dilluns, 11 d’agost de 2014

VII Marxa BTT Les 7 Ermites Bescanó

10/08/14



Fa una setmana que no toco la bici, estic en baixa forma, m'aixeco amb diarrea  i a sobres amb la regla... Visito en roca tres vegades i quan he carregat la bici al cotxe torno corrents cap a casa a fer una altra visita a en roca. 
Però que coi, m'he aixecat i tinc ganes de pedalar!MSN Messenger emoticon Thumbs up

Surto de Cassà patint per si haig de tornar a còrrer al lavabo però sembla que em vaig trobant millor.
Faig la inscripció i escalfo una mica. Vaig trobant gent del club, avui n'hi ha varis.
Quan em canso de fer voltes em col·loco a lloc i trobo a la Sumsi i a la Txell, amigues de la lligueta de Terres de Segadors. A part d'elles, avui he vist forces noies, algunes em resulten familiars.

Tal i com estic, quan tiren el petard, surto amb calma. De fet tampoc és que pugui accelerar gaire perquè només de començar, trobem una primera pujada d'asfalt on simultàniament la gent va baixant de la bici, inclús una noia retrocedeix per agafar arrancada. Jo m'espero un moment abans de fer el mateix i quan tinc un forat enfilo amunt.


No tarda gaire a atrapar-me la noia...
El pelotón costa molt de dispersar-se i jo no acabo d'agafar un ritme perquè es fan taps als corriols.
Acabem anant tots a peu en fila índia... Jo quan em fan posar el peu a terra, em talla el nervi i em priva de pujar i baixar corriols que segurament en un altre moment faria.

En un corriol de baixada, anem tots darrere un nen que va totalment insonoritzat escoltant música i a sobres es para en sec. Quasi provoca un xoc múltiple, per sort ningú cau, el nen s'aparta i el deixem enrere.

Aquests primers quilòmetres se'm fan durs, tinc el típic pensament absurd d'abandonar, però després de planejar una mica i recuperar alguna posició, se'm passa la tonteria.
Sort que sempre hi ha algú que t'anima i et fa arriar...Yahoo Messenger v6 emoticon Applause

Al ritme que vaig, em fixo amb els ciclistes. Un em recorda a mi quan començava a sortir amb bici perquè jo havia portat molt de temps una motxilla carregada de coses sovint innecessàries. Aquest noi, porta un  bolso-ronyonera, podent posar les coses al mallot.
L'altre ciclista que em crida l'atenció, no sé si porta el braç enguixat o luxat, però la qüestió és que només conta amb la mà esquerre per pujar i baixar, té molt de mèritYahoo Messenger v6 emoticon Applause. Crec que al final em deixa enrere perquè no el veig més...

Em ve una olor de croissantMSN Messenger emoticon I don't know acabat de fer, segur que estem a prop de la Bellsolà... I al cap d'una estona arribem a Estanyol. M'ubico perquè ahir vaig fer aquest petit tram d'asfalt amb cotxe i vaig pensar, segur que demà passo per aquí!

Al quilòmetre 12 trobem un primer avituallament. Bec aigua i menjo un tros de meló, boníssim.

Segueixo, el recorregut ja no és tan tècnic i puc recuperar una mica la mitjana.
Ens fan fer una volta circular d'uns 4km sense tornar a passar per l'avituallament però, com que hi passem a prop, em fixo que encara hi arriba gent. No vaig tan malament!iconos del messenger

Al segon avituallament també  em paro, no tinc cap pressa i el meló està molt bo.

Torno a trobar la mateixa noia i aquesta vegada la deixo jo enrere.
Ara vaig força bé, fins i tot trobem un tercer avituallament que ni em paro. De fet vaig ràpid i quasi ni el veig...

Comencen a doblar-me els de la llarga. Ho sé perquè em passen els del C.C.Cassà a gran velocitat i un noi que va remugant i dient que anava el cinquè de la llarga però que s'ha equivocat moltes vegades...

No pot quedar gaire, em miro el GPS i per l'altura que estem i els quilòmetres que portem, diria que tot és baixada.
Només queda un petit repetxón on hi ha un fotògraf.


Últim esforç

La resta és baixada i planer resseguint un canal d'aigua fins al pavelló de Bescanó.
A l'arribada ja hi ha en Xevi que m'espera.ICQ 2002

Ha estat bé, he patit al principi però em sol passar, la panxa, els nervis i l'estrès de trobar-te tanta gent, no em deixa agafar un bon ritme. Sort que després em recupero i trec forces innates que a vegades em sorprenen a mi mateixa.
Jo penso que estava tot molt ben senyalitzat, tot i que el noi que m'ha doblat deia que s'havia perdut motles vegades. Serà que anava molt enxufat i no veia les marques...
D'ermites n'he vist dues, potser jo em fixava massa amb les fletxes i les cintes que no he vist les altres...MSN Messenger emoticon I don't know

L'entrepà, el beure, la samarreta i la bossa que m'ha tocat del sorteig, fantàstic. Moltes gràcies!
Felicitats a l'organització, salut i pedals!

Classificacions volta curta
Classificacions volta llarga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada