis em juguen una mala passada i em ve un dolor fort a la panxa. El meu ritme disminueix per segons i perdo de vista el noi que estic apunt d'atrapar... Em passa pel cap abandonar però una cançó que tinc enganxada des d'ahir, em diu: lluita, lluita... I això és el que faig!

Un altre que abandona, aquest ha punxat! Al cap de poc un altre, però què passa?

Després d'aguantar el dolor gran part de la pujada es va suavitzant i em vaig alleujant...
El primer corriol tècnic el començo bé però quan veig que es complica baixo de la bici. Fins i tot a peu tinc problemes i un tros el baixo de culs.

Quan enganxem la pista seguim pujant suaument, ja em trobo més bé. Inclús avanço a un noi!

Dos més que abandonen, l' últim ha trencat la cadena.

Quan em recupero del tot, pujo amb més fluïdesa i torno a veure el noi que estava apunt d'atrapar.

LOOK!

Em concentro tan en avançar-lo, que fins que no ho faig no reacciono amb el que he llegit al terra... Serà que hi havia bona vista? Quan em giro ja és massa tard per saber-ho.

A l'avituallament em creuo amb en Jordi que ja torna cap a Osor, ànims!
M'hi paro però no hi ha coca-cola. Em conformo amb un got d'aigua i segueixo. Tinc un noi per davant que no em costa gaire avançar.

Arribem a una casa que recordo de l'any passat on enganxem el corriol de les 10 ermites.
Mentre baixo sento veus i aviat em trobo un reguitzell d'excursionistes.
I diuen:

- Que ve un xaval!!
- Ostres no, és una noia valenta!!

Baixo tot el que puc i el que no desisteixo...

- Aupa!!  

Fins i tot hi ha bascs!

Arribo al riu sense cap caiguda. La putada ve quan haig de traginar la bici fins a la pista, tinc la meva feina.MSN Messenger emoticon Crying S.O.S!! 

I amunt tot avançant una altra posició.
Tornem a passar per l'avituallament. Queda un 1,5km de pujada i tot baixada!

Agafo aire que ve una bona rampa. Al dalt hi ha el fotògraf esperant. 
Em patina la roda, perdo l'equilibri i acabo posant un peu a terra i pujant a peu juntament amb l'home que havia avançat.
L'home em deixa enrere i quan podem tornar a pedalar aviat em col·loco darrere seu. Quan trobo espai per avançar ho faig. Els dos esperem la baixada en candeletes!

Quan la trobem el deixo enrere.
Baixo de pressa però a mig gas perquè tinc por de caure. Tot trontolla i em dóna la sensació que ho haig de trencar tot fins que arribem a una pista més rodadora, quin gust pedalar!

El tram final de corriol el faig a peu i sense saber on posar els peus per baixar la bici.MSN Messenger emoticon Crying S.O.S!!
Ara que havia recuperat mitjana baixant, perdo temps aquí, travessant la carretera pel túnel i al riu...
Quan puc tornar a pedalar no tardo gaire en arribar. 

Duatló acabada!Yahoo Messenger v6 emoticon Peace

Em sento orgullosa dels meus progressos pujant, ara em falta perfeccionar la tècnica o simplement perdre la por baixant.

Per falta de participació en parella femenina hem quedat primeres de la duatló i per màxima puntuació, som campiones de la lligueta!

Primeres!

Tots els finalistes!
Després del repartiment de premis ens quedem al dinar de cloenda amb gran part dels duatletes que han participat.


Vull felicitar a l'organització i a totes les empreses col·laboradores per fer-ho possible. Ens ho hem passat molt bé i em compartit experiències amb gent que ha patit tan o més que nosaltres. Ens emportem un bon record i no dubteu que l'any que ve ens tornareu a veure!

Fins aviat segadors!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada