dilluns, 4 d’abril de 2016

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac

Arriba Setmana Santa i molta gent té la necessitat de marxar i desconectar de la rutina.
Nosaltres també marxem!

Sóc bastant enamorada de la província de Girona, però ara que m'estic movent més per la resta de Catalunya, m'he adonat que cada província té llocs encantadors.
Tenim un gran país!

El destí d'aquesta vegada és pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac,  província de Barcelona. No hem de fer molts quilòmetres i sembla interessant...

Carregem la autocaravana de provisions, les bicis i ens instal·lem dos dies al pàrquing del Coll d'Estenalles.

El Planning és aprofitar els dies per visitar el parc fent una sortida amb bici i l'altre a peu.

Diumenge al matí fem la sortida amb bici.
El fet d'haver passat la nit al Coll d'Estenalles, ens condiciona una mica la ruta que tenim baixada al GPS ja que surt de Matadepera.

La idea inicial és fer tota la baixada d'asfalt fins a enganxar el track, però fem un lleuger canvi de plans per evitar congelar-nos de bon matí...
Ens acostem a la caseta d'informació i observem el plànol, sembla que té moltes possibilitats.


En Xevi ho té molt clar! Jo no tant quan em diu que vol baixar pel GR 5... El meu cap no va a la mateixa velocitat que el seu i m'imagino en lo tècnic que pot ser. Finalment cedeixo, hem vingut a fer BTT i si no hi anem, no sabrem com és.

Comencem pujant quatre escales i després un corriol que s'enfila suau i sense cap dificultat. En comptes de baixar, cada vegada anem guanyant més altura fins arribar al coll de Garganta. Hi trobem dues noies fent excursionisme que havien aparcat el cotxe de bon matí al costat nostre.

Si el terreny continua així haurà valgut la pena!
M'ho estic passant molt bé, és un dia d'aquells que em trobo bé i m'atreveixo a quasi tot. Baixo trams que no sé ni com ho faig i en canvi baixo de la bici per tonteries...

Arribem al coll de Boix i ens trobem amb quatre direccions per seguir. Traiem el mapa i segons la nostra orientació és seguir per un dels dos corriols de la direcció que anàvem.
Abans de decidir res, veiem una gent que ve d'un dels camins laterals. Ells venen del pàrquing de l'alzina del Sal·lari. Seria una opció per enganxar amb la BV-1221 i arribar a Matadepera però, unànimement decidim seguir per corriol!
Dels dos corriols a triar en seguim un i sense voler ens desviem del GR-5. És un corriol un xic més complicat que ens fa gaudir d'unes vistes espectaculars que segueix paral·lelament el GR-5.


                                   

Em trobo baixant per un turonet de pedra tot seguint la traçada d'en Xevi. Vaig molt concentrada, no vull posar els peus a terra, sé que ho puc fer. A baix hi ha gent esperant per pujar. Intento no posar-me nerviosa i ho aconsegueixo, fins i tot em feliciten! Quan toco de peus a terra, estic tremolant com una fulla, quin subidón!

Tornem a enganxar el GR-5, hem baixat més de 400m de cop, ha sigut genial, tinc l'adrenalina a tope!

Pugem 200m i anem a parar a la casa Vella de l'Obac. L'origen es remunta del segle IX i es va construir per fer una torreta de vigilància per evitar freqüents atacs sarraïns.


Casa vella de l'Obac
Estem a tocar del track, a poc menys de 200m. En Xevi no en té prou, vol aventurar-se més. Jo tinc ganes de seguir un rumb concret i tirar pel camí més fàcil.
Entre pitus i flautes decidim continuar un tros per la direcció on vol anar en Xevi. Visitem el pou de glaç i retrocedim fins a la casa nova de l'Obac, on finalment enganxem el track.

Pou de glaç
Quan ens posem en la direcció correcta veiem que només queden 7km per arribar a Matadepera i acabar la ruta. Proposo un canvi de plans i optem fer-la del revés!

Travessem la urbanització dels Caus per asfalt fins que trobem la pista forestal. És una baixada ràpida on improvisem un corriol que trobem que retalla un tros i fa que la baixada sigui més emocionant.

Veiem un altre corriol molt temptador però sembla desviar-se massa i continuem per la pista.
Planegem un tros, travessem per un túnel que veiem curiós que ens porta al mateix camí.


Comença a complicar-se la cosa quan travessem la B-122.

Iniciem corriols i trialeres impossibles per mi. Ara és quan m'imagino baixant pel corriol que pujo, pujant pel corriol que baixo i em pregunto en quin sentit és millor?
Arribo a la conclusió que tant és en quin sentit es faci la ruta, ja que té punts complicats tan per una banda com per l'altra.

Després de l'avorrida baixada per pista, ara en Xevi s'ho passa pipa i jo sóc la pringada que de tant en tant ha de baixar de la bici...
Quan baixo de la bici, aprofito el temps per collir quatre espàrrecs per sopar. No és que els posi d'excusa per no pedalar, realment hi ha punts que si no baixo caic de la bici.

Quan sortim de la zona trenca-cames, arribem al turó de roques blanques.



Baixada ràpida per pista fent ziga-sagues al turó. En Xevi opta per retallar per les escales però no li surt bé i acaba baixant a peu.
En un no res arribem a Matadepera i només ens queda arribar al Coll d'Estenalles.

Ho fem per la via ràpida, per la carretera asfaltada.

Ahir a la nit quan passàvem per aquesta carretera m'imaginava aquest moment. Cansada de pedalar i rematant la ruta amb el coll d'Estenalles i m'entraven poques ganes... De fet si fos per mi hauríem parat a mitja carretera per evitar la situació...

La decisió final va ser ben presa. No ha sigut tant greu, la pujada ha sigut llarga, amb una rampa lleugera constant però, he parat les vegades necessàries per menjar, beure i collir més espàrrecs per sopar.

                            Al cim del coll d'Estenalles
Quan arribo al l'autocaravana faig recompte de cops. Un parell de morats a les cames i una esgarrinxada al braç per una caiguda de la manera més tonta, no està malament!

Ens preparem un bon dinar i fem una llarga migdiada.

Amb el canvi d'hora, tenim una hora més de llum així que, abans de fer la truita d'espàrrecs, anem a estirar les cames fins al Moncau. És un cim de 1056m d'altura amb excel·lents vistes de Montserrat.

El Moncau
El dilluns ens aixequem d'hora i fem una ruta a peu fins a la Mola.

Deixem el Moncau a l'esquerre i al coll d'Eres seguim les indiccions per arribar a la Mola. Seguim per  pista i corriol molt compacte dels que m'agraden per fer amb BTT, ja hi podríem haver vingut amb bici! jeje

Al coll de pinasses seguim cap a Font Flàvia i a les coves dels Òbits.
Anem cap a la font per un corriol que ara ja no faria amb bici... La font és curiosa perquè s'obre amb una aixeta.
Seguim cap a les coves dels Òbits on hi ha unes bones vistes de la Mola.


Continuem per una carena passant pel Morral del Drac, una immensa roca que conté una bona llegenda.

El Morral del Drac
Seguim i arribem a la Mola, fa un vent espectacular i molta fred!
Nos ens entretenim gaire, temps de menjar, buidar i seguir.

La Mola
La tornada és lineal sense desviar-nos a les coves i a la font.

Hem passat un cap de setmana genial on encara hi queden llocs per descobrir. Com podria dir el foraster,  hem passat 48 hores al Parc, és un mooolt bon lloc!!

Fins aviat!
 
Us adjunto el track de BTT per si us animeu a fer-lo!

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12753280



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada