El Cabrerès

Aquest cap de setmana fem sortida BTT pel Cabrerès o Collsacabra, situat entre Osona, la Garrotxa i la Selva. És un altiplà caracteritzat per cingles erosionats pel Ter amb zones boscoses humides.

Ens instal·lem a Rupit on passem la nit. De bon matí fem una volta pel poble tot olorant pa recent fet, i així escalfem una mica.

Pont penjant de Rupit

Quina tranquil·litat es respira abans que els turistes avasallin el poble!

Pujo escales amunt arrossegant la bici i després zas tot avall!

Quina emoció!

Després anem fins al centre BTT i decidim fer la ruta nº 4, un recorregut dur pel desnivell, la distància i la tècnica que m'ajudarà a millorar.

Només de deixar el poble enrere, veiem la gran quantitat d'aigua que baixa pel riu degut a les pluges d'aquests últims dies, trobarem fang!

Pugem per una pista emportlanada i després planegem per uns camps intentant veure senyalització de la  ruta. L'únic que veiem són indicadors de PR així que seguim pel principal. Ens condueix a una propietat privada i acabem tornant enrere per seguir el PR.

Baixem per una trialera en forma de riera que de xiripa, és el camí que buscàvem!!!

Aviat arriba la primera remullada de peus al travessar al riu, llavors seguim per un corriol força atapeït de vegetació, la sortida promet!

Hem d'estar atents constantment per no perdre'ns, falta molta senyalització així que ens guiem per la intuïció...

Comença el martiri, tinc la crisis inicial de voler abandonar, on m'he posat? tot serà igual? retrocedim?

Quan s'acabarà?

Hi ha una pista, però el senyal de BTT es desvia per un corriol de pujada no ciclable llarguíssim... Ens haurem equivocat?

Em sento com un burro de càrrega que no pot traginar la bici, quin patir!

Després de caminar 1km arribem a una pista, suficient per recuperar-me i esfumar-se les cabòries.

Si hem pujat, ara toca trialera en forma de riera.

Camí dels enamorats

I arribem a Cantonigros on tornem a perdre la senyalització. Voltem pel poble fins que la trobem.

Baixem per una trialera molt tècnica però molt guapa, que la vaig fent a poc a poc tot esquivant gent que van a banyar-se a una gorga anomenada La Foradada.

Novament la senyalització és dubtosa i mentre ens avança un ciclista, estem preguntant a un home que sembla conèixer la zona si anem bé.

Seguim endavant, aquí ja poso el peu de terra que hi ha moltes pedres soltes.

Finalment veiem senyals, per anar a la Foradada ens hauríem de desviar, per tant nosaltres continuem amb la ruta.

Aviat atrapem el ciclista i ens convertim amb la seva ombra fins que el podem avançar.

Ara sí que m'ho passo bé, corriols tècnics que puc controlar i sense caure!

Arribem a l'Esquirol.

Ens fan fer una volta ben tonta...

Situats de nou tornem a enfilar per una pista emportlanada que ens porta dins un espai protegit de toros...

Perill d'envestida!

I ens fan passar per aquí dintre?? Jo estic cagada, em fa cosa entrar i si ens envesteix un toro? 

No tenim cap més alternativa.

Entrem pacíficament i efectivament trobem la manada. Estan lluny del corriol, ens observen però nosaltres els ignorem i passem tranquil·lament per no esverar-ne cap.

Un cop fora el tancat respirem tranquils.

Tornem a passar per Cantonigros i continuem direcció a Tavertet.

Enfilem per una pista empedrada que es va estrenyent i acabem pujant riera amunt com si fóssim dos salmons que volen pondre els ous!

Després enganxem una pista súper enfangada on la bici d'en Xevi queda clavada.

Quan arribem a Tavertet ens acostem fins al mirador on hi ha una bona panoràmica dels cingles i el Pantà de Sau.

Portem unes hores pedalant, el poble fa olor a carn a la brasa. Ens conformem amb  una barreta i unes galetes i seguim amb tota la cleca de sol per un camí resseguint els cingles de l'Avenc de Tavertet.

Trobem un ramat de vaques al mig del pas, ens miren atentament... Jo tota decidida vaig davant passant sigilosament per no molestar-les però ni em fan cas. Vaig tirant però en Xevi no em segueix, ell encara ha passat més lentament per si de cas....

Baixem per una pista emportlanada i després per una zona boscosa que deduïm que acaba amb un corriol. És tècnic i els últims metres acabem baixant a peu perquè és tant humit que la bici patina.

Finalment després de pedalar 6 hores i mitja arribem a Rupit amb molta gana!!!

Ha estat una ruta molt xula, amb uns paisatges espectaculars molt recomanables.

Té un grau de dificultat alt, però em sento orgullosa perquè a part de la crisis inicial m'he trobat molt bé en tot moment, el cos em respon bé, fins i tot  he baixat moltes trialeres amb la suspensió de darrere bloquejada sense enterar-me'n... que faig amb una doble?? Potser amb una rígida passaria!

La llàstima ha sigut que la senyalització és deficient ja que hi moltes zones dubtoses on no hi ha marques i és fàcil perdre't. 

+

Fins la pròxima!

I lligueta de duatlons: Osor

Després del desengany de Calonge decidim  anar a Osor i acabar la lligueta. Tenim una petita possiblitat de pujar una posició a la classificació.

Arribem a Osor aviat, recollim els dorsals sense problemes, ens preparem, busquem gent coneguda, on són les noies que conec?? No en veig cap...

Per no perdre el costum els nervis s'apoderen de mi atacant el meu estómac.

A les 8:45 fan el briefing: són 6km de run i 32km de bici. Han escurçat el tram de run i han allargat el de bici.  A en Carles li anirà bé el canvi, serà una pos-recuperació pels 27km que va còrrer ahir. A mi, em tocarà patir una mica perquè l'únic que veig planer és el pàrquing!

A les 9:00 en punt surten els de run.

L'espera no se'm fa tan llarga, als 30 minuts arriba i som-hi!

Surto de la casa de colònies de les Mines d'Osor  i començo a enfilar per una pista amunt, amunt. Es fa bé  però és llarguíssima...

Em van avançant ciclistes, m'està costant, les pujades llargues em maten, em quedo ben sola pensant amb una conversa que vaig tenir el dia abans...

- Si la bici no pesés tan pujaries més bé...

- Si et canviessis les rodes pujaries més bé...

- Si tinguessis una bici rígida pujaries més bé...

Si? 

Tinc en compte les suposicions i me'n emparanoio de tal manera que, la pujada interminable, la solitud dels boscos i els pocs ciclistes que em trobo, ho converteixen amb una pujada duríssima per mi.

Al quilòmetre 10 trobo el primer avituallament i poso el peu a terra.

Menjo un tros de plàtan i  bec coca-cola esperant poder recuperar-me a la baixada.

La baixada és per un corriol tècnic de 1km que sovint m'obliga a posar el peu a terra, tot i així, puc atrapar un ciclista. El corriol acaba al riu on hi ha un noi que m'ajuda a pujar la bici i torno a enfilar amunt, amunt...

Són 10 km més de pujada i solitud, no hi ha ningú animant ni tirant fotos, necessito ànims per seguir...

A falta d'avituallament quan el necessito, em menjo una barreta energètica que porto i segueixo com puc.

Miro el contequilòmetres porto 20km fets pràcticament tot de pujada amb més de 2hores, és tardíssim!

Baixo amb ganes per recuperar temps. La pista és pedregosa i després de dos ensurts, a la tercera em foto de lloros, surto per davant i caic sobre un esbarzer. Jo a pesar de les esgarrapades estic bé, només haig de posar bé la cadena i seguir.

Les cames em tremolen he agafat una mica de por i afluixo el ritme, baixo més prudent.

Al quilòmetre 27 trobo el segon avituallament on bec coca-cola. Em pregunten si ve algú darrere meu, jo dic que sí, com a mínim el que he avançat al corriol.

I tornem a pujar!!!

Em desespero, tinc ganes de cridar i plorar a la vegada, on és Osor em pregunto!!

Aquestes pujades són més curtes, però a la mínima pujo a peu, no tiro.

No dec ser gaire lluny. 

Per ara l'únic que veig és vegetació i pujades on hi hauria d'haver baixades.

L'últim tram és un corriol, que sense ajuda de ningú, baixo com puc, passo per sota la carretera i travesso el riu de peus a l'aigua  amb la bici agafada.

Estic aprop, sento que fan el repartiment de premis. 

Una petita ovació és allà, en Carles a primera fila que ja estava preocupat per la meva tardança. 

Tot darrere meu, encara falten tres persones per arribar.

En Carles m'informa que hem quedat quarts, s'ha intentat però no ha ha pogut ser.

Classificacions

En resum, per mi ha sigut la prova més dura de la lligueta per la llarga pujada i el desnivell acumulat. També he trobat a faltar el caliu de ciclistes ja que he pedalat sola gairebé tot el recorregut.

La millor prova, la de Bescanó i la pitjor la de Calonge.

+

Fins la pròxima segadors!!

Parc Natural del Cap de Creus amb BTT

El repte d'aquest cap de setmana l'ideem amb la finalitat d'entrenar-me per agafar tècnica i resistència de cares al setembre. Farem Camí de Cavalls 360º que és, la volta a Menorca per etapes  a través del GR 223.

On anar?

Doncs anirem al Parc Natural de Cap de Creus pel GR 11 resseguint la costa i el GR 92 passant per l'interior. Pel que m'han dit, és un símil del que em trobaré a Menorca.

El Cap de Creus, forma un litoral abrupte, molt rocós i erosionat per vents tramuntanats, amb grans penya-segats on no voldria caure, cales amagades sovint accessibles a través del mar, prats i boscos d'interior amb una vegetació dominada per matolls i arbusts,  en definitiva és un paradís on perdre's un diumenge al matí!!

Marxem el dissabte al vespre direcció Llançà on a través de la web  Lugares furgoperfectos , trobem el lloc ideal per sopar i passar la nit.

Cap de Bol

Sopem ràpid abans que els mosquits ens mengin a nosaltres i anem a dormir aviat.

A trenc d'alba ens aixequem, ens preparem i anem direcció al Port de la Selva.

Tenim 5km fins al Port de la Selva que ens serveixen d'escalfament i comencen a pujar per asfalt fins on empalmem el GR 11, amb vistes de Cala Tamariua.

Cala Tamariua

Seguim pujant suaument per una pista fins arribar al mas Puignau.

Puignau

I amunt i avall, pujades i baixades tècniques on aquí m'adono que no baixo tan bé com em pensava...

Passem per Sant Baldiri de Tavellera, era una ermita utilitzada com a centre religiós i econòmic de les nombroses masies disperses per les muntanyes del Cap de Creus.

Sant Baldiri de Tavellera

Continuem direcció a Cala Tavellera on per arribar-hi, trobo la primera baixada de la muerte, super tècnica amb moltes pedres soltes que em donen molta inseguretat i m'obliguen a baixar de la bici si no vull prendre mal.

En Xevi no té por a res!

Jo continuo amb la prudència i gairebé tota la baixada la faig a peu fins a nivell del mar.

Cala Tavellera

Una cala preciosa que si tens ganes de caminar o pedalar hi arribes, però la millor manera d'accedir-hi  és pel mar. N'hi ha que són privilegiats!

Si la baixada era de la muerte la pujada també, la faig tota a peu arrastrant la bici com puc. Tenim sort que ens hem aixecat aviat i el sol encara no apreta sinó podria ser molt més dura.

Si a les Gavarres fem el senglar al cap de Creus la cabreta!

Deixem enrere la cala...

El corriol acaba en una pista on planegem una estona, la calor ja és evident i no hi ha moltes ombres.

A 7 km de Cadaqués

Tornem a veure el mar.

Port Lligat

Baixem per una pista acabada amb un corriol de pedra molt divertit i en un no res som a Cadaqués. Parem a una font de camí on, emplenem els bidons i mengem una mica perquè ve una part dura i, amb tota la cleca de sol.

Cadaqués

Anem a buscar el GR 92, un corriol pedregós que es deixa fer més bé i em permet pujar-lo sense baixar tantes vegades de la bici.

Xino xano vaig pujant...
Ens endinsem a l'interior del Parc Natural de Cap de Creus per una zona més ràpida amb un corriol molt divertit que travessa la vall resseguint la muntanya, anomenada la falda del Puig de l'Infern.

Puig de l'infern

Però això no és tot, tornen a venir corriols impossibles que faig  peu.

Ens porten al Mas dels Bufadors, serà perquè el vent li dóna la raó?

Mas dels Bufadors

Seguim per una pista de baixada ràpida on enganxem el corriol  fins al Port de la Selva. Un  corriol empinat  amb un desnivell de 200m també amb pedra solta que em fa posar sovint el peu a terra tot deixant anar algun xiscle dels ensurts que tinc...

Els últims metres els millors!

Quina sensació tan estranya al tocar l'asfalt, les cames pedalen tan lleugeres que em fa prendre una decisió...

Al Port de la Selva podria abandonar, "això és el que tem en Xevi", però no, he vingut mentalitzada per seguir tot el track. Tot i les esgarrinxades i quilòmetres que porto a les cames em sento bé, vull acabar!

Fem una parada al Valvi ens carreguem les piles amb un Dan Up i continuem per asfalt cap a  St Pere de Rodes!

Vaig pujant fent la serp per suavitzar la pujada, tot i així és dura. Té uns 10 km de llargada amb un desnivell de 500m. Poca broma que pujo per asfalt amb la bici de la muntanya... com canvia la cosa!!

Monestir de St Pere de Rodes

Haig de parar varies vegades, el meu cap vol arribar perquè estic impacient per catar el corriol fins a Llançà però algo en mi falla...

Vaig fent amb molta calma, però arribo!

La baixada comença per una pista seguida d'un corriolet i una senyora trialera.

Inici de la trialera

M'ho miro, hi ha molta pedra solta però ho intento, baixo uns metres però no acabo de  controlar bé la bici, agafo por i acabo baixant a peu.

Així em passo una gran part de la baixada, quan no poso un peu n'hi poso dos... "només experts" a mi em falta molt per aprendre!

Al final vaig agafant confiança i em deixo anar una mica, em sento orgullosa!

Fem uns quilòmetres més  per asfalt fins on tenim el cotxe i fi de la ruta amb un bany al mar.

Una ruta molt bonica, el Cap de Creus és digne de veure, sigui a peu o amb bici, les fotos son maques però res a veure al natural, us la recomano.

I lligueta de duatlons Terres de Segadors: Calonge

9/06/13
Amb il·lusió, motivació, esperança i energia m'aixeco per consolidar la última prova de la Lligueta!

Arribem aviat, ens agrada ser puntuals. Quan anem a recollir els dorsals ens trobem una mica de cua i no hi ha boxes preparades. No en fem cas però veiem la mala organització. 

Es posen a repartir dorsals els representants de les altres proves i sentim comentaris de què no s'ha presentat l'organitzador de la prova... No pinta bé!

Ens preparem, aprofito per escalfar una mica perquè avui surten primer les bicis.

A les 9 fan el breafing:

Ens diuen que no hem de seguir les marques de terra, són d'una altra cursa, nosaltres ens hem de centrar amb les cintes negres i grogues que trobarem penjades als arbres. No ens expliquen com hem de fer la transició... 

Sortim amb retard, ja es veia a venir...

Els primers surten molt disparats, jo em limito a seguir la traçada dels altres, no em vull perdre. Tot d'una veig bicis que retrocedeixen, un Bandoler  diu que ens hem equivocat però els de davant sembla que s'ho repensen i seguixen les indicacions del tram de Run.

Ens agrupem varies noies, portem un ritme semblant. Penso que faríem un bon equip!

Arribem a la pujada duríssima que ens han comentat, dues es queden enrere i les altres anem fent seguint les indicacions d'un Bandoler per no equivocar-nos.

D'entrada puja suau però llavors de cop es fa interminable. Allargo el que puc pedalant quan la majoria  ja van a peu. Finalment acabo baixant de la bici, no puc.

Quan sembla que planeja una mica pedalo un tros més fins que la pista es torna pedregosa i l'acabo a peu.  Avui enfortirem els bessons! 

Després d'una corba es normalitza i podem continuar pujant sense problema. 

Veiem un Maki que veient el panorama, ens indica la direcció per trobar la trialera de retorn al pavelló. Gràcies!

Una baixada llarguíssima, molt tècnica on només de començar a baixar-la perdo el bidó. La Mari me l'acosta i segueixo baixant darrere seu. No sóc la única, algú més també l'ha perdut, no m'estranya!!

Em recupero baixant, m'agrada el corriol. Quan no ho veig clar poso el peu a terra o baixo de la bici, no es pot badar ni agafar molta confiança perquè hi ha algun tram perillós. 

Mentre jo quasi surto volant per davant, la Mari que em sent renegar, m'avisa del perill que hi ha més enllà. M'ho prenc amb més calma i afluixo una mica.

Al final del corriol trobem a la Blanca, anem totes juntes cap al pavelló. Vaig a davant i aplicant les instruccions de no seguir les marques de terra, em  passo de llarg el camí. Elles que sí que ho veuen, em criden.

Passem vinyes, camps d'oliveres i cirerers i arribem al pavelló on faig la transició amb en Carles.

Primer de tot reviso la bici, torna a fer fressa, la roda de davant va molt frenada, el problema de sempre persisteix.

Després m'acosto a l'avituallament, no hi ha res per menjar, sort que porto una barreta...

L'ambient està calent, tothom està descontent amb l'organització... alguns ja han abandonat, altres no saben si continuar, hi ha molta confusió nosaltres tampoc sabem què hem de fer.

La majoria continua així que decidim seguir, puntuar i acabar la Lligueta amb valentia.

Tot xerrant amb les noies, em passa el temps volant. El corredor de la Mari arriba així que en Carles està al caure...

Jo sóc la següent a sortir. 

Als pocs metres la bici torna a xiular, no he arreglat el problema, a sobres caic per terra, però és igual només vull acabar.

Vaig seguint a dos nois, em pregunten a mi que sempre em perdo, quin és el camí bo. Sort que ve en Dani  tot darrere i ho recorda, tots els seguim.

Quan ens acostem a la pujada començo a recordar... 

Em vaig quedant enrere, algun valent m'avança pedalant, però no tarda gaire més a baixar de la bici, és  una pujada de la muerte.

La baixada la faig més prudent i no tinc cap ensurt. Al final puc avançar una posició i a l'arribada en Carles em diu que s'ha anul·lat la prova.

Penso que és una broma, però és cert. Han decidit anul·lar-la i han posat nova data per fer-la a Osor el 7 de Juliol.

Marxo de Calonge molt indignada, no m'entra al cap com una persona que es compromet a organitzar una prova esportiva deixi penjada a un munt de gent que ha pagat una inscripció i que a sobres, li hagin de treure les castanyes del foc els altres representants que no tenen culpa de res.

Els que hem participat hem acceptat la mala organització,  per tant, penso que encara que feu una altra prova, ens mereixem la puntuació corresponent independentment de si podem participar a Osor.

Puc entendre el trasbals que ha suposat improvitzar la prova, però crec que l'haurieu d'haver anul·lat abans de fer la transició, jo al menys, no estaria tan decepcionada i acceptaria la situació. Havíem fet impossibles per guardar aquests  dies per assistir a les  proves corresponents i ara ens trobem que qui sap si podrem anar a Osor... A mi em sap greu.

Makis, Bandolers, Jaume, Tri-bu, a vosaltres agraïr-vos per fer possible la Lligueta, amb l'experiència d'aquest any el següent serà inmillorable!!!

El millor de tot, són els amics que hem fet!

P.D: Noies hem de buscar una data per quedar i m'ensenyeu el Dragon Kan!!

I lligueta de duatlons: Bescanó

2/06/13

Avui toca la quarta prova de Terres de Segadors a Bescanó, siguent la primera que es fa en aquesta població.

Vam faltar a la de Sta Coloma de Farners perquè vaig anar a la 8a Marxa BTT de Vilablareix però tot i així, anem quarts a la classificació general per tant, venim amb ganes de puntuar per guanyar alguna posició...

Arribem molt puntuals, recollim els dorsals i ens preparem. Poc a poc van arribant ciclistes i es va omplint de bicis la zona de boxes.

A les 9 en punt, surten els corredors per fer els 8km de Run, n'hi ha una bona colla!

 

Mentre espero, veig cares noves, ciclistes que escalfen, altres que volten amb la bici quan  no ens deixen. M'avorreixo, només badallo, tinc son  . Vull jugar a l'apalabrados però no estic inspirada, m'entretinc amb el wassap. Després llegeixo l'horòscop esperant que m'arregli el dia però no em diu res de bo. Agafo fred, tinc els nervis a flor de pell i al minut 51 arriba en Carles.

Em carrego les piles i fora.

Uns corriolets per començar i una mica de pista que es va enfilant, i de quina manera...Il·lusa de mi que creia  que seria força planera...

Aquí perdo posicions, passen varis nois i una cara coneguda, la Blanca que puja molt bé, ole ole!!

A mi les pujades em maten i a sobres tinc un mal d'ovaris que em tortura.. Sort que a la baixada em recupero i se'm passa.

Baixant per la trialera atrapo la Blanca i a un altre noi, que per cert, un corriol tècnic molt divertit. Quan tornem a pujar m'atrapen tots dos i jo no els puc seguir...

Anem seguint-nos gairebé tot el circuit, quan toca pujada m'avancen i quan baixem els torno a atrapar.

Com era d'esperar, després dels ruixats que hem tingut durant la setmana, trobem zones molt enfangades, tant que, fins i tot, em queden els peus tot coberts de fang perquè no sé per on passar per no caure...Sort que les cales que porto avui no estan gens dures i no tinc problemes.

Trobem corriols de pujada impossibles. No hi ha cap Bandoler que ens ajudi a pujar la bici???

Sembla que no...ens espavilem soles tot i que, tenim uns nois a darrere que no fan la cursa, però segueixen el traçat ens ofereixen ajuda.

Queden pocs quilòmteres, la Blanca ens anima en tot moment, va que ja arribem!!

A l'últim tram de baixada, em dóna pas i l'avanço. Vaig molt estesa i tinc algun ensurt però sense caure. Això és una trialera amb totes les lletres on m'obliga a posar el peu a terra de tant en tant si no vull sortir volant.

El circuit acaba amb unes escales, m'encanta!

En definitiva ha sigut molt trenca-cames, pujades curtes però dures i baixades tècniques.

Vull felicitar als Bandolers, un recorregut molt divertit, sobretot els corriols de baixada, que és on m'ho passo més bé!
 

El circuit molt ben senyalitzat i els avituallaments correctes. Només  cal millorar la previsió de gots a l'arribada jejeje

 

Classificacions

Ens veiem a Calonge!