dilluns, 5 de setembre de 2016

I marxa BTT Vall·llobrega

Aquest cap de setmana hi ha força moviment ciclista per terres gironines.
La Isards Atac BTT que surt de Vallter fins a Camprodon, la Volta Empordà i la I marxa cicloturista Cerdanya Cycle Tour de carretera, la I marxa BTT Vall·llobrega i poder alguna que no sé...

De les quatre sortides, em decanto per la I marxa BTT Vall·llobrega ja que, la de Vallter és dissabte i ha de ser duríssima i les de carretera pitjor...
Tot i així fins a l'últim moment no sé què fer, farà calor i és un dia que podria matinar...

Com que en Xevi va a fer la Volta Empordà m'acabo de decidir i em llevo d'hora per anar a Vall·llobrega.

Amb la bici revisada prèviament, vaig cap a Vall·llobrega.
Quan vaig a fer la inscripció em diuen que sóc la primera noia. Les altres, poc a poc van arribant.

L'espera se'm fa eterna, m'avorreixo de pedalar per tot el poble ja que, fins a les 9:00 no hi ha la sortida. A sobres, m'incomoda la previsió de temps. Apunta una pujada important de les temperatures, serà dur.

Ens col·loquem tots i quan donen la senyal gas!



A davant de tot, hi han dues noies de bicis Esteve que fan la llarga i un parell més que no tinc identificades...
De seguida les perdo de vista.

Comencem per una pujada d'asfalt que sembla que no, però arribem a una rampa del 15%. Un començament dur! Ja estic suant la gota mentre m'avança un ciclista amb música incorporada.

Girem per una pista i no tardem gaire més a tornar a pujar.
Vaig fent tintines per esquivar pedres, la pujada és dura, la calor també i perdo el control de la bici. Sense voler toco una mica la roda del nen de davant i, per evitar que caigui, giro de cop el manillar i gairebé caic sobre el seu pare. Per sort cap dels dos arriba a caure a terra.

El nen i el pare segueixen pedalant i jo acabo de fer la pujada a peu, abans no provoqui un accident. No em noto fina...

Mentrestant em passen dues noies, una d'elles quan arribo a dalt de la pujada es para i amb l'altre seguim juntes una estona.

D'entrada ella va seguint darrere meu. En un corriol, la noto tant a prop que sento que li faig nosa. Li cedeixo el pas però em diu que segueixi.
Faig fent lo que puc i lo que no puc a peu ja que, hi ha algun tram de baixada que no veig clar ni jo, ni el de davant ni ella...

Ens trobem amb una pujada curta però dura que ja ni intento pujar, avui no. El de davant ho prova, ella fa el mateix que jo i aprofitem per xerrar una estona.
La noia em cau bé, viu a Viloví i diu que és molt cateta. A mi no m'ho sembla i més endavant m'ho demostra.

Quan podem tornar a pedalar, m'ofereix el pas i amunt.
Passen per corriols molt xulos, dels que m'agraden a mi, ràpids amb un puntet de tècnica.

Ella segueix darrere meu. De cop sento que cau. Paro per preguntar,  em diu que està bé i seguim.
Després jo quedo clavada al corriol perquè em surt la cadena del plat. Li cedeixo el pas i continuo darrere seu.

No em veig en forces per posar-me al seu nivell, la calor em perjudica. Decideixo reduir el ritme o em vindrà una taquicàrdia... No puc ni vull lluitar per atrapar-la.

La perdo de vista i durant una estona vaig sola.

En un corriol empinat em trobo un noi baixant a peu, jo l'estic baixant bé em cedeix el pas i l'avanço.

Portem 10km i vaig força cuita. Cada vegada que veig una pujada dura aguanto fins que puc i la resta a peu. Tardaré més però arribaré!

Finalment arribem a l'ermita de Fitor on hi ha l'avituallament.
Amb calma em prenc una coca-cola i uns talls de meló i després segueixo.

Les pujades continuen per pista i corriol uns quilòmetres més. Segueixo patint!

Quan arriben les baixades em recupero una mica i veig que el compte quilòmetres avança més ràpid i m'animo perquè  queda menys per arribar.
Passem per la zona que es va cremar l'any passat, sort que l'alzina recupera ràpid!

La baixada és força llarga, pronunciada i tècnica. Ens plantem gairebé a l'altura de on hem sortit.
Durant la baixada em trobo amb la noia. Està parada per averia, ha punxat roda i un noi li està arreglant.



A 3km de la meta aquest noi m'arranca les pegatines i m'aixeca una bona polseguera...

De seguida el perdo de vista.
Últims esforços...
Tot i el que he patit arribo amb un bon temps, estic contenta, he quedat segona de les 8 noies que érem!

En vistes de què només tenen obsequi els deu primers de les dues proves, menjo l'entrepà, saludo en Fran que em deixa veure la classificació i marxo ràpid. En Xevi i cinc nois més que fan la Volta Empordà, m'esperen afamats als Àngels!

Ara que he acabat la marxa, estic contenta d'haver pres la decisió de venir a pedalar. El circuit fantàstic i sense pèrdua, llàstima que la calor em mata...
Només una pega i un consell, feu-la més aviat, si cal m'aixeco més d'hora per venir!

Salut i pedals!














2 comentaris: