dilluns, 25 de juliol de 2016

Repòs relatiu

Feia dies que volia escriure però no tenia cap sortida interessant per explicar-vos.

Porto uns mesos fent una sortida curta per setmana.
Ho faig perquè tot i que estic embarassada, em va molt bé per mantenir-me.

En la última entrada del bloc que vaig escriure, resulta que ja estava embarassada i no ho sabia... Sort que no ho sabia sinó no hagués fet aquella sortida...

De seguida que ho vaig saber, vaig deixar d'anar amb bici un parell de mesos. Després de la mala experiència que vaig viure l'any passat, no volia de cap manera ocasionar cap problema al bebé.
En aquell moment no tenia cap necessitat de pedalar, per mi la prioritat era una altra. Ara veient que tot està en ordre, i seguint algun consell, he tornat a pedalar.

Les meves rutes són força simples comparat amb el que estava acostumada. Busco pistes, carrilet, poc desnivell i acepto no fer corriols i trialeres. Cal dir que em costa no desviar-m'hi però tampoc és qüestió de caure innecessàriament.

Al principi aguantava forces quilòmetres però ara cada vegada em noto més limitada...

Arriben les vacances i jo estic preparada per gaudir d'aquests mesos que em permeten seguir caminant i pedalant. Em conec els meus límits però no em priven de seguir fent el que m'agrada.

Després de veure un gran espectacle de Cirque du Soleil, no deixem Andorra sense fer abans una excursió.

Triem una opció fàcil que ens queda de camí per arribar a França.
Aparquem l'autocaravana a Encamp i pugem a peu fins al llac d'Engolasters tot seguint el GR-11.
De camí trobem una colla de nens amb les seves monitores pujant pel corriol. No sé si arriben a dalt perquè quan baixem, els tornem a trobar reprenent forces per seguir. Ole tu!!

Llac d'Engolasters
Tardem menys de quatre hores i després ens instal·lem al Lac de Matemale, on hi ha un pàrquing d'autocaravanes just davant.

Jo estic petada, en Xevi té ganes de bici i investigar la zona, així que, ell surt a pedalar i jo m'ideo un pla: pel·lícula i migdiada!
Abans però, penso que és millor sortir una mica a passejar per pair el dinar. Així també conec una mica la zona.
I si faig la volta al llac? M'imagino que deu ser com el llac de Banyoles...

Començo a caminar, on puc em remullo les cames i m'alleuja tant el cansament que segueixo direcció a la presa. A la presa dubto de si tornar o no però és d'hora i segueixo caminant!

Llac de Matamala
A l'altra banda hi ha un càmping i una immensa zona recreativa, on hi ha centre BTT, senders senyalitzats, tota mena d'activitats aquàtiques, bike park per mainada, parc aventura, tir amb arc, hípica, càmping, tres pàrquings amb un munt d'autocaravanes i segur que em deixo alguna cosa...

Aquí no t'avorreixes, és un bon lloc per venir amb mainada!

Em passa el temps volant però imagino que tampoc deu quedar tant per acabar la volta el llac, sembla que estigui a la meitat... Segueixo caminant. Trobo gent corrent i pedalant  fent la volta al llac.

Començo a estar cansada, vaig mirant el mapa i no acabo d'arribar mai.
De cop sento un ramat de vaques esverades rollo Sant Fermines que van directe a mi. Per sort, es decanten per un corriol i jo em tranquil·litzo. Ja em veia saltant al marge...
Finalment arribo a l'autocaravana mig enfredolida després de caminar més de dues hores... Això no és el llac de Banyoles! En Xevi arriba poc després.

Sopem d'hora i anem a dormir aviat per matinar l'endemà.

Ens aixequem amb una boira sobre el llac, rollo pel·lícules de por, disposats a sortir a pedalar.
Fa fred, em poso tot el que he portat. Equipació d'estiu, sostens d'hivern, xaleco i manguitos.  No entro en calor, bé de fet no és que estigui tremolant de fred sinó que, amb l'embaràs, per mica de fred que faci, sento molt de dolor als mugrons i això em martiritza.

Pedalo amb una mà al manillar i l'altra intentant donar calor als pits.
Estem seguint un track que vam descarregar que coincideix amb una ruta BTT senyalada com a blava. El camí és molt xulo i fàcil. Segurament amb un altre estat gaudiria més la ruta...

Encara baixo alguna escala...
Arribem al lac de Puyvalador, aquí ja em comença a entrar una pàjara emocional que no puc controlar, el dolor no em deixa ni pensar ni gaudir de la ruta amb claredat.

Lac de Puyvalador
Comença a plovinejar, en un poble un senyor ens ofereix un cafè, a mi no em ve de gust. Estic feta una mar de llàgrimes i només vull arribar a l'autocaravana.

S'anima a fer un ruixat, ha baixat més la temperatura, busquem sopluig però no hi ha res. Parar ara tampoc és una bona idea ja que estem xops. Seguim fins a Formigueres i  entrem en una cafeteria.

Em demano un cacaolat calent, poc a poc em refaig una mica. Al lavabo m'escalfo una mica amb l'assecador de mans i abans de marxar, la senyora de la cafeteria, em veu tan apurada que m'ofereix unes pàgines de diari perquè em posi dins el xaleco.
Quan sortim no plou, tan sols queden uns sis quilòmetres (una volta al remei) ho puc fer!

No passen ni cinc minuts que s'anima a ploure un altre vegada, aquest cop amb més ganes i acompanyat de pedra. Per no plorar, penso en la part positiva, la pedra farà un peeling a la bici i no arribarà tan fangosa!
Ara si que no podem parar, ignoro el dolor, m'aguanto les llàgrimes i pedalem sense parar fins a l'autocaravana.

La ruta era molt interessant però no n'he gaudit ni la meitat... Hi hauré de tornar ja que la zona té un munt de possibilitats tant  de rutes BTT  senyalitzades com de carretera.

A la tarda anem fins a les Angles i optem per fer una caminada. La ruta surt del pàrquing del Mir i la idea és anar fins al lac d'Aude. És una ruta una mica llarga i el temps no pinta massa bé.

Fem uns dos quilòmetres de pujada fins que veiem que la tormenta s'acosta. Optem per tornar, ja hem passat prou fred al matí per tornar-nos a remullar ara.

Rematem el dia visitant les coves de Font-Rabiosa, molt recomanables!

Coves Font-Rabiosa
Passem la nit a l'àrea recreativa amb l'esperança que millori el temps.
L'endemà segueix plovent, en Xevi surt a pedalar igual, les ganes poden més, jo m'espero a l'expectativa de si millora el dia.
No acaba de millorar el temps i no em trec la fred de sobre.

Marxo amb recança perquè hi ha molt per fer però per altre banda amb il·lusió de tornar per investigar-ho tot!

Anem cap a Llo i visitem les Gorges du Segre. Fem una típica volta circular tot resseguint el riu per una pista amb la il·lusió de trobar unes grans gorgues. Quan som al punt més alt ens informen que ja venim de les gorgues, és el curs del riu.
Acabem du pujar fins a l'ermita de Sant Feliu per veure les vistes i baixem per l'altre costat.

Anem sobrats de temps i tenim 4G de cobertura al mòbil. Optem per buscar una ruta amb bici per l'endemà que jo m'he quedat amb ànsies.
Fem una parada per comprar formatges i visitem Saillagouse. Tenen un parc espectacular amb tres llacs artificials.

Sant Jordi matant el drac!
Seguim fins a Err i passem la nit allà.
De bon matí ens llevem amb un dia radiant, tot i així a primera hora ho porto tot posat.
Fem un tram del GR-36 per enllaçar amb el track. Té un quilòmetre de pujada picada amb unes bones rampes que ens fa entrar en calor ràpid. Gairebé ho pujo tot però jo ja no estic per aquests trotes...

Després tenim un bon tram d'asfalt de baixada per recuperar fins a Ur on travessem el riu.


Continuem per un corriol fàcil i després un carrilet que ens porta fins al llac de Puigcerdà.
Mentre pedalem tranquil·lament, un gos sense lligar s'encara amb en Xevi amb molta ràbia. L'amo ni ens demana perdó.
Llac de Puigcerdà
Travessem el poble i ens encaminem per una zona més amena seguint el GR-4. Planegem una estona i llavors comença una pujada suau fins a Osseja on travessem un parc amb llac.


A partir d'ara comença la pujada...
Menjo, m'hidrato però ni així tiro. No puc amb les pujades!
En Xevi amb totes les seves forces m'empeny per darrere per alleujar-me. Hem de fer  parades constants, el meu cor bombeja molt ràpid i sembla que em falta aire.

Arribem a Nahuja, deixem l'asfalt i ens trobem amb al GR-36 que seguíem el principi. El camí és més entretingut fins i tot hi ha algun corriol fàcil.


Tan sols per veure aquestes vistes em reconforta saber que hi he arribat però segueixo pensant que el meu cos ja no està preparat per tanta pujada...
Sense deixar el GR-36 tornem a Err i després ens fotem unes bones pizzes per dinar.

I aquí s'acaben les mini vacances.
Han sigut quatre dies molt ben aprofitats tot i que el temps no ens ha acompanyat el que voldríem.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada