dilluns, 27 de juliol de 2015

Carrera solidària Donabike pel TDA-H

Avui, després d'estar inactiva durant dos mesos per uns motius personals que m'han impedit seguir la meva rutina esportiva, torno en escena!👍
 
Seguint les recomanacions de tot el personal mèdic que em va atendre, de seguida que em sento amb forces per continuar pedalant, ho faig.
 
Començo fent un test rodador marcant-me una ruta circular fins a Llagostera. Les sensacions són força bones, per planer sembla que em defenso prou bé. Tot i així, a la Bruguera ja em fa mal el cul...😥
De tornada se'm passa pel cap pedalar més, arribar fins a St Cristòfol, el cap el tinc bé, no penso en res, he aconseguit oblidar-me dels meus pensaments però les cames i el cul no responen igual. Torno cap a casa.
 
No perdo l'esperança.
 
El cap de setmana marxem a França per acabar de pair el neguit d'aquests dies. Ens emportem les bicis de carretera per fer alguna sortida.
Busquem una ruta senzilla que teníem pendent de fer al llac de Leucate. És una ruta plana i rodadora perquè no em sento capaç de res més.
Les sensacions no són bones, el cul, les cervicals, les cames, el cap, el trànsit, les vistes, tot falla! No estic bé i em desanimo bastant, tant que no vull saber res més de la bici.😢
L'endemà una caminada molt agradable em fa canviar el xip, em sento millor a peu!
 
No perdo l'esperança.
 
Començo a treballar, em sento valenta per afrontar la realitat i per fer una altra sortida amb bici! Sortint de la feina ens preparem uns entrepans, els llums de les bicis i fem una  nocturna fins a St Mateu de Montnegre.
Això és un altre cosa, el cap i les cames van prou coordinats.
Estic contenta i preparada per anar a la carrera solidària Donabike pel TDA-H de Sant Feliu de Guíxols!
 

Li comento a la Mònica que vull anar a provar-me i també s'apunta a venir.
 
De bon matí vaig com una moto, feia massa temps que no bevia cafè... Fins i tot estresso a la Mònica! 
Arribo justa de temps, corro per recollir els dorsals, corro per deixar ma mare a la platja, corro per preparar les bicis i just després és l'hora de col·locar-nos a la sortida que sortim en 5 minuts.
Mentre esperem aprofito per afortar el portabidons que balla molt i a la Mònica li fan un retoc a la bici perquè xiula molt... Pobre bici li convé un bon repàs!
 
 
 
Fem una sortida neutralitzada travessant la carretera asfaltada amb música incorporada. Les noies que són a davant comenten que la ruta té dues pujades maques però no és complicada.
Ho puc fer!💪
 
Desapareix el cotxe, la moto i fins i tot les noies de davant!
Així contant per sobre es desmarquen unes vuit noies...😲 On van tan de pressa? Entre les noies em fascina una en particular, una nena que no li poso més de 10 anys, quin sprint que té! No em desespero perquè encara queda molt, millor escalfo bé sinó petaré.

Quan travessem el Club Golf Costa Brava, veig a una noia, ens separen pocs metres però no la puc atrapar perquè comença la pujada. Una pujada llarga i amb un sol que peta... De tan en tan la veig, gairebé ho aconsegueixo però a la baixada la perdo de vista. El terreny és molt sec i sorrós, no baixo com ho feia, tinc por de caure i no arrisco.
 
El paisatge és molt atractiu, em sembla que hi ha molt per investigar!
 
Hi ha un altre repetjó i la torno a veure,  no era tan lluny però tampoc l'atrapo. 
Arribo a un punt on m'encanto mirant unes roques i mentre em pregunto si és Pedralta,  uns nois m'avisen que em passo de llarg. Rectifico el camí i comença un corriol molt xulo i ràpid!
 
Al planer la torno a veure, escurço distància però es dóna compte de la meva proximitat, accelera i em va controlant.
Tornem a passar pel Golf i poc després em situo, som al Càmping Sta Cristina.
Travessem la C-65 per sota i per un corriol comença la pujada i la noia desapareix definitivament.
Després enganxem un tros de carretera vella asfaltada que ens condueix a l'arribada.
 
Estic contenta, considero que he acabat amb un bon temps tenint en compte tot el que he passat i he viscut darrerament.
Crec que he fet un top ten!👌
 
Vaig a intercanviar el dorsal i em donen menjar i beure... Entrepà, pasta, patates, coca-cola, suc i un bidó de regal, no puc demanar res més!
 
Mentre espero l'arribada de la Mònica em menjo l'entrepà i, mitja hora més tard de la meva arribada, quan decideixo anar a deixar la bici al cotxe, arriba!
Endrecem les bicis i tornem al pavelló. La fem petar fins que fan l'entrega de premis i el sorteig de regals.
 
Ho sabia, la nena bòlid ha guanyat el primer premi de la curta, ben merescut! Qui sap si l'hauria atrapat si hagués fet la llarga....
 
Només vull donar les gràcies a l'organització pel fantàstic recorregut perquè m'ha fet sentir viva, enèrgica, competitiva, valenta i amb il·lusió per seguir pedalant, fins una altre!
 
 
PD: Ara sé que no era Pedralta, em queda pendent anar-hi!
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada