dimecres, 4 de juliol de 2012

Sortida light?

2/07/12

Busco al diccionari el significat de la paraula "light", vol dir lleuger. Crec que aquest concepte no el seguim al peu de la lletra, cada vegada que volem fer una sortida suau acabem fem més del conte...

Avui sortim a la tarda, a tots ens va bé tot i que, a última hora, en David no pot, però s'apunta en Marc, ahir es va quedar amb ànsies... l'entenc!
En Toni, sempre en té una de cap, és una passada com coneix les Gavarres, m'encanta! El planning és fer ruta light, sense moure'ns gaire de Cassà.

Sortim del passeig direcció a l'institut, voregem el Parc Art i enfilem cap al veïnat de Llebrers tot seguint uns corriols molt xulos. No sé pas on sóc.....però m'agrada, aquí puc agafar tècnica.
En Marc nota que la roda no li va prou bé, mentre s'ho miren jo vaig a peu fins a  veure  La Roca de les Trenta Creus.



Roda arreglada i seguim. En Toni ens avisa que el corriol de baixada és una mica tècnic, hi ha arrels i pedra.
Primera arrel que trobem i en Toni per terra...no s'ha fet mal, però tots baixem amb respecte que demà toca treballar.
El camí ens porta al corriol de la font de St Cristòfol, i ja estic situada.

Anem a St Cristòfol, toca pujada, així que, per variar, no segueixo el seu ritme i em vaig quedant enrere...Quan sóc a dalt em temo el pitjor, no vull pujar al Coll del Bou, em fa molta mandra....(fem sortida light).

En Toni ens ensenya  un altre corriol. Em deixen passar a davant. Em ve el record d'ahir, tota sola baixant i sentint gent darrere meu seguint-me d'aprop... Genial!!!

Després de la baixada, pujada exigent!!! Exactament 2 km, se'm fa llarguíssim, ho dono tot, fins i tot em prenc una pastilla de isostar, tot i així, haig de baixar varies vegades de la bici. Penso que segur que el Coll del Bou l'hagués pujat millor...

Quan sembla que baix bé, un tronc em fa perdre l'equilibri i quasi caic, estic a mitja pujada i no hi ha manera de poder-me enganxar. Pujo a peu fins al replà i arribo a dalt pedalant, però feta pols! a saber l'estona que fa que m'esperen...santa paciència que tenen!!! sort que toca baixada i em refaré...

Travessem la Creu de les Monges i baixem precisament per una trialera que tenia pendent fer-la de baixada, però fem una variant que ens porta allà mateix, a les Dues Rieres.

Seguim la Verneda fins el camí que ens porta al Puig de les Miloques.
Feia dies que en sentia a parlar i la curiositat em mata, és 1 km de pujada exigent, ja no ve pas d'aquí, avui la fem!
Quan la veig, la conec..l'havia baixat un cop durant els meus inicis i l'hi havia fet la creu... Avui del revés veuré què tal.
Ja només de començar trobo una pujada amb xargais, ho intento però no puc, faig aquest tros a peu. La resta xino xano, amb alguna parada aconsegueixo arribar al cim, el famós Puig de les Miloques, que resulta que ja hi havia passat...

Un tros planer i un corriol més de pujada. Canvio pinyons, plat, supero el primer repatxon, i al segon caic a terra.. un morat més. Miro enrere i veig que a en Marc li ha saltat la cadena, els dos pugem a peu, només en Toni ha pogut d'una tirada.

D'aquí anem a veure la bici rovellada.




Tipa de passar-hi i sense veure la bicicleta...
I per acabar la sortida tornem pel Puig Germà, que tampoc ho coneixia. Fem un últim corriol que ens porta al camí que passo sovint quan començo una ruta.

Hem pujat i baixat varies vegades, he fet els mateixos quilòmetres que ahir, ha sortit menys desnivell acumulat però m'he cansat més, es nota que ja estava tocada... 
De fet, no em sap gens greu el patiment, tot  se m'oblida quan m'adono del que aconsegueixo dia a dia,  ha sigut genial!!!

Gràcies Toni!


P:D: Ha sigut NON LIGHT però no ens hem mogut gaire de Cassà jejeje

1 comentari: