diumenge, 1 de juliol de 2012

XV Montcal Bike 2012

1/07/12
Dimarts, m'aixeco amb molt bona forma, qui ho diria que ahir em vaig maxacar...de totes maneres seguixo consells i avui descanso..
Dimecres, acabo aviat de la feina i, amb el xip posat, agafo la bici per anar a rodar. 22.32 km amb 1h 19m. Suficient..
Dijous, veig un enllaç al facebook d'una cursa a Maià de Montcal, em sona el poble i mentre m'informo, en Marc em pregunta si tinc plans per diumenge, tenim telepatia? Els dos pensem en què podem anar-hi!
Divendres, surto del llit i quan poso els peus a terra em noto una punxada a l'esquena. Em ve el record de la lumbalgia... ho vaig passar molt malament. Busco ràpid la medicació que em prenia, no vull acabar igual.Vaig trampejant el dia amb antinflamatoris, i al vespre, vull sortir a rodar però no en sóc capaç.
Dissabte, continuo amb medicació, no sé si vaig dopada però aguanto bé el dia i decideixo anar a fer una volta per veure com responc per anar a la Montcal Bike. Em noto bé, penso que podré!
Diumenge, a les 6 ja sona el despertador... ho preparo tot i cap a Maià de Montcal. Hem arribat més aviat del que creiem. Quan anem a fer les inscripcions, tenim un francés a davant, sembla que el dorsal 13 no li agrada i es queda el 14. En Marc tempta la sort, es queda el 13 i jo el 15.



Fem una mica d'escalfament encara falta una mica per començar.



Ens posem a la sortida, una mica més endavant que l'altre dia. Avui no estic tan nerviosa, visualtizo a la gent, i només veig a dues noies, una se la veu molt preparada i l'altre com jo.



Tiren el cuet i les motos arranquen.
La gent surt molt disparada, jo hauria de fer el mateix però no sé perquè em costa arrancar, en Marc em deixa enrere i molta gent m'avança.

Jo agafo al meu ritme i m'oblido dels altres, avui estic sola. Al segon quilòmetre comença el desnivell i els corriols. Em trobo amb un embús que no acabo d'entendre perquè no té cap mena de dificultat...haig de baixar de la bici i esperar el meu torn per continuar.

Sóc a dalt, corriol de baixada, amb molta pedra i una mica tècnic... No controlo bé la bici i surto per davant. Tinc sort i no em faig mal. Continuo baixant amb respecte posant el peu a terra de tan en tan. A baix visualitzo algú que ha punxat roda, en Marc! Li dic que vaig seguint perquè tard o d'hora m'atraparà.

Estic sola molta estona, concentrada amb les fletxes i les cintes per no perdre'm. En dues oacsions sento algú per darrere, penso que en Marc ja m'ha atrapat, però no, ho trobo raríssim...

Arribo al primer avituallament, em paro a veure coca-cola i segueixo.

Més corriols de baixada, aquests són de bon fer, agafo velocitat i sento uns nois que em diuen: FRENA!!! redueixo, ja fan bé d'avisar podia haver caigut, que de fet algun d'ells havia llepat...

I ara enfilem cap amunt, una trialera amb molta pedra, els de davant meu baixen, jo faig un tros i també baixo. A peu també és prou cansat i torno a pujar a la bici, quan estic apunt d'avancar el noi que va a peu s'em travessa al meu camí i caic a terra, un altre morat. No passa res, ja aprendré a demanar pas.

Veig que la gent no té cap mania i baixa constantment de la bici, jo per mica que puc,ho intento.
Som a les portes de l'infern!! Si si, una pujada infernal, avanço el noi de davant que baixa de la bici però jo tampoc puc i torno a caure, de fet tots els que veig pugen a peu. El dimoni des de dalt ens anima!!
Fa estona que tinc uns nois enganxats a darrere, penso que estic creant un tap, els i dic que passin, però em diuen que no que vaig molt bé. Segueixo al meu rollo i quan enganxem la pista tres d'ells passen. Mantenc conversa amb un quart, diu que vol fer la llarga, només portem 10km, no sé si l'arribarà a fer....
Em deixa enrere i quan arribo al segon avituallament el trobo allà. No sé cap on tira ell, però jo després de veure coca-cola, m'enganxo i altre cop a terra, una caiguda ben tonta. Segueixo la ruta curta.

Tinc un altre motivació, hi ha un noi jovenet que m'he anat trobant, portem un ritme similar. Vaig a per ell, l'avanço però uns metres abans d'arribar a la meta em passa a davant, em treu 10 segons.

En Marc m'espera a l'arribada, i no m'ha avançat, això és que ha abandonat...
El número 13, no li ha portat sort. Lo bo és que el francès que no volia el 13, també ha tingut problemes i ha abandonat. No crec en superticions però ho tindré en conte per un altre dia...
No està gens malament, he quedat 10 de 33.
18.94 km amb 2h




P.D: Felicito a l'organització, m'ha agradat molt el circuit, he patit en algun tram, però ja és aixó!! A part el temps ha acompanyat, fins i tot han caigut quatre gotes, en definitiva estic molt satisfeta del meu resultat i amb ganes de reptetir l'any que ve!

2 comentaris:

  1. Carai! T'estas animant amb les curses. Això enganxa eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que enganxa... quan acabes penses podries haver fer la mitja!
      Ja pensant en un altre...

      Elimina