diumenge, 15 de juliol de 2012

V Marxa BTT Vilaür

15/07/12

Fa dies, en Marc em va parlar de la Marxa popular BTT de Vilaür , és diferent a les dues que he fet perquè travesses el riu. Em va semblar interessant...

Ja amb el caramel a la boca i convençuda per fer-la, parlo amb ell. Els seus amics es fan enrere però decidim anar-hi igual!
Tinc la butlleta a la mà apunt d'entregar-la, em fan decidir ara el recorregut, no sé què fer. Vaig a parlar amb uns nois de l'organització, em diuen que la mitja no passa pel riu i la llarga hi passa dues vegades, més uns 5km finals de pujada.
No m'ho penso més, vinc preparada per remullar-me, faig la llarga! Sempre puc canviar de parer...



Ens situem aprop de la sortida, hi ha dos nois del Club Ciclista Cassà , en Marc els coneix, van a guanyar!!



Coet amunt i la gent surt disparada!
Travessem el poble, tot planer i per variar, molta gent m'avança, no m'importa, jo al meu ritme!

Als pocs quilòmetres, veig un noi que deu haver punxat amb l'equipació del Club Ciclista Cassà, no pot ser altre cop en Marc... no no és un noi dels d'abans... Em sembla que es guanyarà l'entrepà sense suar gaire...

S'acaba el camí i primer embús. Tots parats pujant a peu per un corriol.


De fet hi ha algun tros que pedalant no el pujaria, i a peu també cansa. Quan portem una estona sobre la bici
Ojo peligru
Baixen els de davant i jo també.
Arribo al punt crític i veig el fotògraf a baix per captar els millors moments de la baixada. Jo demano que m'agafin la bici i baixo a peu.

Ara toca corriol de baixada, i planer.
M'avança una noia, la segueixo de prop per un corriol, quan arribem al camí, l'atrapo. Ens diu  que vol fer la llarga, però no ho té massa clar perquè passem per llocs una mica tècnics. Jo callo, però penso el mateix, no sé si arribaré a fer-la tota....
La pujada s'accentua, acaba baixant de la bici i es queda enrere.

Baixada, camí, corriol!





Arribem al primer avituallament, agafo una barreta energètica, bec coca-cola i amunt!
Estem passant per uns corriols molt xulos, els de pujada sovint baixo i els de baixada els gaudeixo moltissim, no sé quantes esgarrapades porto però és igual!!



Passem per un corriol d'una sorra molt fina, no estem al desert i tampoc hi ha cap oasis visible... tot i que hi hem d'estar aprop...
Efectivament, segon avituallament. Aquí es desdoble el recorregut, sóc a temps de repensar'm-ho però no ho faig. Jo m'he inscrit per fer la llarga!!!

Coca-cola i a seguir!
Som al riu, un noi es para darrere meu i em pregunta: Donde está el puente??
Aquest no s'ha enterat del tema... s'ha de passar a peu o pedalant!!
Jo a peu i amb la bici en braços.


Primer tram de riu travessat, la temperatura de l'aigua està bona i només m'he mullat fins al genoll.
Seguim ben xops de peus fins que veig com s'enfila el corriol. Ara toca rebossar-nos de sorra fins a dalt.
Quan som a dalt corriol de baixada seguint la línia d'alta tensió.

Ojo peligro
Si si, ojo que vinc jo... que en dues ocasions quasi m'embesteixen per frenar...
Quina baixadeta, aquí ningú m'agafa la bici, hem de baixar soles!

Trenca-cames total: amunt i avall per camins, corriols, camps i asfalt. Quina calor!!!



Trobem un senyor que ens indica i ens diu que després d'una baixada asfaltada i un camí planer arribem al riu.
Baixo com una bala (segons l'endomondo a 51.4 km/h) però, el camí planer se'm fa llarguíssim...

Em passen les motos, seré la última??
Creiem que no, ja veurem...
Ara sí que em refrescaré de veritat!!



Ja m'hi hauria tirat sencera, ja no venia pas d'aquí!
Però hem de seguir que aquí no s'acaba, falten 9km i lo xungo està al caure...
Passem per sobre la presa, arribem a la carretera asfaltada, esquerre i amunt, però amunt amunt!!
De fet és el que m'han dit, no m'han enganyat. Faig trossos pedalant, trossos a peu...




Miro el contequilòmetres, em marca 34km, creiem que ja hi som, en Marc diu que va tirant fins a l'arribada.

Baixada, estic salvada, o no... Agafo massa velocitat no em dona temps a girar a la dreta, derrapo i caic a terra.
Això serà una ferida de guerra...

M'atrapa un noi, jo ja estic de peu preparada per pujar de nou, aquí no s'acaba, continua enfilant-se...Veig que el noi  s'ho mira i puja a peu. Jo pedalant, ja tindré temps a baixar...
Baixo un tros, torno a pujar, mai s'acaba...porto 35km ja hi hauria de ser...

Arribem a l'encreuament dels dos recorreguts. Vaig trobant gent, vull arribar!!
Avançar-los em motiva. Tots els que vaig veient estan molt cansats, jo també, però pujar a peu no és la solució, per llocs pitjors he passat, em nego a baixar! Avanço a quatre nois que van a peu, a la baixada alguns més, no pot faltar gaire..
I jo que em pensava que era la última...

Ja veig al poble, vull coca-cola!!



37km, alguna cosa falla....


 
 
Fotos: Marc Bravo, moltes gràcies!!
 
P.D: Una marxa espectacular, us asseguro que avui dormiré planera!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada