dimecres, 2 de maig del 2012

Castell de Montsoriu

1/05/2012

Primera sortida del mes, canvi de xip i a disfrutar!
Avui fa un dia esplèndid , després d'aplaçar la sortida per recuperar energies i apart d'una mala previsió de temps, he quedat amb en Jordi, farem la ruta 22 d'Arbúcies i pujarem al Castell de Montsoriu.
Seguirem el trak que vaig trobar al wikiloc quan investigava aquesta ruta!
Quina puntualitat, m'encanta!! Sortim a l'hora prevista i cap a Arbúcies.
Deixem el cotxe a la zona esportiva de Can Delfí, descarreguem les bicis i comencen a pedalar.
Travessem el poble, no diré per on... i després de passar per davant de dues fonts girem a la dreta, la ruta 22 està ben indicada.

Una pista forestal que s'endinsa per uns boscos amb una verdor impressionant!!



Ja som força amunt, després de fer una visita a les ovelles... que no tocava... tornem al camí que havíem perdut i poc després ja entreveiem l'objectiu!



Mentre em distrec tirant la foto... em quedo enrere!!



Arribem a una urbanització, estem força a l'altura del Castell, però el camí no es recte.. baixarem i pujarem!
M'esperava tant la baixada que m'emociono.. i ni tan sols sento en Jordi que em diu que pari. M'he saltat  un mirador... M'atrapa i decidim recular, si hi és, serà per alguna cosa....



Sort que hem reculat!



Quina vista!
I cap a baix.. ara ja em puc tornar a deixar anar!!
Deixem l'asfalt i enfilem cap al Castell. Una bona pujada per començar i després més progressiva, es deixa fer bé.



Ja hi som, fins i tot arribem a temps per fer una visita guiada al castell. Mentre esperem que ens avisin per entrar, ens deixen guardar les bicis dins la caseta i fem una volta contemplant el paisatge.



La última visita ja està, així que ja podem entrar.
Sort que només som visitants perquè per entrar viu en aquest castell, és impossible!!!  Ho tenien tot ben calculat...

La visita dura 1h 30 m, ens ensenyen només la part reformada, però val la pena de veure!
He agafat molta fred... Portem entrepans i aprofitem per dinar al sol. Em refaig una mica però no tardem massa a marxar.
Toca baixada amb desnivell, m'agrada ... fins que veig que hem de tornar a pujar... Suposo que al portar tanta estona parats, el cos se m'ha refredat, amb la baixada no he escalfat i quan veig que la primera pujada és amb pedra, em costa arrencar. Però be, vaig pujant al meu ritme..



I arribo a dalt, tampoc ni havia per tan!
Ara sí, tot avall fins al punt d'inici.
Una sortida interessant, sense pressa i gaudint del paisatge en tot moment!





1 comentari: