De vacances!!

Costa Brava BTT Extrem assolit i amb el meu primer trofeu a casa, començo les meves vacances!

40km 3h 32m

Que estigui de vacances no vol dir que deixi de pedalar, tinc prevista una altra marxa: Camp a Través, continuaré entrenant!

És el primer duatló que s'organitza a Campllong i em fa gràcia participar-hi ja que hi ha opció a fer-lo amb equip.

Córrer no és el que m'agrada, no aguanto gaire, així que parlant amb una possible corredora em dóna una opció millor i em busca un corredor! Diu que em farà quedar bé, però i jo, donaré la talla??

Abans de res em veig obligada a portar a revisar la suspensió de la bici perquè no és normal que em falli...

Em diuen que se la queden uns dies... Trec els pedals i el sillín així al menys, puc sortir amb la de carretera...

Dimecres, planifiquem una sortida de carretera amb en Xevi i en Toni. Quan estem preparats es posa a ploure, esperem una estona i després decidim sortir. Només tenim temps d'arribar al passeig, es posa a ploure amb ganes i anul·lem la sortida.

Dijous, jo segueixo amb ganes de sortir a pedalar, des de la cursa que no he tocat la bici.

Quedo amb en Toni, li han deixat una bici de carretera per entrenar-se per  una triatló que té aquest dissabte, no para!!

És la primera vegada que sortim junts per carretera, que estrany se'ns farà...

Em poso a roda i amb el vent a favor, anem direcció a Quart per pujar als Àngels. No em trec la sensació de inseguretat, fa vent (com sempre que surto...), hi ha trànsit i de tant en tant quan passa algun camió em desestabilitza una mica.

Arribem a la rotonda, s'acaba el trànsit i comença la pujada, res només 11km!

Potser són les ganes que tinc de pedalar que fa que em senti molt bé i  no veig molta dificultat.

Baixem cap a Madremanya. En Toni m'avisa del perill que em puc trobar, així que baixo amb molt de respecte. L'asfalt és rugós i hi ha gravilla, no agafo gran velocitat veig clarament que em falta molta confiança, no estic còmode.

De Madremanya cap a Monells és tot planer i torna a bufar el vent, som a l'Empordà! 

Quins poblets tan bonics!

Anem cap a St Sadurí de l'Heura i enganxem la carretera de Sta Pellaia. Aquest port ja el conec, és més curt però em noto els genolls carregats... No tenim pressa, en Toni vol rodar i jo mantenir el físic.

A mig camí de Sta Pellaia sento unes veus femenines per darrere, quin ritme més bo que porten!! Ens avancen, són dues noies a davant i dos nois a darrere. Aprofitem per posar-nos a roda, a mi em costa seguir i ens deixen enrere.

Ja veiem l'ermita i les senyals a l'asfalt ja ho tenim!

Baixant fins a Cassà em deixo anar una mica.

No és la mena de sortida que ens agrada però ha estat molt bé!

I en espera de la meva bici seguiré per carretera...

Divendres, la proposta d'en Xevi és sortir a fer una volteta, em sembla bé.

El concepte de volteta es converteix en una sortida més llarga, fa dies que volem fer  St Grau-Tossa. Accepto tot i que encara noto els genolls carregats...

Mentre anem cap a Llagostera amb el vent en contra, tinc pensaments de fer-me enrere, em noto cansada, perquè sempre que surto fa vent???

Seguim pedalant, travessem Llagostera i enfilem cap a St Grau. Pensem en fer un puja i baixa, però quan som a dalt, m'ho repenso no m'agraden les rutes lineals.

La baixada és perillosa, dies enrere  va ploure i trobem sorra, gravilla... Intento seguir la traçada d'en Xevi i em sento més segura. A mitja baixada trobem unes màquines que netegen la carretera, menys mal perquè dissabte hi ha la triatló i sinó més d'un podria caure.

Ha sigut bona elecció, quines vistes!

Il·lusa de mi pensava que fins a Tossa era tot baixada... m'equivocava  queda algun tram de pujada!!

De Tossa a Llagostera se'm fa llarguíssim, no tiro, el cul, els genolls, la postura d'aquesta bici no és l'adequada i em sento molt carregada de cervicals, però la decisió de continuar l'he triat jo així que, amb ajuda d'en Xevi aguanto el tipo fins a Cassà.

Quina alegria quan miro el mòbil, tinc un missatge al contestador, la meva bici està arreglada!

La pròxima sortida muntanya!