16/04/2012
Dilluns ennuvolat, ventós i fred... som a la primavera segur que no n'hi ha per tan. Surto igualment, pedalant entraré en calor.
Les 9:03, marxo amb previsió per arribar a dinar a la una.
Faig mitja hora d'escalfament abans de començar lo pitjor... Em sembla que no em serveix de gaire, no sé si és pel vent que em ve en contra o què, però em costa pedalar, em veig obligada a posar el plat petit massa d'hora però és que les cames no donen per més... Crec que avui patiré!
Passo per can Vilallonga, les dues Rieres i amunt cap als refugis direcció al Puig d'Arques.
És el segon cop que hi vaig, per no dir tres ja que la primera vegada em vaig quedar a 100m jejeje
Haig de trobar el camí que va directe a can Sitges sense fer gaires desnivells, sé que hi és perquè hi vaig passar però venia del revés...
Després de passar pel Coll del Matxo mort, trobo dos camins,
crec que l'últim dia vaig girar a l'esquerre i no era el bo, avui faré dreta!
I quina baixada...
Vaja, m'he equivocat perquè arribo a una casa que no l'havia vist mai.
Acabo de baixar-hi, és "El Roquetal", refugi de la colla Llagostera caçadors. I aquí veig indicacions...
Així que els de Llagostera deuen pujar per aquí...
i els de Cassà també poden, però tarden més!
Un dia hi passaré, però avui, si vull arribar al Puig d'Arques hauré d'agafar l'altre direcció. Abans de tornar al camí que no havia d'haver deixat, faig una visita a la font i el safareig del Roquetal.
I ara sí, amunt...
jo ho intento però no puc. És una pujada molt dreta, amb molta pedra, em patinen les rodes, no tinc ni equilibri ni força a les cames, així que baixo de la bici i a peu, tampoc és qüestió de fer-me mal.
Se'm fa molt llarg i perdo molt de temps però al final arribo al camí i ja estic situada, tot i que no és el que buscava inicialment, on deu ser??
En fi..arribo a can Sitges, dreta i cap a dalt!
Cada cop bufa més vent, em costa pedalar, estic cansada he hagut de forçar molt, tot i així hi arribo.
Avui es veu el mar des del mirador. I per variar... m'entretinc tirant fotos i també aprofito per menjar uns bunyols.
Passats 20 minuts marxo que encara em queda un tros.
Baixo als plans de cal Sabater i em dirigeixo cap a St Cebrià dels Alls.
Em trobo varies indicacions, podria anar cap a Calonge o fins a la Bisbal, però tal i com estic reculo fins a can Sitges. Allà giro a la dreta direcció als Metges.
Ho estic passant malament, no em sento els dits dels peus estan molt enrampats, només tinc ganes d'arribar a casa.
Arribo als Prats i retallo tan com sé pels eucaliptus, crec que només tindré una pujada maca fins al Coll de Llumeneres.
Aquí torno a retallar pel camí que vaig descobrir l'altre dia que va directe a les dues Rieres.
Continuo enrampada.. i a sobres molla de peus, no he pogut evitar les basses!
Torno a passar per can Vilallonga i no deixo la carretera fins a la urbanització del mas Cubell.
Arribo al poble i cap a casa els pares. Sona el mòbil:
Vaig tard, els pares ja pateixen...
Abans de dinar, rento la bici, faig estiraments i veig que la meva mare em prepara un cossi d'aigua calenta per refer-me.
Brutal, avui de senyora, em serveix el dinar i les postres i jo amb els peus en remull!
Ja recuperada de peus, vaig cap al pis que estic moooolt cansada, no sé ni si la dutxa m'activarà avui...
Em creuré el conte-quilòmetres, 38km.
Tot un rècord, he patit molt però no he caigut cap vegada!!
És una sensació de voler i no poder, de tenir i no saber... 
un conill em surt d'un marge 
i això que encara no he travessat el bosc...jejeje
