Hauria de descansar...

La bici ja és una part més de la meva vida,  hem passat molt bons moments i he conegut gent molt maca amb qui poder sortir per descobrir molts racons.

Amb el temps, i veient el meu progrés, ha fet que m'animés a participar en alguna marxa popular i a provar la bici de carretera.
Ara, no hi ha qui em pari!

Aquests últims mesos he apretat, he sortit tan com he pogut i la bici també ho ha notat... La setmana passada la vaig portar a revisar, la suspensió em fallava i els frens no anaven molt fins.

Se la queden dos dies, m'arreglen el fre, em posen uns pedals automàtics nous i em deixen una suspensió mentre arreglen la meva.

Dilluns, surto sola amb ganes de provar un camí nou.
Abans de res, escalfo: Pujo per can Torrent i baixo per l'altre costat, pujo a la carretera de Sta Pellaia i baixo fins a la casa de la palla.

Un cop aquí, sense fixar-m'hi gaire, giro de cop a la dreta. Em trobo en un camp, m'adono que no vaig bé i reculo, el camí bo  era just després.

Enfilo cap amunt, hi ha una pujada dura, no és molt llarga però quan veig el replà poso els peus a terra i després segueixo.

Veig caminets secundaris però jo segueixo el principal fins que haig de triar. Dreta o esquerre??

Si vaig a la dreta pujaré i esquerre baixaré. Prefereixo pujar que si haig de recular... és el que té anar a cegues, em perdo sovint!
S'acaba el camí, hi ha un corriol però no ho veig clar torno enrere no passa res, bé si, quan retrocedeixo, per voler travessar una bassa, no conto que és fonda, quedo ben molla i quasi hi caic a dins, però res que no es pugui explicar!

Uns metres després m'adono que no era tan lluny de la carretera de Sta Pellaia, veig un cartell sóc al Baix Empordà! No sé a quina alçada però opto per anar direcció a Cassà, m'adono que he tornat a fer un puja i baixa.

Podria tornar a casa, però vaig bé de temps i em sento bé. Baixo a les Dues Rieres per tornar a pujar i baixar. Després si, cap a casa molt contenta perquè he millorat la meva mitja.
Serà perquè anava sola i no em distreia parlant??

Dimarts descanso i dimecres, com que el temps no acompanya sortim dijous amb en Toni.

Anem a buscar el corriol de la font de St Cristòfol i enfilem cap a St Mateu per una pista que en Xevi em va ensenyar en la primera nocturna, creia que de dia podria pujar el tram de pedres però m'equivocava. Haig de baixar de la bici i quan crec que puc caic a les bardisses quan vull desenganxar-me. Em paro a revisar els pedals, els havia deixat al mínim no entenc perquè s'ha mogut....

Quan som a St Mateu anem cap al Coll del Bou. El que faltava, em quedo sense fre a darrere.

Sí, volem independència!

No allarguem més la sortida i tornem.

Porto la bici urgentment a la botiga, la necessito tenir en condicions pel duatló de diumenge, tan malament la tracto??

Li posen una injecció de líquid de fre i arreglat.

Divendres, amb en Xevi decidim fer una nocturna especial.

Agafem el carril bici fins a Quart i enfilem Gavarres amunt, ufff quan de bosc per investigar...

Volem anar fins a St Miquel. Fem molta pista i de tan en tan passem per trams marcats de cursa, diumenge faran la Copa Gironina de BTT Quart.

Estic en baixa forma, no em trobo massa bé i no paro de dir collons cada vegada que veig una pujada.

Intento recordar aquests camins, li haig d'ensenyar a en Toni...

Comencem a fer corriols i arribem a la carretera dels Àngels, ja és fosc. Combinem asfalt amb corriols paral·lels, això ja em costarà més memoritzar... M'escaqueixo de fer dos corriols, no puc! Segueixo per l'asfalt.
Enganxem la pista que va a St Miquel, queden pujades, continuo rondinant, ara sé el que queda per arribar..

En Xevi està molt motivat, per ell és un passeig, en canvi jo,  tiro el que puc, estic fluixa.

Ens ho agafem bé, hem sortit a gaudir sense pressa i amb intenció de sopar al castell.

Quan estem pujant a St Miquel, es gira vent, ja fa estona que porto els maniguets i un cop a dalt em poso els camals, estic tremolant.

Ens posem a recés i mengem.

Em recupero de la fred, el vent no minva, si baixem per la pista per on hem pujat ens tornarem a refredar així que fem corriol. Poso REC, haig de memoritzar!

Baixo a poc a poc, hi ha molta pedra però vaig bé. Tenim un petit lapsus i ens colem, reculem i després ja trobem la pista. En Xevi s'atreveix a fer un parell de corriols més, jo ho conec a peu, amb la bici i de nit no ho veig ciclable per mi, segueixo la pista i l'espero a baix.

Som a Girona, pugem fins a la Catedral i ens quedem a prendre una cervesa allà.

Davant la catedral!

És curiosa la situació, un divendres a la nit i sortim a fer una cervesa amb bici!

La veritat és que no hi ha molt d'ambient, pràcticament estem sols a la terrassa.

M'agradaria fer vols per barri vell, però portem 35km i encara hem d'arribar a Cassà, estic cansada, a sobres vaig al lavabo i respiro una pudor de desinfectant tan forta que surto mig intoxicada, no paro de tossir, tinc son, mal de panxa... no em queixo gaire però és que avui ho tinc tot!

El que vull és arribar a casa i posar-me al llit, necessito descansar!!

No fem la volta, baixem fins la plaça del vi, la gent mira, no estem "lokus", és l'alternativa d'un divendres a la nit. Travessem la rambla i enganxem el carril bici. M'ha agradat pedalar de nit per Girona, tornarem!

Cap a Cassà!

Parem a Llambilles, sempre que hi passo penso en què vull una foto del tren, avui i amb la tonteria que portem a sobre el dia ideal!

I les bicis penjades? curiosament a l'estació de Llambilles, sembla que hi hagi un cementiri de relíquies!!

Ha sigut genial, 50km fets, jo patint però recuperats amb una satisfacció que ningú em traurà!

Per rematar les vacances, demà a caminar i diumenge el duatló!!