dimecres, 9 de maig del 2012

Ruta de les ermites de Caldes

6/05/12

No em va costar gaire enganyar a la Mònica per anar a la sortida que organitzava el club BTT Llagostera. Fan sortida light,  van a Franciac i a Caldes.

Surto de Cassà amb el temps just i arribo amb retard per haver d'esquivar els participants de la Trailwalker.

Arribo al pavelló i la Mònica ja m'espera.
No hi ha ningú del club, potser hauríem d'haver anat a Olot...

Sembla que arriba un noi amb l'equipació del club, però es veu sol també... vindrà algú??
Doncs si, són les 9 i arriba en Jordi. Esperem una estona més per si apareix algú i quan anem per marxar ens crida un noi.
També ve a pedalar, però està vigilant dues bicis... ens explica que, un noi que no coneix de res, li deixa les bicis i marxa a buscar una noia.
Esperem 20 minuts i no apareixen així que decidim deixar les bicis al pavelló, sota la vigilància de l'organització de la trailwalker.

En vistes de l'èxit, com que ningú més del club apareix,  en Jordi ha d'improvisar el recorregut.

A la primera baixada, a la Mònica se li trenca el cable del fre de darrere, que juntament amb el desajust que porta al de davant fa que no pugui girar i es passa de llarg el trencant.
Sort que anem amb el mecànic d'urgència... Li ajusta el fre de davant  per, amb prudència, continuar la ruta.
Enfilem cap a Sta Ceclina, i pel camí trobem un tió.



Aprofitem per riure una estona i escenifiquem una escena nadalenca...

Continuem i s'acosta una pujada important. En Jordi a davant, jo darrere seu, poc després m'avança en Carlos, em quedo enrere.. la Mònica també m'atrapa... Però, ells ho han donat tot pujant i jo arribo fresca i els passo a davant
Visitem la casa de colònies on vam passar molts bons moments de la nostra infància, Sta Ceclina.



Com ha canviat... està molt abandonat...quina pena!

Seguim la ruta i a la primera baixada ens emocionem tant que perdem a la Mònica, que seguint unes veus estranyes agafa el camí equivocat. Veient que no ve, en Jordi la va a buscar.
Un cop reagrupats anem cap a St Maurici.
Arribem i en Jordi busca la millor manera d'arribar fins a la porta pedalant... només el segueixo jo, la resta arriba a peu. Aprofitem per menjar alguna cosa mentre parlem de tot i res.



Comença a fer fred i es fa tard.
Enfilem cap a Franciac i ens trobem un riu. En Carlos, no s'ho pensa, creua a tota velocitat, queda xop. No ha vist que hi ha un pont al lateral...



Seguim  i arribem a Franciac.



I després cap a St Andreu Salou, on decidim on finalitzar la ruta.
A mi em queda Cassà molt aprop, jo tinc clar cap on anar... la resta decideix acompanyar-me i enganxar el carril bici fins a Llagostera.
En Carlos i la Mònica comencen a endarrerir-se, estan cansats!
Quan arribem a Cassà, la Mònica decideix quedar-se. Ells continuen fins a Llagostera.


48km ben improvitzats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada