dilluns, 30 de juliol de 2012

Tal com sóc!

29/07/12

Sóc una persona molt tossuda, una mica persistent, curiosa, exigent i comprensiva. Quan ho aplico a la BTT  ho accentuo més...

Tossuda perquè tot s'ha d'intentar!
Persistent perquè vull ser-hi i compartir-ho!
Curiosa perquè m'agrada investigar!
Exigent perquè vull millorar!
Comprensiva si tot té un perquè...

Amb tot això vull dir que m'agrada viure aquestes sensacions amb la gent que sent el mateix que jo. Per ara funciona i, la prova està en què no hi ha setmana que no fem una sortida interessant!!

Són més de les vuit i apart d'en David, no ha arribat ningú més, això vol dir que ja podem marxar.
Avui per canviar de zona, anem direcció a St Mateu de Montnegre.
Sense escalfament enfilem amunt per travessar la carretera de Sta Pellaia amb la intenció de pujar per St Cristòfol. Quan som a un encreuament de camins, en David em diu si conec el camí de la dreta, no hi he passat mai així que canviem els plans i girem!
No passem per St Cristòfol ni pel Coll del Bou, però renoi quines pujades...primera suada important!
El camí ens porta directe a la carretera de Sta Pellaia, fem un corriol, una pujadeta pedregosa i som a dalt del Coll del Bou.
Segueix en peu la idea d'anar a St Mateu, volem passar per can Merla fins que veiem uns indicadors.



Ens aventurem i seguim el cartell. Resseguim el riu baixant tan ràpid que segur que per això no veiem ni la font... Anem a parar a una pista, dreta i amunt.
Veiem uns ciclistes que baixen i els pregunto on porta el camí, anem amb bona direcció!
En algun lloc es deu ajuntar aquest camí amb el de can Merla perquè anem a parar a St Mateu.
Mirem el rellotge i és d'hora per tornar, no tenim pressa. Anem cap a Montnegre.
Stop, més indicadors!



Interessant, podem anar al cim del Montigalar i després tenim la opció de tirar per Quart.
Més pujada i corriol fins al cim.



L'últim tram no ciclable, deixem la bici i acabem d'arribar a peu fins a dalt.
Uauuu bona elecció!


Panoràmica de les Medes


29J un dia per recordar... CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT!!
Fem el corriol, i seguim la pista direcció Quart. Baixant em topo amb un pedrot que em fa patir que no hagi punxat roda, la patacada a sonat...  però no, sort!

Sorpresos, tornem a ser a la carretera asfaltada, hem fet un puja i baixa!!
En David busca una ombra, ell sí que ha punxat roda, ja arriba a tenir mala sort...
Doncs som-hi!!



Mentre treu la roda i la càmera, jo vaig inflant la nova.
Quina poca traça que tenim... quan aconseguim poder muntar la roda, inflant la roda es trenca la vàlvula... pensem que poder es defectuosa... en fi, no passa res jo també porto càmera, posem la meva.
El segon cop anem més ràpid!!

Hem perdut molt de temps, ara sí que no ens entretenim i baixem directe als perers de Llambilles. En David es va quedant enrere, em paro per esperar-lo, ha tornat a punxar!!!
Ara només tinc pegats, provem d'inflar la roda. Aconsegueix arribar fins a la Font de St Cristòfol, allà tornem a manxar i la roda aguanta fins a Cassà.

Quina tornada més llarga, sort que quasi tot era baixada!!



Si l'endomondo no falla, hem acumulat un bon desnivell en pujada, això m'anima a tirar endavant la cursa que tinc en ment...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada