2 Costa Brava Extrem

8/09/13

Un any més em preparo per fer la 2 Costa Brava Extreme, a veure si puc revalidar el títol...

Arribo amb el temps just amb la sorpresa que els companys del club al final han vingut, no són tan gallines com em feien creure...

Em poso a donar voltes com tanta gent per escalfar una mica fins que veig que tothom es va col·locant a la sortida.

Els de l'organització demanen a totes les noies que participen que es col·loquin a davant així que, vaig demanant pas per arribar-hi. En total som set noies, dues més que l'any passat!

Quan donin el toc de sortida, no aguantarem ni un minut a davant però al menys sortirem amb igual de condicions.

Jo surto tranquil·la perquè hi han molts quilòmetres per endavant i prefereixo dosificar. Em fa ràbia perquè són molts els que em van avançant, fins i tot perdo de vista les noies, però com que conec les meves possibilitats, em reservo i vaig escalfant.

D'entrada per desfer el pelotón fem uns 7km per pista amb un puja i baixa suau fins que al primer corriol trobo un embús. Res greu perquè de seguida puc seguir baixant i em trobo a la Paz, una cara familiar amb qui he compartit podi, i l'avanço.

Després ve una pujada i ella es posa per davant meu i aviat la perdo de vista.Vaig pujant a poc a poc  fins que, al quilòmetre 11, hi ha un punt on les cintes diuen que hem de seguir amunt mentre veig com d'altres baixen. Segur que algú ha retallat pel dret!

És temptador però jo segueixo pujant per la pista i després baixant pel corriol on passaven els nois que he vist. Un corriol tècnic molt xulo que fins i tot em donen pas. Al final del corriol trobo la Paz i em torno a col·locar per davant.

I tornem a pujar,  poso de seguida  plat petit i em salta la cadena mentre, ella recupera el seu lloc.

En un pim pam ho soluciono i amunt que fa pujada...Odio les pujades llargues... pedalo i pedalo i sembla que no em moc, en Perico Delgado diu que són "campos magnéticos". Fins i tot un home que va corrent m'avança!

Arribo al punt més alt de la ruta i per fi toca baixada. Baixada força tècnica on avanço varis ciclistes, Paz inclosa. Que bé que m'ho passo, una baixada llarga genial que ens porta a una zona de pícnic, el Vilar, recordo que de petita hi havia vingut d'excursió.

Seguim pujant i baixant, portem més de 20 km i encara no hi ha avituallament. Opto per menjar una barreta, necessito sòlid. Que bé se'm posa, pujo una bona trialera sense posar el peu a terra fins que, quan veig el replà  paro, necessito agafar aire, dec tenir les pulsacions a tope. Queda un tros més però el faig a peu mentre em recupero.

Estem en zona trenca-cames, i som uns quants que anem seguint un ritme semblant, o els tinc per davant o per darrere.

Trobem un cartell informatiu:

La casi impossible!!

Més que casi, jo diria totalment impossible. Mentre arrosseguem la bici, un home em diu que "es la subida del jamón", qui aconsegueixi pujar-la tota guanya un pernil. Si és cert, no crec que ningú l'hagi pujat i si hi ha algú, el felicito perquè vaia tela!

Al quilòmetre 27 per fi trobem el primer avituallament. Empleno el bidó, menjo un tros de taronja i plàtan. Aquí hi ha el desdoblament del recorregut, recordo aquesta carretera asfaltada, l'any passat hi havia l'avituallament més amunt i ens fan pujar per la mateixa trialera on vaig caure. Avui la faig a peu fins que veig clar que puc pedalar.

Vaig sola molta estona, la gent que hi havia a l'avituallament no m'atrapen, tot el contrari sóc jo la que puc avançar a 2 parelles de ciclistes que em donen pas als corriols.

Tots estem cansats però l'arribada està al caure. 

Estic baixant un corriol i sento la música, ja estic molt aprop.

Veig la ciutat esportiva, els companys del club animant-me i en Xevi que m'informa que sóc la segona noia en arribar.

Estic molt contenta!!
Torno a compartir podi amb la Paz, i amb la campiona d'avui, la Mar, felicitats a les dues!

Ha sigut més dura que l'any passat però m'ho he passat molt bé, els corriols genials i la senyalització excel·lent. La  llàstima és que un sol avituallament és poc pel desgast que ha comportat el recorregut, jo he arribat a mínims d'aigua i sort que havia menjat pel camí...

L'any passat vaig dir que m'entrenaria fort per fer la llarga, però són masses quilòmetres per mi, ara per ara no em veig capaç, però seguiré pedalant dintre els meus límits!

+

Classificacions 40km
Classificacions 90km

Colls de França

Agafem uns dies de vacances per conèixer una part de França fent un seguit de rutes amb la bici de carretera. 

Per la primera sortida, en Xevi prepara un track tot seguint la ruta dels Càters, de château a château, la segona, un descans actiu per planer i la tercera fent dos ports de força nomenada.

14/08/13

Ruta dels Càtars

115 km

1367m desnivell acumulat.

Sortim de Lagrasse, una carretera poc transitada amb un "falso llano" constant que aviat ens porta al primer château de Durfort, castell en ruïnes assentat sobre una massa de roca que tenia una bona posició defensiva.

.

Château de Durfort

La pujada es va accentuant, les vistes milloren per moments. Trobem gent preparant-se per fer barranquisme, quin iuiu...

Travessem uns túnels i trobem el següent, Château les Termes, construït a la cima d'una muntanya el qual, era defensat per tres costats. Actualment en ruïnes.

Château les Termes

Encantats mirant el paisatge que anem descobrint,  hem d'accelerar el ritme perquè ens trobem un eixam d'abelles a la carretera, per sort cap d'elles aconsegueix picar-nos...

Seguidament arribem al Col de Termes, 520m.

Col de Termes

Baixem una mica i  enfilem fins al Col de Bedos, 485m.

Estic convertint la ruta dels càtars en un joc en el qual vaig superant ports de muntanya, no de molta altura però que poc a poc em van esgotant les piles...

El següent port ja puja més, Col de la Cascagne, 623m.

Col de la Cascagne

Baixem a 400m per fer-ne un altre, Col de Cedeillan, 594m.

Trobem més colls que castells!

Passem per Soulatgé comença a ser hora de dinar però no trobem res que ens convenci. A Rouffiac des Corbières, tampoc parem. A Duilhac sous Peyrepertuse fem una volta pel poble i trobem una boulangerie on ens comprem una barra de pa i ens fem uns entrepans!

Trobem un racó molt acollidor del poble per menjar-los.

Seguim la ruta, travessant vinyes i veient sobre un penya-segat, el Château de Quéribus.

Château de Quéribus

 Arribem a Cucugnan i fem una visita a l'antic molí de farina.

Tenim molta calor i busquem una gorga per refrescar-nos!

Quan tornem a la carretera ja tenim calor altre vegada...

Continuem per una carena amb una gran vista del riu que anem resseguint.

Arribem a Padern i parem a fer una coca-cola, la necessito, torna a venir pujada...

Un cop recuperada seguim enfilant suaument. Passem per Touchan i arribem al Col de Ferréol, 428m.

Col de Ferréol

La coca-cola m'ha anat bé, he pujat força bé!

Aquí no acaba la pujada, seguim amunt fins al Col de Couise, 507m.

Col de Couise

Panoràmica des del Col de Couise

Falta poc per arribar, penso que tot és baixada però m'equivoco encara queda un últim coll, Col de la Tranchée.

Col de la Tranchée

Travessem per dintre un altre poble amb Château, Villerouge Termenes.

Villerouge Termenes

Una última rampa i planer fins a Lagrasse. Visitem l'abadia abans d'arribar al cotxe.

Lagrasse

Ha sigut un gran dia gaudint de tots els paratges que hem anat trobant. Castells càtars, gorgues, carreteres desertes que dóna gust pedalar, 7 colls i molts pobles de muntanya,  coneixent així,  gran part del departament de l'Aude, país Càtar.

Ara toca descansar un dia que les meus genolls ho agrairan...

17/08/13

Descans actiu

37,66 km

M'aixeco amb mal de coll, els genolls encara estan ressentits de la pedalada i la caminada del dia abans per Carcassone i les Cammazes, no m'he recuperat bé. 

Proposo a en Xevi escurçar la sortida prevista perquè no em noto en plena forma. 

Ens ho prenem molt tranquil·lament i només sortim a rodar sense forçar-me.

Aparquem a Lagarde i sortim direcció a Camon on fem la volta al poble per veure el Château.

Château de Camon

Continuem cap a Chalabre i també ens desviem a veure el poble.

El riu L'Hers al pas per Chalabre

Seguim pel Lac Montbel, el rodegem tot seguint el camí d'unes formigues gegants!

A Léran, creiem veure un château, estil "exin castillos" mentre ens hi acostem, però quan travessem  el poble, desapareix darrere uns arbres... Al allunyar-nos, el tornem a veure i deduïm que és una casa particular.

Léran

Aviat arribem a Belloc i després a Lagarde on deixem les bicis al cotxe i acabem d'arribar a peu per veure el Château.

Château de Lagarde

Aquí finalitzem la pedalada i ens traslladem cap a Lourdes a descansar pel repte de la setmana.

L'endemà, em prenc un matí de descans mentre en Xevi surt a pedalar cap a el Col d'Aspin (1489m) i Hourquette d'Ancizan (1564m).

Quedem al Lac de Payolle  i busquem un lloc ideal per dinar. Tot és ideal, no sé on parar, és preciós ho vull veure tot encara que avui sigui amb cotxe així que, vaig seguint carretera amunt...

Panoràmica des de Hourquette d'Ancizan

Després de dinar fem una volta pel Llac, lloguem una canoa i acabem el dia a Lourdes amb una garrafa de 5l de l'eroski per anar a buscar aigua beneïda.

Aprofito per beure'n, potser el refredat que estic covant marxa i de passada em remullo els genolls per si marxa el dolor. Al vespre, acabo demanant al fisiovitalenc Xevi, un massatge  al genoll per està en condicions.

19/08/13

Col de Soulor (1474m) i Aubisque (1709m)

115km

1750m desnivell acumulat

Ens aixequem amb un dia molt emboirat i amb xirimiri. Estem dubtosos de si sortir o no, la previsió de temps diu que ens pot ploure però sembla que cap a la tarda el dia s'aixecarà...
He vingut a França amb l'objectiu de poder pujar dos ports mítics del Tour. Amb les dues sortides anteriors m'he preparat físicament i mentalment, he descansat suficient, el mal de genoll ja no el tinc gràcies a en Xevi i/o l'aigua de Lourdes, o sigui que ni el temps em fa enrere per assolir el repte.

Sortim de Lourdes, amb una pujada lleugera cap a Argelès-Gazost on comença el port de muntanya cap a Soulor.

Altimetria  extreta  de climbbybike.com

Marsous

El xirimiri ha desaparegut però un núvol espès tapa les muntanyes.

Em sento com una ciclista professional!

Estic pujant bé, sembla que tingui vent a favor però realment en Xevi m'està ajudant i m'empeny quan em veu molt apurada...
Amb les pulsacions a 170 pujo algunes rampes i aconsegueixo mantenir una mitjana de 139, ara sé fins on puc arribar!
Trobem pujades dures amb quilòmetres de mitjana del 8%, òpticament no sembla tan, però l'esforç és evident.
Som pocs els ciclistes que han gosat sortir avui, tenim dos per davant i dos que hem deixat enrere...

Els últims 200m els faig sola mirant de reüll per si m'atrapen els de darrere. La pendent és del 8'5%, no és que vagi sobrada, però per no posar el peu a terra, vaig fotografiant el paisatge.

curiosament aquesta no ha quedat moguda...

I arribo al Col de Soulor, sense que ningú m'hagi avançat, amb una boira impressionant.

Quina fred, entrem dins el bar i mengem un entrepà i una coca-cola!
Quan sortim tenim molt poca visibilitat, una boira pixanera no ens deixa veure a llarga distància i optem per treure'ns la ulleres.

La baixada és lenta i  a sobres, tenim obstacles inesperats. Primer ens trobem un grup de vaques i després uns porcs, que carai i feien allà?

A la baixada agafo fred, sort que és curta i a la pujada torno entrar en calor. Tenim 8km  fins al Col d'Aubisque.
Les rampes són més suaus però quan en Xevi em veu amb intenció de posar el peu a terra,  m'empeny una mica aconseguint així arribar a dalt.

Col d'Aubisque, 1709

No ens entretenim gaire, fa fred, plou i la boira no ens deixa veure res, és una llàstima perquè m'he perdut totes les vistes...Hi hauré de tornar!

Tenim una baixada llarguíssima i lenta fins a Lauruns. Jo no sóc conscient del perill de la carretera mullada ja que veig que l'asfalt està molt bé i m'embalo una mica massa. En Xevi que em dóna el toque, es posa a davant i em marca la velocitat.
Cada vegada que vull parar per veure el paisatge, acabo frenant com els pica pedra ja que, amb els frens molls, necessito més temps per aturar la bici.

Estem molt empapats d'aigua i encara som lluny de Lourdes. Quan veig que encara falten 35 quilòmetres per arribar em ve un baixón...
Pensava que tot el que quedava era baixada i planer, però m'equivocava, encara queda alguna rampa.

Finalment arribem a Lourdes i travessem la ciutat fins arribar al càmping.

Després d'una bona dutxa amb aigua calenta, sóc conscient que he aconseguit el repte!

Han sigut unes vacances genials amb una molt bona companyia amb la qual, compartim la mateixa afició: el ciclisme, m'agrada pedalar amb tu!

Ha creat els tracks amb molt bon ull basant-se amb les meves possibilitats físiques per tal de què pugui fer-les, GRÀCIES XEVI.

L'any vinent el Tourmalet!