dilluns, 29 d’agost de 2016

VIII Terra d'indiketes. Es pollastre!

Estic preparada per tornar en escena. Per tornar a sentir il·lusió, nervis,  eufòria, motivació, rivalitat, competició i satisfacció per participar i acabar una marxa BTT.
És necessari i vital per la meva recuperació.

Em miro el calendari de la federació i la primera marxa BTT que hi ha a la vista és es Pollastre!
Una marxa molt temptadora, que té molta nomenada, que no he fet mai ves a saber perquè i que és ideal per desfogar-me i sentir que estic viva i valenta per afrontar el que vingui...


De bon matí tinc els típics nervis de cursa que sempre m'acompanyen però més controlats. Crec que no estic tan neguitosa i impacient com altres vegades tot i que, m'he apuntat sense conèixer el recorregut... És sorpresa!

Arribo amb temps, recullo el dorsal, em preparo i començo a fer el hàmster per moure les cames, trobar el punt de sortida i veure si veig cares conegudes.
De gent coneguda en trobo molt poca i no veig el punt sortida...
Som varis donant voltes intentant averiguar d'on sortim. Finalment preguntem i ens diuen que sortim de dins el poble.

Em col·loco un xic endarrere de la sortida quan falten 10 minuts. Els ciclistes  es van apilonant i es posen on poden. Em vaig fixant en les meves rivals, per davant meu n'hi ha vàries. Qui sap potser fan la llarga...

Donen el toc de sortida i tot el pelotón avança per la carretera principal fins que ens desviem a l'esquerre i poc després per una pista a la dreta.
Amb tota la gent que ha passat davant meu, s'ha format un bon núvol de pols. Una ploguda el dia abans hauria estat bé!

Passat el Club de Golf Costa Brava veig la primera hòstia del dia. De què m'ha anat... Jo i dos més podem esquivar el noi que cau uns metres per davant nostre però tot darrere, ve en Ruscalleda del Club Ciclista Cassà i se'l menja!

Noto nerviosisme, m'avancen per totes bandes, van com bojos. Ja no recordava aquesta sensació!

Els nois que passen no m'importen, tard o d'hora trobaré el meu lloc i em posaré al seu nivell però quan veig que una noia, la Pergamino m'avança, això em motiva més per apretar i atrapar-la.
Poc després m'avança una altra noia...
M'haig de posar les piles de veritat!

M'esforço, he millorat pujant però no és suficient, al contrari m'avança una tercera noia, la Fina que acompanya el seu fill. Ole tu  com pugen!
Els segueixo d'a prop fins que un noi que tinc per davant, sense voler fa caure el fill de la Fina i jo els deixo enrere.

Quan portem uns 5km de pista, el pelotón ja està força desfet tot i que en una trialera que podria ser perfectament la pujada del pollastre, em trobo amb tota una renglera de ciclistes pujant a peu. Baixo de la bici i tots a peu. Avanço una de les noies!

A la primera baixada tècnica els que tinc per davant van molt parats. Els segueixo d'a prop i miro per on adelantar. Van seguint el ritme de la Pergamino.
Jo amb la meva impaciència, em desmarco per l'esquerre, els adelanto a tots i els ensenyo per on es pot passar. No tarden gaire a seguir-me jejeje

I tornem a pujar, he trobat el meu lloc tot seguint les passes d'un Cargol de les Gavarres.
Ara els nois es posen per davant però he aconseguit deixar enrere les dues noies.

Baixem per pista i per un corriol molt abonyegat que alenteix una mica. El de darrere em demana pas i mentre li dic que ja m'aparto me'l trobo al costat i quasi em tira a terra.

Tinc males sensacions a la roda i paro a mirar, vaig punxada. No sembla molt greu però he perdut prou vent per inflar la roda i esperar que el líquid tapi el forat. Faig uns metres a peu fins que trobo un racó per no obstaculitzar a ningú.
Van passant nois, alguns pregunten si necessito ajuda però ho puc arreglar!

Passa una de les noies i jo que ja estic guardant la manxa, ràpidament la segueixo. Sortim del corriol i trobem una pujada. Noto que encara no hi ha prou vent, em patina la roda i em costa tirar.
La cosa és que vull reduir distància amb la noia però s'escapa.

Tornem a baixar, això em sona, per aquí hi he passat! Baixo fatal, la roda desinflada em dóna molta inseguretat i faig uns metres a peu mentre la Pergamino em torna a passar. Es desmarca altre vegada.

Fem una mica de planer i abans de tornar a pujar, torno a inflar la roda perquè així no puc anar! De genolls li demano que no em deixi tirada...

Passem per corriols macos amb algún repetjó que ni amb carrerilla es puja. Per sort un noi que no porta dorsal m'estira la bici des de dalt. Merci!

Quan sembla que amb la última inflada de roda vaig millor un tronc se m'enganxa a la cadena. Per sort paro en sec i reso perquè no hagi trencat la patilla.
El mateix noi que m'ha ajudat abans, també em treu el tronc. Sembla tot correcte!

Segueixo pedalant corriol amunt, corriol avall, que ve que m'ho estic passant!

A l'avituallament em paro, bec un got de coca-cola i pillo tres xuxes que em menjo de camí. Quan arranco arriba  una altra noia que em va trepitjant els talons...

El xute de sucre i cafeïna em reactiva. Faig fent a bon ritme amb l'esperança de què en algun moment trobaré la noia i la Pergamino.

El que em faltava, en una baixada em quedo sense freno de davant. Quan m'adono de la situació tinc la sort que puc desviar-me per un camí planer i parar-me.
No entenc què li pot passar a la bici. Em plantejo baixar a peu sinó vull fotre'm una hòstia.
Abans però, toco una mica el cable i torno a provar de frenar, sembla que torna en si i segueixo baixant sense embalar-me gaire. La bici fa un soroll nou que no tinc identificat...

En un corriol de pujada, fixant-me amb els de davant, gairebé em colo com ells. S' han passat de llarg...
El noi que tinc darrere fa el mateix gest que jo i baixem pel corriol correcte. Els altres que ens veuen, s'adonen que s'han colat i baixen per on poden.
Entre ells hi ha la noia i ara la tinc per darrere!

Ignoro el soroll del fre i baixo tant ràpid com puc. Passem per Solius fent alguna pujada més i llavors a un corriol, veig la Pergamino. Em poso darrere seu esperant el moment precís per adelantar. El corriol és estret i no hi ha manera. Això em perjudica perquè m'alenteix. La segueixo tant de prop que haig d'anar tocant el fre.
Mentre dura el corriol perdo el temps suficient perquè noti la presència de l'altre noia darrere meu.

Estic super motivada, quin final. Som tres noies juntes jugant-nos un lloc a la general, no m'havia passat mai.


Sortim les tres del corriol. La Pergamino li fot gas però puc avançar-la. Tot darrere es desmarca la noia i es posa davant meu. Em sento com si estigués en una etapa del Tour seguint els passos dels professionals.
La segueixo a roda fins que puc ja que, trobem petits repetjons que com que no pillo prou embranzida, haig de baixar de la bici.
Definitivament, per pocs segons  s'escapa.

Arribada
Just abans d'arribar veig en Xevi que ha vingut a veure'm.

A l'arribada ens felicitem amb la noia, ha estat una final molt renyida i molt divertida! Enhorabona!

Després de recollir l'entrepà i la beguda, miro el llistat de la classificació.
He quedat 59 de 94 de la general i, de vuit noies que hem fet la gallina, quarta.
D'entrada em poso molt contenta però quan veig que de la meva categoria he sigut la última em fa ràbia. Les quatre que han quedat darrere meu, dues eren veteranes i les altres sub 23.
No em puc enfadar pel resultat, podria haver arribat abans si hagués tingut la bici en condicions i amb els mínims imprevistos. Tot i així crec que he fet un bon temps. Estic contenta!

La marxa ha sigut genial, m'ho he passat molt bé. Recorregut impecable, ben senyalitzat, avituallament correcte, bons regals... En definitiva us felicito, segur que repetiré!

P.D: Els problemes tècnics i la insistència d'en Xevi en què sempre haig de revisar la bici, m'han fet reflexionar i actuar.
Primer hem revisat el fre de davant per averiguar què li passava. Resulta que havia perdut una pastilla de fre i frenava amb el pistó. A saber on la vaig perdre... Això és fàcil d'arreglar ja hi tinc la mà trencada, gasto moltes pastilles jejeje
Després amb l'ajuda d'en Xevi, hem canviat els cables del canvi ja que, em costa pujar  els plats i seria la següent cosa que petaria. Tampoc sembla tant difícil.
I a la roda només li falta líquid, els neumàtics encara estan bé.

Ja tinc la bici apunt per la pròxima!









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada